05 de maig 2008

Polítics a facebook

Si a facebook podem trobar domadors de puces, compradors d'ànimes o cantants country fent vaga a la japonesa, tard o d'hora havia d'arribar l'hora dels polítics. Alguns polítics s'hi han apropat com els banyistes de Palomares, amb un somriure forçat i una cara de no saber ben bé què hi fan allà. Perdonin que em repeteixi: la política 2.0 no és l'ús de les eines 2.0; la política 2.0 és la utilització de noves eines per a fer una política diferent. Que no és ben bé el mateix.

Però no comencem a posar aigua al vi, que estem en temps de sequera. Avui, si volen un vis a vis amb un polític, no cal que es desplacin al Parlament. Els hi poden enviar una abraçada d'os, un karma bondadós o una cervesa belga des del seu racó de facebook. Aquest espai s'ha convertit en el Second Life de la política. Hi trobaran el diputat Pere Aragonés. l'alcalde Joan Antoni Baron, el diputat Albert Batalla, la regidora Bego Floria, el diputat David Pérez, el regidor Roger Casero, l'incombustible Joan Herrera, en Miquel Iceta, la senadora Fátima Ramírez, el diputat Carles Puigdemont, la diputada Lourdes Muñoz, el diputat Rafel López, la portaveu Anna Simó... És com un 11 de setembre vitual.

És útil facebook?. Serveix per alguna cosa més que per a enviar un cocktail de mores virtual o per a rebre el regal d'un Darth Vader?. El cert és que facebook és la millor eina social del mercat, la segona generació 2.0 que deixa el blog com un fòssil del pleistocè. Els hi suggereixo deu aplicacions polítiques de l'invent. N'hi ha moltes, perquè la política 2.0 no té manuals d'instruccions.

1. Facebook és selectiu. L'usuari decideix amb qui s'enllaça i amb qui no. No és freqüent rebutjar una invitació de connexió, però a mesura que la llista de contactes s'amplia es tendeix a ser més curós. Això permet crear comunitats que són obertes i tancades alhora. Ara bé. Qualsevol usuari pot consultar el perfil i les característiques de qualsevol altre.

2. Facebook és un sistema altament personalitzat. Cada usuari disposa del seu propi quadre d'aplicacions. Les pot tastar i si no està satisfet, les esborra sense protocols. N'hi ha un munt de widgets, alguns realment fantàstics i altres totalment intrascendents. Els usuaris van afegint i eliminant aplicacions constantment i, per això, és un sistema molt versàtil i en constant transformació.

3. Facebook permet conèixer els polítics en primera persona. Si són tafaners, podran saber què llegeixen, quines pel·lícules admiren, quines cançons senten, on han anat de vacances o quines ciutats han visitat els seus polítics de capçalera. El paradís dels tastaolletes.

4. Facebook és un paraigües des d'on es poden accedir a la resta d'eines dels polítics: les seves imatges (excel·lent l'aplicació que permet posar nom als integrants de les fotografies), els seus power points, els seus blogs, els seus twitters... És com un contenidor d'aplicacions 2.0.

5. Facebook és un excel·lent sistema de transmissió de la informació. Facilita la ràpida difusió d'un acte (la presentació d'un llibre, una manifestació, una campanya contra les bombes de dispersió...). Permet mobilitzar en poques hores i té una notable capacitat vírica. Que el dia 27 presento un llibre a la Fontana d'Or sobre turisme cultural, doncs anoto l'acte al facebook i la notícia circula molt més ràpidament que amb un correu que ningú llegirà.

6. Facebook permet crear comunitats o grups que tenen una afinitat. Els grups són una forma de traslladar notícies, videos, imatges, convocatòries a col·lectiu que comparteixen un front comú. La defensa de les foques, la nacionalització de les bústies, la creació d'un quart color en els semàfors, l'eliminació de l'assignatura de religió o la canonització d'Snoopi. Sigui quina sigui la seva causa, segur que hi és a facebook.

7. Facebook facilita que coneguis persones que potser no coneixeries en el món real. El sistema de relacions propicia que trobis persones afins, amb les que compartir la teva especial cosmologia. Facebook és, essencialment, una xarxa que facilita la connexió entre individus. Virtual?. El procés de desvirtualització és molt freqüent.

8. Facebook ha recuperat l'ús del gerundi. Com fa el twitter, Facebook permet que facis saber a la comunitat virual què estàs fent: "Parlant amb els regants del Ter", "presidint la Comissió de Cooperació", "preparant la intervenció de demà", "admirant Rafa Nadal"... Un bon ús del facebook permet que els ciutadans puguin saber què estan fent (o que no estan fent) els seus polítics.

9. Facebook disposa de moltes eines que avaluen els seus usuaris. Amb un click, poden considerar que admiren profundament un determinat polític o que el detesten. Es poden agrupar per categories, es poden assignar característiques o, simplement, integrar-los dons del grup "Mals exemples". Una democràcia directa i immediata que actua com un sensor demoscòpic de proximitat.

10. La nova aplicació d'amics online facilita saber qui està connectat a cada moment i permet una ràpida interacció, que s'afegeix als altres sistemes de missatgeria de fcebook, més convencionals.

M'agrada facebook. És evident. És una eina 2.0 perquè facilita alhora la creativitat individual i la connexió en xarxa. Les possibilitats polítiques de l'invent són gairebé infinites. En tot cas, si volen saber més sobre xarxes socials, participació digital i e-democracia, encara es poden incriure's a icities, les jornades a les que tot polític 2.0 hi hauria d'assistir. Ens veiem a La Candelaria, Dios mediante.

4 comentaris:

Narcís Sastre Fulcarà ha dit...

I també hi pots trobar falsos reis i lehedakaris...s'ha d'anar amb compte alhora de decidir de qui et fas amic. És molt fàcil suplantar identitats.

A mi m'ha servit per contactar amb gent de tot el món amb qui comparteixo afinitats i per afegir-me -i crear- a grups que defensen causes diverses. Vaig entrar al món del facebook de rebot, però és realment interessant.

Per cert, una petita correcció: des de fa més d'un any que no milito a ERC sinó a CDC.

Salut!

davidonaire ha dit...

És cert que Facebook deixa enrere el bloc convencional però també és veritat que potser li manca un espai per escriure... així permetria ser un bloc moltíssim més dinàmic... un exemple, en escriure una nova entrada rebre una beguda o un regal per part de qui li ha agradat aquella entrada... o una mossegada de vampir si no li ha agradat... jejeje (alguns no li cabrien begudes... i a altres moririen els seus vampirs...)

Al principi no sabia ben bé què era facebook... i ara tampoc t'ho sabria definir amb claredat... però la seva dinàmica em té podria dir que semienganxat.

Salutacions!!

Tu tocayo de apellido!

don-aire ha dit...

Narcís

Sí. EL tema de la identitat és un gran tema 2.0. Sobre la teva militància, no en tinc cap dubte. No he sabut veure què corregies. Suposo que deu ser un post anterior, però no l'he trobat.

David

Es pot incorporar el Blog (o el twitter) al facebook. Per exemple, un llistat de les actualitzacions de l'RSS. Ho fa en Marc Vidal, per exemple. Jo tinc només la portada.

Et dius igual que el meu fill: David Donaire. Fa gràcia

ignasi ha dit...

com incorpores el bloc al facebook?