12 de juny 2008

La cíberpolítica cansada


Saben?. Tinc la percepció que els blogs polítics catalans comencen a mostrar símptomes de cansament. Potser soc jo qui està cansat, potser sí, però el pols de la política 2.0 catalana batega fluixet. Els presento els resultats d'un estudi sobre la cíberpolítica catalana, que segueix una llarga sèrie. He consultat tots els blogs dels sis partits amb representació parlamentària, que es recullen en el portal Poliblocs.

La blogosfera política estancada

He considerat un blog viu aquell que està escrit per un polític català, censat a Poliblocs, i que hagi publicat almenys tres entrades durant el mes de maig. Ja que ni Ciutadans ni el PPC tenen blogs registrats, els altres quatre partits haurien de sumar 752 blogs, però en realitat només són 277. És a dir, dos terços dels blogs estan inactius. Des de l'estudi anterior de febrer de 2007, el balanç nous blogs - blogs morts ha estat gairebé equilibrat. Està estancada la blogosfera?.

Si estudiem el comportament per partits polítics, constatarem que el PSC manté el seu lideratge. Però és evident que ha perdut pes en favor d'altres formacions, especialment ERC. Es pot considerar que hi ha un cert biaix per la situació política dels republicans que ha estimulat la creació de nous blogs i la reactivació de blogs inactius. CiU es manté amb un cens similar a l'anterior i ICV i EUiA continuen molt lluny dels altres tres partits catalans.



La blogosfera masclista

Els blogs són masculins. En tots els estudis he reivindicat la necessitat d'una mirada femenina, la necessitat d'integrar la veu d'elles dins el llenguatge cíberpolític. Amb el pas del temps, el pes dels blogs masculins no s'ha reduït: Dels 277 blogs censats, només 44 són blogs publicats per dones i 233 són blogs masculins. Això representa un trist 16% del total. Si analitzem el comportament per partits polítics, constatarem que només en el PSC les dones tenen una certa representació, en bona mesura gràcies a l'activisme de Lourdes Muñoz.



La blogosfera sorda

Els blogs són comunicació. De fet, el principi essencial de la política 2.0 és la capacitat d'escoltar, de conversar, d'interactuar. Un blog no és (no hauria de ser) una reproducció d'un article publicat a la premsa, sinó una oportunitat per al combat dialèctic de les idees. Per això, he estudiat el número de comentaris apareguts en els dos darrers posts del mes de maig. Malgrat que la immensa majoria dels blogs tenen els comentaris activats i sense filtre, només es van publicar 896 comentaris. D'aquests, 305 es corresponen a ERC, 295 al PSC, 288 a CiU i 108 a ICV. Fem la lectura per blog?. La mitjana oscil·la entre 3,09 (ICV) i 4,65 (CiU), el que representa entr 1,5 i 2 comentaris per post. Aquesta és una radiografia de l'autisme dels blogs?. Realment dialoguen (dialoguem) els blogs?.

La blogosfera desconnectada

Un altre indicador de la salut dels blogs és el número d'enllaços generats. Ja saben que la millor eina (malgrat les seves imperfeccions) és technorati, una aplicació que calcula el número de pàgines enllaçades amb un determinat blog en els darrers tres mesos (que és el que es coneix com authority). Globalment, l'autoritat de tots els blogs polítics catalans supera els 4.000, un valor considerable. Tal i com es pot veure en el gràfic, el PSC és el partit amb una autoritat més rellevant ja que representa un valor equivalent a la suma dels altres tres partits polítics.



Si analitzem, però, estrictament els valors mitjos comprovarem que els blogs catalans estan desconnectats. La mitjana més baixa és la de la blogosfera republicana, amb només 11,64 enllaços, seguida de la nacionalista (12,96) i l'ecosocialista (14,17). La mitjana dels blogs socialistes és sensiblement superior: 23,93. Naturalment, aquesta mitjana és el resultat de valors molt dispersos, que posen de manifest la creació d'una estructura relativament jeràrquica.

Blogs desconnectats, estancats, autistes i masculins. Són els símptomes de la crisi dels blogs polítics catalans?. Esta migrant la política 2.0 cap a noves formes de xarxes socials?. O potser la política 2.0 s'ha de fer fora de la política?. Tanco el blog?. Hi ha vida després de la mort?...

19 comentaris:

ignasi ha dit...

