26 de juny 2008

La política 2.0 a debat


Foc creuat entre els partidaris d'una nova política i els resistents de la política convencional. Han aparescut les primeres esmenes a favor d'una política 2.0 tant al PSC com a CiU, que han estimulat un debat interessant. El PSC va organitzar una sessió sobre política 2.0, en la que es va tornar a reproduir el pols entre la utopia i el realisme, entre la fascinació i el recel. Podeu seguir el fil d'aquestes jornades als blogs de Lourdes Muñoz, Aintzane Conesa, Ruben Cabañas o Carmen Sánchez. Em va agradar molt l'aportació de Guillem Espriu, un dels polítics socialistes que millor està interpretant la lògica 2.0. I mentrestant al País Basc organitzen una sessió sobre política 2.0.

Però el detonant del debat ha estat l'article de Gutiérrez - Rubí. La tesi central de l'article de Gutiérrez - Rubí és que no estem davant d'un procés d'innovació tecnològica, sinó en un escenari de canvi de model. Les eines 2.0 ens permeten fer una política més directa, més participada, més diversa, més plural, més complexa. Si no canviem la forma de fer política, les eines (els blogs, els twitters, els facebooks) no són més que un joc d'encenalls.

Em quedo amb aquest paràgraf:

"La cultura digital es una ola de regeneración social (de ahí su fuerza política) que conecta con movimientos muy de fondo en nuestra sociedad: placer por el conocimiento compartido y por la creación de contenidos; alergia al adoctrinamiento ideológico; rechazo a la verticalidad organizativa; fórmulas más abiertas y puntuales para la colaboración; nuevos códigos relacionales y de socialización de intereses; reconocimiento a los liderazgos que crean valor; sensibilidad por los temas más cotidianos y personales; visión global de la realidad local y creatividad permanente como motor de la innovación. Hay esperanza de nuevos liderazgos. Pero en la Red sólo se reconoce la autoridad, no la jerarquía. Mejor las causas que los dogmas".

Què més puc afegir?. Ja coneixen la meva adhesió al projecte 2.0:

1. Una política que escolta més que no pas parla. I llegeix més que no pas escriu.
2. L'aposta per una democràcia deliberativa, més que per una democràcia participativa.
3. El conreu de la discrepància interna, el dubte i la fragilitat dins dels partits.
4. Uns sistemes en xarxa on les relacions pesen més que els punts (més arcs que nodes).
5. La humanització de la vida política.
6. L'apertura a persones que volen participar només puntualment en una causa o un procés.
7. La construcció del coneixement en mecanismes bottom - up i sobretot bottom - bottom.
8. Una política en la que es diu el que es pensa, i no allò que l'altre vol sentir.
9. La normalitat de les connexions entre persones de partits i ideologies diferents (crosspolitic)
10. Assumir que la nova política, la política 2.0, ha de tenir lloc també (o potser millor, sobretot) fora de la política.


L'Antoni Gutiérrez - Rubí s'ha convertit en la referència de la política 2.0 del país. Llegiu aquests articles sobre els límits, l'abstenció o les noves xarxes socials. Seguiu també el fil d'Ariadna del debat que ha iniciat GR als blogs de Netoratón, Raül Romeva, Ruth Carrasco, Carlos Guadián, Santiago Pérez, Diego Cruz o Pep Molsosa, entre d'altres.

10 comentaris:

Antoni ha dit...

Don
T'agraeixo -molt!- els comentaris i els links. No sé si el meu article ha estat el detonant... però la pólvora ja hi era!!! Fa temps que tu i molts/es d'altres poseu les bases. Me n'alegro de compartir idees i projectes amb tu i espero fer-ne moltes més coses plegats.
Hauríem de fer iniciatives presencials..., no sé. La Querol diu que té idees... :-)
En qualsevol cas, espero que els propers congressos del PSOE i del PSC signifiquin un pas endavant i decidit en aquesta direcció comaprtida.
:-)

Àngel Duarte Montserrat ha dit...

La meva obligació davant del teu entusiasme de fons, que comparteixo, és fer una mica de 'follonero'. Resulta que en resposta a un meu post un interlocutor valencià em va enviar una referència que a mi m'ha fet pensar, i molt, sobre els efectes problemàtics de 2.0. Imaginat si això ho traslladem a la política. Et retallo com ho vaig donar a conèixer als meus lectors "pd.: Hagan el favor de hacer caso a Paco Fuster, merece la pena:

Us recomane a tots la lectura de l’article que encapsala el darrer número de la prestigiosa revista americana “The Atlantic”. Porta per títol “Is Google Making Us Stupid?. What Internet is doing to our brains”. El títol ja ho diu tot:
http://www.theatlantic.com/doc/200807/google"
Pel que fa a la meva casa virtual, va canviar ja fa setmanes -encara respon per el tinglado de Santa Eufemia, però para a can Wordpress. Ho dic perquè encara penja a de bat a bat la vella direcció.
Finalment, com que t'escric des del sud no vaig poder anar a la presentació del llibre. Hi ha bases materials per a la transmissió de coneixements que, espero, no canviaran mai. Felicitats!

