Política 2.0 (I)
Amb el tic tac de les eleccions municipals de rerefons, les formes convencionals de fer política estan entrant en una crisi cada vegada més evident. No és que la gent desconfïi de la política: en realitat, ja no es creu la "vella política". Vull reflexionar sobre això: quins són les llums i les ombres de la política 2.0. Però avui, com és diumenge, inicio la sèrie amb un decàleg de la nova política:
1. Escoltar més que parlar. Aquesta és l'essència. I és molt més difícil del que sembla.
2. No existeix l'electorat. Existeixen els electors. Són diversos i volen respostes diverses.
3. Les decisions polítiques no són científiques. La fragilitat és inherent a la política. Comencem per admetre-ho.
4. Vivim en una societat en xarxa. Com pot ser jeràrquica la política?.
5. La major part de la política ha de tenir lloc fora de la política (i, òbviament, fora dels partits polítics).
6. No hi ha decisió sense coneixement; i no hi ha coneixement (coneixement veritable) sense conversa.
7. Si la realitat és complexa, la narració política no pot ser simple. Abolim els eslògans! (oximoron).
8. La democràcia no ha de ser participativa, sinó deliberativa: La clau és participar en la construcció de la solució, no en l'elecció de les alternatives.9. 9. Si només ens fixem en els fins (els resultats), justificarem els mitjans. En política, no només importa què fem: el més rellevant és com ho fem.
10. La política 2.0 necessita instruments 2.0. Però aquesta és la segona fase. Si tenim clar què volem, ja construirem eines per portar-lo a terme.
1. Escoltar més que parlar. Aquesta és l'essència. I és molt més difícil del que sembla.
2. No existeix l'electorat. Existeixen els electors. Són diversos i volen respostes diverses.
3. Les decisions polítiques no són científiques. La fragilitat és inherent a la política. Comencem per admetre-ho.
4. Vivim en una societat en xarxa. Com pot ser jeràrquica la política?.
5. La major part de la política ha de tenir lloc fora de la política (i, òbviament, fora dels partits polítics).
6. No hi ha decisió sense coneixement; i no hi ha coneixement (coneixement veritable) sense conversa.
7. Si la realitat és complexa, la narració política no pot ser simple. Abolim els eslògans! (oximoron).
8. La democràcia no ha de ser participativa, sinó deliberativa: La clau és participar en la construcció de la solució, no en l'elecció de les alternatives.9. 9. Si només ens fixem en els fins (els resultats), justificarem els mitjans. En política, no només importa què fem: el més rellevant és com ho fem.
10. La política 2.0 necessita instruments 2.0. Però aquesta és la segona fase. Si tenim clar què volem, ja construirem eines per portar-lo a terme.
Comentaris
Si así fuese entonces, ¿quién elegiría las alternativas y la solución si no hubiese participación?, ¿Quién sería el "dios o tirano" que diría cuàl es la solución, "su" solución?.
Creo que la democracia ha de ser participativa, pero no sólo en el seno de los partidos políticos sinó en las asociaciones de todo tipo,...y por supuesto sin creerse al pie de la letra a los "mass media". Los medios de comunicación tradicionales confunden y son tremendamente parciales.
Gràcies. I gràcies pel link
Caguntot
Si no és veritat, fe-ho possible. El primer pas sempre és dissenyar les utopies. Després, les hem de portar a la pràctica.
Anónimo
Uf. Sólo le faltaba eso al país
Anónimo 2
3. Els polítics s'equivoquen. En un món d'incerteses, de relativisme fins i tot en les ciències empíriques, no té cap sentit que presentem la política com una ciència exacta. Les decisions tenen un alt grau d'intuïció i, com a tals, no són sòlides. Admetem-ho. Quan més humanitzem els polítics, més.
4. La web 2.0 es basa en una societat en xarxa. En canvi, la política es basa en una societat jeràrquica. Jo crec que tots aquells models (la justícia, l'església, la política...) estan cridats a renovar-se (o morir).
certificado
Me he explicado mal. La democracia participativa es un timo. Trabajo todas las alternativas, pienso, leo, diseño y al final de todo el proceso pedimos opinión.
Hacer las cosas así tiene dos problemas: (a) impide que la gente participe de la cocina (y, por tanto, de los matices e implicaciones de las decisiones), (b) las alternativas que se ofrecen quizás son insuficientes o incompletas.
No lo he redactado bien. La democracia deliberativa no quiere decir que la gente hace la discusión y "alguien" decide. Quiere decir que la gente opina y que la gente decide. Las dos cosas.
Un saludo
Tu explicación está muy bien. Es más...Comparto tu opinión sólo que cabe preguntarse si una tal forma de democracia no está tan lejos de la que tenemos que es imposible encarnarla, incluso es hasta descabellado perseguirla como ideal.
Apoyo lo de tu candidatura a presidente, aunque seas de otro partido. La "democracia deliberativa" también comporta ésto, ¿no?.
Un saludo
El que em fa por d'aquest procés es que no trobo quin és l'element cohesionador i vertebrador de les reaccions. Òbviament ha de ser, per això penso que hi ha quelcom que no acabo de comprendre d'aquest model.
Necessito més dades i sobretot dedicar més temps per reflexionar-hi.
Hi haurà més posts al respecte?