L'incident
La veritat no existeix. És un mirall que es va trencar en mil pedaços i cadascú tenim el nostre pedaç de veritat. Aquest és el meu. Ai!. Ja m'he tallat...
És Aznar un feixista?.
En absolut. Aznar accepta les regles del joc democràtic. És un genocida, perquè ha participat en la invasió militar d’Irak. És un mentider, perquè va intentar ocultar els veritables autors de l’atemptat de l’11-M. I és un traïdor, perquè es dedica a desprestigiar el país i les seves institucions cada vegada que li apropen un micròfon. Però certament no és un fatxa.
Pot Chávez considerar que Aznar és un feixista?.
Naturalment. De la mateixa manera que l’ex-president ha posat el dit a l’ull de Chávez, Morales o Ortega, escollits democràticament. El foc creuat dialèctic entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra ve de lluny. Vull recordar que un alt dirigent del PP va desitjar la mort de Fidel Castro.
Calia que el president defensés l’ex-president?
Sí. En un gest que l’honora, el president espanyol va recordar que efectivament Aznar havia estat escollit democràticament i que, per tant, la imputació de feixista era incorrecta. Va fer una defensa institucional del Govern espanyol necessària. I, el més important, va utilitzar un to exquisit, propi d’un alt dirigent.
Pot Chávez interrompre el president?
No pot. No es tracta només de les regles del joc diplomàtiques, sinó de les mínimes normes d’educació. El president de Veneçuela agredeix verbalment el president espanyol, no el deixa parlar i es comporta com en Kiko Matamoros en un debat sobre els amants de la Pantoja.
És lícita la reacció del Rei?
És absolutament impresentable. En la forma i en el fons. La reacció tavernària del Monarca és un excés que ens rebaixa al nivell de Chávez. En primer lloc, assenyala amb el dit el president veneçolà com un nen petit empipat i ha de ser aturat pel president (“Espera”). I després, enmig d’una Cimera Internacional, escup aquest “¿Por qué no te callas?” impropi d’un alt mandatari.
Pot Ortega criticar les empreses espanyoles?
Prenem els dos extrems. A un costat de l’extrem, les multinacionals espanyoles han entrat en alguns estats sud-americans en unes condicions gairebé colonials. A l’altre extrem, alguns governants han utilitzat l’argument de les “empreses imperialistes” per amagar la seva pròpia incompetència. Els dos ingredients es barregen constantment.
Hem de defensar les empreses espanyoles?
La condició d’espanyol no és garantia de res. Algunes empreses han abusat de determinats governs i han imposat condicions drakonianes; i això ha col•laborat a mantenir una situació de misèria social indigna. Tenim dret a exigir la responsabilitat social de les empreses, independentment de la seva condició d’espanyoles. La major part dels governs americans, fins i tot els més conservadors, coincideix a criticar el comportament d’algunes multinacionals de capital espanyol. Ser espanyol no eximeix de res.
Pot el Rei aixecar-se d’una reunió internacional?.
El Rei representa els ciutadans, no Unió Fenosa. Aixecar-se d’una cimera internacional com si fos Isabel San Sebastián a 59 segundos o Karmele a Dolce Vita és absolutament lamentable. Impresentable. Humiliant. I el més trist és que no podem decidir col•lectivament que el Rei no està capacitat per exercir la seva funció; no podem castigar el seu comportament a les urnes.
Què ha fet el PP?.
Un partit seriós, respectuós, mínimament decent hauria agraït el president del govern la defensa que va fer Zapatero de l’ex-president. Que és tot el contrari del que fa Aznar: criticar el govern en tots els escenaris internacionals possibles. Però el PP demostra una vegada més que no tenen ni un mil•ligram de decència i acusa el president de l’incident.
És Aznar un feixista?.
En absolut. Aznar accepta les regles del joc democràtic. És un genocida, perquè ha participat en la invasió militar d’Irak. És un mentider, perquè va intentar ocultar els veritables autors de l’atemptat de l’11-M. I és un traïdor, perquè es dedica a desprestigiar el país i les seves institucions cada vegada que li apropen un micròfon. Però certament no és un fatxa.
Pot Chávez considerar que Aznar és un feixista?.
Naturalment. De la mateixa manera que l’ex-president ha posat el dit a l’ull de Chávez, Morales o Ortega, escollits democràticament. El foc creuat dialèctic entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra ve de lluny. Vull recordar que un alt dirigent del PP va desitjar la mort de Fidel Castro.
Calia que el president defensés l’ex-president?
Sí. En un gest que l’honora, el president espanyol va recordar que efectivament Aznar havia estat escollit democràticament i que, per tant, la imputació de feixista era incorrecta. Va fer una defensa institucional del Govern espanyol necessària. I, el més important, va utilitzar un to exquisit, propi d’un alt dirigent.
Pot Chávez interrompre el president?
No pot. No es tracta només de les regles del joc diplomàtiques, sinó de les mínimes normes d’educació. El president de Veneçuela agredeix verbalment el president espanyol, no el deixa parlar i es comporta com en Kiko Matamoros en un debat sobre els amants de la Pantoja.
És lícita la reacció del Rei?
És absolutament impresentable. En la forma i en el fons. La reacció tavernària del Monarca és un excés que ens rebaixa al nivell de Chávez. En primer lloc, assenyala amb el dit el president veneçolà com un nen petit empipat i ha de ser aturat pel president (“Espera”). I després, enmig d’una Cimera Internacional, escup aquest “¿Por qué no te callas?” impropi d’un alt mandatari.
Pot Ortega criticar les empreses espanyoles?
Prenem els dos extrems. A un costat de l’extrem, les multinacionals espanyoles han entrat en alguns estats sud-americans en unes condicions gairebé colonials. A l’altre extrem, alguns governants han utilitzat l’argument de les “empreses imperialistes” per amagar la seva pròpia incompetència. Els dos ingredients es barregen constantment.
Hem de defensar les empreses espanyoles?
La condició d’espanyol no és garantia de res. Algunes empreses han abusat de determinats governs i han imposat condicions drakonianes; i això ha col•laborat a mantenir una situació de misèria social indigna. Tenim dret a exigir la responsabilitat social de les empreses, independentment de la seva condició d’espanyoles. La major part dels governs americans, fins i tot els més conservadors, coincideix a criticar el comportament d’algunes multinacionals de capital espanyol. Ser espanyol no eximeix de res.
Pot el Rei aixecar-se d’una reunió internacional?.
El Rei representa els ciutadans, no Unió Fenosa. Aixecar-se d’una cimera internacional com si fos Isabel San Sebastián a 59 segundos o Karmele a Dolce Vita és absolutament lamentable. Impresentable. Humiliant. I el més trist és que no podem decidir col•lectivament que el Rei no està capacitat per exercir la seva funció; no podem castigar el seu comportament a les urnes.
Què ha fet el PP?.
Un partit seriós, respectuós, mínimament decent hauria agraït el president del govern la defensa que va fer Zapatero de l’ex-president. Que és tot el contrari del que fa Aznar: criticar el govern en tots els escenaris internacionals possibles. Però el PP demostra una vegada més que no tenen ni un mil•ligram de decència i acusa el president de l’incident.
Comentaris
Cuando un niño se cae al suelo, se dice: suelo malo, suelo malo.
Cuando alguien tiene una grave enfermedad, se le suele ocultar.
Cuando alguien no consigue algo, la culpa es de otro.
Cuando llueve, como en Italia, porco governo. Y cuando no llueve, también.
Los socialistas, en la actualidad son los depositarios de esa tradicional mentalidad.
Y cuando la política exterior es de opereta, cuando a la política exterior le crece el mundo, cuando la política exterior se basa, o basaba, en confrontar lo que antes se hacía, cuando se pierden empresas estratégicas, puestos importantes, ayudas económicas, votos decisivos, cuando no sales de tu pueblo porque no te llama nadie, salvo a reuniones corales, cuando te llevas mal con todos tus vecinos del sur, los del norte o no te hablan o te tratan despectivamente, cuando haces una política exterior pensando en satisfacer necesidades interiores y prejuicios de taberna, cuando proyectas al mundo las divisiones internas porque prefieres gobernar con quién sea sin importarte el precio, cuando te toman por el pito del sereno, entonces... la culpa es de Aznar, del Rey y de las empresas.
Todos los ciegos echan la culpa al empedrao.
