El que diu Roberto Alfa

Hi ha llibres que no s'haurien de llegir en determinades situacions. Si, com jo, tens una crisi de fe democràtica no hauries de llegir el diari de Roberto Alfa. Però ho he fet. I només puc imaginar una sortida: No s'ha de fer una política diferent; s'ha de canviar la política. O potser ja és massa tard. O tal vegada avui he dormit massa poc. Potser encara no m'ha engolit la indiferència de la quotidianeïtat.

No ho diguin a ningú però crec que Roberto Alfa no existeix. No he trobat cap rastre d'aquest politòleg, més enllà del diari que s'ha editat amb motiu de l'exposició Spots electorales. El espectáculo de la democracia. Penso que Alfa és un personatge creat pels comissaris de l'exposició dirigida per Marzo i Fito Rodríguez. L'exposició és un recull dels spots electorals internacionals dels darrers 20 anys. Saben quina és la conclusió més immediata?. Els spots són idèntics. Colombians, radicals, socialdemocràtes, pseudofascistes, danesos, pensadors, lliurepensadors, africans. Tots els spots diuen, a grans trets, el mateix. Nuats de la seva connotació ideològica, la mirada dels aspirants de Nafarroi Bai no és massa diferent de la mirada de Ruiz Mateos.

No. Crec que Alfa no existeix. Però el seu diari és versemblant. Tan real com la política mateixa.

El verdadero daño de la política, como de la publicidad, es dar nombre a todo. Eso, además de matar al político que todo hombre lleva dentro, condena a la política a la perversión del lenguaje, a la desaparición del silencio, de la distancia que hay entre dos huellas consecutivas en la arena. Sin vacío de por medio, dos huellas seguidas no son nada. La palabra sólo está pensada para la actualidad y, por lo tanto, para el olvido.

Todo se basa en repetir lo mismo hasta la saciedad, hasta que el eslogan se quede adherido a la piel del público como un secante.

De verdad creo que la gente vota porque la política no le afecta. La política se percibe positiva cuando no da problemas y negativa cuando se mete en la vida de la gente. Qué paradoja. Si afectara a la gente, estarían todos en la calle protestando. La gente vota porque es un juego, una apuesta anónima que no te responsabiliza en absoluto.

La gente se siente aturdida tras los debates porque no sabe decir por qué no es capaz de decir quién ha vencido. Se sienten estúpidamente alienados por la mecánica política.

La abstención se ha ido convirtiendo en un símbolo de la libertad del individuo frente a la democracia. Porque la democracia lo nomina todo y hay cosas que no se pueden nominar. Me gustan los que se abstienen