Rubèn Novoa i Arranz ha dit...

Gràcies per la cita, a CDC també lluitem per les noves formes de fer política, i mirarem d'ensortir-nos al congrés que tenim d'aquí 2 setmanes.

Moisès Rial Medina ha dit...

No a la directiva Europea de les 65 hores setmanals aprovada amb l´abstenció del liberal Celestino Corbacho: http://www.facebook.com/group.php?gid=16482433733

Volem partits Catalunya - Espanya oficials!:
http://www.facebook.com/group.php?gid=17672766767

Anònim ha dit...

bones,
totalment d'acord amb tu , però no ens deixem endur per l'eufòria que provoquen les noves tecnologies... han de ser un gran complement, el millor complement! però no oblidem a la política de base, al contacte tu a tu.
per cert, estic esperant ansiosament un post teu sobre dos temes: la trobada Puigcercos - Mas , i la renúncia d'Antoni Bassas al capdavant d'"els matins a catalunya radio".

Salutacions i moltes felicitats pel blog.

Lluis (Cassà de la Selva)

don-aire ha dit...

Antoni

L'onada expansiva de l'article de el País ha estat excepcional. Crec que marca una fita.

Àngel

Interessant la referència. Soc molt consicent de les ombres del 2.0. Molt. Jo l'anomeno l'efecte chikilicuatre. Ara canvio la referència al teu blog wordpress. Jo tinc el clan-destinos amb wp i m'agrada molt més. Jo tb hauria de migrar, però em fa mandra. Per cert, enhorabona pek teu espai. Destil·la honestedat.

Els llibres?. Jo defenso que un llibre és també un espai 2.0. Potser el més acabat producte 2.0.

Ruben

Enhorabona per la teva iniciativa. Hi ha espais de contacte que hauriem de ser capaços de conreuar. Off the record.

don-aire ha dit...

Moisès

Estic en contra la directiva de les 65 hores. Fins i tot, estic en contra de treballar 65 hores.

Lluís

Benvingut a aquest espai.

1. Bassas. El Parlament ha aprovat una llei pionera sobre el Consell Audiovisual (només tres vots en contra). Ha triat el Consell amb tots els vots excepte els de C's. La directora del Consell i l'executiva han estat totalment consensuats. Segurament som el país europeu amb major independència dels mitjans (només cal sentir l'Oracle, possem per cas).

En Bassas ha fet una gran tasca. No s'ha arribat a un acord, per motius laborals i de projecte. Ho respecto i ho lamento. Però els projectes no el fan les persones. Ara bé. Algunes declaracions d'alguns partits semblen intuir que en altres moments de la història potser sí que alguns professionals responien a consignes polítiques. La llei del CAC no ho permet ara.

2. Puigcercós - Mas. Estic totalment a favor de la normalitat que els partits es reuneixen, es comuniquin i parlin. Parlar és la materia primera de la democràcia. Totalment a favor.

3. Política 2.0. D'acord amb tu. Però jo crec que el debat política 1.0 - política 2.0 és un fals debat. La frontera és entre la política activa (carrer, reunions, blogs o twitter) i la política passiva. Aquesta és la frontera.

Moisès Rial Medina ha dit...

D´acord, Donaire, no ho dubto en el teu cas,però Celestino Corbacho va fer-la possible com a ministre del PSOE i rerpesentant significatiu del PSC. És el nou far liberal delPSC contravenint el punt 2 i el punt 4 on dieu declarar-vos un partit de classe? serà el representant que tindreu al comitè federal del PSOE el PSC?
Tal com diu protocol relacions PSC i PSOE del 1977 de reconeixement del dret a l´autodeterminació, firmat per raventós, Obiols, etc,quen es farà efectiu per exemple per reconèixer seleccions catalanes oficials?
Per refrescar-te la memòria et passo enllaç dels teu companys d´àgora socialista on fan públic el protocol:

http://lacomunidad.elpais.com/agorasoc/2008/6/25/la-historica-unidad-los-socialistas-cataluna

Salutacions.
Moisès.

don-aire ha dit...

Moisès

Si entres al web del PSC (www.psc.es) veuràs un banner en contra de les 65 hores. El meu partit (de l'Iceta al Nadal) hi estan explícitament en contra. Podem dir el mareix de CiU??

Moisès Rial Medina ha dit...

Ciu és liberal i no sorprèn que s´hi adhereixi però els que us feu dir "socialistes" i d´"esquerres", en perdeu l´etiqueta. Fet i fet al Parlament europeu el que va votar el Guardans i l´Obiols, no és el mateix dels grups respectius si el ministre liberal Corbacho els delegitima, en contra dels vostre protocol de relació entre PSC i PSOE??