Shopping 2.0

Ja coneixen la meva devoció pel 2.0. La política 2.0, la Universitat 2.0, el periodisme 2.0, la societat 2.0. Soc un col·leccionista d'iniciatives col·laboratives i un addicte als gadgets del wwhat's new?. Per això, quan vaig veure un anunci d'un centre comercial que es presentava com a shopping 2.0 vaig sentir l'emoció de l'entomòleg davant d'una Oreophoetes peruana. Ràpidament he començat a buscar els indicis 2.0 de l'invent, però d'entrada només trobo un anunci de 20 segons en el que els clients són avatars de Second Life. Després d'una exhaustiva recerca, he constatat que l'única iniciativa 2.0 del centre comercial ha estat un concurs d'idees entre els clients. La idea guanyadora (que no ha estat la més votada, sinó la més original) és un aparcament d'homes. Quatre sofàs, una televisió i un parell de diaris esportius configuren l'espai home del centre comercial 2.0.

És el primer símptoma que la decadència del 2.0 arriba abans que sigui una realitat. Vivim una societat estranya, que gasta els noms abans que les coses. Un antecedent il·lustre és la sostenibilitat. Des de la Cimera de Rio, tot és sostenible: guerres sostenibles, camps de golf sostenibles, abocadors sostenibles, urbanitzacions sostenibles, assassins en sèrie sostenibles... Em temo que ara li ha arribat el torn a la societat 2.0. Abans que es comencin a instal·lar els primers canvis a la docència, a la democràcia, a l'administració o a les empreses, tot serà 2.0. O sigui que res serà 2.0. Em recorda els calendaris d'esportistes despullats. La primera vegada és sorprenent; la segona és curiosa. Però el calendari de les jugadores de bàsquet de Villaarriba realitzades pel cosí de la capitana i retocades amb Photoshop ha perdut qualsevol rastre de glamour.

En tot cas, jo crec que el centre comercial peca de prudent. Si s'ha de fer un aparcament d'homes i llençar per la finestra 30 anys de lluita contra els tòpics, fem-ho bé. Quatre sofàs (i quan dic quatre, vull dir quatre) i una pantalla plana no són suficients. És evident que l'espai no acaba de funcionar. Impagable la sinceritat d'un dels usuaris de l'espai home del centre comercial quan li pregunta el periodista. "-Vostè per què està aquí?" "-Jo treballo aquí i el jefe m'ha dit que faci d'extra, perquè sinó l'espai es veu buit". Proposo un espai Homer Simpson amb una dotzena de sofàs, una programació 24 hores de futbol, revistes per adults, una nevera carregada de cerveses, una tel de fum de cigar i un parell de taules per fer timbes de pòquer. I naturalment aquest espai podrà ser contemplat des de l'exterior gràcies a un ampli aparador, en el que les dones constataran horroritzades les misèries de la condició masculina. No serà un espai 2.0, certament, però si hem de retornar als tòpics homes - dones arribem fins el final, què carai.

Comentaris

Anònim ha dit…
¿Hay que cambiar todo a la versión de 2.0?.
¿Cómo le decimos a nuestra seres queridos: -Tequiero 2.0?.
Quizás deberíamos de tener cuidado con tanto 2.0.
Hay ciertas cosas, entre ellas los sentimientos que es mejor no cambiar al 2.0 pues pueden volverse en contra de nuestra programación y reventar la capacidad de nuestro disco duro.
No me gustaría que mis hijos me dijesen, te dejo porque eres una versión 1.0 y nosotros necesitamos cambiar a la 3.0.
Hay veces que no es necesario cambiar la versión, si se sabe sacar partido a la antigua. Estoy seguro que cualquier usuario ruso utiliza mejor el windows95 que nosotros el windows Vista.
Es simplemente cuestión de funcionalidad, pero hay valores que no son ni 1.0 ni 2.0.
¿Qué haremos con las versiones 1.0 si por casualidad las 2.0 no fuesen compatibles? ¿Y si tenemos que volver a las 1.0 porque las 2.0 no dejan funcionar los periféricos que tenemos?¿Y si las 2.0 no dejasen o quisiesen dejar actualizar a las 1.0?
Seamos cautos con tanto 2.0 no sea que se nos rebote el sistema operativo y todo deje de funcionar.

Hay muchas copias piratas de tanto 2.0 ¿Quién será el usuario que las distinga? ¿Necesitaremos un antivirus (=Estado)que nos vigile los archivos (=nosotros) a cada momento?. ¿Y si nadie se ha dado cuenta de qué hay que hacer a veces copias de seguridad compatibles con las nuevas versiones?
Un saludo
Anònim ha dit…
avui llegeix al Joan Olivé, t'agradarà.
Anònim ha dit…
Un homenatge explícit a la caverna de Saramago.
He dit.
Anònim ha dit…
La política 2.0 també s'està pervertint. Per exemple, en Mas no ha entès res. Penja cinc vídeos, que no es poden comentar, ni editar, ni tenen cap enllaç ni res de res i li diu videoblog i política 2.0. Quin morro!!. Política 2.0??. En Marc Vidal ja ho va criticar en el seu blog i té tota la raó.

S'hauria de fer un filtre 2.0.
Javi ha dit…
Donaire,
després d'un temps sense memes a la vista, avui t'he deixat un al meu blog.

Ens veiem.

Entrades populars