Nou socialisme

Imaginar el socialisme ha estat sempre una de les principals tasques del socialisme. Diria que la millor definició de socialista és aquesta: "Un socialista és una persona que constantment s'està interrogant què és un socialista". El dubte és el primer pas del canvi. I aquest dissabte aquesta percepció és molt més nítida. Els hi explico.

Matí a Porqueres. Reunió dels socialistes gironins abans de les eleccions municipals. Veig molts bloggers actius com en Josep Muñoz, en David Maldonado, l'Estanis, l'Àlex Sáez, l'Alfons o en Rafael Bruguera. Hem pogut gaudir una excel·lent reflexió de Joan Manel del Pozo sobre el sentit de la participació i alguns apunts de Joaquim Nadal i Marina Geli sobre els reptes del socialisme del futur. Participo en una taula rodona sobre el futur del socialisme. Anoto en la meva llibreta de sensacions un buf d'utopia. Es parlen dels vells problemes (quins són els límits de la llibertat?, quina igualtat és desitjable?, i quina és possible?, com re-construïm la idea de la fraternitat?), però sobretot apareixen nous reptes. Poc a poc, afegim els mots de l'agenda per demà: la participació, la polifonia, els silencis, les noves àgores, la diversitat, el pensament complex, la democràcia 2.0. Surto molt satisfet.

Tarda a Viladecans. Sessió de treball de blogs i dones en el Centre Calderon (l'ombra de Netoratón és allargada?). Veig en el programa que han participat durant el matí en Carlos Guadián i en Juan Varela de Periodistas21 i lamento no haver pogut ser-hi present. Participo en una taula rodona amb una selecció de grans bloggers com en Ramon Bassas, Paqui Soriano, Aintzane Conesa i Eulàlia Mas (a qui per fi conec personalment!). Els blogs han creat una forma alternativa de fer política. Són espais sense control, dissidents, polifònics, personals, interactius, immediats i, per tant, una referència de les noves formes de fer política. Té raó en Ramon. Hi ha vida més enllà dels blogs: la política no es pot fer (només) des d'una cadira. I oportunes han estat també les reflexions finals de Lourdes Muñoz (alma mater de les jornades) i Miquel Iceta. En Miquel apel·la a la llibertat, la creativitat i la proximitat dels blogs. Lourdes aposta per la necessitat de la mirada femenina. En un món plural, divers, complex, necessitem noves mirades i la blogosfera és encara un espai mancat de dones. El portal de Dones en xarxa o la Blogosfera de les dones socialistes són dos excel·lents notícies. Recomano una visita.

Com diuen?. Fitur?. Poden seguir les primeres impressions a la meva bitàcola de turisme (Biodramina). Demà es tanca i el dilluns els faré un resum.

Comentaris

ZAGASO ha dit…
Porqueres!!! Quants records. Vaig passar la meva infantesa de weekends a Banyoles.

Però Don, no treballis tant!!!!

Molt bassas i molta eulàlia però de cafè a St Cugat res de res.... Suposo que com som feu convergent... aiaiaiai recoder....

jejejejeje
Anònim ha dit…
Mladicion, ya me empiezan a dedicar centros cívicos???
Anònim ha dit…
Treballes massa. Crec que necessites un kit kat. MOlt bé la teva intervenció a Girona. Iceta diu que calen canvis, però a Girona només tu i en Pluma respiràveu una mica de nou socialisme. Endavant!
Anònim ha dit…
He vist les declaracions de l'Iceta en el seu blog (on per cert, et cita). Què tens números per anar a la nova executiva?. On s'ha de signar??
Anònim ha dit…
Una pregunta, donaire. Com sabeu que el nou socialisme és socialisme?. Potser és una altra cosa. Crec que aquest és el vostre error: i si us quedeu amb la marca "esquerra"?.
Donaire ha dit…
Ignasi

L'estany és un espai únic. El problema (molt comú en turisme) és que la gent es limita a centrar-se en un punt (massificat i urbanitzat) i es perd la vista de l'estany des d'altres perspectives. Porqueres és una meravella.

Tinc pendent un cafè a Sant Cugat des d'abans de la Guerra. Ara que he deixat de ser polític, començaré a complir les meves promeses. ;-)

César

Es que la cosa tiene su miga. Reunión sobre blogs en "Can Calderón". Me cuentan que las próximas inauguraciones antes de les elecciones son Segunda Pista del Aeropuerto de Girona Netoratón, Zona Wifi de las discotecas de Platja d'Aro César y (la que te hará más ilusión) Cíbercafé en el Parlament Las ideas de César.

Anònim

Treballo massa, és veritat. Són els problemes de ser pluriempleat. Crec que l'esperit de "canvi tranquil" i de reflexió serena es va posar de manifest en totes les intervencions, tant a la taula com en el públic. No crec que això sigui un moviment lateral, sinó força universal.
D'altra banda, els canvis han de ser raonables. Com diuen en castellà "Que no tiremos al niño con el agua del baño".

Pepe

Home, Pepe. Jo crec que les declaracions de l'Iceta no cal que les coneguis via el seu blog. No hi ha previst cap canvi en cap executiva (que jo sàpiga). En tot cas, jo només soc ex-regidor i ex-diputat, ex-polític en definitiva, retirat a la vida apassionant de la Universitat.

Anónim

Aquest és un vell debat. Jo penso que no seria en absolut recomanable difuminar els matisos de les esquerres en un sol concepte. Crec que és sà que hi hagin diverses opcions a l'esquerra. També és sà i col·laborin, tot respectant els seus trets identitaris.
Anònim ha dit…
Impagable. La millor forma de definir socialista és algú que es qüestiona què és un socialista. Empanada mental, vaja. Imapagable, xatu.
Anònim ha dit…
El socialisme gironí necessita escoltar a la polifonía de veus i opinions del territori. Va ser una bona jornada la de dissabte, més descriptiva que de debat però, tant de bó tingui continuitat. Per cert que brillant en Gabi Colomer !Endavant Jose Antonio!
Anònim ha dit…
Sembla per tant que el rumor que diu que en Zaragoza cau després de les municipals és un rumor cert. Qui quedarà a la guàrdia pretoriana del PSC?. Qui manarà a Nicaragua amb l'Iceta i el Monty?. Expliqui coses que no es poden explicar, cony, o si no, ja no el visitaré més.

Entrades populars