Sugiero leas esto: http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-94503-2007-11-11.html
saludos
Lamentable incident, fruit d'uns lamentables dirigents que es prodiguen en lamentables actuacions, mentides i repel·lències.
Per cert. Jo crec que el Sr super ZZZ, cada cop més lamentable, no havia de defensar al Sr SUPER FACHA.
Tot plegat .... LAMENTABLE.
Hemos descubierto en las conversaciones secretas de Aznar y Bush que el primero intentaba romper con 200 años de tradición. Es decir, Aznar rompió la línea de la diplomacia española desde el XIX y muy especialmente desde la tradición. Y lo hace conscientemente. Aznar busca ser la Turquía de la Unión Europea, el país pelota y chivato del Gran Imperio. Y tiró por la borda el trabajo diplomático de González en la Unión Europea (Miterrand - Kohl) y de la AECI en América Latina.
Y no hace falta que le diga que en los ámbitos diplomáticos aún se recuerda la mentira ponzoñosa de la Palacio, descargando sobre ETA la responsabilidad del 11-M lo que supuso una deslealtad respecto a los países vecinos. Teníamos una amenaza islamista colectiva y en vez de advertir a sus socios, los mentimos. ¿De verdad cree usted que existió el más mínimo ápice de sentido común en la política exterior del país?. ¿De verdad?
No es cierto que el papel de la diplomacia española sea irrelevante. Hace pocos días se publicó una encuesta que revelaba que en Italia y Francia, Zapatero tiene un prestigio extraordinario. Lo mismo que Aznar en su época, pero al revés.
Mire. Usted, como yo, es muy viajero. Le doy mi versión: somos un país conocido y re-conocido. Desde Chile a Colombia, pasando por Italia o Dinamarca.
Gracias pibe. Me gustó en enlace
Ignasi
Com diuen en castellà "para gustos colores". Però jo crec que un president representa una institució. I en ZZZ va fer allò que algunes vegades he trobat a faltar: la defensa de la institució més enllà de la seva ideologia.
Que Zapatero té prestigi en aquests països? Deixa'm que en dubti a França, on l'arxi-enemic de ZP Sarko va arrassar literalment. Una cosa és el prestigi que Zp tingui entre els ciutadans d'aquests llocs i l'altra entre analistes i diplomàtics.
El que és cert és que ZP va estar impecable davant Chávez i el rei, de fet és l'únic que sap fer, quedar bé amb tothom, la seva especialitat.
haig de dir-li que el seu post peca de voler ser equilibrat en un assumpte que potser no ho és tant. Permeti'm que comenti les seves apreciacions.
En primer lloc diu que Aznar no és un feixista, tot i que li atorga els adjectius de genocida, mentider i traïdor. Bé, entenc el que hi diu i reconec que el terme feixista, literalment aplicat a algún, sent absolutament primmirats en l'us del llenguatge, potser no li escau del tot a Aznar, cosa que no tinc tan clara com vosté.
Es pot ser un genocida i no ser un feixista? Crec que sí, i fins aquí estic amb vosté peró, cóm hauríem de definir a un personatge que va donar ple suport a Pedro Carmona a l'intentona colpista de l'11 d'Abril de 2002 a Venezuela? Segurament, sent precisos am el llenguatge, potser tampoc li escauria el calificatiu de feixista al senyor Aznar peró, com li deia, no ho tinc del tot clar. Potser, en cas de no ser exacte el terme aplicat a la trajectòria d'Aznar, estem davant d'una confusió d'en Chávez, tot i que em penso que al dir feixista vol aglutinar una sèrie de característiques que identifiquen a l'expresident espanyol. Bé, potser que no discutim tant sobre els termes.
Al següents comentaris veig que arrossega una idea, una mentalitat més aviat, d'imposible assimil·lació per a un servidor. Compara els adjectius que pugui dir un Chávez contra Aznar, legitimant la llibertad per expresar-los, contraposant els missatges que en Aznar ha donat sobre aquest i d'altres presidents llatinoamericans, segons vosté, d'estrema esquerra. Aixó li dona l'oportunitat de posar als dos costats de la balança a una i uns altres. Per una banda l'extrema esquerra i per l'altra l'extrema dreta. Només li ha faltat afegir: "sort que jo estic al mig".
Aquesta pressa de posició coincideix amb una altra afirmació que, juntament amb l'anterior, m'ha de portar a un nucli de crítica que li vull dedicar. Aquesta segona afirmació es aquella on diu:
"En un gest que l’honora, el president espanyol va recordar que efectivament Aznar havia estat escollit democràticament i que, per tant, la imputació de feixista era incorrecta."
Bé, potser és vosté qui es confón i parla de la legitmitat democràtica com a argument per eludir l'implicació feixista. No havien guanyat els nazis unes el·leccions per arribar al poder? Bé, no és aquest el centre del meu argument. El que volia dir és que quan posa a una balança als extrems (cosa que em sembla injusta) i quan parla de la legitimitat democràtica d'Aznar, tenim un problema molt més complicat d'explicar i potser d'entendre.
Aviam, ja fa un temps que he arribat al convenciment (i cregui que m'he resistir) de que no vivim en un estat de dret. Bé, no pateixi, doncs no ens diferènciem gaire de la grn majoria de "democràcies" occidentals i de la majoria de païssos del món. No és el moment d'argumentar-ho per falta de temps, peró li convido a que llegeixi el llibre "Educación para la ciudadanía" de l'editorial AKAL. El trobarà fàcilment a moltes llibreries o a la web de la mateixa editorial per només 14 euros, despesses d'enviament incloses. Allà queda clar com l'agua aixó que dic.
El cas és que, sabent la crua realitat que patim a nivell democràtic (i que estic disposat a debatre amb vosté quan vulgui) no puc accpetar que parli d'extrems i defensi la legitimitat democràtica d'un Aznar, que encara que sigui aixó mateix (democràtica) no exclou la seva responsabilitat en cruels crims contra la humanitat.
Sobre l'actuació d'en Chávez reconec que no va ser correcta, perquè s'ha de respectar el torn de paraula i sobre el que diu del Rei té raó, és impresentable.
Ara, quan parla d'Ortega torna a caure al greu error de posar en una mateixa balança el president de Nicaragua (en aquest cas) i les empreses multinacionals. Vosté hauria de saber, Donaire, el que ha patit Nicaragua i els sandinistes durant més de 10 anys (als 80), sobre tot el que s'ha menjat aquell poble durant tant de temps. Que esmenti l'incompetència de certs madataris quan parla d'Ortega i ho posi a un nivell similar al de les muotinacionals m'empeny a recomanar-li que repassi a fons la història de Nicaragua, i si no vol centrar-se en un sol pais li recomano algun llibre d'en Chomsky d'aquells on parla del paper del seu propi pais al continent sudamericà.
La resta del que diu em sembla correcte. Donaire, no puc respondre-li amb tota la càrrega que voldria sense tocar alguns assumptes que ens desviarien massa del nucli central del seu post. Li he recomanat un llibre, que darrerament recomano a tothom. Només es tracta d'una recomanació peró deu ni dó el que hi diu. I si li sembla massa radical, llegeixi "la doctrina del xoc" de la Naomi Klein, on ve a dir en bona mesura tot aixó i més.
Jo veig donaire, que vosté, tot i el seu excel·lent terennar i la seva gran capcitat per debatre, dialogar i escoltar, assumeix una realitat que no se sosté per enlloc, forma part del sistema (com jo) peró no se n'adona de cóm n'és d'injust i de fals.
El que deia, mal moment per entrar en aquests assumptes, peró amb alguns punts de la seva intervneció es feia inevitable.
Que a Rodriguez Z. le consultan internacionalmente y es bien visto en las cancillerias occidentales - permitame que me lo tomo a broma.
¿Donde esta hoy el famoso "corazon de Europa" al que habia que regresar?
¿Donde estan los amigos de Rodriguez Z a parte de Castro, Kirchner, Morales y compañia?
Chirac y Schroeder - el uno a punto de tener que declarar ante la justicia y el otro de empleado de su amigo Putin como consejero de Gazprom - vaya aliados.
Y hoy en dia la "fracasada " Merkel y el "amigo de Bush " Sarkozy no le hacen ni caso - España ya no cuenta nada en la UE.
Y ahora incluso su "aliado de civilizaciones " Chavez se le sube a la barba - vaya gran estadista.