Tornes a necessitar unes seques santcugatenques. Aquest cop a la muntanya: a Can Borrell!!!

Tornaràs a viure en rosa!!!! Be optimista, my friend...

César Calderón ha dit...

Don, pues que quiere que le diga, es normal.

Desafortunadamente, las blogosferas políticas florecen en épocas pre-electorales y se agostan tras las votaciones.

Mi impresión personal es que los blogs cercanos a CiU han experimentado un enorme crecimiento en calidad y serán en breve una alternativa al poder del PSC en la red.

O reaccionan ustedes o se los van a merendar.

Enrique Castro ha dit...

Estimat Donaire:

Aixó es una consecuencia lógica dels continguts. Si analitzem (estic amb aixó aquest dies) el que fa uns anys el Paul Watzlawic (un dels pares de l'analisi de la comunicació humana desde la perspectiva del psicoanálise) ens parla de les fortalesses i flebesses de la mateixa. Tant desde el prisme analógic com el digital.

¿Qué está passant? Molt sencill...el códi originari de la blogocosa s´ha cambiat per que els que l'ho han cambiat ( jo no he contribuit pas a aixó) ens han portat a una forma de veure la blogocosa com si d'un "experiment mediátic" fos.

Ranking, influencia, visibilitat, possar molts ceros, mitjes veritats i/o mentides sobre aixó i pensar més en les visites que en els continguts...etc.

I la veritat, es que la "Long Tail" ens resposta moltes dubides. Peró ens agradi o no estem inmersos en un mon virtual de nano audiéncies.

I el qui no volgui reconeixer aixó...temps.

Molt interessant post i a la veguade molt honest per la teva part. Felicitats de tot cor.

(Disculpeu el meu català escrit)

Enrique Castro ha dit...

Disculpeu, se m'oblidaba:

Si us plau, acabeu d'una vegade amb el recurrent, marketiniá i PEDANT discurs del 2.0

¡¡¡Ja está bé!!!

Per exemple; al Silicon Valley avui qui parla de 2.0 se n'en foten.

Graciès

don-aire ha dit...

Ignasi

Tinc el juny totalment desintegrat, però el juliol hauríem de trobar una data, ni que sigui per reduir la crisi dels 40.

César

Creo que ahora hay menos blogs socialistas, pero que mantienen su hegemonia en la autoridad. Como verá en el post que publicaré hoy. El primer blog nacionalista es el de Carles Puigdemont, situado en el octavo lugar. Por cierto, los 6 primeros lugares están ocupados por blogs

Enrique castro

Jo sí crec que he contribuit a pensar que la blogocosa és un experiment mediàtic. Crec que és una forma nova (diferent) de relacionar productors i consumidors d'idees, en la que es desdibuixen els rols dels uns i dels altres.

És interessant la idea de la llarga cola i la de les nanoaudiències. Potser sí que aquest ha de ser un espai per a les veus amb poques audiències. Però fa més de tres anys que faig aquest tipus d'"estudi" (no és ben bé un estudi, sinó una simple estadística). I el resultat havia estat sempre creixement. Ara, estancament. També de la llarga cola.

Jo em resisteixo a pensar que 2.0 és un modisme. De fet, tot neologisme passa per dos fases. La primera és aquella en la que és "cool" emprar-la per a qualsevol cosa. La segona és aquella en la que és "cool" atacar la paraula i dir que és un concepte superat. Ahir en FJL va criticar mitja hora la Ministra Bibiana Aído perquè en Chávez l'havia considerat una ministra 2.0. A mi francament els debats nominalistes no m'interessen: m'és igual quin nom emprem.

Jo crec que hi ha dues preguntes fonamentals en aquest debat:

(a) La política 2.0 s'ha de fer fora de la política i, per tant, no l'han de fer els blogs polítics?. Per això em pregunto "Tanco el blog"?
(b) La política 2.o (o com li vulguis dir) està migrant cap a les xarxes socials i els blogs s'estan quedant obsolets?.

miquel ha dit...

Hola;

no solc comentar en blocs aliens i menys per parlar sobre política. Avui he llegit que el 75% dels enquestats a l'Estat espanyol no sabien diferenciar un blog d'una web.

