09 de març 2008

Marlangoooh !



L'amic Ignasi. Madness. El Palau de la Música. Les sabates color malva. La trompeta interminable de l'Óscar Ybarra. Que bé que sona Shake the Moon. Les mans de Leonor Watling. Aquell fa sostingut. Els ulls de Leonor Watling. Una cançó escrita (diuen) a Avinyonet de Puigventós. "¿Qué quieres que yo haga más por ti?". Una nota que arriba al centre de l'univers. El palc número tres del Palau. El piano prodigiós d'Alejandro Pelayo. It's all right. La guitarra àgil de Jorge Drexler, l'home més afortunat del planeta. L'amic Ignasi. El somriure de Leonor Watling. El xilofon, que resona en les parets de l'auditori. Hold Me Tight. Els mosaics de les columnes del Palau. Walking in Soho. La tuba del Marcial de Muchachada Nui. La mirada de Leonor Watling. Pequeño Vals, la canço que més s'assembla a la meva cançó. L'acústica. El temps aturat. El Palau. Leonor. Leonor.

4 comentaris:

Torracullons ha dit...

Ei Donaire, només t'ha faltat dir "Les peres de Leonor Watling".

ignasi ha dit...

S'ha quedat curt.... Quin erotisme desprèn la Leonor!!!! Mare meva... Jo em declaro fan de la Leonor, encara que m''empassi Marlangoooo!!!!

Gran concert i gran descobriment personal...

Gemma ha dit...

Don,
T'ha agafat fort eh, amb la Leonor!

Jesús Badenes ha dit...

Gràcies, Don. No sóc gens mitòman. Però un dia haurem de fer un quedada però per parlar només de la Leonor. És l'únic mite que tinc.