Le cito textualmente. Puede ver la referencia literal aquí
El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, tiene un nivel mayor de popularidad en Francia que el propio presidente francés, Nicolas Sarkozy, según un estudio de Harris Interactive para 'Le Talk de Paris', la cadena gala France 24 y el diario 'International Herald Tribune' sobre la actualidad internacional. La encuesta, que se hizo a un total de 6.000 personas entre el 3 y el 15 de octubre de 2007 en seis países (Francia, España, Alemania, Italia, Reino Unido y Estados Unidos), revela que Zapatero cosecha un 62% de popularidad en Francia mientras que Sarkozy se queda en un 56%, a pesar de ser más apreciado por sus conciudadanos que su antecesor en El Elíseo, Jacques Chirac.El presidente español es también mejor valorado en Italia, donde recibe una puntuación del 60%, porcentaje que en España es más modesto y no pasa del 53%. Por su parte, Sarkozy, goza de mayores niveles de popularidad que Chirac en todos los países donde se ha llevado a cabo la encuesta salvo en Alemania. En Francia, el jefe del Estado galo recibe un 56%, en Italia un 57% y en España la misma valoración que Zapatero: un 53%
¿Se acuerda Ud. de un tal Felipe Gonzalez quien fue durante 13 años el arquitecto de la gran avalancha de empresas españolas a América Latina en los años 80 y principios de los 90?
¿Conoce todavia a un tal Solchaga que fue consejero de varios gobiernos latinoamericanos y assesor de multinacionales españolas para facilitarles su aterrizaje en estos paises?
Flaca memoria tiene Ud. me parece.
¿Desmembrar la UE?
De que me habla Ud. - los unicos contrarios a la politica del terrible Bush en Europa fueron Chiraq ( compruebe p.f. su participacion en la corrupción del programa "Petroleo por Alimentos" de la ONU y los intereses de la TOTAL con Sadam y Schroeder ( para ganar las elecciones en Alemania gracias a su antinorteamericanismo ) - ah - se me olvidaba la gran Belgica.
Todos - repito - todos los demas paises de la UE estaban al lado de Aznar, Blair y Berlusconi - al fin y al cabo todos ellos enviaron tropas a Iraq - despues de la guerra igual como España.
¿Recomponiendo que?
¿Con Merkel ( feliz con el tema EON ) y Sarkozy quien se declara definitivamente amigo de los EEUU y de Bush ( a quien por cierto el Sr. Rodriguez Z. todavia no le ha visto fuera de algun saludo circustancial en un encuentro internacional - debe ser el unico mandatario a excepción del del Chad o de Mali a quien no ha recibido todavia Bush)
Y las famosas relaciones estrategicas con Marruecos - lo acabamos de ver estos dias - vaya amigos que tiene el Sr. Rodriguez Z.
Y no me haga reir sobre el famoso asombro de Europa - en mis viajes no lo encuentro - mas bien un cierto desconcierto sobre la actual politica del gobierno español una vez que se enteran de las realidades de España ( fuera de los canales del grupo PRISA )
A otro perro con estos huesos p.f.- dicho con toda cordialidad
Li agraeixo molt les seves paraules i intentaré contrastar-les (que no rebatre-les).
1. Aznar no és un fatxa. És moltes altres coses. I el debat de les paraules sí és útil. Si devaluem les paraules, perderem el nord. Aznar ha estat una infecció greu en el sistema democràtic del país, però ha estat democràtic. I el que distingeix la ideologia feixista és la negació radical de la legitimitat del "poble", de la massa analfabeta. Aznar no ho pensa això. Creu en les regles del joc democràtic i, per tant, no és un feixista ni un dictador.
2. Zapatero reclama respecte per la institució del govern. Si Aznar és un fatxa, el sistema democràtic del país queda anul·lat.
3. És cert que el debat sobre l'elecció democràtica d'un partit no democràtic és un dels principals forats negres del sistema. Li vull corregir, si m'ho permet. No és cert que els nazis guanyessin les eleccions: això s'ha repetit moltes vegades i no és cert.
Jo no dubto de la legitimitat democràtica de Chávez, de Morales o de Ortega. Per descomptat. De la mateixa manera que nego la legitimitat de Castro.
4. Crec que el punt segon ha induït una certa confussió. Jo només volia dir que si Aznar es passa dia sí i dia també insultant els líders (democràtics) de Veneçuela, Equador o Nicaragua, Chávez té tot el dret de fer el mateix. No dic que es puguin equiparar els comentaris. Només volia afirmar que Aznar no pot negar que insulta constantment aquests líders i que, per tant, Chávez pot fer el mateix.
5. Jo no penso que estic en el mig de l'extrema dreta i l'extrema esquerra. No crec en el concepte polític de centre: Depèn dels extrems. Jo em considero una persona d'esquerres, a anys llum no de l'extrema dreta sinó de la dreta mateixa.
6. És clar que conec el cas de Nicaragua. I he estat en molts estats de l'Amèrica Llatina. Conec en primera persona la realitat de Guerrero, de Matanzas, de Cartagena de Indias, d'Haití o dels arrabals de Buenos Aires. I no nego (no ho he fet) que les multinacionals espanyoles estan replicant algunes actuacions pròpies de l'imperalisme més ranci i injust.
7. Ara bé. És cert que aquí estan pagant justos per pecadors. Jo crec que Ortega té raó quan critiva Unión Fenosa. Tinc els meus dubtes que l'empresa estigui darrera d'un intent colpista. En tot cas, s'han de presentar algunes proves.
Però no és aquest el tema. Crec que la gestió de Lula o d'Evo Morales (per no citar Chávez) està essent decebedora. Li diu això qui va escriure un post encantat per la victòria de l'equatorià dels jerseis. Però no pot ser que el centre de gravetat dels problemes se situï sempre a l'exterior.
Ara governen, tenen la possibilitat de canviar el país i les regles del joc. No em sembla bé que sempre que algú assenyala amb el dit els seus problemes de gestió treguin l'excusa de les empreses forànies.
8. No m'agrada el món que vivim. I espero canviar-lo. Com vostè. Crec que no coincidim en la forma de fer-ho. Però creguim que coincidim més del que es creu en el diagnòstic.
Em pots dir com ha respectat la Institució del Parlament de Catalunya, el teu estimat Mr ZZZZ.
Respecta allò que li interessa. O t'he de recordar allò de " apoyaré el Estatuto que salga del Palament!!!!"
No volia fer un judici general a ZP. No és el millor moment, tal i com està el pati.
Només em referia a la situació concreta de la Cimera. Em sembla correcte que defensi la institució del Govern, malgrat que això implica defensar un personatge com Aznar. A Catalunya, jo vull que es respectin les institucions, independentment del color que les gestioni temporalment.
En definitiva. Que no parlava de ZP en general sinó de ZP en particular.
Només espero que deixi de ser tan "particular" i sigui més " generalista"...
Salut, amic... Estalvio pel cafè...
Ai aquest cafè
Com a mínim ha de ser molt bo
zare
Té vostè raó
QMenta
Bon resum.
Desde hace ya mas de 200 años España, no tiene nada que ver con las antiguas colonias. Por lo tanto, creo que es tiempo más que suficiente para que se hubiesen recuperado del legado del antiguo Imperio Español. El problema es que desgraciadamente en América Latina hay mucho líder Populista, que se autoproclama salvador de la Patria, cuando en realidad son el autentico cáncer de sus países. Por cierto, ¿si somos el patio trasero inundado de Europa, por que España esta llena de inmigrantes iberoamericanos?. Por favor, sean más serios y déjense de idioteces y payasadas. Aparten a bocazas descerebrados y apoyen a lideres trabajadores, serios y honrados.
Ni el Rey, ni Zapatero, representantes de una democracia constitucional deben permitir que nadie nos 'insulte' en nuestra libres decisiones ante las urnas. Creo que Zapatero, se debería haber marchado con el Rey y dejar a Moratinos, ¿no es el ministro de Exteriores?. Claro, que no sé que sería peor.
El problema de fondo es que la política exterior española-diplomacia incluida-está fallando una tras otra.Como no pasa nada...sólo hay que ver la reacción de Moratinos en todo este asunto, que por lo visto, al final y según él, hasta le va a reportar beneficios a la figura pública del Rey. Así que a lo mejor todavía le mandan a lidiar algún que otro morlaco, esos con los que Moratinos no puede.Es uno de los peores ministros de exteriores de las últimas décadas, todo le sirve y así nos va. En qué bretes anda metiendo al Rey todo el rato. Y Rajoy, hombre, qué elegante sería el echar un capote en este momento . Pero no, elegantes, cada vez quedan menos.
