16 de setembre 2008

Temporada Alta



Icones

Començo per les imatges. En Comadira va dibuixar una cadira als peus d'un escenari, enmig d'un altre escenari (natural). En Ferran Adrià va crear una escuma blanca (coco?) amb un cor de menta. En Llena ens apropà al simbolisme sado, amb aquelles lletres de llapis de llavis. I en Catany ens suggeria una mirada indiferent, com a reclam de l'espectacle (quina ironia). Vull confessar, però, la meva devoció mariana per la proposta d'aquest any. Em declaro corprès per l'enginy d'en Tàpies. 
Post-it: hem d'encunyar l'expressió "És tan bonic com un cartell de Temporada Alta". 

Federalisme

Temporada Alta és la metàfora de la Catalunya a la que aspiro. La Catalunya federal que encara hem de dissenyar (i després construir, és clar) té la seu de l'Agència Tributària a Manresa, el MNAC a Sitges, l'Institut d'Estudis Catalans a Poblet, la Universitat Pompeu Fabra a Lleida, els estudis de TV3 a Tortosa i el Síndic de Greuges a Figueres. De moment, ja hem fet el primer pas: la millor programació escènica del país se situa en una ciutat que no arriba als 100.000 habitants.

En Sunyer

Gastrònom. Excel·lent conversador. Premi Nacional de Cultura. Boletaire. Visionari. Saltenc il·lustre. Dissenyador de El Canal. Fill d'en Salvador Sunyer. Caçador de talents. Amic per la propietat transitiva. Tot projecte necessita un projectista; tota idea, un idealista.

El programa

Peter Brook, Cherkaoui, AreaTangent, El llibertí d'en Bozzo, Mariano Pensotti, Il ritorno , Patrice Chéreau, Deschamps & Makeieff, Albert Vidal, Marta Carrasco i Llibert Fortuny... Hi ha molts susbtantius per afirmar que la programació d'aquest any apropa Girona a Edimburg i Avinyó. Jo no em penso perdre el concert de l'Adriana Calcanhotto, a qui vaig descobrir aconsellat per l'Àlex Sáez i la Mireia Fuentes. Devolva-me és la banda sonora del meu estiu. 

1 comentari:

ganxopolis ha dit...

I l'Escola de Turisme de la UdG a Sant Feliu de Guíxols. wtf