22 de febrer 2007

De què parlen els blocs polítics? (II)

La política no està de moda; els blogs, sí. Si admetem aquests dos principis, els blogs polítics es troben en una crisi d'identitat pròpia dels primers Woody Allens. És com barrejar un Protos del 82 amb un rajolí de Casera (que a més, és 0 calories). De fet, en el TOP 100 d'Alianzo no hi ha cap blog polític. Després de passejar per la catosfera política, com si visités les Coves del Drac, he admirat blogs intel·ligents, àcids, hiperactius, estimulants al mateix temps que he patit blogs previsibles, lineals, grisos o radiactius. La Llei dels Grans Números és implacable.

La primera radiografia de la blogosfera política catalana dibuixa algunes pautes positives. Un de cada cinc posts no està relacionat amb la política i prop d'un 10% són en realitat un exercici d'exhibicionisme emocional a l'alçada de La casa de tu vida. Si es llegeixen la lletra petita, podran veure polítics enamorats, abandonats, desolats, entusiasmats o, simplement, despullats. Com un episodi de Ventdelplà: treguin la Teresa i posin en Ridao o en Piqué. És també molt elevat el percentatge de reflexions polítiques (un 11,5%), algunes de les quals mereixerien ser explicades en el darrer curs de Ciències Polítiques. El contrapunt és el meliquisme. Més enllà de l'Ebre, el desert. Poques aportacions sobre la política estatal (els quatre tòpics) i una imperceptible visió del món. No hi ha lloc per la geografia ni per la geopolítica: ens quedem en l'excursionisme.

Aquesta radiografia agredolça varia significativament entre els partits. Avui els hi proposo un viatge per les diverses comunitats polítiques, que llencen les seves ampolles al mar virtual.

CiU. La blogosfera empipada

La blogosfera nacionalista és la que creix més ràpidament. El número de blogs s'ha incrementat en prop d'un 50% respecte l'estudi anterior i se situa ja en 66 registres actius. CiU ha fet un meritori sprint en els darrers sis mesos i ha passat de la indiferència a la militància amb la rapidesa d'un Gadgetobraç.

El principal tret de la blogosfera nacionalista és l'accent català. Malgrat que ens trobem en el hall de les eleccions municipals, la major part dels posts (38,1%) fan referència a la política catalana. És segurament un símptoma de la connexió que CiU intenta establir entre les eleccions locals i nacionals. Tot i així, la política local representa un significatiu 30%, de manera que la resta d'àmbits són molt poc rellevants. El segon accent dels blogs CiU és la crítica. És una blogosfera empipada, a voltes, irritada. Això és vàlid per l'escala catalana (com és lògic en un partit de l'oposició), però també en l'escala local. Un de cada dos posts és crític amb quelcom o amb algú.

La resta de categories estan normalment per sota de la mitjana. És una de les blogosferes més polititzades, és a dir, més impermeable als comentaris personals o apolítics. Ambdós representen un 13%, mentre que la mitjana s'apropa al 20%. Els temes més comuns han estat la crítica al tripartit (mai Govern d'Entesa), el conflicte de competències, les declaracions de Mayol, la crítica al conseller Nadal, l'estatut d'Andalusia i, en menor mesura, FITUR.


PSC. La blogosfera personal

La blogosfera socialista s'ha incrementat sensiblement respecte el darrer estudi i, de fet, és la comunitat que creix més en termes absoluts, ja que ha passat de 109 a 130 blogs actius. Està molt lluny, però, dels 188 que li atorga Poliblocs. La blogosfera socialista és la més madura de la xarxa i per tant la més vulnerable a l'acció del temps.

Hi ha quatre característiques que dibuixen nítidament la personalitat de la blogosfera socialista. En primer lloc, l'accent local. Aparcat el debat nacional, les mirades dels blogs se centren en el campanar. El zoom està centrat essencialment en la distància local. En segon lloc, el to dels posts és positiu. Aquest pols s'evidencia en els escrits centrats en la política catalana (com és normal), però també en els escrits locals. De fet, la quarta part dels posts són lectures en positiu, escrits més propositius que crítics. El tercer factor que destaquem és la importància de la política estatal, que representa el 15% de les entrades.