Amb això només vull fer paleses dues coses:

a) si busques notorietat, fes com el Santi Santamaria, critica fort algun tema popular.

b) si busques participació, posa-hi molta paciència, i continua endavant; Internet és un món molt gran i, cada cop més, la importància no la tenen els blogs, sinó cada post. La gent que et segueix per RSS (Google Reader, per exemple) no entra cada cop, ni tant sols es llegeix els posts complets, si no li interessa o crida el títol. L'economia del temps.

I, per ara, jo secundo això de no parlar tant del "2.0". Més que res perquè passarem al 3.0 i la gran majoria de la societat encara no sabrà diferenciar exactament què és un blog i perquè serveix.

En tot cas, i pels que si que ho diferenciem, tot polític que intenti acostar-se a l'"electorat" (digues-n'hi societat, si vols, té el mateix valor per mi, que estic força despolititzat) mitjançant la participació, explicar les coses, exposar fets... és interessant i cal que ho tiris endavant, sempre que creguis que pots fer-ho. Un bloc personal és una decisió personal, et podem animar a continuar però qui ho ha d'escollir ets tu.

Salut, i ànims:D

Miquel

Roger Casero Gumbau ha dit...

Benvolgut amic José Antonio, el format bloc no deixa de ser una finestra personal i individual que bàsicament juga el paper de dirari-arxiu personal de reflexions, notícies i articles. Permet comunicació, certament, però és un format més pensat per escriure-llegir que no pas per compartir, com són, efectivament, altres xarxes més dinàmiques i flexibles (twitter)o més corals (facebook).

D'altra banda a nivell polític el fenòmen bloc s'estpa estandaritzant, en el sentit que cada vegada hi ha més polítics de diferents nivells que opten pel bloc per personalitzar un xic més la seva activitat política, apropant-la més ala ciutadans a través de la xarxa, però mantenint l'esquema jo escric-tu llegeixes i, si vols, comentes.

De fet el bloc és una mena d'abocador-aparador; abocador de les nostres idees, pensaments, reflexions, notícies que situem en el nostre particular aparador per si algun navegant s'hi fixa i hi entra...

De fet els propis polítics van marcant la pauta i els blocaires veterans han anat incorporant-se a altres xarxes soscials, no com una substitució del bloc sinó com una eina més, complementària.

Potser el problema dels blocs és que la majoria són llegits (consultats) per altres polítics (també mitjans de comunicació), de manera que possiblement la penetració dels blocs polítics a la ciutadania en general possiblement és baixa. Potser el problema és que estem creant una mena d'espai polític a la xarxa amb poca penetració coitadana, d'ús i consum massa polític.

En fi José Antonio, potser més que reflexions, percepcions i sensacions meves...

Una abraçada, Roger.

Enrique Castro ha dit...

Donaire:

es cert el que dius de que existeix un estancament de la blogocosa política i de la "Long Tail", es cert.

I també es cert que en les teves estadístiques (que en els tres anys he seguit amb profussió) sempre s'ha crescut i força. ( En l'ambit que estem parlant)

Peró també es cert, que la "Long Tail" sempre, en els tres anys, sempre ha estat entre nosaltres. La blogocosa política l'any 2006 era la "gran esperança" com a racó ( o nicho) de comunicació i audiencies. I molts estudis (Fundació Orange 2006) deíen que els blogs polítics eran entre els 10 contiguts més escrits i el 6 més llegits.

Al 2007 ni apareixen. ¿Ens vam creure aixó de la "gran esperança"? Jo no...sincerament.

Moltes poden ser les explicacions a tot aixó, com a persones que fem ús de aquest espai de comunicació personal. Peró insisteixo, va ser hi un greu error fer de tot aixó un intent mediátic. Per la sencilla raó de que el lenguatje mediátic no es un lenguatje digital.

El lenguatje mediátic entén de monopolis de l'informació. ¿Nosaltres creiem en els monopolis de l'informació? ¿Fer nostres aseveracións dels monopolis de l'informació com aixó dels 2.0, 3.0, 4.0... i el llenguatje pedant de tot aixó, es una calcamonía o es comunicació personal?

¿No parlavem de la "democratització"? ¿Establir criteris de "Rankisme" no es una manca de democratització? ¿On queda tot aixó de l'horizontalitat de la Xarxa?

I no estic parlant de persones...estic parlant d'actitud.

De veritat, ma n'alegro de que siguis honest en les teves dates, de veritat. Per que una mica d'autocrítica ens fá molt bé.

I et felicitó per les dades que ens facilitabes a l'abast de tothom d'ahir i també per les de avui.

