12 de setembre 2007

Nou curs polític

Avui he deixat en David a l'Escola. Comença Primer, amb una cartera plena de projectes, de somnis i de nervis. La seva classe està formada per 22 nens i nenes, dels quals set són magrebins, un és brasileny, una russa i una equatoriana. Ho dic per a escandalitzar els xenòfobs que llegeixen aquesta bitàcola, que ja saben vostès que m'encanta provocar l'ala (ultra) dreta de l'audiència. En David no és l'únic que comença el curs. Amb l'11 de setembre s'inicia l'any 2 del govern que presideix José Montilla. I diuen els experts que el segon any és el més important. M'agradaria repassar una mica les principals assignatures que venen a sobre.

1. Trens

El ferrocarril serà el mitjà del futur. Està bé fer l'Anella de les Gavarres, l'Eix Transversal desdoblat o la N-II en autovia... Però el futur viatja en tren. S'ha d'aplicar el Pla d'Infrastructures del transport de Catalunya, que preveu invertir dos de cada tres euros en el ferrocarril. Aquest ha de ser l'any zero del projecte que canviarà radicalment el país: el Tren Transversal. Mentrestant, l'AVE hauria d'arribar a Barcelona.

2. Escoles

La població infantil es multiplica i es precisen més centres, més professors, més recursos i sobretot una reflexió social en profunditat sobre el paper de l’escola i dels docents. Les escoles han de ser també els espais de relació entre comunitats culturals autistes.

3. Llei electoral

Ara o mai. No és admissible que el país no disposi d’un model electoral, que reculli les diverses sensibilitats: representativitat del vot i proporcionalitat territorial. Hi ha molts models que permeten conciliar aquest fals conflicte que, en realitat, amaga la resistència a un canvi que pot suposar la pèrdua de vots. Canviar la llei electoral permetria també obrir el debat sobre els mecanismes de participació ciutadana i la relació entre societat i partits.

4. Estructura territorial

La Llei electoral està aparellada amb la llei sobre el model territorial del país. La proposta de l’Estatut (a) elimina les diputacions, (b) crea les vegueries i (c) transforma les comarques. El federalisme no és només una proposta per Espanya: També Catalunya hauria de ser un país federal, en el que les vegueries fossin realment sistemes de descentralització del govern de la Generalitat. Quantes vegueries?. Jo em mullo: set, inclosa la dels Pirineus, que serà molt complicada perquè afecta tres diputacions.

5. Energia

El canvi del model energètic és urgent. Els combustibles fòssils s’esgoten i l’energia nuclear no sembla una alternativa suficient (ni segura). Les mesures no poden ser tèbies: reducció del consum, fiscalitat elevada del sobreconsum, transport públic, energia eòlica i inversió en investigació. La connexió elèctrica amb França?. Em temo que és imprescindible.

6. Món local

Només un 14% del pressupost públic és gestionat pels ajuntaments, que tenen més deures que recursos. Un cop consolidada la transferència dels recursos estatals a les comunitats (que ara gestionen més de la meitat de la despesa pública), hem d’iniciar la segona revolució. Apostem pel model amglosaxó. que dóna més recursos als ens locals. De seguida apareixeran els qui desconfien dels ajuntaments (i utilitzen sempre l’exemple de Benidorm), però és que la classe sobre el despotisme il·lustrat jo me la vaig saltar.

7. Llei de promoció de l’autonomia personal

L’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal, que és coneguda com a Llei de la dependència, ha estat la llei social més important del que portem de segle. La seva aplicació no serà fàcil, tant per la definició dels nivells de dependència, per la implantació de les mesures socials que es recullen i per la depesa pública que comporta. Aquest serà l’any zero de la llei. Hi ha moltes vides que en depenen.

8. Canal Segarra – Garrigues

Som un poble que ha perdut la seva relació amb el món rural. I aquesta distància ens pot costar cara. La construcció del canal és l’obra agrícola més important de la Catalunya contemporània. És tant rellevant que pot deixar en un segon terme dos accions fonamentals, com la concentració parcel·lària i els contracte programa. Catalunya només pot aspirar a ser una nació moderna si aconsegueix frenar l’abandó dels seus conreus.

9. Habitatge

Probablement el problema número 1 del país. I el que té una solució més complexa. Aquest curs veurem la construcció dels habitatges protegits afavorits per la normativa urbanística. Seran suficients?. Rotundament no. Calen mesures fiscals imaginatives. I el lloguer ha de ser la principal alternativa.

