23 de setembre 2008

Vicky Cristina Barcelona



La frase de moda en les tertúlies del país és aquesta: "El film d'en Woody Allen no representa la Barcelona real". I afegeixen: "La Barcelona de Vicky Cristina Barcelona és una ciutat irreal, la ciutat dels turistes".

Imaginem que els crítics tenen raó. Allen no és capaç de trobar la Barcelona real, perquè un senyor que viu a Nova York i que a més porta aquell barret no pot arribar mai a entendre la Barcelona real. Imaginem que decidim refer el guió i situar l'escena a la Barcelona real. On anem?. A la dreta de l'Eixampla?. Al 22 arroba?. A Fabra i Puig?. I què formarà part de l'escenografia de la Barcelona real?. El TNC?. Un bar de disseny?. Un sex shop?. La línia 3 del metro?. Un restaurant japonès?. Una autoescola?. Un pis pastera?. Un taller gràfic?. El despatx d'un arquitecte en decadència?. La seu d'una agrupació local de Ciutadans?.

D'acord. La ciutat dels turistes no és la ciutat real. Però és que cap ciutat és la ciutat real. Totes les ciutats són en realitat els itineraris que escollim d'entre tots els itineraris possibles.

7 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Cert. El que passa és que hi ha qui fa de la ciutat el seu itinerari vital. Allen ho va fer en "Manhattan". Però çés impossible que ho hagi aconseguit en aquesta sobre la nostra ciutat. Però no aniem a veure una peli sobre Barcelona, si no una peli sobre un triangle amoròs, amb el segell d'Allen, no? No l'he vist encara; espero que passi la febre...

**Clausewitz** ha dit...

Tenim un problema com a país, com a nació, com a poble, com a regió; com vulguis dir-li. Ens entestem en discussions inútils (que crec que és el què volies dir amb el teu post) i no ens permetem el gust d'assaborir que per un cop una ciutat tan meravellosa com Barcelona és l'escenari perfecte per una història bona, deliciosa.

D'on ens ve aquest gust per l'autoflagelació?

ignasi ha dit...

Jo suposo que si es vol conèixer la Barcelona "real", millor buscar-la a documentals ... oi?

Independentment de la qualitat de la pel·lícula. Però entenc el debat perquè es va vendre com un gran aparador de Barcelona al món...

Xevi ha dit...

Em temo que la majoria de gent que anem al cinema busquem moltes coses...i no sempre és la "realitat", crec que el retrat amable de la Barcelona turística té més de positiu que no pas de negatiu. Estic segur que tots als que ens agrada Woody allen i hem pogut anar a NYC, hem buscat una mica de la ciutat que s'estima i retrata amb més o menys justícia i ni que sigui molt parcialment algun element haurem trobat; o ens ha fet riure a Everybody says I love you quan recorre una Venècia encantadora i romàntica i una noia lliga amb un gondoler, tot i que sigui un tòpic! Tot i que no ha estat de les que més m'ha agradat, dues idees positives: es desprèn una certa estima per la ciutat, ni que sigui superficialment i que pot esdevenir una bona eina per captar l'atenció de un determinat segment turístic...em vull imaginar que els fans d'Allen de tot el món poden apreciar una ciutat culturalment atractiva, on es menja i es beu bé i la gent és amable, apassionada i creativa. Mmm...em temo que serà més important preocupar-nos per no decepcionar els/les turistes que vinguin, que no pas si el retrat reflecteix prou bé la realitat!!! Xevi Amores.

don-aire ha dit...

El veí

Les relacions entre les ciutats i les persones no només depenen del temps. Jo em sentolligat a Montreal i a Tunis i només vaig passar uns mesos de la meva vida.

Però fins i tot el resident més resident, el que ha nascut a Barcelona d'avis de Barcelona, viu un itinerari que és només un fragment de la ciutat.

Clausewitz

No era ben bé el que volia dir, però coincideixo amb el que dius.

Ignasi

Hi ha ciutats que donarien tota la seva fortuna per a ser filmades pel Woody Allen. Aquí sembla que ens sap greu.

Xevi

Tens raó.
Però jo volia anar una mica més enllà.
Em preocupa molt el concepte de "ciutat real". És un intent absurd d'empaquetar la diversitat metropolitana en una píndola.
Com allò de la "Catalunya real" o "la España de verdad". La Catalunya real?. Què és això?.
Els que apel·len a la "realitat" el que fan realment és revindicar la seva realitat com a l'única possible.

El que vull dir és que la BCN d'en Woody Allen és tan real, tan legítima, com la meva o com la del botiguer de l'Eixampla de l'auca del senyor Esteva.

Ismael Peña-López ha dit...

"Els que apel·len a la 'realitat' el que fan realment és revindicar la seva realitat com a l'única possible."

Amén, Dr. Don :)

irichc ha dit...

El Sr. Allen hauria de fer un màster en identitat catalana.