Graciès

Eduard ha dit...

Hola Antonio.

Un excel·lent estudi, Don, si senyor! a vegades és necessari possar la lupa per a saber en quin punt ens trobem.

Si que és cert que ha afluixat, en molt poc temps varem viure la reunió de la Catosfera de Granollers i al cap de poc unes eleccions que varen animar i molt a tot el personal.

De fet l'entorn dels weblogs actual, s'acosta bastant al que hi havia a mitjans del 2007, no en tinc dades però em fa la impresió que és així.

Suposo que després de l'efervescència catosfèrica, hem patit una mena de saturació blogueriana, però potser molta d'aquesta gent que havien agafat amb ganes un bloc, ara estan utilitzant com a beneïts twitter, facebook o algún similar.

Els de XBS estan organitzant una trobada, si no ho tinc mal entés, per ben aviat i per a la tardor tindrem l'event dels Premis Bloc que aconseguiran revifar la 2.0 (sorry Enrique). En Marc també crec que està organitzant la 2ª trobada de la Catosfera i abans de final de Juny, jo també us presentaré una iniciativa que crec que ha de tenir força acceptació, ja us ho explicaré primer als que vareu participar en la iniciativa de crossbloggins, veurem com va tot plegat.

Per últim només fer-te una petita correcció sense ànim que me la tinguis en compte. l'Authority de Technorati és calcula per la quantitat de blocs que ens eenllacen, en els darrers tres mesos, l'indicador que medeix les pàgines que ens indexen s'anomena "reactions". La diferència entre l'un i l'altre està en que cada bloc només comptabilitza com UNA SOLA AUTHORITY, mentre que el mateix bloc ens pocs fer il·limitades "reactions".

Salut i €

El veí de dalt ha dit...

Doncs la blogosfera política està aturada com ho estan, en general, els nostres polítics. Per sort, aquesta pot avançar sense el seu ajut...

certificado ha dit...

Los blogs políticos eran una fuente nueva de esperanza, que pronto recogió los frutos esperados, pues la gran mayoría de los interesados los utilizó amén de las elecciones. No es que aportasen nada novedoso en los contenidos políticos. Lo nuevo era la forma de esos contenidos, y por ende el método utilizado.
Pero dado que se basaban en la política, y según mi modesta opinión, ese término está bastante desprestigiado, al pasar la euforia electoral, se diluyeron debido al poco interés que en general la población y en particular los bloggers han demostrado por ellos.
Nadie se cree a los políticos... Creemos en las personas y nos interesamos por temas políticos pero por supuesto sin políticos.
Como las personas están cansadas de política de partidos, creo que está más preocupados por temas sociales y cotidianos que la lucha de ideas partidistas. Además, los blogs son el espejo de la sociedad...y no hace falta ser muy observador para ver que los políticos solamente se acuerdan de nosotros a la hora de elecciones.
Otro condicionante puede ser el final del curso político y la llegada del buen tiempo. Eso hace que la gente esté más interesada en salir y retozar en el césped, o estudiar para los exámenes que en leer la "cosa" política.
Ahora deja pasar también la Eurocopa y disfruta del verano con unas buenas comidas y siestas productivas...Prepárate para el ótoño con nuevos bríos....
El verano se acerca y la "peña" ya piensa en disfrutar....por supuesto sin política.
:)

Naya ha dit...

Potser ara que en el món dels blocs tot sembla que s'estabilitza, estem assistint a la ciberpolítica real.

I aleshores veiem que queda molt camí per fer...

Antoni ha dit...

Felicitats Don pel teu treball.
El que m'agrada del que fas és la constància i la perserverança amb les quals abordes les teves reflexions. Valors dels que la política ha d'apendre molt. I, els progressites, encara més.
Crec que més que "cansada" està, directament, mandrosa. També hi han moviments de fons cap al nanobloging i d'altres que remouen la blogocosa.
També que, poc a poc, es va clarificant el panorama i van quedant les experiències de fons.
Queda pendent discutir a fons sobre els dèficits de sordera, masculinitat i irrellevància que també apuntes.
Estic preparant un article. Espero que contribueixi a aquest debat.
Petons

Enrique Castro ha dit...

:-D Antoni.

vpamies ha dit...