Somos el ridículo mundial, menuda cumbre, más que una reunión fue un espectáculo de Cantinflas. ¿Y estos personajes nos gobiernan?, pobres de nosotros.
P.S.- He de reconocer que no tengo futuro como asesor de imagen. Siempre me ha parecido patética la marca ZP y el cuento del talante, pero oyendo la opinión de la gente de la calle, me doy cuenta que 3 minutos de talante valen más que tres años de desastre en política exterior, al frente de la cual Zapatero puso al inepto del señor Moratinos, buen amigo de esta panda de iluminados y otros dictadores diversos.
1. Vosté nega que Aznar sigui un fatxa i arriba a dir que "el que distingeix la ideologia feixista és la negació radical de la legitimitat del "poble", de la massa analfabeta. Aznar no ho pensa això. Creu en les regles del joc democràtic i, per tant, no és un feixista ni un dictador"
No em puc creure que hagi dit aixó. Si recordem, com ja li vaig recordar a l'anterior intervenció, el cop d'estat a Venezuela d'Abril de 2002 i el clar suport de l'expresident Aznar al colpista Pedro Carmona, desmunten el seu argument de forma aclaparadora. Fins i tot l'ambaixador espanyol a Venezuela va anar al Palau de Miraflores a presnetar les seves credencials al nou tirà. Només els EEUU i Espanya varen mostrar-se clarament favorables als colpistes. Donaire!, si us plau, què m'ha dit? No es feixista, seguint les seves pròpies paraules un president que recolza un cop d'estat il·legal a un altre pais?
Si us plau, Donaire!
2. Quan vivim en un pais, en un entorn on les democràcies estan absolutament subordinades al gran capital i on els governs tenen les mans lligades pel poder eocnòmic, que frena, entorpeix o, fins i tot, violenta wuaalsevol intent per tocar el que és intocable, hi han motius d'alló més seriosos per dubtar que visquem en una democràcia. Li vaig recomanar un llibre a la meva anterior intervenció. Li torno a recomanar perquè no em vull estendre en l'agumentació que nega al nostre pais la condició d'estat de dret.
Tot i aixó, si acceptés que sóm un estat de dret, les seves paraules es poden rebatre amb un senzill argument que li he llegit a un periodista anomenat Pascual Serrano i que em permeto copiar-li literalment perquè ho expresa a la perfecció:
"Un presidente puede tener la obligación de defender las instituciones de su país ante críticas extranjeras, pero no las políticas de otros gobernantes. Si el presidente de Venezuela hubiera embestido contra el Parlamento español, el Tribunal Supremo o cualquier otra institución la reacción de Zapatero habría estado justificada, pero lo que afirmaba Chávez sobre la participación española en aquel golpe, además de ser verdad, fue también reconocido y revelado por el ministro de Exteriores español primero en un programa de televisión y posteriormente en el Congreso de Diputados. No debería molestar nunca la verdad.
Zapatero volvió a estar desafortunado poco después en un mitin en Buenos Aires, donde dijo que en una reunión internacional, si alguien ataca y descalifica a tu compatriota, aunque éste sea un rival y adversario, "tú sales a defenderle" . ¿Debemos defender a Franco?, ¿también a los españoles que participaron y fueron condenados por los atentados de Atocha?, ¿deben los alemanes defender a Hitler?, ¿qué hacemos en Iraq con los iraquíes que defienden a su compatriota Sadam Hussein?, ¿qué haríamos con un saudí que defendiera a su compatriota Bin Laden?"
Potser troba aquest segon parràgraf un pél forçat peró mostra una lògica difícil de rebatre. L'argumentació d'en Zapatero no te fonament racional sostenible més enllà d'una ilusió que molts hi volen trobar en les seves paraules. Peró les realitats són molt tossudes.
3. Vigili la negació de la legitimitat democrática de Castro. Potser es precipita.
4. No estic d'acord amb aixó que diu que si Aznar insulta a Chávez, doncs aquest té el dret de fer el mateix. No estem parlant d'aixó, o no és aixó el que ha passat. Aznar ha insultat a Chávez (entre d'altres) i Chávez s'ha defensat posant a l'expresident espanyol al seu lloc. No em sembla gens equilibrat posar al mateix sac o al mateix nivell al que insulta gratuitament (és només una manera de parlar, sobre tot parlant d'Aznar) i al que es dirigeix durament (i potser podria discutir aixó) al que l'ha insultat sense raó ni justificació en primer lloc i reiteradament.
Vosté sembla que posi al mateix nivell Aznar i Chávez i fica la pota si és així (com de fet ho sembla).
5. Res a dir.
6. És bo saber-ho, perquè sent justos, prou moderat em sembla Ortega si atenem al que porta a l'esquena.
7. Senyor Donaire, tot i que crec que vosté ha estat a molts d'aquells paIssos, s'ha ficat de peus a la galleda en aquest punt. I ho dic, no amb tristessa, sino amb la seguretat de qui pensa que pot trobar la seva manera de ser més ecuànime.
Aviam, el que diu en aquest punt sobre un desencertat centre de gravetat que han potenciat o potencies aquests governants per, suposadament, disimular els seus problemes de gestió, no és més que la conseqüència lògica d'un majestàtic desconeixement del dia a dia d'aquests païssos. Li diu aixó algú que veu més televisió veneçolana que no pas espanyola. La red està farcida de discurssos d'en Chávez, d'intervencions, d'entrevistes, de declaracions a tots els llocs imaginables. No hi ha res més fàcil que saber el que pensa en Hugo Chávez, perquè és un home que gaudeix amb la conversa d'un mode sorprenent.
Si vosté seguís a en Hugo Chávez, si fos capaç d'"empassar-se" un Aló Presidente, el seu programa dominical (facilíssim de veure a internet) potser pensaria diferent. Si Chávez parla 1 hora, posem per cas, només parla d'alló que sempre ens mostren els mitjans breus minuts. Als seus parlament té temps per a tot. No es deixa cap asumpte i tot ho tracta sense complexos i parla molt menys del que es pensa d'en Bush o de qui sigui que toqui a fora de Venezuela.
No pot dir el que ha dit sense reconeixer que no sap el que diu veritablement, és evident per a mí. No es tracta de defensar cegament a en Chávez o a en Morales o a qui sigui, es tracta de superar el discurs intoxicador dels mitjans, es tracta de buscar una veu pròpia que podrà ser crítica i, a més, ho serà de manera molt més constructiva. Els mitjans massius estan podrits. Sona dur peró és cert. Li posaré dos exemples que he llegit avui a un (suposat) diari d'esquerres com és El Periódico. Fixi's bé:
a. En un repàs que fan a la premsa mundial a la pàgina 5 ja avisen als titulars:
"...encara que amb alguna sonora excepció, censuren les paraules i, sobretot, les formes utilitzades per Chávez"
I quan parlen de La Jornada, de Méxic (la "sonora Excepció") diuen:
"En un editorial titulat "El rei està nerviós", aquest diari ESQUERRÀ afirma que l'incident..."
Osigui, quan parlen de El Mercurio a Chile o del clarament antichavista El Universal de Venezuela o de La Reppublica, no els cal adjetivar la seva línea editorial. Ara bé, un cop han deixat clar que només alguna "sonora excepció" s'ha sortit del discurs majoritari (jo dic monolític) ja poden adjetivar aquesta sonora excepció com a ESQUERRÀ, ressaltant l'ideologia de la Jornada com de cap manera fan amb els altres. I el més sagnant és que aixó ho fa un dirari "d'esquerres"... perdoni'm, peró jo m'en ric.
b. A la pàgina 6 Antoni Traveria, director general de la fundació Casa América de Catalunya lloa a en Fidel Castro per poder carregar contra Chávez:
"Chávez pretén que el considerin l'hereu de Fidel Castro peró li falta, entre moltes altre coses, consistència intel·lectual..."
Té nassos. El que faltava.
Miri Donarie, ho deixo aquí, que ja he escrit prou per avui.
