13 de setembre 2007

Universitat 2.0

Avui he fet la primera sessió de l'assignatura Ordenació i Gestió dels Espais Turístics (coneguda popularment com a OGETE) dels estudis de turisme de la Universitat de Girona. El meu primer experiment 2.0. Els estudiants m'han semblat més espantats que il·lusionats. Suposo que els canvis generen vertigen.

L'origen

És difícil mantenir el model convencional de formació universitària. La Universitat 1.0 es basa en l'autoritat del professor. Ho sap tot, ho controla tot, té respostes per a tot i està el dia de tot. Els estudiants (que no saben, no controlen i no tenen respostes) són exposats a radiacions diàries de saber que finalment es plasmen en un brillant examen. Sincerament, jo no puc dissimular més: sé poques coses i a més dubto constantment sobre elles.

(Alguns d)Els principis
  1. Els estudiants són plurals, amb necessitats diverses. Ensenyar vol dir adaptar-se a cadascun d'ells.
  2. La formació del coneixement no pot ser només professor - estudiant. Aprendre en xarxa.
  3. L'aula és un fragment petit de la formació. El rellevant és el que es fora extra muros.
  4. Les xarxes socials són una eina capital en la formació en xarxa.
  5. L'estudiant ha de dissenyar el seu propi sistema de reptes i necessitats.
  6. Els estudiants han de proposar també millores sobre la forma i el fons de l'assignatura. Decidir on line els recorreguts diversos de les sessions.
  7. És més important aprendre a aprendre que simplement aprendre.
  8. Aprendre a dubtar. Qüestionar-se allò que tothom dóna per sabut.
  9. Estirar fils. Aprendre no és mirar uns apunts, sinó aprendre més d'allò que més es vol saber.
  10. Impregnar la vida quotidiana de l'aventura del saber: un viatge, una excursió, una notícia o una conversa són excel·lents oportunitats per aprendre.

Els instruments
  1. La peça bàsica serà el blog. Cada estudiant usarà el seu blog com un espai per a la recerca, el debat, l'aportació o la presentació de resultats.
  2. Estudiarem les possibilitats del twitter i de Second Life, només de forma prospectiva. El primer pot ser un bon instrument de microblogging i el segon ens permetrà alguna aventura en el turisme virtual.
  3. Crearem una wiki de l'assignatura, per tal de solidificar els conceptes (què vol dir cada cosa, qui és qui), però també per a qüestionar-nos-les. Els wikis són una eina excel·lent perquè combinen el rigor enciclopèdic amb la discussió sobre els seus continguts.
  4. Un terç de les sessions d'aula seran realitzades pels propis estudiants, amb sessions de presentació i discussió.
  5. Instaurarem microsessions de debat sobre l'assignatura, els seus errors i els seus encerts.
  6. Comunicarem els resultats (parcials i totals) amb altres àmbits per incorporar les eines i les propostes 2.0 i alhora per a facilitar la creació d'iniciatives similars.
Estirant el fil

Per saber més sobre educació 2.0 recomano especialment Planeta educactivo, Downes, Rafael Robles, Miquel Duran, Ramón Castro, Maria Barceló, el digg docencia.es.

I sobretot els prego que segueixin la pista de la nova edicició efindex. La major concentració de cíbertalent del planeta (confirmat ja el gran Aravosis), amb novetats i tallers imprescindibles. El novembre, anotin a l'agenda, tothom a Cáceres 2.0.

8 comentaris:

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

Quan torni d'aquí dalt, un dia vull posar els peus a la teva classe. Això no m'ho vull perdre. Que tinguis sort...

certificado ha dit...

-“La Universitat 1.0 es basa en l'autoritat del profesor”. Yo creo que la autoridad no se impone, sino que se reconoce. Hay alumnos que parecen desconocer las reglas elementales de convivencia y no haber pasado por un proceso de socialización básica. Esos alumnos deben tener claro a fin de cuentas que deben respetar las reglas comunes de un colectivo, pero eso no sucede de la noche a la mañana, por ciencia infusa, más cuando en algunas de sus casas eso se cumple poco y deficientemente. Poder cuestionar a las autoridades, relativizar las normas y hacer de la rebeldía un valor, pareció un gran logro social de la democracia, pero ¿y ahora, qué?.
Ya sé que Ud. no aplaudirá la carta a los educadores de Sarkozy, pero yo creo que la educación es algo más que impartir unos conceptos y unos aprendizajes de ciertas asignaturas, es también una forma de comportarse y de tratar a sus conciudadanos. «No se educa a un alguien dejándole creer que todo está permitido, que tiene todos los derechos y ningún deber. Es preciso enseñarle la jerarquía de los valores»
“Récompenser le mérite, sanctionner la faute, cultiver l’admiration de ce qui est bien, de ce qui est juste, de ce qui est beau, de ce qui est grand, de ce qui est vrai, de ce qui est profond, et la détestation de ce qui est mal, de ce qui est injuste, de ce qui est laid, de ce qui est petit, de ce qui est mensonger, de ce qui est superficiel, de ce qui est médiocre, voilà comment l’éducateur rend service à l’étudiant dont il a la charge et comment il lui exprime le mieux l’amour et le respect qu’il lui porte.”

certificado ha dit...

A pesar de mi comentario anterior referente a la autoridad, decirte que me parece muy bien la idea de Universitat 2.0.
Enseñar significa desarrollar las facultades intelectuales de los alumnos por medio de un moderno sistema pedagógico en constante actualización para que aprendan a razonar y a expresarse con las técnicas más avanzadas para responder a los retos del mundo moderno.

don-aire ha dit...

Estoy de acuerdo. No me refiero a la autoridad como sinónimo de poder, sino a la autoritas romana, es decir, aquél que tiene la facultad de saber. Sin duda alguna, en un sistema docente no se puede cuestionar la autoridad del profesor en ninguno de los niveles, ni siquiera en la Universidad. Es él quien fija las reglas y es él quien evalúa su cumplimiento.

Me refería en este caso a la autoridad en el sentido académico. Si lo dice el profesor es verdad seguro. Él lo sabe todo y él lo conoce todo. Sin duda, debo saber más que los estudiantes (si no, sería un despropósito) y haber acumulado un buen bagaje. Pero en la generación de Google, de la wikipedia, de Google Earth o de Panoramio, un estudiante puede acceder en diez minutos a una montaña de información.

Por otro lado, como he comentado, me cuesta fingir que lo que yo digo es así y de ninguna otra manera. Prefiero compartir mis dudas (y mis pocas certezas).

Estoy seguro que nos los pasaremos bien este año. A pesar de la reacción inicial.

Anònim ha dit...

mmm. Ojete?. Seguro que la asignatura será una mierda. Me suena a LOGSE el rollo este. AL final, más de lo mismo pero con nombres que molan, que si twitter que si Second Life... Ganas de marear la perdiz

Anònim ha dit...

Jo m'apuntaria a aquesta assignatura amb els ulls tancats.

certificado ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
certificado ha dit...

Siempre más de lo mismo, criticar sin conocimiento de causa.
No saber ni siquiera lo que quiere decir ojete.
Ojete es una página web "porno" que se está creando automáticamente con las ID de los anónimos.
Ya está casi terminada...:)