Probablement, la característica que més singularitza la blogosfera socialista és la mirada personal. En termes quantitatius, les entrades no polítiques representen un 25% del total (un 20% de mitjana). Des d'una lectura qualitativa, els blogs socialistes tenen una major tendència a utilitzar la primera persona del singular. Crec que aquest personalisme és una derivada de la maduresa: els blogs evolucionen de la fredor inicial a la proximitat posterior. El catàleg de temes és el més extens de la blogosfera. Hi destaquen el conflicte sobre el Tribunal Constitucional, ETA, l'estatut andalús, el Carnaval, l'apagada general, Poliblocs i comentaris sobre lectures o pel·lícules.


ERC. La blogosfera sintètica

Confesso que m'ha sorprés. La blogosfera d'Esquerra és una blogosfera sintètica. Podríem dir que és el calc de la blogosfera catalana. Vol dir això que Esquerra és el partit polític síntesi de la política catalana?. No ho sé. Jutgin vostès. En tot cas, en aquesta comunitat hi conviuen veus molt diferents, a voltes contradictòries, i visions del món i del país tan poc compatibles com l'aigua i l'oli.

Fixem-nos que el zoom republicà és el mateix que el zoom català: una presència significativa de posts dedicats a la política catalana, que conviuen amb els blogs dedicats a la política local. Anotem en el quadern d'incidències la distància entre els tons d'un i altre àmbit. En l'escala local, els blogs republicans són essencialment propositius. Per contra, en l'escala catalana, els escrits crítics (negatius) superen els negatius. Hem de matisar que els comentaris crítics no són necessàriament crítics amb el govern, sinó que amb molta freqüència són crítics amb el context o amb altres partits polítics. Un dels processos més singulars de la blogosfera política és que el foc creuat entre formacions es dóna en la línia Maginot CiU - ERC; l'altra línia marcada enfronta PSC i PPC.

Els republicans dediquen pocs esforços a comentar la política estatal, però no es compensa amb un major interès per la política internacional. Com a notes secundàries, podem aportar un pes significatiu de la reflexió política i un comportament mitjà pel que fa al grau de politització de la blogosfera. Els temes més recurrents han estat la llengua, el cas Oleguer, l'estatut andalús, el Carnaval, el portal Poliblocs i els memes.


ICV. La blogosfera il·lustrada

La blogosfera ecosocialista és molt més reduïda que les tres precedents. En els darrers mesos, no hem anotat cap reacció significativa. No sembla existir una correlació entre el pes polític de la coalició i el seu pes virtual. He comptabilitzat 30 blogs, només 4 més que en l'estudi publicat el novembre.

La blogosfera de l'esquerra de debò és força singular. El tret més destacable és la capacitat de superar els límits de la política catalana (i estatal). Podem detectar registres clarament superiors al comportament mitjà. És, de llarg, la comunitat que dedica més anotacions a la política internacional (8,7%, per 4,1% de mitjana). També és el grup amb major càrrega de reflexió política (un 16% del conjunt dels posts) i amb una major atenció a la no política. En aquest cas, els escrits estan dedicats a temes generals, com l'ecologia, el feminisme o la societat i en molts casos la categoria 9 i la 8 es confonen. Per això, he considerat que es tracta d'una blogosfera il·lustrada, que utilitza els blogs per oferir reflexions lentes, lluny de la immediatesa. Per contra, el to no és personal, sinó que predomina una certa distància entre lector i autor.

Com es normal, la blogosfera ecosocialista també s'ha escorat cap a l'escala local. Es tracta d'aportacions positives (tres vegades més freqüents que les crítiques). Si estudiem el comportament en l'escala catalana, constatarem un predomini de la crítica sobre la proposta. Aquesta dada contradiu la imatge col·lectiva de la implicació entre govern i partit: el binomi és més feble en la distància curta del món virtual. Els temes més recurrents han estat la defensa del model anti-sistema, el canvi climàtic, les agressions feixistes i el record a la figura d'en Guti.


