30 de juny 2007

Alba

Després de vagar pel laberint quotidià de blogs, Alba va cercar curiosa el seu nom en el Google. En un lloc destacat, va trobar una entrada de la wikipèdia d'una persona que tenia el mateix nom que ella i també els mateixos cognoms. De seguida, va descobrir que en realitat ella era la protagonista de l'entrada.

El text seguia amb una precisió absoluta tots els detalls de la seva existència: la mort del seu pare, les primeres crisis d'angoixa, el viatge secret a Menorca, el seu primer petó, les notes de la carrera de biologia i, fins i tot, una transcripció literal de la novel·la que havia perdut quan li robaren el portàtil. De cada petita anotació hi penjava una constel·lació d'enllaços que detallava tots els fragments de la seva existència. Podia resseguir l'itinerari del seu darrer viatge a Cartagena de Indias, podia saber quants cafès havia demanat en el bar de l'Estació o quantes vegades havia entrat en la pàgina d'autoajuda. L'entrada permetia conèixer els seus pensaments o els malsons que a penes recordava. Totes les entrades, tots els canvis i, fins i tot, totes les discussions estaven signades per un enigmàtic Gregor.

Quatre dies després, Alba no havia sortit encara de la seva habitació. Amb els ulls anegats i el gest tremolós, movia el ratolí entre una immensa pira de burilles. I fou en aquell instant quan ho descobrí. Aquella entrada s'havia anat modificant. Ara detallava, amb la precisió d'un rellotger, totes les pàgines visitades, tots els enllaços que havia obert, totes les vegades que havia plorat i xisclat, totes els dubtes i els neguits, i les petites dosis d'admiració... S'havia convertit en el narrador del seu present, el transcriptor de la seva quotidianeïtat. Una mena de diari permanentment actualitzat per aquell Gregor que mai contestava els correus electrònics, ni responia els comentaris.

Va ser probablement a principis de l'any passat quan constatà un altre canvi. Poc a poc, la wikipèdia començà a descriure el seu futur. Primer van ser petites anotacions sense importància. De seguida, però, l'entrada secreta l'anticipava els principals esdeveniments de la seva existència: L'accident a Londres, l'article publicat a la Biological Enquires, l'adopció d'en Guillem, la càtedra a Dublin, la seva primera novel·la. Tot allò que preveia la seva biografia es reproduia amb una increible precisió, amb el detall de les narracions de Balzac o de Baroja. Alba ja no sabia si les entades eren realment les finestres del futur o simplement si ella es limitava a seguir les instruccions que li marcava el seu destí, com el guió d'un artista secundari.

Però el dia que Alba va llegir la data de la seva defunció sentí que se li gelava l'ànima. La tarda del 22 de febrer seria enterrada en el vell cementiri de Glasnevin, tan lluny de casa, pensà. A mesura que s'apropava la data, experimentà una estranya sensació de pau; potser per això, el dia 22 va menjar rutinàriament a la taverna de Cork St., va rellegir alguns poemes de Benedetti a Marlay Park i finalment, s'encaminà cap a Glasnevin resseguint les traces de la boira baixa. Després de dues hores d'espera, Alba va veure com uns quants desconeguts introduïen una caixa de faig en el forat mentre alguns deixaven anar una tímida llàgrima. Quan el darrer dels afligits abandonà el cementiri, s'apropà furtivament fins a la làpida, on es podia llegir "Gregor Samsa. 1968-2007".

En la biblioteca de la Universitat, Alba va constatar les seves sospites. No va trobar cap entrada amb el seu nom a la wikipèdia. Potser havia arribat el moment de tornar a Barcelona. Potser.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Torno a demanar l'ajut dels desxifradors com l'Alfons o els anònims per a què m'expliquin una mica aquest estrany post. Uf. Què tonto em fa sentir.

Esperpento ha dit...

¿Tiene algo que ver el hecho que Gregor Samsa es el protagonista de La metamorfosis de Kafka?

certificado ha dit...

"Nineteen Eighty-Four" + "Brave New World" + "Big Brother" + "Die Verwandlung" = Ciencia ficción distópica neoexistencialista.

Pie de página ha dit...

Este texto tiene muchas lecturas posibles. No sé con cuál quedarme, pero quiero anticipar mi punto de vista.

La hipótesis central es que Alba es Gregor, o mejor que Gregor es Alba. Gregor escribe una wiki que es casi un diario, o más que un diario, en el que detalla lo que fue, lo que pasó. Yo diría que Alba es lo que Gregor querría ser.

Y llega un momento en el que Gregor (que efectivamente es el protagonista de La metamorfosis) anuncia su muerte. La muerte simbólica de Gregor supone la liberación de Alba. La metamorfosis se ha completado y ahora la larva es una bella mariposa.

Una obra escrita precisamente el día en que las calles de Madrid se llenaban de Albas. ¬¬

Chat ha dit...

El curiós és que si saps que el dia 22 has de morir prop de Glasnevin, la reacció sigui anar-hi en lloc de fugir de Dublín cames ajudeu-me...

Anònim ha dit...

Bonito homenaje al Día del Orgullo Gay, mucho más lírico que el exceso pomposo de los inquilinos de Chueca. Me gustó la idea de la crisálida y sobre todo la imagen que durante un tiempo Gregor y Alba conviven. La mariposa no sucede después de la pupa, sino mientras. Sería una buena iniciativa cambiar el horrendo "salir del armario" por una imagen como la suya.

Señor Chat, yo creo que Alba se ha acostumbrado tanto a que la wiki le dicta su futuro, que considera que es inútil intentar luchar contra él.

Anònim ha dit...

Orgull gai?. Ara sí que veig que no hi he entès res. Algú pot desenvolupar una mica més aquesta idea?. Jo em perdo, em perdo...

MENS REA ha dit...

Orgull gai? Penso que en Gregor simplement reflexiona potser ... i conclou amb certa melangia que ha abandonat una part de la seva vida, un passat relativament recent i afronta un futur amb indecisió, ple d'interrogants ... i es converteix en Alba. Avui, ja és Alba.

1968-2007 ... el 8 de juliol ja està aquí; en Gregor compliria 39 anys ... quina casualitat.

Estrella ha dit...

M'encanta!
Felicitats!

xemarc ha dit...

M'ha agradat força.Una mica melancolic, però be