Cross blogging

Un dels principals problemes de la catosfera política (i dels blogs polítics en general) és el consum intern, la manca de ponts. Els republicans escriuen i llegeixen els blogs republicans; els socialistes escrivim i llegim els blogs socialistes... I sovint els blogs perden la seva condició d'espai de contacte, de lloc de trobada de mirades diferents. De vegades, les xarxes de blogs polítics són només un altaveu d'allò que ja és sabut, d'allò que ja ha estat dit.

Com podem trencar l'endogamia?. Una forma d'obrir ponts de diàleg, d'escoltar les altres veus, és el crossblogging. L'autor d'un blog cedeix el seu espai per a què un polític de "l'altra riba" l'usi per a adreçar-se a una audiència inèdita. Un post escrit precisament des de la mirada opasada. I en un sentit de reprocitat, el convidat cediria també la seva bitàcola per a què l'ocupi durant un post un polític de la "competència". Adreçar-se a una audiència que no és la pròpia: Aquest és l'estímul.

Per tant, m'adreço als polítics republicans, nacionalistes, ecosocialistes o populars de les comarques gironines. Fem un cross blogging?

Comentaris

N ha dit…
Sóc partidari d'un diàleg permanent Donaire-Puigdemont. Pot ser divertit i enriquidor.
Anònim ha dit…
Arriesgado. Me gusta.
Anònim ha dit…
Si he de ser sincer, a mi no m'interessa massa el que pugui dir el melenes o el xucli. Són un parell de sense substància i crec que no poden aportar res de res. Hauré d'anar als seus blogs per a veure què dius tu. No t'equivoquis Don. El nivell de la competència a Girona és lamentable.
Anònim ha dit…
Llevar el swinger a un blog no es estimulante, hombre. Es impersonal, equívoco y un poco cutre, como la multipropiedad. No da resultado ni en los periódicos, donde escriben muchos pero todos en la misma linea. Además, para debatir, ya están los comentarios.

PD: Qué le parece lo del voto en blanco de Maragall?
Lluis ha dit…
Diu la politóloga Diana Mutz que:

1) que la gent amb més educació, més renta y més identificació partidista son els que menys interaccionen amb persones de opinions diferents

2)escolar als rivals deprimeix la participació política.

Esperem que el teu experiment no acabi reduint també la participació bloggarie.

una abraçada.
Lluis ha dit…
per cert el llibre de Diana Mutz que comentaba a dalt es diu: "Hearing the other side" (títol molt oportú per la teva anotació). Per si algú li interessa.
(perdó per la doble entrada)
Anònim ha dit…
Sr. DonAire. ¿Y quienes iban a ser entonces la mayoría de los lectores de los susodichos poliblogs? ¿Le gustaría entrar en alguno en particular?
Donaire ha dit…
Narcís

Li he deixat el repte en el seu blog. Pot ser interessant, com dius.

Maripuchi

Es un poco como la teoría de juegos, con los dos trozos del pastel. Me baso en eso para considerar que no es tan arriesgado. De momento, cero reacciones. ;-)

sociata

Però potser als seus lectors sí els pot interessar què diu una altra veu. I estic segur que alguns dels meus lectors podrien arribar a una orientació que potser no els arribaria mai en un altre canal.

don Güebos

Hombre. No sé yo si la metáfora del time sharing o del swinger valen para este caso. Se trata de leer a otro en el espacio de uno. Como si en vez del barman de toda la vida, por una noche nos sirve Chicote o Sam.

Respeto a Pasqual Maragall tanto que hasta por un momento dudé lo del voto en blanco. No veo mal que alguien ejerza el papel de Pepito Grillo.

Lluís

Prenc bona nota. Jo crec (sense haver-ho llegit) que deu deprimir escoltar un míting o una arenga partidista. Però llegir un escrit moderat i seguir la línia de comentaris que genera ha de ser una font de curiositat que estimuli la participació.

certificado

No es tanto un poliblog como una cesión temporal. Por un día, el de bat a bat se disfraza de convergent, popular o de republicà i expone unas ideas que no coinciden con las del autor. Pero luego, vuelta a la normalidad. Ya dijo Caro Baroja que la transgresión del Carnaval era por definición efímera.

Entrades populars