José Antonio, sempre he pensat que la blogosfera poítica és la més monòtona de totes les blogosferes temàtiques possibles. Com ja han dit, en aquest alt percentatge que detectes de blogs inactius només hi ha un interès electoral. Electoralisme, pensament únic i seguidisme. Monòton.

Per cert, no sé si has vist que t'han batejat en una notícia d'Europa Press. N'he fet un article agafant-lo pel vessant lingüístic i de les errades dels traductors automàtics.

don-aire ha dit...

Miquel

El problema és que un blog si no és enllaçat i no genera comentaris és un sistema de comunicació tradicional (unidireccional). Tens raó en una cosa: si un blog no es fa amb ganes i il·lusió, més val deixar-ho estar.

Roger

Probablement tens raó. Hem de saltar dels blogs a les noves xarxes socials. Potser l'eina de relació està encara per fer.

Enrique

Jo sí crec que és possible. Almenys parlo a nivell personal. Jo tinc un twitter i una sèrie de persones segueixen el Ple del Parlament. El blog el llegeixen també un nobre significatiu. Ja ho sé que no és molt. És clar. Tampoc ve massa gent a una xerrada, a un mitin o a una inauguració. És una eina modesta, un instrument més. Sempre he dit que és un error pensar que un blog eximeix de trepitjar el carrer.

Ara bé. L'esperança d'aquest sistema és el núvol de relacions. La capacitat de generar sistemes de transmissió d'informació. Vull dir que i això és un graf m'interessen més els arcs que els nodes.

Eduard

No sé valorar si estem a les portes d'una crisi del model aquest dels blogs o un procés de selecció.

Sí, he considerat l'autoritat que mesura els enllaços únics.

El veí

Estàs segur que la societat té més to polític que els polítics?. Em temo que aquí també soc pessimisita.

Enrique Castro ha dit...

Lo que anomeneu INCORRECTAMENT com a enllaços (hipervíncles o hipertext es la forma correcta) l'unic que determina es la teva microxarxa social dins de la teva comunicació personal.

I estic d'acord amb tu quan dius: "El blog el llegeixen també un nobre significatiu. Ja ho sé que no és molt. És clar. Tampoc ve massa gent a una xerrada, a un mitin o a una inauguració. És una eina modesta, un instrument més. Sempre he dit que és un error pensar que un blog eximeix de trepitjar el carrer."

Peró mira...aixó no ho semblaba fa un parell d'anys quan per exemple deies cosses com aquesta:
" Proposo un canvi. No és un canvi sobtat, perquè crec sincerament que fa un temps que es poden percebre els símptomes d'un nou aire. Però convé posar-ho per escrit. És l'hora de la política 2.0. Jo em pensava que era un terme nou, però no és el cas: En Juan Freire ja n'ha parlat (i molt bé) fa temps."
http://don-aire.blogspot.com/2006/10/poltica-20_01.html

¿On son els canvis? ¿On está el Freire aquet? ¿quina mena de conversa s'ha fet al marge dels de sempre? ¿On está aquesta supossada influencia?

Disculpam peró rés de rés. I ho dic en un tó molt autocritic. Per fer hi l'autobombo n'hi han d'altres.

En aquest país (Catalunya, L'Estat espanyol) no ha existit mai aixó de la política 2.0. Aixó es un recurs lingüistic molt recurrent d'alguna gent que es guanya els quartos amb tot aixó. Res més.

Mira els estudis que diuen que a Espanya, el 75% dels internautas no distingueixen pas un weblog de una web convencional.

Més autocrítica i prou de autocomplacencia.

don-aire ha dit...

certificado

Jo crec que no s'ha entès que una nova eina iplicava un nou llenguatge i un nou sistema de comunicació. Fer el de sempre amb un blog és un error.

Naya

Exacte

Antoni

El més important de l'estudi és la pregunta "I ara què?". M'interessarà saber la teva proposta

Agustí ha dit...

Antigament es deia que els sers vius es caracteritzen perquè "neixen, creixen, es reprodueixen i moren". :)

No es estrany, doncs, que passi quelcom semblant amb els Blocs. Ni que es continuïn reproduint i, si saben adaptar-se al mitjà, augmentin en nombre.

Gracies a la xarxa i al sentit innat d'explorar del ser humà, he arribat fins al teu bloc. I m'he permès reproduir el teu estudi (citant la font, per descomptat) i posar un enllaç a la capçalera del meu. Es una forma més de "reproducció".

Salutacions cordials.