8. Segurament sí, peró el veig una mica adormit, si em permet l'atreviment.
A mi tampoc em sembla bé l'argument de "si és espanyol, l'he de defensar". Però no es pot posar en dubte la legitimitat democràtica d'Aznar. Jo no ho faré. Em nego a dir que PP = fatxa. Perquè un feixista és una altra cosa. I si un president de govern admet que el seu antecesor era un fatxa, està admetent que la institució que l'avala és un teatre de titelles: està acceptant la seva pròpia manca de legitimitat.
Aznar colpista
L'actuació del gabinet d'Aznar en l'intent de cop d'estat va ser molt lamentable. Absolutament lamentable. Però Aznar no va provocar el cop d'estat. És cert que va anar corrent a manifestar el seu suport al nou govern.
Les relacions internacionals són globalment un fàstic. El Marroc, Myanmar o la Xina són dictadures i mantenim relacions immillorables. Si hem de qualificar de feixista un govern a partir de les seves aliances internacionals, no salvo ni un.
En Chávez té dret de rèplica
Lucien. No s'obstini en afirmar que poso a Aznar i Chávez en el mateix sac. L'afirmació que l'Aznar ha estat escupint a la cara de Chávez durant anys i, per tant, Chávez té un legítim dret de rèplica no vol dir que siguin el mateix. Si vostè em qualifica de racista, jo tinc el dret de rèplica i això no vol dir que m'equipari a vostè.
Local i global
Anem al centre de gravetat del problema.
No nego que essencialment l'Amèrica Llatina està atrapada en un model de neocolonialisme, que dura més de 100 anys. I que entre les dictadures recolzades des de fora i les polítiques neoliberals que dictava el FMI i seguien els governs liberals de torn han creat tants problemes que alguns trigaran més d'una generació en resoldre's.
No ho nego. I conec el cas de Unión Fenosa i crec que Daniel Ortega té raó en la seva crítica contra les condicions imposades per la multinacional espanyola.
Però aquest diagnòstic no és suficient. La corrupció massiva d'Argentina, que es respira a cada cantonada (vegi El bonaerense, un retrat molt cru de la situació) és responasbilitat directa del govern. L'error històric de l'aposta pel biocombustible és un decebedor cop de timó d'en Lula. I la manipulació insultant de Chávez, que està asfixiant la llibertat d'expressió del país, és intolerable. Hi ha coses d'en ZP que són un error. I d'en Prodi, la Bachelet o en Calderón.
No m'agrada la tendència que tenim a eximir altres líders polítics de la seva responsabilitat. Jo he estat a Cartagena de Indias i cada tema que els proposava o que denunciava era replicat amb una imputació a l'enemic exterior. Perdoni: és vostè el responsable del turisme de la ciutat i la destrucció del patrimoni és 100% imputable a vostè. És un exemple real. Cada vegada que intentem desenvolupar accions o establir programes topem amb aquesta cançó de l'enemic exterior, de l'imperalisme, de l'atac des de fora.
Sense negar-ho. Sense deixar d'assumir que és molt díficil negar el pes real de l'acció exterior. Sense dubtar que cal un nou ordre internacional. Convé també autocrítica (o crítica des de fora). És més: és absolutament necessari. El principal risc de la visió ultra-populista és que és anestèsica, que no deixa marge a la iniciativa, que no crea escenaris alternatius, que no accepta la dissidència interna, que no crea les condicions necessàries per un canvi de model. Brasil i Equador són dos enormes decepcions personals. Immenses. Els canvis són tan lents i tan insegurs...
Castro, dictador
Conec Cuba. I no tinc cap dubte. És una dictadura. I, si us plau, no em digui que es fan eleccions. Castro és un dictador, incapaç d'assumir una reforma democràtica urgent.
Canviar el món
Una de les principals aportacions de la societat post-moderna és la crisi de les grans narratives. No hi ha receptes universals per canviar el món. Ni hi ha un model que funcioni ni en la teoria ni en la pràctica. No hi ha salvadors, ni programes que generaran la felicitat universal. No existeix. La millora del món no és una construcció simbòlica o intel·lectual. És un procés.
En primer lloc, el tema Aznar. Vosté diu una cosa que no puc admetre, una cosa que va molt més enllà de l'opinió i que acompanya d'un judici completament parcial i tendenciós, un judici nefast quan afirma el següent:
"L'actuació del gabinet d'Aznar en l'intent de cop d'estat va ser molt lamentable. Absolutament lamentable. Però Aznar no va provocar el cop d'estat. És cert que va anar corrent a manifestar el seu suport al nou govern."
Perdonim Donaire peró li recomano que vagi refent el seu plantjament del que és una actitud feixista. Si una junta militar, amb un ninot que respón al nom de Pedro Carmona (president de la patronal Veneçolana) segresten Chávez, prenen el poder per la força, suspenen l'estat de dret i declaren que el govern anterior (ABSOLUTAMENT LEGAL I LEGITIMAT) ha estat derrocat amb l'ajuda dels mitjans informatius, no es pot donar suport a aquesta gent, a aquests militar, a aquest empresari que ha reventat l'estat sense ser un feixista. No estem parlant d'una relació enverinada amb un govern menyspreable, estem parlant d'una acció criminal de suport a un govern criminal.
Si vol no l'anomenarem feixista, peró estem davant d'uns fets criminals, els anomenem com els volguem anomenar, peró criminals al cap i a la fi.
Si us plau, m'ha donat una argumentació més própia d'un entorn anafabet que d'una persona amb la seva formació i trajectòria.
Donar suport a un govern NETAMENT COLPISTA no és una "relació internacional millorable" o "un fástic" i prou. És un crim que podia haver portat desastroses conseqüències si el poble no hagués forçat el retorn d'en Chávez.
Ni vosté ni ningú té dret a minimitzar l'actitud del govern espanyol en aquells dramàtics fets. Sembla que no hagi sentit parlar mai de l'onze de Setembre de 1973. què es pensa que va passar a Venezuela fa 5 anys i mig? No va ser gaire diferent, peró en aquela ocasió no hi havian tants tancs, pistoles i canons: tenien als mitjans de comunicació.
Sàpiga vosté que sostenint o minimitzant (com està fent) el que va suposar el suport espanyol al cop d'en Carmona li fa un flac favor a la veritat històrica. És inadmissible.
Busqui dos documentals a internet o baixi'ls per l'emule. Es titulen:
"La revolución no será transmitida"
"Puente Llacuno: claves de una masacre."
Aviam què en pensa després. dels cops d'estat i si el recolzament d'Aznar a Carmona, als colpistes, va ser una errada o un fet... lamentable, com ha dit.
Lamentable... lamentable és el seu insostenible plantejament i relativització d'aquell suport. Aquestes coses s'han de conemnar durament, o qualsevol dia tindrem a qualsevol iluminat que no ho veurà tan greu. No es pot anar amb mitjes tintes davant d'aquestes coses, o no hem aprés res de l'història.
Vagi a dir-li als familiars dels morts pels franctiradors a Caracas l'onze d'Abril de 2002 que el suport als colpistes va ser "un fet lamentable". Vagi i digui'ls-hi, aviam que li responen.
I no em parli de Xina, Myanmar i d'altres, que ja tinc clar de quin peu calcen. No es tracta de rafirmar l'inmundicia de la política internacional. Es tracta de anomenar les coses pel seu nom. I per cert, no és lo mateix mantindre certes formes davant un régim duríssim i un altra donar suport als que violenten un govern lega i democràtic.
I una última cosa: no ens pensem que sóm gaire millors que molts paissos que critiquem com régims detestables, com Cuba o Xina. Cadascú té el seu tipus de totalitarisme (aquí és el gran capital). El que s'ha de fer és reconeixer les misèries pròpies abans de mirar a la dels altres.
I torno a dir-li: si creu que m'he begut l'enteniment al dir que estem sota un sistema totalitari llegeixi llibres com el d'Educació per a la ciutadania de l'editorial AKAL, on deixen les coses molt més clares del que ho pugui deixar jo mateix.
"I la manipulació insultant de Chávez, que està asfixiant la llibertat d'expressió del país, és intolerable"
Cóm pot dir una bestiessa com aquesta? En quin món viu? Jo li diré, en el món que li dicten els mitjans de comunicació que la majoria coneix.
Amb aquesta frase assumeix el discurs colpista de l'oposició venezolana, discurs assumit per tanta i tanta gent a tot arreu, peró vosté? Vosté, que se suposa que no es deixa intoxicar?
