22 de setembre 2008

On són?


On són?.

On és l'Alan Greespan, el regulador que mai va regular res?. On és la Margaret Thatcher?. On és en David Friedman (Friedman Jr.), teòric del liberalisme absolut?. Buscant templates pel seu blog?. De què deuen parlar ara a la FAES?. Del canvi climàtic que no és, de la llengua castellana que es perd?. I l'expresident Aznar que hi diu, entre abdominal i abdominal?. On és en Joaquín Santiago Rubio, el teòric local del liberalisme total?. Què opina en Xavier Sala i Martín?. O està venent llibres?. O canviant la tipografia de la seva pàgina web?. On és l'Esperanza Aguirre, la liberalitzadora emmascarada, que un dia privatitza una escola i una altra fulmina la sanitat pública?. On són els que ens han portat fins aquest port?. 

El fonamentalisme del mercat ha fracassat. I, com sempre, els efectes se senten més ens uns que els altres. 

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Muy optimista te veo, no ha hecho más que empezar, la solución para el liberalismo será más liberalismo, o menos ataduras como se quiera, es de una ingenuidad «zapateriana» pensar lo contrario.

ignasi ha dit...

i on ets tu????

T'he enviat missatges, mails, trucades ... i no dones senyals de vida!!!! Ni que sigui per Marlango, xDDDDDD !!!!

El Perdíu ha dit...

Son ustedes fascinantes. Vivimos en un Estado hiperregulado, en el que los poderes públicos gastan más del 40% del pib. El precio del dinero lo ponen los poderes públicos, que también deciden la masa monetaria en circulación. Y ahora resulta que la crisis es porque los mercados son unos cabrones... Don Aire, de verdad, usted, creo, es más inteligente que todo esto....

Pedro ha dit...

El Sala Martín està opinant com sempre i fent articles sobre la crisi que si vols et pots llegir. Ara, si prefereixes insultar-lo i ja està, ets ben lliure.
És curiós que una vegada que a Catalunya tenim la sort de tenir l'autor del llbire de creixement econòmic més usat al món, només perquè no és del PSC tu i els teus li hagueu de tenir mania.

Carles ha dit...

Saps on són? Enfotent-se a la cara de tots nosaltres, perquè precisament ells tenen prous coixins com per a què no tinguin cap tipus d'afectació. A ells, tant se'ls hi en dona si els Estats surten al rescat d'empreses que no han tingut un comportament ètic adecuat... ja que al cap i a la fi qui cau és la empresa, no el capital de l'empresari poc ètic...

don-aire ha dit...

Anònim

No sé. No ho veig tan clar. D'entrada les mesures que està proposant el president Bush no gosaria plantejar-les ni tan sols els euorcomunistes.

És cert que el capitalisme sempre es reiventa i després d'una crisi sempre crea un nou model de supervivència millorat.

Però és difícil pensar que després del que està caient (i del que caurà) tot seguirà igual. Només cal veure la cara d'esglai dels brokers de la Cinquena Avinguda per sospitar que res no serà igual a partir d'ara.

I no només és una idea d'en ZP. El Premi Nobel d'Economia Stiglitz, que és l'economista més citat del món, comparteix aquest diagnòstic.

don-aire ha dit...

Ignasi

Perdona. He estat uns dies fora, desconnectat i tinc problemes amb el mòbil. Intentaré connectar amb tu avui mateix.

El Perdiu

No hablo de España. Hablo de los Estados Unidos y del modelo ultraliberal de los adoradores de Friedman.

La desregulación absoluta de los mercados financieros de los Estados Unidos nos han metido en un pollo del que no saldremos fácilmente. Nada que ver que el sistema financiero español, mucho más regulado y protegido.

Admitámoslo. La situación actual es una carga de profundidad contra las tesis neoliberales de que el mercado libre crea sistemas perfectos.

Pedro

En Sala i Martín està fent articles sobre el sexe dels àngels. Llegeixo LV a diari i pateixo els seus escrits. Fa quatre dies aquest individu (que continua negant com l'Aznar el canvi climàtic) deia que Espanya mantenia un sistema d'intervenció estatal de l'economia indecent, que només compartia amb Corea i la xina. Com és que no va predir el declivi?. Com és que no va alertar de la crisi?. Encara defensa que el problema és Europa i el referent són els EEUU?. Manté les tesis neoliberals avui encara?.

