15 de juny 2008

Autoritats de la ciberpolítica

Com a extensió de l'estudi sobre la ciberpolítica catalana, els presento el top 15 dels blogs polítics d'acord amb la seva autoritat del Technorati. Hi destaca la primacia dels sis blogs socialistes de Las Ideas (que ja es constatava a l'estudi precedent), el predomini de la blogosfera socialista i la consolidació de blogs que s'han guanyat una reputació notable, com els convergents Puigdemont i Canela, els republicans Peytibí i Daniel García, l'ecosocialista Joan Herrera i els socialistes Joan Ramon o Mercè Perelló. Aquests 15 blogs superen el technorati de 1.500, és a dir un terç de tots els enllaços de la blogosfera política.

1. José Rodríguez (PSC). 200.
2. Carlos Guadián (PSC). 182
3. José Antonio Donaire (PSC). 181
4. Lourdes Muñoz (PSC). 179
5. Miquel Iceta (PSC). 159
6. Jéssica Fillol (PSC). 141
7. Xavier Peytibí (ERC). 96
8. Carles Puigdemont (CiU). 82
9. Enric Canela (CiU). 72
10. Daniel García (ERC). 70
11. Joan Herrera (ICV). 67
11. Edu Díaz (CiU). 67
13. Joan Ramon. Qmenta (PSC). 63
14. Carles Campuzano (CiU). 56
15. Mercè Perelló (PSC). 55

26 comentaris:

Jose R. ha dit...

Hay blogs que están por debajo del mío que son mucho más interesantes... Aún así, buen trabajo y sólo una galarada... si pudieras cambiar el enlace a mi blog que es http://www.joserodriguez.info/bloc y no trinitro.bloc.cat (el cuál tiene algo más de autorithy que el viejo...), te lo agradecería.

don-aire ha dit...

Hola Jose

Ya lo he cambiado. Usé éste porque era el que me aparecía a Poliblocs.

Jose R. ha dit...

Grácias Jose Antonio:

Contactaré con Poliblocs porqué desde el cambio del bloc hay cosas que me están fallando por allí.

merce ha dit...

Moltes gràcies, no tenia ni idea. La veritat es que no em preocupen gaire els rankings, però reconec que el ego ho agraeix. Voldria però fer una rectificació, no soc del PSC, sino del PSOE de Jerez de la Frontera, (Cadiz), que es una agrupació que pertany al PSOE d'Andalusia. Visc a Jerez des de fa 15 anys i es on em vaig afiliar al partit.
Salutacions.

Enrique Castro ha dit...

Donaire:

aquet es un dels problemes que et parlave l'altre día.

L'influencia a la xarxa no es pot medir mitjançant un algoritme...que per cert desconéixes tú, jo i tots plegats.

Aixó precisament es al meu punt de vista una de les cosses que no es tindrían que fer.

Per que precissament el que fas i com u fas, dona una sensació contraria del que vols transmetre. Las Ideas no es un monopoli ni sou els millors. Tampoc RBS...

Oblida't

La comunicació política en la Xarxa no es un Festival d'Eurovisió. I exemples com aquest, als unics que l'agraden son als seus protagonistes.

Una abraçada

don-aire ha dit...

Enrique

La major part de les coses es poden mesurar amb un algoritme. Una altra cosa és que la mesura sigui rellevant o encertada, però l'econometria és normalment útil.

El que jo vull transmetre és que la blogosfera política ni fa comentaris ni té enllaços, i per tant és autista i sorda. I tant els enllaços com els comentaris es poden mesurar.

Presentar els 15 blogs més rellevants és una anècdota, que no va més enllà del "who is who". Permet saber quins blogs tenen més enllaços, però la meva reflexió ("La blogosfera cansada") se situa al post anterior.

Technorati no usa cap algoritme, sinó un criteri molt simple i conegut per tots: el número de web diferents que enllacen amb una web en els darrers sis mesos.

musicbcn ha dit...