Cóm pot dir una cosa semblant? Vol preguntar alguna cosa, té algun dubti, vol saber el que passa amb la llibertat d'expresió a Venzuela? Donaire, vosté i la majoria de fet, necessiten que algú els hi faci veure la realitat.
Asfixiant la llibertat d'expresió! Si us plau, no assumeixi aquest discursos insostenibles amb la raó. No va llegir el meu treball sobre Venezuela, l'analisi en profunditat que vaig fer sobre tot el cas RCTV? Veig que no, sino no diria una cosa així.
Tampoco creo que sea un mentiroso. O no más que el resto de personajes que pueblan la vida pública. En fin, un traidor. Empieza usted a usar el lenguaje de los nacionalistas. Hágaselo mirar...
Tampoco creo que sea un mentiroso. O no más que el resto de personajes que pueblan la vida pública. En fin, un traidor. Empieza usted a usar el lenguaje de los nacionalistas. Hágaselo mirar...
Aznar colaboró en una guerra horrible, contra la opinión pública y sin el aval de la ONU. zarevitch me matiza que eso no es genocidio. De acuerdo. Pero lo de Irak es una acción incalificable. Y no me puedo creer que usted defienda esa acción cruel e inútil. Fue un error y ahora lo reconocen los propios norteamericanos. Sin duda alguna, Solana y la OTAN hicieron una atrocidad en Serbia.
Aznar es un mentiroso. No cabe ninguna duda. Mintió y sigue mintiendo. Sabía una cosa y decía otra.
Y Aznar es un traidor. Porque no demuestra tener ni un poco de sentido institucional. Allá donde va descarga una absoluta descalificación del gobierno y del país, que perjudica (y mucho) la imagen internacional.
Son tres hechos innegables, objectivos.
Colpistes i aliats
�s �tic recolzar i aixecament militar?. No. Per� hi ha una enorme difer�ncia entre gestar i cop i avalar el resultat. L'11-M Pinochet va obtenir ajut log�stic, militar i econ�mic dels USA. Kisinger no �s Aznar i USA no Espanya.
Aix� no �s minimitzar el que va fer. Per� hem de ser justos. Per qu� mantenim una Canselleria d'Espanya a Myanmar?. No ara, sin� des de fa m�s d'una d�cada. I per qu� ens preocupa tant les relacions amb un s�trapa com Hassan, que ha condemnat a la mis�ria un poble sencer?. I Israel?. I la Xina?. Anirem als Jocs Ol�mpics de Beijing?.
No vull minimitzar el gest repugnant d'Aznar, per� siguem justos: en les relacions internacionals, molt pocs estats mantenen una actitud coherent. De fet, ja li he dit abans, no en salvo ni un.
I a mi m'interessa molt aquesta frontera. Induir i felicitar s�n dos delictes greus, per� a escales diferents. I aix� no vol dir que l'aval del govern d'Aznar sigui pecata minuta.
Ch�vez t� forats negres democr�tics
Lamento estar intoxicat per la premsa i els mitjans, que tenen com a objectiu derrocar Ch�vez. Per� la llista de greuges �s tan gran, �s tan llarga que no tinc espai per aportar-li dades.
- Informes d'Amnistia Internacional, molt contundents contra el govern de Ch�vez
- Proposta de reforma constitucional. S� m'alineo clarament en contra de la reforma. Si vol, en parlem.
- Assassinats de dos periodistes.
- Tancament de mitjans no prou afins (Radio Caracas TV)
- Condemna de l'OEA per la p�rdua de llibertat d'expressi� del pa�s (Ch�vez ha anunciat que marxar� de l'OEA)
No. Escolti. No �s un model. Sincerament. No per mi
Els meus amics, la meva família, coneguts, companys de feina, quasi tothom no pot veure a en Chávez. Bé, hi ha puntualíssimes excepcions, peró el 80 o el 90% de la gent que conec té una opinió dolenta o dolentíssima d'en Chávez. La paraula dictador és habitual en boca de molta gent amb qui parlo.
I com li deia, d'avegades m'agafa el dubte, fins que em centro i endreço els fets i ho veig clar.
Aviam, li proposo fer un debat assosegat i tan a fons com vosté vulgui sobre Venezuela, al seu blog mateix si li sembla bé. Per on vol que comencem senyor Donaire? No sé cóm va de temps (jo no gaire bé) peró estic disposat a treure’m unes hores de son o esbarjo per anar responent-li durant uns dies si escau, fins que un dels dos digui prou o ens trobem a un carreró sense sortida o fins que poguem arribar a entendre’ns en alguns punts capitals del “cas veneçolà”.
Sense esperar a que es manifesti, permeti’m que li parli una mica del que ha dit en la seva anterior intervenció. Em parla d’informes d’Amnistia Internacional molt contundents contra el govern de Chávez. Anistia Internacional ja fa temps que ha perdut el nord respecte a Venezuela. Li posaré sobre la taula l’últim exemple al que vaig tindre accés i que em servirà per parlar alhora d’un altre assumpte que vosté ha tocat: la llibertat d’expresió i RCTV.
El 27 de Maig d’aquest any finalitzaren les emissions en obert de RCTV degut a la no renovació de la llicència corresponent per part del govern. Un parell de setmanes abans, Amnistia feia públic un informe (http://web.amnesty.org/library/Index/ESLAMR530032007) on, sota el títol de “Venezuela. La libertad de expresión en peligro” deia coses com aquestes:
“Las autoridades venezolanas tienen la obligación de garantizar la libertad de expresión, incluyendo la de sus oponentes, dijo hoy Amnistía Internacional ante el posible cierre de Radio Caracas Televisión.
La estación Radio Caracas Televisión se encuentra en riesgo de cierre tras el anuncio de la no renovación de la concesión de sus derechos de transmisión.
Según Amnistía Internacional, este es el último en una serie de medidas que han venido mermando crecientemente el derecho a la libertad de expresión en Venezuela. Otros incluyen: la agresión y amenazas a periodistas -- incluidos dos asesinatos en el último año – los procesos penales contra comunicadores sociales y la promulgación de medidas legislativas que coartarían la libertad de expresión.
"Las limitaciones a la libertad de expresión afectan al disfrute y la defensa de los derechos humanos como el derecho a la vida, a la educación, a la salud, a la integridad física, a la vivienda, a la libre asociación, todos derechos protegidos por la constitución venezolana. Sin libertad de expresión, las personas en Venezuela tendrán menos capacidad de denunciar abusos y atropellos y de ser resarcidas, así como de participar en la construcción de propuestas sobre los temas claves para el país," dijo Amnistía Internacional.”
