11 d’agost 2008

T'estava esperant


Ahir vaig estar tot el dia a l'Estació de Sants. Ja em coneixes. Hi era des de les primeres hores de l'alba. Nerviós. Mudat, enclenxinat i carregat d'un immens ram de tulipes. I les hores es van començar a acumular en la caixa de l'estació, amb el brogit humà omplint de petjades efímeres el gran hall. Vaig comptar dinou petons sincers, tres-centes parelles avorrides i dos dotzenes de georgians entristits. És clar. Abans de llençar les flors, vaig revisar una vegada més la bústia de veu.

Més per inèrcia que per convicció, vaig decidir apurar les darreres hores del dia, en aquells moments en el que l'estació és cobreix de silenci i s'omple de rodamóns. Avui m'ha despertat la veu enlluanada que alerta de l'arribada del primer tren que ve de l'aeroport. M'ha semblat que em recomanava que marxés a dormir. He despertat els carrers adormits de la Gran Ciutat. Per què no has vingut?. Una vegada més, he tret de la butxaca el paper on havia apuntat la nostra cita d'ahir, dia nou d'agost de 2008, i he intentat trobar una explicació. On ets?. Aquí. Ho diu ben clar:

La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, l'aplicació dels preceptes del títol VI.


3 comentaris:

Carles Casals ha dit...

Jose Antonio, que passa algo?

Aquests dos últims escrits, sembla que amaguen quelcom més. No sé, no sóc molt bo per la literatura.
Però aquest, apart de manifestar una emprenyamenta per el no compliment de l'acord sobre el finançament, amaga quelcom més... no sé..

Ja m'ho explicaras quan vinguis a Breda ¿ok? Per cert, el tema Breda ja l'estic solucionant jo solet, muahahaha! (sk sóc un crack!)

Directorio de enlaces ha dit...

Si estas interesado en intercambiar enlaces ingresa en:

http://d-moz.com

Informacion para subir y promosionar webs en buscadores
Intercambios de enlaces de texto y links en forma reciproca para aumentar el numero de visitas

http://tus-links.netfirms.com

Franesco ha dit...

Compañero: estupendo y divertido post...

Aunque, seguramente por pudor, se te ha olvidado lo de la despampanante estudiante rubia (morena en uno de cada cinco filmes) que flaquea en alguna asignatura y cuyo profesor, en un ejercicio de natural vocación docente, se ve obligado a hacer horas extras impartiendo clases particulares en una mesa del salón (nunca en la habitación: será por lo de evitar tentaciones) de un idílico chalecito con jardín...