Què n'opina ara el senyor Mas?


Ja tenim l'informe que reclamava l'oposició. El Departament de Medi Ambient i Habitatge, que avalua la qualitat de l’aire a Catalunya a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, composta per més de 141 punts de mesura, amb més de 9 milions de mesuraments anuals ha presentat el balanç de 2008.

Sobre les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), hi ha hagut una lleugera tendència a la disminució a tot Catalunya, si bé a l’àrea de Barcelona i a la del Vallès i el Baix Llobregat ha estat de les més significatives. A la zona 1 (els 16 municipis de la primera corona de l’àrea de Barcelona) han millorat un 13% de mitjana l’any 2008 respecte del 2007. S’ha passat dels 47 µg/m3 (micrograms per metre cúbic) als 41 µg/m3, fregant el valor límit anual que fixa la Unió Europea, que és de 40 µg/m3. A la zona 2 (24 municipis del Vallès i el Baix Llobregat), les PM10 també han disminuït un 13% de mitjana anual, passant dels 42 µg/m3 als 36 µg/m3, dins dels límits que marca Europa.

Pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2), l’anàlisi de l’evolució de la mitjana anual de totes les estacions de la zona de qualitat de l’aire 1 mostra un descens dels nivells d’immissió d’aquest contaminant, de l’entorn del 6% durant l’any 2008 respecte a l’anterior. La mitjana anual del 2007 va ser de 48 µg/m3 i el 2008 va ser de 45 µg/m3, acostant-se al valor límit anual de la Unió Europea per a aquest any.

El cap de l'oposició no hi està a favor

Vull recordar les manifestacions que va realitzar el cap de l'oposició en relació a la limitació de la velocitat. És un copy & paste de la pàgina de ciu, que poden consultar aquí:

Mas ha fet aquestes declaracions a la Cambra de Comerç de Manresa, abans de mantenir una trobada amb una nodrida representació de les indústria de l’automoció del Bages, que és clau en el teixit industrial de la comarca. El líder nacionalista ha afirmat que “si arribo a ser president de la Generalitat suprimirem aquestes limitacions absurdes”. “Cal pendre mesures per lluitar contra la sinistralitat, però aquestes normes que atempten contra la llibertat i el sentit comú, si podem li donarem la volta i tornarem a una mobilitat i unes limitacions com les dels països del nostre entorn”, ha afegit.

Deixant de banda que tots els països del nostre entorn apliquen les mesures de limitació de la velocitat, a la llum de les dades que ha presentat el Departament em permeto preguntar: Què n'opina ara?. Tornaria el senyor Mas als nivells de contaminació de 2003?. Acataríem les sancions imposades per la Unió Europea?. Negaríem l'estudi que atribueix a la contaminació unes 1.200 morts anuals a Catalunya?.

Comentaris

L'autor ha eliminat aquest comentari.
Donaire,

Jo també sentia ahir per la ràdio aquestes dades i l'origen de les reduccions en les emissions.

La persona que les presentava (no recordo qui era...) argumentava que, del 13% de millora només es podien atribuir uns 2 o 3 punts a la crisi (més crisi, menys activitat industrial, menys contaminació) i la resta a les mesures de limitació de la velocitat.

Dues preguntes (de fet, una i mitja)

1.- Com se sap que aquests dos o tres punts són per la crisi i no més o menys? Entenc que deu haver-hi alguna mesura de consum energètic industrial que deu ser fàcil lligar a les emissions.

2.- Que la crisi sigui responsable de només 2 o 3 punts, no vol dir que la resta sigui pels límits de velocitat. És a dir, se m'acut que la qualitat de l'aire no depèn només de dos factors: les emissions industrials i les emissions dels cotxes, sinó de molts més. S'han tingut en compte altres factors?

El primer que em ve al cap és la pluviositat, perquè enguany ha plogut moltíssim més que l'any anterior: sense ser un expert en medi ambient, suposo que la pluja deu tenir diverses accions purificadores de l'aire: per l'arrossegament de partícules, per l'electrificació estàtica de l'ambient (més arrossegament, atracció a superfícies), per l'alliberament d'ozó (en el mateix sentit que l'electrificació)...

Això... això ho hem mesurat?

Vagi per davant que celebro la notícia en tots els seus aspectes: reducció de la sinistralitat, de la contaminació...

Però m'agradaria que les causes - i no només la simptomatologia - quedés més clara.
Donaire ha dit…
La resposta està en el mateix informe. Hi ha manera d'inferir l'efecte dela reducció de la velocitat, que és comparant la situació en altres zones on no s'ha limitat. Acceptant que la crisi ha afectat més o menys amb la mateixa intensitat i que les pluges han tingut més o menys el mateix efecte, el diferencial de reducció a les zones 1 i 2 permet calcular (aprox.) l'efecte directe de la mesura.

