La política 2.0 a debat

Foc creuat entre els partidaris d'una nova política i els resistents de la política convencional. Han aparescut les primeres esmenes a favor d'una política 2.0 tant al PSC com a CiU, que han estimulat un debat interessant. El PSC va organitzar una sessió sobre política 2.0, en la que es va tornar a reproduir el pols entre la utopia i el realisme, entre la fascinació i el recel. Podeu seguir el fil d'aquestes jornades als blogs de Lourdes Muñoz, Aintzane Conesa, Ruben Cabañas o Carmen Sánchez. Em va agradar molt l'aportació de Guillem Espriu, un dels polítics socialistes que millor està interpretant la lògica 2.0. I mentrestant al País Basc organitzen una sessió sobre política 2.0.

Però el detonant del debat ha estat l'article de Gutiérrez - Rubí. La tesi central de l'article de Gutiérrez - Rubí és que no estem davant d'un procés d'innovació tecnològica, sinó en un escenari de canvi de model. Les eines 2.0 ens permeten fer una política més directa, més participada, més diversa, més plural, més complexa. Si no canviem la forma de fer política, les eines (els blogs, els twitters, els facebooks) no són més que un joc d'encenalls.

Em quedo amb aquest paràgraf:

"La cultura digital es una ola de regeneración social (de ahí su fuerza política) que conecta con movimientos muy de fondo en nuestra sociedad: placer por el conocimiento compartido y por la creación de contenidos; alergia al adoctrinamiento ideológico; rechazo a la verticalidad organizativa; fórmulas más abiertas y puntuales para la colaboración; nuevos códigos relacionales y de socialización de intereses; reconocimiento a los liderazgos que crean valor; sensibilidad por los temas más cotidianos y personales; visión global de la realidad local y creatividad permanente como motor de la innovación. Hay esperanza de nuevos liderazgos. Pero en la Red sólo se reconoce la autoridad, no la jerarquía. Mejor las causas que los dogmas".

Què més puc afegir?. Ja coneixen la meva adhesió al projecte 2.0:

1. Una política que escolta més que no pas parla. I llegeix més que no pas escriu.
2. L'aposta per una democràcia deliberativa, més que per una democràcia participativa.
3. El conreu de la discrepància interna, el dubte i la fragilitat dins dels partits.
4. Uns sistemes en xarxa on les relacions pesen més que els punts (més arcs que nodes).
5. La humanització de la vida política.
6. L'apertura a persones que volen participar només puntualment en una causa o un procés.
7. La construcció del coneixement en mecanismes bottom - up i sobretot bottom - bottom.
8. Una política en la que es diu el que es pensa, i no allò que l'altre vol sentir.
9. La normalitat de les connexions entre persones de partits i ideologies diferents (crosspolitic)
10. Assumir que la nova política, la política 2.0, ha de tenir lloc també (o potser millor, sobretot) fora de la política.

L'Antoni Gutiérrez - Rubí s'ha convertit en la referència de la política 2.0 del país. Llegiu aquests articles sobre els límits, l'abstenció o les noves xarxes socials. Seguiu també el fil d'Ariadna del debat que ha iniciat GR als blogs de Netoratón, Raül Romeva, Ruth Carrasco, Carlos Guadián, Santiago Pérez, Diego Cruz o Pep Molsosa, entre d'altres.