Si avui m'ha avorrit la música de l'ipod, el trompetista del metro m'ha fet plorar.
Si la columna de la Torres ha perdut l'enginy, el bloc de referència llença esclats de paraules.
Si els consells de direcció llustren les sabates del director, les idees graviten en l'anonimat d'un garatge.
Si l'aire condicionat m'ofega amb l'aire de plàstic, el vent bufa suau allà fora.
Si la política sembla rovellada entre les màquines antigues, les ideologies es reformen allà fora.
8 comentaris:
Molt bó aquests post poètic, Donaire.
Allà fora, tot sempre està allà fora. Les idees, la creació, la llibertat, el futur, el present.
M'encanta quan agafa perspectiva, Donaire
Gràcies per la recomanació. Li juro que he escrit el comentari,abans de veure la recomanació.
He començat una nova secció: BLogs que arribaran lluny. I l'inauguro amb el teu, perquè certament proporciones una mirada política molt neta, amb una perspectiva necessària.
Una abraçada
És un honor per a mi inaugurar aquesta secció
Una abraçada
La política y el sexo son multifacéticos y las opiniones que generan son variadas, por eso es importante respetar, comprender y aceptar las diferencias.
La vida no es la política. La vida "está fuera".
Y las personas tienen que sentirse bien como personas, aunque no estén dentro de los cánones políticos de la visión con que los miren.
És cert. El post és bo i està molt ben escrit, comme d'habitude. Però deixa'm ser dolent, Don.
Hi ha un llei que sempre es compleix en política i és que la gent que deixa la política (o que la política li deixa a ell) adquireix de seguida una distància que acaba de vegades amb hostilitat.
I hi ha un punt d'hipocresia en aquest atac als partits polítics i els aparells per part d'aquells que fa molt poc hi formaven part. És des dels partits que es canvien els partits. És quan s'està a dins que cal escriure un post que digui "a fora", perquè en el fons tu saps que avui aquest "a fora" que dius és el teu "a dins".
Com t'aprecio molt, Don, i t'admiro també, et deixo aquest marron que estic cansat que tothom et tiri floretes, cony.
Ves per ón no se com m'he d'agafar això...
Dec estar espesa de bon matí...
certificado
Estoy de acuerdo
sociata
Touché
Joana
L'important d'un escrit no és el que vol dir qui l'escriu, sinó la interpretació que en fa el lector. En el teu cas, cap. :-)
Publica un comentari a l'entrada