És un honor aparèixer en un dels llistats del "who is who" de la política que fas... Però tal com dius, és un "senzill" recompte d'uns criteris coneguts per tothom... No parles ni de qualitat ni de profunditat... Perquè llavors... Bé... difícilment hi sortiria...
De tota manera, i més enllà de l'anècdota, és curiós el que comentes dels comentaris... de les respostes... del fet purament 2.0: el diàleg... Jo em trobo, per exemple, que els articles més comentats són aquells en que critico l'independentisme... Així doncs, trobo una cibermilitància molt activa (reactiva, de fet) entre els independentistes, molt per sobre (per exemple) dels socialistes... A mi ja em va bé que qui estableixi debat amb un no pensi igual... Però tampoc sorgeix massa diàleg, la veritat... desqualificacions un munt... En el fons, com que el 2.0 és un reflex de l'1.0, deu ser que... (que trist) som com som... no?

Enrique Castro ha dit...

Donaire:

¡ Que em dius ! ¿ Coneixes l'algoritme sencill del technorati?

Després plantejas la cuestió com "autoritat del Technorati". ¿Coneixes les diferents formules "2.0" per enganyar aquest sencill algoritme?

Parles de "reputació" ¿També en funció d'aquest algoritme?

¿Es té que marcar-hi alguna mena de reputació, al marge de la vanitat dels autors/es?

¿I si tant ens omplin el teclat de "2.0"...que diuen els presunts lectors/es? ¿Tenim ideia d'aixó, o será veritat aquest algortime 1/19/80?

Mentres os recomano que mireu aquest article (en anglés):
http://www.businessweek.com/magazine/content/08_22/b4086044617865.htm

Insisteixo, si voleu seguir jogant a "jo la tinc més gran que tú" mai es podrá parlar-hi de política en la xarxa. Aquesta mena de jocs desde el meu parer, es própia de les teories liberals d'en Adam Smith.

Jo prefereixo al John Nash.

Una abraçada.

don-aire ha dit...

Enrique

Si és que technorati no usa cap algoritme. Només detalla quantes pàgines úniques enllaçen en els darrers tres mesos. No té cap secret.

Detallar el "who is who" no té cap pretensió. No és l'objecte de l'estudi. Només serveix per saber quins blogs creen més enllaços. I jo parlo d'autoritat (no de reputació) en el sentit que li dona technorati, que no és més que un terme tècnic, sense cap lectura.

En fi. Em sembla un debat sense sortida. Aquest post és un complement de l'anterior, en el que es detallen els blogs amb més enllaços, a títol de curiositat. Crec que ets tu qui ho està elevant a la categoria de sentència.

don-aire ha dit...

Qmenta

Tens raó. Hi ha uns circuits molt tancats de relació. Com es pot obrir la blogosfera política?. Aquesta és la qüestió.

Enrique Castro ha dit...

¿Sense sortida? I tant que n'hi ha de sortida.

El problema desde o meu punt de vista es que no vols rectificar.

Insisteixo, aixó del 2.0 es un invent de marketing que no té rés que veure a la necessaria conversa política a la Xarxa social de continguts. Ni es un Festival, ni una cuestió d'autoritat o ranking o audiencies...tot aixó per a mi son mentides interesades.

Ja ho sap prou gent.

Pero no et preocupis, no molesto més.

Graciès

don-aire ha dit...

Enrique

No es tracta de molestar o no molestar, sinó d'evitar caure en un diàleg circular. Sintetitzo els meus arguments:

1. Jo soc autocrític. I tant. Si el post precedent no et sembla crític quan considera que la blogosfera és sorda, autista i masculina llavors què ho és.
2. Una altra cosa és si jo crec o no en la política 2.0. Hi crec cegament. Que ho fem malament no vol dir que no pode fer bé.
És el clàssic dilema entre model i realitat. La realitat no funciona. El model no ho sé.
3. Si el problema és el nom, rebategem-ho. El que jo proposo és que el nou mitjà canviï també la forma de fer política. Subscric al 100% el que vaig planejar en aquest espai . Cal una nova política. No t'agrada 2.0?. Posa-li el nom que vulguis. M'és igual el nom.
4. Oblida aquest post: és intranscendent. Anem per l'anterior. Jo parlo de comentaris, enllaços i actualització. Si els blogs no creen enllaços, llavors no són blogs. Si no estimulen els comentaris, llavors no hi ha conversa. I si no s'actualitzen, llavors perden sentit.

