Posi un banquer a la seva taula


Em diuen que els responsables de la Banca porten uns mesos preocupats. Ja no els motiva ni el Hummer, ni el Rolex, ni la casa davant de les pistes de Vallnord o els sopars a La Roche. Pobres. Pateixen i això es nota.

Fins ara els vèiem amb preocupació, però amb una certa distància. Però des d'ahir sabem que el seu dolor, el seu neguit, el seu descens en el compte de resultats, la seva misèria és la nostra responsabilitat. El senyor Miguel Martín responsable de l'AEB (que no vol dir Agrupació d'Extorsionadors i Bandolers, sinó Associació Espanyola de Banca) va afirmar que:

En el resto del mundo la banca hunde a la economía, pero en España es al revés.

Som els consumidors, els clients dels bancs, els empresaris i els treballadors els qui hem provocat la crisi dels bancs i les caixes espanyoles. Vostè, vostè i jo mateix. Senyor Martín, demano disculpes a la banca espanyola. Lamento que el Santander no arribés al seu objectiu de 10.000 milions de benefici i es limités a un miserable 8.900, o que el BBVA només fes 5.000 milions de caixa i, quina llàstima, el benefici recurrent de La Caixa fou només d'un 2%.

Per això inicio una campanya de recolzament als abnegats responsables dels bancs espanyols. "Posi un banquer a la seva taula" és una forma de compensar, parcialment, els perjudicis que els hem generat. Amable lector, si vostè també se sent culpable pels perjudicis vers la banca espanyola, adhereixi's a la nostra campanya i posi un banquer a la seva taula. Recordi. Utilitzi la vaixella del casament i les estovalles de lli.

Comentaris

SamRam ha dit…
Es indignant que la banca espanyola manifesti que no te cap mena de responsabilitat en aquesta crisi, ans al contrari, diuen que 'gràcies a ell' l'economia espanyol no s'enfonsa del tot perquè tenen un sistema de control mol i molt b. Hipòcrites! Si la banca espanyola aguante més que les d'altres països es pel sistema de control de la banca de l'estat, perquè si no existís aquest control estatal segur que hauríem acabat com els americans o anglesos (o pitjor), doncs aquesta mena de raça anomenada "banquers" son els pitjors carronyers del món i segur que, si els haguessin deixat, encara haurien enfonsat molt més l'economia del passi per tal d'enriquir-se.
Potser si que nosaltres també tenim culpa, perquè vivíem en aquesta mena de miratge que tots pensàvem que érem rics, si no en teníem, doncs podíem demanar un crèdit, que qualsevol entitat ens el donarà. Però, evidentment, la Banca hauria d'haver posat unes restriccions per equilibrar una mica el sistema.
però no, es millor posar les restriccions (i restriccions molt fortes) ara que les empreses necessiten els crèdits de veritat per poder tirar endavant.
Sort que tenim que la banca ens cuida per tal que podem pagar les nostres hipoteques.
carquinyoli ha dit…
el més trist no és que els banquers pidolin, de fet es la seva feina i caram que bé que la fan, en èpoques bones, beneficis i en dolentes, també. el que és indignant és que els polítics, que són qui fan les lleis que al final regulen les activitats econòmiques es lamentin del paper que fan els banquers, qui si no aprova o no la llei de caixes, o be que ha atorgat ajuts a la banca española, que senyors hi molts mètodes d'ajudar a l'economia.
ZAGASO ha dit…
també demano perdó a la banca....
Em sap greu que per la meva culpa, no tinguin els beneficis que evidentment mereixen.
Perdoneu-me, per favor i un cop perdonat, ANEU-VOS a PRENDRE .... vent.
Anònim ha dit…
Perdoneu que no estigui gens d'acord amb les vostres afirmacions. Crec que esteu donant cops al aire i crec també que si no encertem en l'autèntic diagnòstic del problema, no solament no ens en sortirem, sinó que ens tornaran a donar pel cul.