Donaire, per poder entendre del tot el que hi ha al darrere de tot aixó i les raons per criticar aquestes paraules hem de començar a entendre que l’espectre radioelèctric es una concesió que l’estat dona per un temps determinat en usufructe a una empresa o entitat perque l’utilitzi. L’empresa, en certa manera, és com si el tingués llogat. Durant un temps podrà utilitzar la freqüència que l’estat li ha otorgat, i quan acabi aquest temps haurà de retornar la freqüència al legítim propietari: l’estat. Generalment s’acostuma a aplicar una renovació de la concesió, que pot ser per 10, 20 o fins i tot per 30 anys, peró en molts cassos no es concedeix la renovació. Aixó ha passat i passa a la majoria de paissos del món. Pensi en el tancament de Thames a Anglaterra o de nombrosos canals al nostre pais. Darrera una denegació de la concesió a un determinat mitjà acostumen a haver-hi motivacions polítiques la major part del temps. Qui no recorda les polémiques concesions de televisions o ràdios a Espanya i a Catalunya. Por consultar en aquest document més de 300 cassos de no renovacions de licències d’emissió a molts païssos. És per coençar a escalfar motors:
http://www.ceps.es/actividades/investigacion/venezuela/Informe_sobre_revocacion_RCTV.pdf
Algunes de les 236 estacions de ràdio i TV que hi surten no varen demanar la prórroga i en molts casos els motius per no concedir les renovacions varen ser força discutibles o ridículs. El cas és que estem davant d’un fet molt habitual a qualsevol pais. El que passa és que generalment les motivacions per no concedir renovacions d’aquest tipus no tenen res a veure amb les motivacions del govern veneçolà envers RCTV. Normalment estem acostumats a baralles polítiques o guerres mediàtiques (recordi, per exemple el que ha fet Esperanza Aguirre a la comunitat de Madrid amb la TV digital, donant emisores a grups propers a la dreta, a Jiménez Losantos mateix. Vosté diu que no li agrada el que passa a Venezuela peró sembla que no vegi la viga a l’ull propi. A més a més, les motivacions del govern veneçolà, com deia, no tenen res a veure amb les típiques baralles d’interesos partidistes. El que vol fer el govern d’aquell pais és equilibrar l’espectre radioelèctric, que estaba dominat pels mitjans privats. Per a vosté i molts potser no els hi diu res aixó peró el que han arribat a dir i a fer els mitjans privats veneçolans durant els últims 10 anys contra Chávez no té nom i deixa en un veritable joc de nens el que protagonitza en Jiménez Losantos a la Cope espanyola. En el cas de RCTV pot estudiar (si li ve de gust) o donar una ullada com a mínim, al llibre blanc de RCTV, un document que va elaborar el govern Veneçolà per explicar la no renovació de la concessió a aquest canal de TV. Són 184 pàgines; prengui-s’ho amb calma. Vosté mateix:
http://www.mct.gob.ve/nosotros/promoMCT/libro_blanco_RCTV-Web.pdf
¿S’imagina a les nostres autoritats donant aquestes explicacions cada vegada que deneguessin una renovació de TV o de radio? És impensable, aquí, perquè el govern veneçolà dona totes les explicacions i facilitats per accedir als seus arxius, als seus documents, a les seves decisions, etc... al llibre blanc hi ha els arguments per tancar RCTV. El fet que es tractés d’n canal colpista potser és el cas més sonat, peró al costat d’algunes nimieses, hi ha assumptes força clars. Tot i aixó, m’agradaria que es llegís aquest article sobre l’espectre radioelèctric veneçolà, cóm estava i cóm s’ha quedat, per aprendre una mica, que sempre va bé saber què passa... de debó, i no pels titulars que ens fan empassar els mitjans. Miri-se’l, que paga la pena. Un dels millors treballs que he llegit sobre el panorama dels mitjans a Venezuela (i uns dels més equilibrats):
http://www.zmag.org/Spanish/0807wilpert.htm
Com haurà pogut intuir o entendre clarament, aquí no es trata de legalitat o no legalitat (és absolutament ajustat al dret el que ha passat amb RCTV) sino que l’important és la voluntat política de posar l’espectre radioelèctric en mans del poble. Aixó no és un conjunt de paraules maques peró irreals. ¿És conscient vosté, Donaire, del paper que jeguen els mitjans populars (ràdios comunitàries i televisions locals) a la revolució bolivariana? Li recomano amb totes les meves forces aquest documental titulat “Historia de Catia TV”. Són 26 minuts emocionats, on es veu perfectament i, sobretot, s’entén el que significa donar al poble el que és del poble. Vegi’l si pot:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=52993
Ara bé, per parlar de la legalitat o no de la no renovació de la concessió a RCTV faré servir un fet que fa uns mesos va succeir amb Reporteros sin Fronteras (RSF). D’aquesta manera mato dos ocells d’un sol tret, doncs demostro la legalitat de la no renovació de la concesió i no deixo a Amnistia Internacional com a única organització reprobable en aquest escrit, que a mida que avanço queda més en evidència. Peró abans de tornar al que deia Amnistia Internacional, i que vaig deixar una mica penjat, recordem junts el cas encara més sagnant de RSF, una organització que... bé, no volguem fer explotar el petrado abans d’encendre la metxa. Atengui:
El 12 de Juny va sortir publicat a El Pais el següent article, signat per Robert Ménard y Benoît Hervieu:
http://www.elpais.com/articulo/internacional/Hugo/Chavez/advenimiento/monarquia/mediatica/elpepuint/20070612elpepiint_18/Tes
Si no pot llegir-lo (és de pagament) no pateixi, perquè els dos autors són el Secretari General i el responsable per a les amériques respectivament de RSF, i l’article en qüestió no és res més que un breu resum adaptat per a la premsa d’un informe de RSF publicat poc abans i que varen elaborar després de passar una setmana a Venezuela per copsar l’ambient que es respirava poc abans de la fi de la licència d’emissió en obert per a RCTV. Pot llegir l’informe sobre RCTV redactat per RSF en aquest enllaç:
http://www.rsf.org/IMG/doc/Rapport_RCTV_esp.doc
Claro, ya son demasiados frentes. Ni más ni menos que reporteros sin fronteras, pero, ¿y si hubiera algo oscuro tras esta organización con un nombre tan respetable? Bueno, no se sabe, pero podemos sospechar, porque dicho informe es un panfleto que no se sostiene por ningún lado, una bazofia repugnante que se puede desmontar con más facilidad de lo que tardo en pronunciar mi propio nombre. Per cert, veig que m’he passat al catellà. Cap problema. De fet m’anirà bé perquè aleshores, quan el vaig llegir vaig trobar que RSF maniplaven vilment, i mentien sense vergonya. Pura intoxicació. Vegi el que vaig escriure llavors:
“(…) hay un punto que resulta especialmente llamativo y es el referente a la legalidad de la decisión de no renovar la licencia a RCTV. Los “periodistas” de RSF dicen en el artículo de El Pais:
“Pero, ¿cómo explicar que en cinco años no se les haya abierto ningún procedimiento judicial a esos medios que propiciaron el golpe, ni a sus direcciones? Según la ley, para negar a RCTV el derecho a seguir emitiendo durante otros 20 años se requiere una condena judicial por "falta grave". Y eso no ha ocurrido en ningún momento. Primer incumplimiento del derecho.”
La resposta a aquesta afirmació la va donar Telesur, on varen escriure un document parlant de les 39 mentides de RSF (mentides només al seu informe) i una d’elles era la que acabem de llegir. La resposat de Telesur estava cantada:
“La Ley de Telecomunicaciones habilita al Presidente de la República a tomar la medida sin necesidad de orden judicial: Artículo 108.- No se otorgará la concesión de uso del espectro radioeléctrico a quienes, a pesar de haber sido escogidos de conformidad con las modalidades establecidas en esta Ley, sin embargo, estén incursos en los supuestos siguientes...: 5. Cuando surjan graves circunstancias atinentes a la seguridad del Estado que, a juicio del Presidente de la República, hagan inconveniente su otorgamiento.”
Aquí trobarà la llei orgànica de telecomunicacions:
http://www.tsj.gov.ve/legislacion/LT_ley.htm
Recordi, article 108, punt 5. En resum, RSF mentien descaradament. Aquestes coses costen de creure, fins que te les demostren I has de acotar el cap i continuar, fins que trobes tantes i tantes mentides que no pots fer res més que enviar-los a tots a pastar fang. Donaire, porto més de cinc messos llegint, veient o escoltant barbaritats als mitjans a diari. Tinc tanta documentació a la meva disposició que no sé ni per on començar. Estic fart de veure el inmens grau d’intoxicació que hi ha respecte a aquell pais, i només em faltava llegir-li a vosté dient que “tanquen mitjans no afins”. ¿Cóm pot ser que a aquestes alçades encara parli de tancament? No es va tancar res. Simplement no se li va renovar la llicencia per emetre en obert. I no digui que aixó és un eufemisme de tancament perquè RCTV continua emetent a dia d’avui per cable a Venezuela, tot i que la seva audiència no serà la mateixa, cert, peró emeten, i aixó demostra que ni tan sols tancaren la paradeta.
Bé, el cas és que, legalitats o legalismes a banda, el tema de fons és la democratització dels mitjans de comunicació veneçolans. Potser vosté és esclau de la lógica capitalista, on els mitjans son eines de destrucció massiva (destrueixen ments, fonamentalment), peró ha de respectar la voluntat d’un pais sobirà, un pais on ens poden donar unes quantes lliçons de democràcia, a nosaltres i a mig món, peró aixó per un altre dia, si vol.
Ah, m’oblidava, torni a llegir el que li he posat al principi d’Amnistia Internacional. No ho veu diferent? Amnistia... qui ho havia de dir, oi? Ja fa temps que han caigut del “pedestal”, tot i que fan una feina molt bona de denúncia a tot el món, peró és evident que a Venezuela com a mínim, s’han venut. Ah, si té un informe d’Amnistia Internacional sobre Venezuela oi Chávez que sigui demolidor li agrairia que me’l fes arribar peró, si us plau, espero que no sigui un panflet com el que li he enllaçat. Segur que hi ha quelcom més seriós i consistent. Quan vulguio parlem d'altres assumptes, com el paper de la OEA (aiii Donaire, no em tiri de la lengua encara. I les morts de periodistes... ¿les va denunciar RSF? Vol de veritat que parlem de morts. Diguim-ho, que obro l'aixeta. I de la reforma estaré encantat de parlar-ne quan vulgui, és clar.