I, per cert, enllaç i hipertext són sinònims.

I per cert segons el termcat enllaç i

Enrique Castro ha dit...

Precissament el problema es no només de terminología sino també del paper dels grans grups monopolístes que operan a la Xarxa.

Grups que els i les socialistes no podem estar-hi quiets i sense dir rés.

Terminología: amb tota aquesta recurrent i pedant argumentació pseudocientífica, feta per una gent que no té ni punyetera idea de códi...(saps perfectament de qui parlo) NINGÚ ENS ENTÉN NI PARAULA. ¿Quina es la virtut d'un polític sigui virtual o analógic? Convencer a la gent, conversar, esser inteligible.

Pues després de 3 anys llargs, aquí amb aixó del 2.0...ningú ens entén, a excepció dels "entessos" com a tú o com a jo. ¿I? ¿Qué fem amb aixó? Mirat el videos d'en Joan Planas sobre el Twitter o els blogs...preguntaba al carrer a la gent per el Portal de l'Angel de BCN.

I disculpam...peró ets un "cabezón" amb aixó del 2.0 dels pebrots. ¡ No veus que no l'enten ningú del carré ! ¡Aixi de sencill!

Dius que "Cal una nova política"...clar que si...peró la que demana la gent. ¿Tenim orelles o simplement inventem cosses que no funcionen? Pues precissament per aixó está la xarxa de continguts socials, per fer propostes i escoltar les crítiques, sugerencias, dubtes.

Pero si us plau...penseu algú que qualsevol ciutadá de dret a Catalunya o a l'Estat es ficará a llegir un blog/c on es parla de conceptes tan transparents i culturalment interessants com:

"Liveblogging".
"feedback positivo".
"page rank"
"technorati"
"alexa rank"
"authority"

Acabo...¿A qui voleu convençer...a mi que soc un friki perdut o a la gent del carrer?

Res més.

e-Xaps ha dit...

Gràcies Jose Antonio,

Veig que sóc la competència (sana, espero) de las Ideas! ;)

No crec que Technorati sigui el summun de la fiabilitat, tot i que sí que és el que hi ha més o menys objectiu numèricament parlant. Suposo que estar tant a dalt (ni m'ho imaginava) es deu tan sols i circunstancialment a que darrerament m'han citat més blogs que de costum, i no tant a la qualitat del que escric (com també ha comentat en Joan Ramon).
D'altra banda, el meu blog és apolític, pel que no sé si hauria d'estar en aquest llistat, però encantat de ser-hi.

De tota manera, gràcies per la feinada i la pujada d'ego, que també!

I gràcies no tant per aquest post com per l'anterior, doncs jo també he notat una sobtada sotregada de blogs polítics (més d'uns partits que d'altres) i també volia comentar-ho un dia d'aquests, o sigui que amb el teu permís, en parlaré al meu blog.

Una abraçada.

don-aire ha dit...

Barreges varis temes alhora. Poses en un mateix sac elements que no tenen res a veure.

1. Noms estranys. Ja t'he dit que a mi els noms no m'importen. Si no li vols dir 2.0 i li vols dir política càlida, propera, interactiva o chikilicuatre, m'és igual.

2. La necessitat d'una nova política. Des de fa anys es parla de conceptes com la democràcia deliberativa, que és política 2.0. Si tens l'amabilitat d'entrar en l'enllaç que et proporciono veuràs que jo diferencio entre eines i concepció. Usar eines 2.0 amb una concepció 1.0 és una política snob; i usar eines 1.0 i una concepció 2.0 és una política participada. El que cal canviar és el model de relació. Les eines?. Potser sí; però a Santa Cristina d'Aro gestionen uns excel·lents pressupostos participatius (2.0) a base de reunions a les 7 de la tarda.