Hi ha una altra qüestió, Ismael. La primera crítica a la mesura va ser que es feia sense dades, cosa que és lògica: Si no es fa, no hi ha dades. Ara que ja tenim dades, es busquen factors explicatius aliens. Una ciutat no és un laboratori i és cert que les condicions i els factors es modifiquen constantment, de manera que sempre és molt difícil saber exactament quina part de la responsabilitat d'una conseqüència la teva la causa A o la causa B.

L'única solució és allargar els estudis en el temps i avaluar amb una certa perspectiva. D'entrada, però, les dades donen la raó a la mesura.
Vida quotidiana ha dit…
Bona tarda de nou. Com no podia ser d'una altra manera, no puc estar-me de fer un comentari ;-)

Coincideixo amb els comentaris que ha fet l'Ismael: l'any 2008 ha estat excepcionalment mogut en termes meteorològics i ha estat excepcional en termes econòmics. En el darrer cas, l'activitat econòmica ha caigut des de l'estiu prop d'un 10% en termes interanuals, una xifra poques vegades vista. Per tant, obviar aquests dos factors i agafar-se a la reducció del 13% tal qual (o restar-hi un parell de punts) és com a mínim perillós.

Però de fet no cal fer massa conjetures sobre quin ha estat l'efecte d'aquesta mesura: NUL. La resposta te l'ha dóna la diferència entre la reducció de la contaminació a la zona 1 (on opera la restricció dels 80 km/h) i la reducció de la contaminació a la zona 2 (on en un futur es recomanarà anar a 90 km/h, però no hi haurà limitació estricta de velocitat). Casualment la reducció per a les PM10 ha estat la mateixa: 13%.

En conclusió: molt probablement ha estat la contracció de l'activitat econòmica, unida a una conjuntura meteorològica favorable, la que ha afavorit la reducció de les emissions de contaminants. Per tant, potser caldria anar pensant en altres polítiques més efectives que limitar la velocitat als cotxes...
Anònim ha dit…
Tot i que a ningú li agradi anar tan lent, cal reconèixer que els resultats són espectaculars!
Donaire ha dit…
Com he comentat en altres ocasions, la mesura de la reducció de velocitat s'acompanya d'altres mesures actives. Avui sabem que s'invertiran 4.000 milions d'euros, que permetran reduir en un 20% el temps del desplaçament. Entre tots, constriurem un país més sostenible.
Donaire ha dit…
Hola David

Si et mires l'informe, veuràs que hi ha un diferencial entre la reducció a la resta de Cataluna (especialment en l'AMB que no forma part de les àrees 1 i 2) i l'àrea d'aplicació de la mesura són importants. Si les causes fossin unes altres (com les meteorològiques) afectarien a totes les vies per igual.

En el teu escrit combines la rotunditat (NUL, en majúscules) amb la probabilitat (molt probablement). Jo et prego que et miris l'informe. És prou explícit i els resultats, molt evidents.
Vida quotidiana ha dit…
Senyor Don-Aire,

Malauradament el que anomenes estudi no és poca cosa més que un recull d'observacions. No hi ha cap model que intenti mostrar reduccions de causalitat entre diverses variables (per exemple el trànsit, l'activitat econòmica, la velocitat màxima permesa o l'evolució de la metereologia) sobre el resultat final. Únicament se'ns comenta la taxa de reducció respecte de l'any anterior.

Davant de la manca d'un model, si volem demostrar l'efecte positiu d'una de les variables (per exemple, el fet de reduir la velocitat a 80 km/h), hem de comparar observacions les variables explicatives de les quals siguin més o menys idèntiques llevat de la variable objecte d'estudi. Per a la zona 1, l'única àrea més o menys comparable (i no del tot) és la 2. La resta d'àrees divergeixen notablement amb l'àrea 1.

Dit això, i tenint en compte que la taxa de reducció és la mateixa a les zones 1 i 2, podem dir que la mesura ha tingut efectes nuls, o si t'ho estimes més, que podem concloure que la mesura no ha contribuït de manera significativa a canvis en la qualitat de l'aire. Podem dir que és un plantejament conservador, ja que prima l'status quo, però és el plantejament que habitualment s'utilitza a les ciències socials.

Entenc que tens un interès especial en la millora de la qualitat de l'aire (interès que comparteixo). Però crec que els arbres no ens han de deixar veure el bosc. La mesura de limitar la velocitat als 80 km/h genera dubtes més que raonables sobre la seva efectivitat. Intentar justificar-la al preu que sigui pot arribar a ser contraporduent, ja que els ciutadans poden acabar desconfiant de tota política pública, per més lloables que siguin els seus objectius. Com molt bé comentes, el que probablement millori la qualitat de l'aire (i de pas la qualitat de vida de molta gent) és tenir una xarxa de ferrocarril com Déu mana, la qual cosa s'aconsegueix tant amb inversions (cosa que s'ha promès i esperem veure-la) com també amb una bona gestió (cosa que està per veure).

Entrades populars