04 de juny 2007

Deu coses inútils

  • Els traductors automàtics. Imaginin que no saben anglès i que volen traduir una pàgina informàtica, per configurar la BIOS del seu PC, amb el traductor de El Mundo. Obrindran el següent: "Mientras a algunos usuarios les gusta usar el BIOS para pellizcar el sistema en la carrera como el jabón grasiento, durante una inicial lo construyen es lo mejor guardar al conservador de ajustes, que por lo general significa la salida ellos en sus faltas". Un consell: aprenguin anglès (o informàtica).
  • El 98% de les eines d'una caixa d'eines. Un martell, unes alicates i un trepant són més que suficients. Per a què necessitem un badaine, un banyot, un barlet, un cizell o un vis, si no sabem ni com s'escriuen?. Recordin que Bricomanía és una sèrie de ciència ficció i que amb quatre fustes i quatre colzes no es pot fer una persiana.
  • Els regals dels hotels. Siguem sincers. Quan anem a un hotels amb moltes estrelles, tots omplim la maleta amb els minixampús i microgels. Però sis anys més tard encara estaran donant voltes pel fons dels calaixos del quart de bany. A més, des de quan necessiten un gorret de bany per entrar a la dutxa?. Per cert, també caducaran els ketxups del McDonald's.
  • El teletext. En l'era d'Internet, aquestes pàgines pixelades tenen la vigència d'una màquina d'escriure. I si les piles del comandament s'estan descarregant, necessitaran dues hores per saber el resultat del Ponferradina - Salamanca B.
  • L'índex d'un diari. Tirant llarg, un diari té 50 planes, sempre ordenades de la mateixa manera. Al final, espectacles, cultura, esports i pàgines de contactes; al principi, nacional, internacional i opinions vàries. Per a què serveix l'índex?
  • Els manuals dels programes informàtics. Hi ha algú que tingui la paciència de llegir-los?. I encara més. Hi ha algú que a més de llegir-los els hagi entès?.
  • Les PDA. Jo ja ho fet i els invito a que ho facin. Cronometrin el temps que triguen en escriure una anotació en una agenda normal i ara provin a fer-ho amb una agenda electrònica. I entendran per què les PDA (de segona mà) són els regals més freqüents.
  • Les explicacions de seguretat dels avions. Quan m'adono que els meus estudiants no m'estan escoltant, em sento com les pobres hostesses explicant on es troba la sortida d'emergència amb una coreografia entre Que la detengan i Aserejé.
  • Els crèdits d'una pel·lícula. Les persones que es queden en les butaques després del The end són (a) espectadors dormits o (b) els que surten en els crèdits orgullosos com un jínjol, sense saber que només hi ha una altra persona en la sala, i a més està dormida.
  • (Molts) programes electorals, després de les eleccions. Ara que tothom parla de l'abstenció, proposo modestament un antídot: Portar a la pràctica allò que diu el programa. Fer un balanç anual d'allò que s'ha fet, allò que està pendent de fer-se i allò que no es farà.

9 comentaris:

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

En la gran majoria de les coses, totalment d'acord. Només faria una petita aportació: hi ha una tercera raó per quedar-se al cinema quan surten els crèdits, i aquesta no és altra que per escoltar la banda sonora de la pel·lícula, moltes vegades molt millor que el mateix film.

Estrella ha dit...

Estic d'acord en quasi tot excepte en els regals dels hotels. Aquelles ampolletes petites de xampú i crema hidratant són ideals per portar a l'avió mentre segueixi vigent la normativa absurda quie no permet portar pots de líquids o cremes més grans.

Anònim ha dit...

Disiento de casi todo. Los manuales siempre me son de ayuda, me gusta leer los créditos de las películas y los potecitos de jabón son ideales para el gimnasio. Con lo de los programas, aplíquese el cuento usted y sus 100 propuestas de Sant Feliu. El año que viene le hago recuento y verá que no pasa de cuatro.

ignasi ha dit...

ja he fet els deures...al meu bloc....

Anònim ha dit...

L'última, l'última...

sociata ha dit...

Òstia què bo, quin far de riure

Daniel Vásquez ha dit...

Los créditos definitivamente son importantes...

Nadia ha dit...

En total desacord només en tres:

1. Els regals dels hotels són genials per al gimnàs, així no carrego amb mig litre de gel, mig de crema, mig de xampú...

2. El teletext: sóc fan del teletext, de fet fa dies que vull fer un post sobre el tema. No tots tenim internet a casa :_(

3. Els crèdits d'una pel·lícula: tot i que normalment no em quedo, ja m'han avisat que quan vagi a veure la de Piratas m'esperi fins el final, que hi ha una sorpresa...

Anònim ha dit...

Les PDa van de fàbula