10. Catalunya i Espanya

El març toquen eleccions estatals. No els sorprendré: aposto per Zapatero, que farà una segona legislatura brillant. És veritat que hi ha moltes coses en joc, especialment el model d’Espanya. Però seria un error hipotecar el segon any a l’espera de l’escrutini del 13 de març. El show ha de continuar. Com si el març fos un mes més. El principal problema del país pot ser quedar abduït per les batalles campals de Moncloa. No es equivoquem: Aquest any, l’escenari de joc està a la Ciutadella.

Comença el curs. Comença l’espectacle. Qui va dir que la política és avorrida?.

6 comentaris:

Jordi Eduard ha dit...

Un apunt solsament per constatar que no només has escandalitzat els (ultra)dretans amb aquest comentari tan poc encertat dels nens i nenes d'altres nacionalitats a la classe del David. Què vol dir 4 nens àrabs? Són de l'Aràbia Saudita? Són ètnicament àrabs? Segur que no són magribins berebers? Cal ajudar a crear confusió d'aquesta manera mentre amb tota naturalitat es parla d'una nena equatoriana que no sabem si és quechua, afroecuatoriana o cayapa? O perquè no podem saber si la nena russa és d'alguna de les incomptables ètnies que poblen la República federativa russa?

Amb això de "4 nens àrabs", em sembla que no ajudes a paliar gaire la xenofòbia que la gent del magreb pateix diariament, a més de definir-los bastant esterotípicament de manera ètnica i no nacional com has fet amb els altres.

Molt encertada per altra banda la definició del tauler de joc per aquesta legislatura. Salut.

Anònim ha dit...

A mi también me escandaliza. No son árabes: son moros. Joder con el JE, que pedante el tío. Los llamamos moros y se acabó el problema, joder

ignasi ha dit...

Alguns se l'agafen amb paper de fumar, però és divertit....

Amb la de problemes que té el País!!!


xdddddDDDDDD

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

Una pregunta pel que fa a la Llei Territorial: la Vall d'Aran ha de ser vegueria, tal com demanen des del Conselh Generau?

Jordi Perales, ja veus...ara resulta que ets un pedant!! ;-) Gran nivell el de l'anonimo aquest!

Anònim ha dit...

1. Tren

No se ha hecho nada desde el Ave que trajo el PP

2. Escuelas

Barracones

3. Ley electoral

¿A quién le importa?. ¿A Iceta y a Madí?

4. Estructura territorial

Las diputaciones no se pueden cambiar. Si hacen veguerías, doble sistema, doble gasto, más ineficencia.

5. Energía

Las medidas que propone no son ni el 5% de la solución. Si no se incrementan las nucleares no hay solución.

6. Mundo local

El ámbito de la administración más corrupto no puede gestionar más recursos. Admás es ineficiente.

7. LAP

De acuerdo

8. Canal

¿Este canal no es un trasvase?. ¿Qué trasvases son ecológicos y correctos y qué trasvases son antiecológicos?

9. Vivienda

Suelo libre. No hay otra salida

10. España - CAtaluña

Se van a pasar siete meses paseando a ZP por Cataluña.

Empieza usted mal, don Donaire. Un post despistado. Y cambiando el tercio, le acompaño en el sentimiento por lo de su padre. Un gran hombre.

don-aire ha dit...

Jordi Eduard

Ja ho he canviat. Tanmateix, el meu expert en "Món àrab" (professor, viatger i recercador) em jura i perjura que es pot (i em recomana) usar el terme "àrab", com a categoria cultural.

Anònim

Sense comentaris. M'ha deixat sense paraules.

Ignasi

He pensat en tu aquests dies. Estic acabant de dissenyar una assignatura i intentaré fer servir algunes eines 2.0 (especialment els blogs). Em pregunto si com a blogger i professor t'ho has plantejat.

Narcís

Uf. Crec que la Vall d'Aran ha de tenir un tractament singular, tal i com recull el nou Estatut. I reconec que a Catalunya no hem sabut gestionar la diversitat (que és el que li critiquem a Espanya). Però em sembla que la condició de vegueria és excessiva. Es podria trobar una fórmula específica.

En la pràctica, no és massa problemàtic. L'Estatut recull l'eliminació de les diputacions per les vegueries i tècnicament no hi ha cap problema per dividir una província en dos vegueries (com Terres de l'Ebre o la Catalunya Central). Tampoc ho seria per la Vall d'Aran.

La Vegueria dels Pirineus vol dir trencar tres províncies i això té efectes (a) administratius i (b) electorals.

Anònim

No he fet una oda al Govern. M'he limitat a constatar les coses que considerava més importants de l'agenda política d'aquest curs. Algunes d'elles s'hauran de fer per consens de totes (o gairebé totes) les forces polítiques, com la Llei electoral o la divisió administrativa. Crec que ara toca sumar.