3. Les eines. Està escrit en el primer power point que vaig fer sobre el tema. És tan erroni divinitzar-les com demonitzar-les. Tenir un blog no és garantia de res, com tampoc fer una xerrada informativa o escriure un article en el diari. Però hi ha xerrades brillants i article memorables.

Sempre passa el mateix. Ens inventem un nom. Llavors és cool emprar-ho a cada moment. I quan el nom ja s'utilitza fins i tot per a definir un centre comercial, llavors és cool tot el contrari. "No, això ja està passat, ja no es porta". Ni els blogs canviaran el món ni els blogs són un bluf. Depèn.

4. El vídeo d'en Planas és divertit. Podria preguntar què és estanflació. El 99% no ho saben, però això no vol dir que no existeixi i que no els afecti.
És clar que les reflexions sobre blogs no arriben a ningú i el concepte de technorati l'entenen tres. És que aquest post està adreçat a aquests tres.
Jo no sé php ni java, però empro aquestes eines. Si entro en un xat sobre java no entendré res, però per jugar a escacs on line se'm desplega una finestra i a mi em va de conya. Que la gent no entengui res de la maquinària 2.0 no vol dir que les eines 2.0 no funcionin.

5. En tot debat, és impresicindible diferenciar model i realitat. Jo aspiro a un model de relació política 2.0 (i també a una Universitat 2.0 o a una administració 2.0). És un ideal.
I això no és incompatible amb detectar que ara i avui els blogs no funcionen. De fet, el meu post intenta dir això: els blogs polítics no xuten. Tu dius: "Ho veus?. Tot és un bluf". I jo dic: "Què podem fer per a què això funcioni?". Compartim el diagnòstic, però no el remei.

I no, no sé a qui et refereixes quan dius que ja sé a qui et refereixes.

don-aire ha dit...

Ha de ser-hi en tant que compleix el requisit, que és formar part del catàleg del cens de Poliblocs. Tampoc el blog d'en carlos Guadian és, en sentit estricte, un blog polític. Per a Poliblocs, un blog polític és aquell blog que fa un polític i no aquell blog que es fa sobre política.

krls ha dit...

Hola Antonio,
Sempre calen mètodes per poder ordenar el coneixement, i el teu mètode no és dolent. N'hi ha que en tenen de millors? Que l'expliquin i que el diguin; finalment són convencions que acceptem perquè funcionen mentre no siguin superades. T'agraeixo l'esforç i la dedicació, i l'amable referència.
Salutacions.

Enrique Castro ha dit...

Don:

El problema es la percepció desde fora del que estem comunicant. Es una questió d'empatía.

Tu dius que aquesta entrada está feta per un públic molt determinat...vale. ¿Peró realment, el públic objectiu de la blogocosa política son els frikis como jo?

Parles de la democrácia deliberativa. Estic d'acord que es un mite que esdevenirá en realitat més aviat possible. Peró convendrás amb mi que per arribar a aquest mite, la societat té que estar-hi preparada. ¿Estem per aixó?

Utilitzar les eines que possibilitan la Societat de la Informació, la Comunicació i el Conexeiment sopossa crear eines útils, utilitzadas i utilitzables. Per arribar a tot aixó, es imprescindible una tasca social brutal, desde l'escola, fins l'activitat dels espais socials i ciutdadans.

Aquesta mena d'utilització de les eines sopossa al mateix temps un debat sobre les licencies lliures o propietarias del software que axudaría a una Alfabetizació Social i Digital. En aquest sentit...¿Els teus companys i companyes de Parlament esteu a l'alçada? Soposso que si i sería desitjable que asi fora.