Salutacions.
Conec una mica el cas que vostè tracta. M'interessa molt els temes del mon audiovisual i segueixo els incidents internacionals. I la meva conclusió és que la seva lectura és molt parcial.
1. No estem parlant d'un mitjà qualsevol, sinó d'un espai de referència a Llatinoamèrica. S'imagina que aquí tanquessin Tele5?
2. Efectivament, no renovar una llicència i tancar una emissora són dos formes diferents d'anomenar el mateix. Hi ha una sentència en ferm que obliga la GdC a concedir una llicència a la COPE per una interpretació en aquests termes.
3. El problema de Chávez no es només aquest. Vostè deu conèixer molt bé la proposta de reforma constitucional. Haurà constatat com els fràgils mecanismes que sustenten la democràcia (i que coincideixo en què és molt imperfecta) entren en perill amb aquesta iniciativa.
4. Hi ha finalment un problema de formes. El bolivarisme, el caudillisme, el personalisme... L'insult. Aquesta imatge del passat del governant totpoderós que controla i domina, que crea ideologia. Jo, que aspiro a una societat 2.0, em miro aquest senyor i penso que no anem bé. És veritat, si miro en Hassan, en Putin, en Bush o fins i tot en Sarkozy penso el mateix. El numeret del Txad que va fer el president gal fou realment lamentable. Però en Chávez és un polític 1.0.
5. Acabo el primer round. Tenim tendència a crear pols en les discussions. Estic intentant argumentar que hi ha punts febles en la gestió del governant i que em molesta que sempre utilitzi l'escut de l'exterior. Però no hi he tingut ni temps ni ocasió per demostrar el contrari: que hi ha aspectes de la seva gestió que aplaudeixo.
m'està parlant de que la meva lectura és molt parcial peró fa l'efecte que ho diu des del seu punt de vista i jo, tot i tindre un punt de vista que a ben segur traspua a les meves paraules, li estic posant un grapat de dades sobre la taula. El que vull dir és que el meu punt de vista sorgeix o emana de dades com les que li he esmentat. De fet, no acaba de de donar-me cap justificació prou fiable més enllà de les seves percepcions. Espero per part seva una mica més de exigència analítica i no només generalitat que no casen gens bé amb el meu arsenal d'informació i dades. Així no em farà moure ni una mica del que sostinc. No vull confirmar que tinc la raó; el que vull és perfeccionar el que ja sé i només ho aconseguiré si els meus interlocutors (en aquest cas vosté) fan el mateix esforç. Jo esperaria que vosté s'ho plantejés de la mateixa manera. Ara veurà perquè li dic tot aixó mentre responc al seu primer “round”:
1. No estem parlant d'un mitjà qualsevol, sinó d'un espai de referència a Llatinoamèrica. S'imagina que aquí tanquessin Tele5?
Sembla que em barreji peres amb pomes. Aviam, tant me fa si és Tele 5, si és RCTV o si és la CNN. Aquí no estem per marcar classes ni per posar a uns per davant d'uns altres. Si una entitat o persona comet una falta les jutjarem igual. Si un banc roba no serem menys ferms amb ell que amb l'individu que roba. Parlem de fets, de crims, de responsabilitats. ¿Em vol dir que, per exemple, si el canal és minoritari pot ser perseguit amb més raó que si és un canal amb audiències massives? Donaire, com que conec una mica el seu pensament he de creure que no l'entenc, perquè si l'he entés bé voldrà dir que m'està ensenyant una faceta que no li coneixia: elitisme. Per altra banda, amb tot l'arsenal de documents que li he llençat, crec que em mereixo una mica més de respecte i no una comparació tan barroera. Si Tele5 la fa grossa i és salta la llei o es demostra que ha tingut actituds colpistes, a més de fer una programació dirigida a pulvertizar el bon nom del president d'Espanya, es mereixerà que no li renovin la llicència d'emissió... COM A MÍNIM!, perquè no són pocs els que a Venezuela i a fora reclamaven fa anys que tanquessin RCTV directament. Ja ho diuen molts ara de Globovisión. Vosté creu que en Chávez s'ha situat en un extrem i li puc assegurar que està sent ben moderat. Tot el que vosté em diu confirma que no en té gaire idea del que es cou a nivell mediàtic en aquell pais. Ha llegit alguna cosa de les que li vaig passar? Si va just de temps no es preocupi. Llegeixi bé el que li calgui, peró no em digui coses com les que m'ha dit primer punt.
2. Efectivament, no renovar una llicència i tancar una emissora són dos formes diferents d'anomenar el mateix. Hi ha una sentència en ferm que obliga la GdC a concedir una llicència a la COPE per una interpretació en aquests termes.
Peró el que compta aquí és la legalitat del fet i no es pot posar al mateix nivell d'arbitrarietat (si hi hagués) un tancament de facte i una no renovació.
3. El problema de Chávez no es només aquest. Vostè deu conèixer molt bé la proposta de reforma constitucional. Haurà constatat com els fràgils mecanismes que sustenten la democràcia (i que coincideixo en què és molt imperfecta) entren en perill amb aquesta iniciativa.
On vosté veu perill és als umbrals del socialisme. Jo pensava que voisté era socialista (tot i que sóc conscient que el socialisme del PSC-PSOE forma part del socialisme europeu modern, absolutament en crisi i més proper al pensament neoliberal que al pensament marxista.
4. Hi ha finalment un problema de formes. El bolivarisme, el caudillisme, el personalisme... L'insult. Aquesta imatge del passat del governant totpoderós que controla i domina, que crea ideologia. Jo, que aspiro a una societat 2.0, em miro aquest senyor i penso que no anem bé. És veritat, si miro en Hassan, en Putin, en Bush o fins i tot en Sarkozy penso el mateix. El numeret del Txad que va fer el president gal fou realment lamentable. Però en Chávez és un polític 1.0.
Tot i que no pot comparar caudillisme amb bolivarianisme (déu meu, vosté té el cap ple de prejudicis en aquest assumpte) li concediré que jo també aspiro a una societat on els grans personalismes quedin fora de joc. Vosté l'anomena 2.0 (ja sé que li agrada molt aixó del 2.0) i em sembla molt bé. Fixi's, vosté em parla d'un governant que està a tot arreu i que fins i tot determina el pensament i les idees. Sàpiga que en Chávez parla molt de les seves idees i sobre tot dels que les han inspirades. No és algú que fa servir una actitud messiànica. Ell beu de fonts com tothom i potser té tot aquest protagonisme perquè no hi veu altra solució. En el fons ell aglutina el projecte i crec, com vosté que aixó no és el futur, peró hi ha quelcom inevitable. Venezuela no és un pais europeu. Hi ha coses que no les podem mirar des del nostre punt de vista.
5. Acabo el primer round. Tenim tendència a crear pols en les discussions. Estic intentant argumentar que hi ha punts febles en la gestió del governant i que em molesta que sempre utilitzi l'escut de l'exterior. Però no hi he tingut ni temps ni ocasió per demostrar el contrari: que hi ha aspectes de la seva gestió que aplaudeixo.
No utilitza sempre l'escut exterior. No continui per aquesta senda, Donaire. En Chávez parla molt menys del que es pensa de l'exterior. No sap el que està dient. No l'ha vist en acció dintre de context. Sempre el veu en les notícies que ens fan arribar uns mitjans que no hi ha per on agafar-los. No vull que em dmeostri res. Vull que mesuri el que diu i que no ho faci des d'una opinió que s'està demostrant coixa.
Del recent informe d'Amnistia Internacional sobre Espanya:
http://www.es.amnesty.org/uploads/tx_useraitypdb/Sal_en_la_herida.pdf
Encara estè per veure que aquesta organització manipuli aquí com veritablement ho han fet a Venezuela respecte al cas RCTV.
allassignmenthelp online offers best statistics assignment help you whole guidance, assistance and professional help to deal with your assignments, case studies, research writing missions. We provide authentic and stealing free satisfied and projects with Best Price Certain. So rental our online assignment help specialists in Australia, Sydney and the USA and get your credentials completely.
online assignment help