Bé... és clar que aquesta seria l'agenda a discutir des de l'esquerra. Em sembla, però, que la lògica d'ampliació dels subjectes de drets polítics no és, sovint, altra cosa que la constatació dels límits als que s'ha arribat en la pròpia definició de quins són els drets. El debat arriba amb retard... i no tindrà interlocutors si no planteges, immediatament, la qüestió de les obligacions. Cordialment adm
Tens raó. Però hi ha dues dimensions brutals en aquest debat. D'una banda, nosaltres (si és que podem definir nosaltres), que debatem l'enéssim dret (a l'aigua, a l'amor, a la felicitat, als orgasmes intensos...). I d'altra banda, ells.
La qüestió que plantejo és la següent: És possible parlar dels drets d'ells?. Tenen drets els qui no són nosaltres?.
Anònim ha dit…
Tens raó amb aquest tema Donaire. I és el que ho explica tot: qui som nosaltres?. l'Ebre?, Catalunya?, Espanya? Europa? o el món?. Per què una persona que neix a Castelló té més drets que una persona que neix a Dakar?. Algú pot donar una explicació coherent?. Jo no.
Anònim ha dit…
Ah, ¿pero todavía estamos con la memez esa de proletarios del mundo entero, uníos?. ¿Este post es la cuota "roja" de su blog o es que la ecuatoriana que le lava el piso le ha hecho hoy un francés por el mismo precio?. Y la pregunta más importante ¿Cómo puede el PSOE ganar unas elecciones con tipos como tú, pelao?
No parlo tant de solucions, com de problemes. Ja sap: Soc un polític.
Jordi Perales
És clar que hi ha diferències. És clar. I aquesta és l'agenda socialista per definició: limitar les desigualtats i garantir la igualtat d'oportunitats. Però si ho mirem amb perspectiva, la desigualtat de veritat no és entre Ronaldinho i jo, sinó entre Ronaldinho i els meninos da rua, sense escolarització, sense futur, sense recursos, sense opcions. Quan parlem del subjecte de drets, per què els tanquem en els límits de les nostres fronteres?. Per què els nostres drets són els únics drets que defensem?. Per què, com diu sociata, els drets de l'individu no depenen de la seva condició d'individu sinó del seu passaport?.Per què avui molta gent reivindica que la immigració tingui uns altres (que vol dir menys) drets?.
No em malinterpretes. No és que no hi hagi desigualtats a Catalunya. Però si mirem a escala mundial, allò que és realment rellevant, allò que separa els uns i els altres no és pas el que normalment debatem al Parlament, sinó la pura supervivència.
donaire: "fixar quins són els qui tenen dret a ser ciutadans. "
Como ahora está de moda Cádiz, entonces no eran ciudadanos los esclavos ni los negros con carácter general (excepcionalmente, un negro podía podía conseguirla si se la ganaba). Por lo que pueda servir.
"És possible parlar dels drets d'ells?. "
¿Y es posible hablar de obligaciones, para ellos que no han podido votar las leyes?
Comentaris
Cordialment
adm
La qüestió que plantejo és la següent: És possible parlar dels drets d'ells?. Tenen drets els qui no són nosaltres?.
Tancredo
Em sembla que no hi ha només un "nosaltres", com tampoc hi ha només un "ells". Perquè Ronaldinho és un "ells"? O és un "nosaltres però d'ells"?
I un pagès del Baix Ter que no tindrà aigua per a regar, és un "nosaltres"? o és un "ells"?
No tinc gens clar, ja ho he dit, que hi hagi un "nosaltres i ells". Ho sento, "el fin de semana me confunde"
És això el que volia dir.
Anònim
No parlo tant de solucions, com de problemes. Ja sap: Soc un polític.
Jordi Perales
És clar que hi ha diferències. És clar. I aquesta és l'agenda socialista per definició: limitar les desigualtats i garantir la igualtat d'oportunitats.
Però si ho mirem amb perspectiva, la desigualtat de veritat no és entre Ronaldinho i jo, sinó entre Ronaldinho i els meninos da rua, sense escolarització, sense futur, sense recursos, sense opcions.
Quan parlem del subjecte de drets, per què els tanquem en els límits de les nostres fronteres?. Per què els nostres drets són els únics drets que defensem?. Per què, com diu sociata, els drets de l'individu no depenen de la seva condició d'individu sinó del seu passaport?.Per què avui molta gent reivindica que la immigració tingui uns altres (que vol dir menys) drets?.
No em malinterpretes. No és que no hi hagi desigualtats a Catalunya. Però si mirem a escala mundial, allò que és realment rellevant, allò que separa els uns i els altres no és pas el que normalment debatem al Parlament, sinó la pura supervivència.
"
Como ahora está de moda Cádiz, entonces no eran ciudadanos los esclavos ni los negros con carácter general (excepcionalmente, un negro podía podía conseguirla si se la ganaba). Por lo que pueda servir.
"És possible parlar dels drets d'ells?. "
¿Y es posible hablar de obligaciones, para ellos que no han podido votar las leyes?
"I, en tot cas, reitero la pregunta que m'havia formulat abans: És possible parlar dels drets d'ells?. O si són ells no tenen drets?."
I posats a provocar una una mica més: Si són ells, són persones?
Això es posa interessant...