Per tant, i xa acabo per que quan em posso monotemátic no paro... crec que la tasca que teniu / tenim per devant es molta, variada, complerta. Pero insisteixo, per part de la "blogocosa política" avui te que renunciar a recursos marketinians del 2.0, o lo políticament correcte de tot aixó...per la sencilla raó de que ningú entén rés de rés del que diuen sopostos "experts en xarxas socials" (quina panda...)

Els i les polítics tenen la responsabilitat de propossar en funció del seu programa electoral, pero també tindre l'habilitat de sapiguer escoltar.

I en aquest sentit la Xarxa es una eina de luxe.

Una abraçada...gran debat Don.

Anònim ha dit...

don-aire veig que has aixecat les envejes i rancunies d'un blocaire professional. Tot el devant només és per justificar un rerafons personal, no hi entris.

Eduard ha dit...

Hola José Ant.

L'opinió en general i la política en particular te en l'entorn dels blocs i les diferents modalitats col·laboratives un entorn favorable que permet crèixer a nivell individual, alhora que colectivament. La gran característica del fenòmen és que la gent que hi participem tenm en comú, o al menys això és el que jo he percebut, la capacita d'escoltar d'altres opinions i entrar en el debat sà de les idees.

És evident que en l'entorn del PSC s'hi estructuren els moviments colaboratius i personals més reixits de la blogosfera catalana i és un éxit que a mi personalment m'agradaria també gaudir dins del meu entorn, potser el trabll previ en l'exercici de la política real hi té molt a veure.

Tots en tenim molt a aprendre de tot això i quan mires per exemple els EUA ens n'adonem del camí que ens queda per recòrrer a tots plegats.

Salut i €

Carlos Guadian ha dit...

Hola Don, la veritat és que encara hem sorprèn veure que K-Government està tan amunt quan la temàtica principal del blog és l'administració pública. I clar, ja sabem que és un tema molt i molt popular... ;-)

El cas és que tal com dius veure els enllaços de Technorati és una de les maneres que tenim en aquests moments de comparar un blog amb un altre. Encara que també podríem fer servir rànkings que tenen altres "algoritmes" com el que fa servir Alianzo. És molt semblant a quan vull comparar dos planes web i només tinc Alexa per fer una comparativa estimativa encara que no sigui fiable cent per cent.

No crec que sigui un tema de veure qui la te més grossa. Enrique en tot això es tracta de generar conversa però per poder tenir-la has de tenir visibilitat i Internet suposa un nou canal de comunicació que cada cop s'està popularitzant més i més. El nombre d'internautes cada cop creix més i en conseqüència el nombre de lectors de blogs. Si que és veritat que moltes vegades emprem un llenguatge massa tècnic però que cada cop més s'està popularitzant.

Jo sóc un ferm defensor de la política 2.0 i de l'administració 2.0 com un nou paradigma a assumir per part de tothom. Poder tenir models col·laboratius en els que el diàleg i la conversa siguin el principal motor és important, però donant també elements decisionals al gestor públic perquè pugui fer la seva tasca en les millors condicions. És per tant un objectiu a assolir i hem de caminar pas a pas per poder arribar. Tenim que "evangelitzar" al seu voltant i dia a dia convèncer a la gent que les TIC els poden aportar beneficis productius, relacionals, d'oci...

Només la millora que suposa que es puguin establir debats on-line fora de la limitació territorial-física ja és un guany a tenir en compte. Que tu puguis discutir sobre un tema amb Donaire que està a l'altre punta d'Espanya a la vista de tothom i que tothom hi pugui participar és un guany per tots.

maria ha dit...

Al llegir aquest post, no he pogut evitar fer una sèrie de reflexions molt semblants a les del company Enric Castro.

Aquest rànquing no hauria aixecat gens de polseguera si hagués aparegut com un simple ranquing, però en els blogs té la mateixa importància ( o quizas mas) el que és diu que qui ho diu.

