Agenda pública
Després d'un període de reflexió, he decidit fer públic la meva agenda a Google Calendar. Des d'avui, podeu seguir l'evolució de les activitats que realitzo, els actes als que tinc previst assistir o les iniciatives que porto a terme. L'objectiu essencial és afavorir la transparència i visibilitat de la tasca parlamentària, que ja havia iniciat amb altres eines com el facebook, el twitter o aquest blog. Soc conscient que aquest exercici de transparència voreja uns quants problemes. El més important és la publicació d'informació que afecta altres persones. Si em reuneixo amb un empresari turístic, amb una confraria de pescadors o amb una associació de veïns, tinc dret a fer públic la nostra trobada?.
Jo justifico així l'agenda pública:
1. Si soc un representant públic, els ciutadans tenen dret a saber com uso el meu temps laboral.
2. La presentació de les activitats genera un registre que en el futur pot ser emprat com a balanç.
3. La visibilitat de l'agenda pot obrir un debat sobre els usos (i mals usos) del temps per part dels responsables polítics, com ja vaig intentar fer amb el diputat Povedilla.
4. L'agenda pública agilitza les gestions, com per exemple la sol·licitud d'una reunió o una visita.
5. L'agenda pública pot actuar també com una forma de difusió d'actes i activitats.
Inicialment, l'agenda només serà visible però no es podrà editar. A poc a poc, es poden assajar noves utilitats:
1. Un ciutadà podrà afegir un comentari (una anotació, un enllaç, un advertiment) a qualsevol punt del calendari. Podrà preguntar en quin lloc es realitza un acte, complementar una informació o fer arribar una queixa vinculada amb l'activitat que es realitzarà.
2. Un ciutadà podrà suggerir una reunió, un acte o una trobada directament a l'agenda, en aquells espais alliberats.
3. Sovint, assumeixo compromissos per telefon o de forma personal que mai arriben a l'agenda. Amb el Google Calendar, el sol·licitant podria incorporar directament la cita.
4. Es podran coordinar les agendes de diversos responsables polítics o dels polítics i els ciutadans.
5. Es podran crear agregadors de calendaris reunits per temes (polítics, socialistes, gironins...), de manera que un ciutadà tindrà accés directe a l'activitat efectiva de la vida política del país.
L'ús del Google Calendar té unes possibilitats extraordinàries en l'àmbit de l'e-govern, com ho desmotrà en Roc Fagès. Hi ha altres polítics que han iniciat l'experiència de les agendes públiques (com el propi Obama), i l'experiment sembla que funciona. De moment, inicem la versió beta. Llums i taquígrafs!
Postdata. Una reflexió final. Com explicà l'amic Alfonso Gil a les Jornades de Politika 2.0, hi ha polítics (com ell) que no poden utilitzar les eines 2.0. Persones que per motius obvis no poden utilitzar instruments com el Google Calendar.
Jo justifico així l'agenda pública:
1. Si soc un representant públic, els ciutadans tenen dret a saber com uso el meu temps laboral.
2. La presentació de les activitats genera un registre que en el futur pot ser emprat com a balanç.
3. La visibilitat de l'agenda pot obrir un debat sobre els usos (i mals usos) del temps per part dels responsables polítics, com ja vaig intentar fer amb el diputat Povedilla.
4. L'agenda pública agilitza les gestions, com per exemple la sol·licitud d'una reunió o una visita.
5. L'agenda pública pot actuar també com una forma de difusió d'actes i activitats.
Inicialment, l'agenda només serà visible però no es podrà editar. A poc a poc, es poden assajar noves utilitats:
1. Un ciutadà podrà afegir un comentari (una anotació, un enllaç, un advertiment) a qualsevol punt del calendari. Podrà preguntar en quin lloc es realitza un acte, complementar una informació o fer arribar una queixa vinculada amb l'activitat que es realitzarà.
2. Un ciutadà podrà suggerir una reunió, un acte o una trobada directament a l'agenda, en aquells espais alliberats.
3. Sovint, assumeixo compromissos per telefon o de forma personal que mai arriben a l'agenda. Amb el Google Calendar, el sol·licitant podria incorporar directament la cita.
