30 d’octubre 2007

Memòria històrica

Un capvespre de tardor en Minos sentí llàstima d'en Sísif. O, per ser justos, hauríem de dir que Hades no podia suportar per més temps el rebombori de la roca rodolant i rodolant muntanya avall totes les nits. Sigui com sigui, Minos i Hades s'adreçaren al vell cec i cansat i el primer, amb veu greu, li condonà el sever càstig:

- "Sísif, tu que intentares amb la teva astúcia escapolir-te de la voluntat dels Déus, has hagut de pagar un alt preu. Pujar cada dia aquest immensa roca cap al cim per veure després com rodolava fins al punt de partida. No hi ha tasca més fútil, ni esforç més absurd. Han passat cent-mil dies i cent-mil nits. Has purgat el teu delit. Pots marxar en pau".

Però el vell cec continuà pujant la roca pel pendent, aliè a les paraules d'en Minos.

- "Potser amb el temps, no només ha perdut la vista sinó també l'oïda", murmurà Hades.

- "Sísif!" -cridà Minos, impacient- "Que ja pots marxar!!".

Cap reacció. Ni els crits més escabrosos d'Hades varen poder aturar el ritme cadenciós d'en Sísif que pujà i pujà la roca fins a l'arribada de la nit. Després de diversos intents, els dos déus abandonaren decebuts la muntanya, en Sísif i la seva roca, just abans de sentir com tornava a caure una volta més. Quan les seves siluetes es perderen per l'horitzó, en Sísif exhaust però feliç va descobrir la petaca de ginebra que portava amagada entre el manyac de roba i pensà:

- "Los autores no se esconden en montañas o desiertos lejanos"

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Els qui volien saber la veritat ja la saben... I ara què?. Del Pino, Losantos, Acebes i Pedro J. de genolls!!. Deu anys de penitència. El càstig d'en Sísif és massa poc. Gentuza.

Naya ha dit...

Acebes decía "Ahora pregunto yo, quién ha sido, señorías?"

Y le podemos responder "Ahora ya sabemos quién ha sido, señoría".

Don Güevos ha dit...

Muy acertado este post sobre los GAL.

certificado ha dit...

Vaya por delante que los crímenes, crímenes son, los cometiera quien los cometiera, y –aunque no sea defendible la teoría del empate- cumple reconocer que crímenes hubo en los dos bandos de la guerra civil española.
La mayoría de la gente no se opone a una consensuada ley de memoria histórica, sino al hecho de que sea revanchista, electoralista y genere nuevas tensiones entre las dos medias Españas (lo de media no va por lo de mitad, sino por lo de mediocre en el sentido de que no somos capaces de entendernos de una vez para siempre).
Cualquier gobierno que pretenda gobernar para todos debería huir de extremos