Deixeu ja als bancs, els banc donen crèdit a qui el pot tornar i no el donen a qui no pot, si ho han fet malament aquests anys ho estan pagant i si no també, perquè donar crèdit es el seu negoci, si no ho poden fer, no fan negoci i no es deixeu enlluernar pels milers de milions de benefici del Santander o BBVA que no son reals, es "comptabilitat imaginativa" i res mes.

La veritat es que els "disenyadors econòmics" neocons ens han fet viure a tots en un mon de mentida, en un mon on estàvem vivint del deute, deute per a tot, i ara el deute s'ha de retornar, no hi ha mes possibilitats de deute, perquè no hi ha activitat, no hi ha producció perquè no hi ha demanda, la economia està en parada tècnica i a mols països en fallida.

El capitalisme i les seves receptes s'ha acabat, ho hauríem de saber, i procurar que quant sortim d'aquesta crisis -i veurem quant serà, potser al 2.016- i que hi sortirem bastant mes pobres, hi sortim en unes bases econòmiques no especulatives, i el que aquí estic llegint, no va en aquest camí, ningú vol ser mes pobre i tots voleu seguir consumint a dojo.... I AIXÒ NO POT SER MES, S'HA ACABAT, S'HA D'ACABAR I DE VOSALTRES DEPÈN.

Salutacions
Anònim ha dit…
Jo sóc un dels molts que vaig de banc en banc buscant una solució als problemes financers de la meva empresa, en aquest cas un petit comerç. L'altre dia vaig entrar a Caixa Catalunya a demanar informació de les seves condicions i la resposta de la noia que em va atendre va ser espectacular. Sense preguntar-me quan volia, ni per què ho volia, ni quina era la meva situació econòmica, en fi, que no sabia res de mi, em va dir que m'havia equivocat de banc. Com us ho dic. Em va dir que Caixa Catalunya tenia els crèdits molt cars perquè els interessos que pagava per les imposicions també eren alts. Vaig pensar que davant d'aquest arguments poc hi podria fer i me'n vaig anar a buscar diners per altres viaranys. I mentre me n'anava em vaig imaginar a mi mateix dient-li a un client que entrés a comprar a casa meva: "Ui! no vas pas bé , ves a la competència perquè jo ho tinc tot molt més car que ells".
Suposo que la noia de Caixa Catalunya que em va atendre va utilitzar alguna de les excuses del catàleg que deuen tenir a les oficines per allunyar als malfactors que gosen entrar a demanar diners. En tot cas aquest argument és per posar-lo en un d'aquests reculls de errors i disbarats que de tant en quant es publiquen i que solen ser graciosos. L'únic defecte que té el gag de la noia de Caixa Catalunya és que estan jugant amb la estabilitat de famílies senceres mentre ells declaren beneficis milionaris.
Enrique V. ha dit…
Davant d'aquesta hipocresia de la banca, per altra banda tan del pais de buscar sempre al culpable en el "projimo", hauriem de pagar amb la misma moneda es a dir, si ells no donen les facilitats necessaries doncs fem el mateix. Agafem els nostres diners y cap a altre banc, quants n'hi han?. Segur que quant vegin el moviment de nomines, plans de pensions, estalvis, que es van movent d'una entitat a una altre, segur es donaran compte que han de ser ells els receptors. Si som capaços de fer-les arribar el missatge que els nostres diners van als mes implicats segur cambian la tendencia. Però es complicat organiçar una cosa així, o potser es possible????????????
Pedro ha dit…
Home Donaire, tu que compleixes mínimament els estandars d'equanimitat no cal que siguis tan corporativista en aquest assumpte. Òbviament els bancs són en gran part culpables d'aquesta crisi però donar-lis tot la culpa a ells? El PSOE mateix ha inflat aquest globus treient pit davant de tot el món dient que tenieu el millor sistema financer del món. Cria corbs que et treuran els ulls, diuen.

Entrades populars