4. Es podran coordinar les agendes de diversos responsables polítics o dels polítics i els ciutadans.
5. Es podran crear agregadors de calendaris reunits per temes (polítics, socialistes, gironins...), de manera que un ciutadà tindrà accés directe a l'activitat efectiva de la vida política del país.
L'ús del Google Calendar té unes possibilitats extraordinàries en l'àmbit de l'e-govern, com ho desmotrà en Roc Fagès. Hi ha altres polítics que han iniciat l'experiència de les agendes públiques (com el propi Obama), i l'experiment sembla que funciona. De moment, inicem la versió beta. Llums i taquígrafs!
Postdata. Una reflexió final. Com explicà l'amic Alfonso Gil a les Jornades de Politika 2.0, hi ha polítics (com ell) que no poden utilitzar les eines 2.0. Persones que per motius obvis no poden utilitzar instruments com el Google Calendar.
Comentaris
Que no tot és treballar !!!!
Endavant. Ets un trencador i això que ets del psc (jejejejeje) xDDDD
Ups! Em sembla que m'he empassat massa taps de Cadaqués...
Felicitacions per la iniciativa.
Respecte al cas d'Alfonso Gil, ja li escriuré en privat, però ... Potser ajudaria a comprendre la situació en la que es troba que fes pública la seva agenda però amagant els llocs on es trobarà amb un missatge del tipus "Escondido por coacción etarra", explicant prèviament perquè no pot dir on està. Veuríem tots, des de la distància, la situació en que es troben moltes persones del País Vasc.
Per cert, saps que pots posar un embed del calendari al bloc? Així, i simplement des del teu bloc, veuríem què pots estar fent sense necessitat d'anar a l'agenda directament.
Salut!
Además de ir a actos, hay que (a) leer informes, (b) escribir, (c) redactar, ... Como dice el anónimo 2, cuando la agenda dice que "no hay nada" es cuando puedo "trabajar".
Anònim 2
Havia pensat que podia posar que estic redactant tal llei o que estic gestionant els temes de tal comissió
Jordi Ventura
Gràcies. De moment, és una versió beta. M'agradaria que
IGnasi
El tinc ben anotat.
La revolució 2.0 és imparable. I afortunadament no és patrimoni de PSC. A la resta de partits tb hi ha excel·lents exemples de ciberpolítica (com per exemple el President del Parlament).
samram
De moment estem en proves. A veure com funciona
cgs
I tant. Lleis amb wikis, diggs de propostes ciutadanes, karmes, comunicats al mòbil, debats on line... La ciberpolítica no té aturador. La política serà 2.0 o no serà.
Pedro
En Guti és l'oracle al que tots hi anem per a intuir quin serà el futur.
Jordi
Crec que l'agenda no ha de servir només per a veure si els diputats treballen o no, sinó també per a debatre quin és l'ús del temps que en fem. Aquest és el tema que més em preocupa ara.
Em fa l'efecte que deixo de fer coses que potser hauria de fer. I que faig segons què que no és tan urgent. Fins i tot em passa amb les eines 2.0. El temps que dedico al blog o al twitter el resto a moltes altres coses.
Hi ha molta gent al País Basc que veuria la teva proposta com una provocació. Però estaria bé buscar un sistema per a visibilitzar la reducció de la llibertat d'alguns polítics d'Euskadi.
Sí que es pot fer un embed. He provat totes les formes: a dos columnes, a una columna... I el resultat formal (i estètic) no em convenç. És un espai molt agressiu. A una columna (com el twitter que tens al teu blog) no es veia res i a dos columnes es veia massa. A més ho havia de situar a l'inici de l'espai dret i es menjava tota l'atenció.
Havia pensat posar una icona directa a l'agenda.
Gràcies pels teus consells aquí i a twitter.
Una abraçada...
Eso es. Ninguno.
Lo dicho: chapó.
¡ "Un nou experiment de política 2.0" qué dejará un rastro imborrable sin lugar a dudas!
Mi más sincera enhorabuena.