28 de juliol 2008

Gràcies, Público


Salvant les distàncies, els catalans ens sentim sovint com es devien sentir en el seu moment les dones objecte de discriminació o els homosexuals assenyalats amb el dit. Davant d'un problema lingüístic, no cerques la comprensió dels teus sinó sobretot la comprensió dels altres. Quan passa això, quan un mitjà de comunicació estatal mostra la sensibilitat i el coratge que demostra Público, quan es publiquen articles d'opinió com aquest o s'inicia una sèrie com aquesta, només em resta reconèixer, ben alt: "Gràcies, Público".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí Donaire. I després llegeixes els comentaris dels lectors i se't cauen els collons a terra

**Clausewitz** ha dit...

més enllà dels comentaris, és cert que no estem acostumats a veure impreses i als quiscos arreu del país opinions com les de l'article! :)