Jo no l'insulto. Critico, sí, la seva pàgina web perquè sembla feta per un adolescent, amb aquells gifts animats dels anys 80 que ja no s'usen ni al myspace i amb aquella Comic Sans. De veritat, la seva pàgina web és literalment ridícula.

I, per cet, ja que hi som. El senyor Sala-i_Martín defensa a la seva web que és el vuitè economista més referenciat del món. Tinc un bon amic economista que en el seu moment em va fer arribar el registre RePec (el més usat als USA), en el que l'economista més citat és precisament el senyor Stiglitz i en Sala Martín no apareix entre els cent primers.

Per cert, sí que hi apareix un català. En Jordi Gali, nascut a Barcelona doctorat a la MIT i professor a la UPF. Una de les referències mundials en els models de sèries temporals, que s'adscriu a l'escola neokeynesiana. Deu ser per això, potser, que mai el cites. Però l'economista català de referència (que a més viu i treballa a Catalunya) és en Gali.

don-aire ha dit...

Carles

És cert. Tens raó. Però convé que aprenem la lliçó. Perquè quan passi la crisi (i milions de famílies hagin passat uns anys terribles), i tornin els cants de sirena del mercat-que-tot-ho-pot-i-tot-ho-arrecla els hi llencem els tomàquets dialèctics que es mereixen.

Pedro ha dit...

Si haguessis llegit els articles de Sala Martín a la vanguardia hauria vist que Sala Martín ha predit efectivament que el desequilibri de la balança comercial d'Espanya(que dobla el dels EUA) portarà el país al desastre, patirem les conseqüències de la crisi mundial generada als Eua i hi afegirem de collita pròpia la crisi de la construcció. És el que ell anomena la tempesta perfecta.

Si parlo de Sala Martín i no de Jordi Galí és perquè a Sala Martín l'he tingut de professor de macroeconomia i a Jordi Galí encara no, el tindré teòricament a proper del vinent mes d'abril. Però la passada diada vaig assistir a una magnífica conferència que va fer a la universitat on actualment estudio, la d'Amsterdam, i puc dir que el tema que estudia Galí escapa de moment a la meva comprensió, doncs les sèries temporals (que és una part de l'estadística bastant bastnat complicada) és un tema bastant més difícil sobre el qual opinar que no pas el creixement econòmic, i més el creixement econòmic de barra de bar del qual es parla als mitjans de comunicació. Tampoc he opinat del llbire de creixement del Sala Martín perquè també escapa al meu esperit crític. Tampoc tu has parlat mai de Jordi Galí, que jo sàpiga, sempre que n'he parlat en aquest blog és perquè tu has començat criticant-lo.

I sí, Jordi Galí és segurament millor que Sala Martín i té més renom mundial, jo no estic dient que Sala Martín sigui el MILLOR DEL MÓN, dic que el fet de ser anti-PSC no és un bon motiu per criticar-lo.

don-aire ha dit...

T'asseguro que m'he llegit tots els articles d'en XSIM a LV i molts altres que publica al seu web.

I és clar que ara parla de la crisi. Però ho fa per criticar en ZP. Però el meu post "On són?" va en un altre sentit. Els neoliberals porten anys critican els socialsdemòcrates. Ens asseguren que el mercat tot ho cura. En XSIM es declara públicament antisocialista. fa mesos que ens explica que això de la socialdemocràcia està caducat i que els estats que no gestionen lesseves economies amb les lleis del mercat estan fora de combat. Molt bé. Doncs jo ara li pregunto: "Què has dir?".

No havíem dit que el liberalisme ho curava tot?. Per què estem en crisi?. I per què l'epicentre de la crisi se situa en l'economia liberal per excel·lència?. Crec que tinc la legitimitat de preguntar "Què hi dius ara, Xavier?".

Ja sé que no dius que és el millor economista català. Ell sí que ho diu. Diu (atenció) que és el vuitè del món. Potser sí, però en el RecPec és el 111è. Que no està malament. Però no és el vuitè. A mi sí m'interessen les sèries temporals. I hem de ser sincers: els treballs d'en Galí han estat controvertits. Però es troba entre els 25 més citats del món.

I tot i que en Galí és un confès neokeynesià no critica els liberals cada dia a la premsa, la ràdio i la TV. No és sectari. No escriu articles que diguin "Per què no votaré CiU". I a més treballa a una universitat catalan, creu en el país i crea equips de treball molt potents.