25 d’abril 2008

La llum del far


La boira havia escampat per la muntanya un tel de misteri. Com en un laberint d'ombres, el jove Melquíades va precisar de tot un matí per localitzar, exhaust, el cau. Més tard confessarà que s'havia guiat pel ferum que expel·lia la humanitat del vell Xenofont.

- Xenofont, mestre, prego que em disculpeu per pertorbar el vostre silenci.

De l'interior de la cova emergiren unes rialles inconfusiblement femenines. Xenofont sortí del seu amagatall amb el gest contrariat.

- I doncs?.

- Mestre, oh llum de saviesa, he arribat fins a vos, una vegada més, contrariat pels dubtes, per la intercesa. Vos sabeu que m'he declarat un fefaent defensor de la causa que lidera el cap de la polis. Però com puc estar segur que aquesta és una causa noble?. Qui em diu que no són els altres els qui realment defensen la noblesa i la pietat?. On és la veritat, oh Xenofont?

Xenofont utilitzà una gran pedra com a seient i deixà anar un llarg buf.

- Diuen que hi ha un moment en la vida dels polítics que dura el que dura la giravolta de la llum del far. És un moment fugaç. És aquell instant en el que sobtadament sents que tot allò pel que lluites, tot allò en el que creus, tot allò que has explicat és fals. Descobreixes que són els altres qui tenen raó i que, efectivament, la terra és rodona. Però la llum s'amaga sobtadament i recuperes la fe. I a poc a poc oblides aquell instant de revelació i tornes a tancar-te en la teva caixa de paraules. I amb el pas del temps, aquella llum és només un vague record. Diuen que els polítics que han vist el reflex de la llum del far temen calladament que un dia es completi la giravolta i els torni a enlluernar. I per això s'amaguen més i més dins de la caixa de les seves paraules.

- Diuen que hi ha un moment en el que els agnòstics descobreixen a Déu. I un moment en el que el més gran dels beats descobreix que tot plegat és el no-res. Un moment en el que els nacionalistes senten el batec del món i que els universalistes s'aferran a una bandera. Un moment en el que els savis descobreixen la mentida i en la que els mariscals comproven l'absurd teatre de la guerra.

- I com puc descobrir aquesta llum?. Com puc saber quina és la veritat?

- No has entès res. Estúpid. La veritat no és la llum, sinó la giravolta... I ara marxa que he de... he de meditar.

Mentre baixava els pronunciats pendents de la muntanya, Melquíades, pensava amb enuig

- La terra rodona?. Quina ximpleria...

6 comentaris:

adm ha dit...

He hagut de baixar al sud de les Espanyes per començar a entendre la virtut de la giravolta... Per sort, en el meu cas, han estat les rialles , i no la ferum, les que han fet el fet
Una abraçada des de la Subbètica
Àngel

El veí de dalt ha dit...

Però un moment...algú ha encès ja la llum del far?

Anònim ha dit...

Crec clau no oblidar mai que "puc estar equivocat". El dubte metòdic és potser el millor camí per tal de construir escenaris de crisi. La crisi, al contrari que el sistema tancat, atorga la possibilitat de la construcció o també de progrés. Una abraçada José Antonio, Alfons.

ignasi ha dit...

Estimat amic.

M'atreveixo a demanar-te un tamany més gran de lletra, perquè un ja té una edat que em fa estar a mig pam del monitor per acabar de llegir-ho!!!
Una abraçada. (hem de fer un sopar!!!)

Euphorbia ha dit...

Una bona història.
Qui creu tenir la veritat absoluta no veu més enllà i com deien en un anunci, hi ha motls móns però són en aquest. Visca la virtud de la giravolta.

Jo també estic per l'augment del tamany de lletra.

don-aire ha dit...

adm

M'encanta aquest blog ple de giravoltes que has iniciat.

El veí

Uf. Això és més profund del que sembla.

Alfons

Jo m'ho plantejo cada dia. Soc un cagadubtes. Per a la vida diària i per la gestió, potser cal dubtar menys, però jo no ho puc evitar.

Ignasi

Oido cocina

Euphorbia

Exacte. Hi ha molts móns possibles i simultanis.