Preocuparte del estado de la ciberpolítica de una forma tan filosófica y calcular la autoridad de los políticos de una tan matemática (en la que eres juez y parte de tus andanzas) da lugar a ciertas dudas e incongruencias

De totes maneres, crec que divendres serà una bona opció discutir-ho en el debat "El PSC a la web 2.0"

petons & emocions Don

Jose R. ha dit...

Maria et al:

El sistema de Don Aire és com qualsevol sistema blogomètric falible i propens a donar més pes a uns indicadors sobre d'altres.

Technoraty per exemple no indexa tots els enllaços blogosfèrics i a més no discrimina el valor blogosfèric d'un enllaç. Prima per exemple aquells qeu estem més actius a la hispanosfera on per simple raó de que hi ha més blogs hi rebem més enllaços. També hi posa més ènfasis en aquells que hem llençat campanyes víriques o en un moment donat hem aconseguit difondre una campanya determinada o un post determinat és fruit de ser enllaçat.

La meva posició al rànking és conjuntural només demostra que aquests darrers mesos tinc més enllaços que d'altres i estic convençut que no hi tinc més lectors que molts dels altres blogs, ni tampoc que hi tingui més influència.

Si et fixes, 1 beers&blogs ens ha sumat punts a mí i al Peytibi, un parell de cibercampanyes on la gent t'enllaça, un parell de blogcrossings i et dona més enllaços... Això no vol dir ser el millor o tenir el blog més influent, només el que més enllaços ha tingut.

Hi ha de millors indicadors, i si anem a la catosfera política segurament hi trobarem més o menys els mateixos però ordenats d'una altre manera.

Cal donar-li a Don-Aire un vot favorable en l'esforç que fa en anant recopilant tot això... i tractar el rànking només com una curiositat no un veritable rànking de blogs.

Anònim ha dit...

Benvolgut/da,

Avui s’ha aprovat la “Directiva del retorno, també coneguda com Directiva de la Vergonya. Entre altres coses, amb aquesta directiva es pot retenir a una persona durant 3 anys per haver creuat una frontera. La gran majoria de parlamentaris socialistes europeus hi ha votat en contra. En canvi, tots els diputats del PSOE menys dos hi ha votat a favor. Com a votant socialista m’agradaria saber la seva posició al respecte i, en cas que hi estigui en contra, quines han estat les seves actuacions per fer sentir i defensar la seva posició dins del partit socialista.

Cordialment,

Jordi Martinez

don-aire ha dit...

Lamento que aquest post hagi suscitat aquest debat. El que a mi m'interessa és que parlem de l'anterior, de la salut i les possibilitats de la política 2.0.

M'interessava saber si els blogs generaven comentaris i si generaven enllaços. Són els dos elements que permeten parlar de xarxa, de relació. Que un blog generi enllaços vol dir que contribueix a crear comunicació, més enllà del seu propi espai. I aquest és un elemet essencial de la blogosfera. Si els blogs no creen sistemes de relació amb els altres blogs i amb altres pàgines, no estem construint un diàleg col·lectiu.

Technorati diu quants enllaços té un blog, ni més ni menys. No és ni matemàtica ni filosofia. No hi ha algoritmes ni sistemes estranys. És un mer contador d'enllaços. Aquest "who is who" permet donar a conèixer blogs que a poc a poc han assolit una certa rellevància. Ho he fet en tots els estudis anteriors i ningú mai no havia trobat estrany.

Em dol especialment el comentari de Maria. Jutge i part?. No ho entenc. Es refereix a que he manipulat la informació?. O es refereix a què he fet aquest estudi com un exercici d'onanisme?. No en els dos casos.

M'ha sorprès aquesta polèmica. El meu objectiu era només analític: saber com està la blogosfera i cap on va. Com en els altres casos, hi he dedicat moltes hores. Sincerament, mai més.

don-aire ha dit...

Jordi

El meu partit és el PSC. M'interessa què ha votat en Borrel per exemple. En tot cas, per favor, no facis comentaris que no estan relacionats amb el post.