Cross blogging
Un dels principals problemes de la catosfera política (i dels blogs polítics en general) és el consum intern, la manca de ponts. Els republicans escriuen i llegeixen els blogs republicans; els socialistes escrivim i llegim els blogs socialistes... I sovint els blogs perden la seva condició d'espai de contacte, de lloc de trobada de mirades diferents. De vegades, les xarxes de blogs polítics són només un altaveu d'allò que ja és sabut, d'allò que ja ha estat dit.
Com podem trencar l'endogamia?. Una forma d'obrir ponts de diàleg, d'escoltar les altres veus, és el crossblogging. L'autor d'un blog cedeix el seu espai per a què un polític de "l'altra riba" l'usi per a adreçar-se a una audiència inèdita. Un post escrit precisament des de la mirada opasada. I en un sentit de reprocitat, el convidat cediria també la seva bitàcola per a què l'ocupi durant un post un polític de la "competència". Adreçar-se a una audiència que no és la pròpia: Aquest és l'estímul.
Per tant, m'adreço als polítics republicans, nacionalistes, ecosocialistes o populars de les comarques gironines. Fem un cross blogging?
Com podem trencar l'endogamia?. Una forma d'obrir ponts de diàleg, d'escoltar les altres veus, és el crossblogging. L'autor d'un blog cedeix el seu espai per a què un polític de "l'altra riba" l'usi per a adreçar-se a una audiència inèdita. Un post escrit precisament des de la mirada opasada. I en un sentit de reprocitat, el convidat cediria també la seva bitàcola per a què l'ocupi durant un post un polític de la "competència". Adreçar-se a una audiència que no és la pròpia: Aquest és l'estímul.
Per tant, m'adreço als polítics republicans, nacionalistes, ecosocialistes o populars de les comarques gironines. Fem un cross blogging?
Comentaris
PD: Qué le parece lo del voto en blanco de Maragall?
1) que la gent amb més educació, més renta y més identificació partidista son els que menys interaccionen amb persones de opinions diferents
2)escolar als rivals deprimeix la participació política.
Esperem que el teu experiment no acabi reduint també la participació bloggarie.
una abraçada.
(perdó per la doble entrada)
Li he deixat el repte en el seu blog. Pot ser interessant, com dius.
Maripuchi
Es un poco como la teoría de juegos, con los dos trozos del pastel. Me baso en eso para considerar que no es tan arriesgado. De momento, cero reacciones. ;-)
sociata
Però potser als seus lectors sí els pot interessar què diu una altra veu. I estic segur que alguns dels meus lectors podrien arribar a una orientació que potser no els arribaria mai en un altre canal.
don Güebos
Hombre. No sé yo si la metáfora del time sharing o del swinger valen para este caso. Se trata de leer a otro en el espacio de uno. Como si en vez del barman de toda la vida, por una noche nos sirve Chicote o Sam.
Respeto a Pasqual Maragall tanto que hasta por un momento dudé lo del voto en blanco. No veo mal que alguien ejerza el papel de Pepito Grillo.
Lluís
Prenc bona nota. Jo crec (sense haver-ho llegit) que deu deprimir escoltar un míting o una arenga partidista. Però llegir un escrit moderat i seguir la línia de comentaris que genera ha de ser una font de curiositat que estimuli la participació.
certificado
No es tanto un poliblog como una cesión temporal. Por un día, el de bat a bat se disfraza de convergent, popular o de republicà i expone unas ideas que no coinciden con las del autor. Pero luego, vuelta a la normalidad. Ya dijo Caro Baroja que la transgresión del Carnaval era por definición efímera.