PPC. La blogosfera oficialista

No hi ha blogosfera popular. Són en realitat uns pocs blogs aïllats, desconnectats entre sí i amb una activitat relativament elevada. No podem construir grans teories a partir només de 7 blogs (35 posts). En tot cas, el gràfic mostra una línia molt oficialista, que no dedica cap atenció a l'accent personal o a la no política ni a la reflexió general. La major part dels posts són crítiques a la gestió del govern d'Entesa, però també al govern de ZP (22%). Com he comentat anteriorment, el foc creuat a l'Estat entre PP i PSOE troba una rèplica en l'enfrontament PSC - PPC. Per contra, les entrades locals tenen un to clarament positiu.


La blogosfera política catalana és encara petita, discreta, silenciosa, endogàmica i (massa sovint) molt sectària. Però si van destriant el gra de la palla, podran anotar la rellevància d'alguns blogs fascinants. Tenen raó. Potser no arriben a la fina ironia de don Royo, el cosmopolitisme de Rosa, l'eloqüència d'en Punset o la perspicàcia de don Güebos (el meu comentarista de butxaca), però s'hi apropen molt.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

El millor article que he llegit mai sobre blogs i política. Crec que de la seva aportació podem fer moltes lectures, tot i que vostè ja apunta unes quantes. Faltaria saber qui escriu, ja que no és el mateix els càrrecs orgànics (com el PP o el PSC) que els militants de base (el cas d'ERC).
A mi em sembla honestament que "la comunitat" com diu vostè que millor reflecteix l'opinió dels militants és la d'Esquerra. Al PSC, a ICV i no diguem a CiU i al PP, el que diuen els blogs és el que diu l'aparell. Vostè mateix, tot i que és molt més lliure que la majoria de blogs socialistes, acaba copiant el que diu Iceta, que és el blog que van a llegir abans de decidir què poden dir.

Anònim ha dit...

Lo interesante no es sólo lo que dice sino como lo dice. Seguro que es buen profesor.

Anònim ha dit...

He arribat aquí des de Poliblocs (em consta la teva amistat amb els promotors de l'invent). Sincerament, l'estudi em sembla totalment sectari. Els socialistes són personals i els eco-socialistes són il·lustrats. Els convergents estan empipats i els populars són uns partidistes i els republicans uns sense substància.
Per aquestes conclusions no calia fer cap estudi. Agafes una roda de premsa de l'Iceta i la copies tal qual.
Hi ha articles de Poliblocs que només s'entenen per raons personals.

Alfons ha dit...

M'ha semblat una síntesi dels blogs realment honesta, a més de treballada, per la qual cosa la meva felicitació més sincera.
El PSC, entre els seus valors màxims, té els de la diferència, els del respecte envers els arguments de l'altre, per això no m'explico com ens poden acusar d'uniformisme quan el nostre partit té una de les bases més importants en la llibertat d'expressió. De quina altra manera podríem conviure marxistes, rojos, centralistes, federalistes, demòcrates, alguns fins i tot amb un cert to liberal, que comparteix, demòcrates, etc., etc. Això no obstant, també hi ha uns principis que compartim, per exemple el respecte a la diferència.
Per últim, comparteixo amb tu l'il·lusió per la política a Internet, per l'espai de diàleg que crea, i seria realment molt interessant donar un pas més enllà i fer alguna trobada o quelcom semblant des de Girona. Una abraçada.

xarxa convergent ha dit...

Esquerra s'està convertint en el partit del mig. Ni ben bé d'esquerres ni ben bé de dretes. Ni ben bé socialdemòcrates ni liberals. Ni sobiranistes ni regionalistes. D'això a Madrid en diuen "ni chicha ni limoná".

Jonatan Márquez Cervantes ha dit...

La veritat es que personalment m'agrada mes escriure criticament que "positivament". Als blocs que nomès parlen positivament d'iniciatives de partit (el que sigui) els anomeno "blogsbasura"

Carlos ha dit...

Chapeau Donaire!!!

Yo debo ser de la rareza porque sinceramenet me resulta más fácil escribir sobre temas estatales o nacionales que sobre los locales.

Quizás porque sea más facil opinar desde la lejanía o en temas generales que no los locales que si no tienes una amplia información puedes ver una serpiente donde hay una trompa de elefante.