Debats europeus
Ara que s´apropen les eleccions europees, és un bon moment per plantejar-nos els debats que marcaran l´agenda europea pels propers anys. Aquests són set dels grans debats oberts.
1. Europa en el món
El paper d´Europa en l´escenari internacional varia constantment. En algunes ocasions, Europa defensa els seus interessos particulars en els conflictes internacionals: amb molta freqüència, la política exterior europea ha estat una reproducció de l´estratègia nord-americana. Europa també ha pecat per omissió davant de catástrofes humanitàries. O Europa pot mantenir el seu lideratge en la construcció d´una consciència global?.
2. Europa en crisi
Tot el continent europeu pateix els efectes de la crisi, amb una intensitat similar. I davant la crisi s´han obert dos grans respostes, velles com la història del capitalisme. Per a uns, la crisi se solventa afavorint les condicions d´acomiadament, baixant impostos i liberalitzant l´economia. Per a uns altres, la inversió pública, la regulació del mercat i l´aposta per la qualificació de la mà d´obra ens treurà del pou negre. Aquest és el principi rector del manifest dels socialistes europeus.
3. El futur econòmic d´Europa
Hi ha una Europa després de la crisi que pot aprofitar les noves oportunitats, que pot jugar en una economia més oberta i dínàmica, que pot apostar pels seus eixos competitius (com la cultura), que pot innovar i ampliar les seves expectatives. O una Europa que queda, lentament, aïllada dels centres de decisió internacionals, cada vegada més localitzats al Pacífic.
4. Noves energies
Crec que Rifkin té raó quan considera que la geopolítica contemporània s´explica pel control de l´energia. I la decadència d´Europa, també. Cal un debat europeu que dissenyi les línies mestres del canvi de model energétic, que encara avui es fonamenten en els fòssils. El paper de les energies renovables, la desaparició del carbó, el debat sobre les nuclears i el protagonisme del gas hauran de ser algunes de les claus de futur.
5. Una Europa en xarxa
Europa és encara una realitat virtual, que només es concreta en la unitat monetària (i només parcialment) i en el marc jurídic comú. Europa només serà una realitat quan acceleri les seves connexions, quan anteposi els interessos col.lectius als individuals. La nova Europa la construirà la canalització del gas, les línies d´alta tensió, els eixos del TAV, les grans autopistes o els hubs aeris internacionals.
6. L´estratègia de seguretat europea
Hi ha un debat latent, imprescindible, que és la definició (i la indefinició) de la seguretat europea comuna. Cal un exércit europeu?. Tenen sentit els exèrcits estatals?. Quines són les portes d´entrada del continent?. Quin paper han de jugar els nous estats?. Quines han de ser les relacions amb Rússia?. I amb l´Islam?. Ha de formar part Turquia de la casa europea?.
7. Més aliments
La política agrària europea s´ha fonamentat històricament en el subsudi de determinades regions i de determinats productes i en la reducció de la producció agrícola. En un context de creixement de la demanda mundial, com redefinim la nova política agrària comuna?. Podríem dissenyar un escenari que no fos simplement l´equilibri entre els interessos territorials?.
Segueix els debats europeus a Activa´t per Europa
1. Europa en el món
El paper d´Europa en l´escenari internacional varia constantment. En algunes ocasions, Europa defensa els seus interessos particulars en els conflictes internacionals: amb molta freqüència, la política exterior europea ha estat una reproducció de l´estratègia nord-americana. Europa també ha pecat per omissió davant de catástrofes humanitàries. O Europa pot mantenir el seu lideratge en la construcció d´una consciència global?.
2. Europa en crisi
Tot el continent europeu pateix els efectes de la crisi, amb una intensitat similar. I davant la crisi s´han obert dos grans respostes, velles com la història del capitalisme. Per a uns, la crisi se solventa afavorint les condicions d´acomiadament, baixant impostos i liberalitzant l´economia. Per a uns altres, la inversió pública, la regulació del mercat i l´aposta per la qualificació de la mà d´obra ens treurà del pou negre. Aquest és el principi rector del manifest dels socialistes europeus.
3. El futur econòmic d´Europa
Hi ha una Europa després de la crisi que pot aprofitar les noves oportunitats, que pot jugar en una economia més oberta i dínàmica, que pot apostar pels seus eixos competitius (com la cultura), que pot innovar i ampliar les seves expectatives. O una Europa que queda, lentament, aïllada dels centres de decisió internacionals, cada vegada més localitzats al Pacífic.
4. Noves energies
Crec que Rifkin té raó quan considera que la geopolítica contemporània s´explica pel control de l´energia. I la decadència d´Europa, també. Cal un debat europeu que dissenyi les línies mestres del canvi de model energétic, que encara avui es fonamenten en els fòssils. El paper de les energies renovables, la desaparició del carbó, el debat sobre les nuclears i el protagonisme del gas hauran de ser algunes de les claus de futur.
5. Una Europa en xarxa
Europa és encara una realitat virtual, que només es concreta en la unitat monetària (i només parcialment) i en el marc jurídic comú. Europa només serà una realitat quan acceleri les seves connexions, quan anteposi els interessos col.lectius als individuals. La nova Europa la construirà la canalització del gas, les línies d´alta tensió, els eixos del TAV, les grans autopistes o els hubs aeris internacionals.
6. L´estratègia de seguretat europea
Hi ha un debat latent, imprescindible, que és la definició (i la indefinició) de la seguretat europea comuna. Cal un exércit europeu?. Tenen sentit els exèrcits estatals?. Quines són les portes d´entrada del continent?. Quin paper han de jugar els nous estats?. Quines han de ser les relacions amb Rússia?. I amb l´Islam?. Ha de formar part Turquia de la casa europea?.
7. Més aliments
La política agrària europea s´ha fonamentat històricament en el subsudi de determinades regions i de determinats productes i en la reducció de la producció agrícola. En un context de creixement de la demanda mundial, com redefinim la nova política agrària comuna?. Podríem dissenyar un escenari que no fos simplement l´equilibri entre els interessos territorials?.
Segueix els debats europeus a Activa´t per Europa
Comentaris
Sincerament, crec que el problema alimentari a nivell mundial és més de redistribució que de manca d'oferta.
D'altra banda, crec que el debat de la Política Agrària Comunitària (PAC) ha de basar-se, no en la demanda exterior, o no (per suposat) en els grups de poder interns, sinó en tres aspectes:
- eficiència i competitivitat: som millors a produir menjar que altres llocs del món? o hauríem de centrar-nos en produir altres mercaderies i serveis on som més competitius i importar els productes agrículoes?
- cost d'oportunitat: què significa per a la innovació, la recerca, el desenvolupament en infrastructures, l'educació, la salut, etc, etc, etc, que ens gastem la meitat del pressupost en subvencionar la producció agrícola (un sector relativament minoritari en termes de facturació i de recursos humans)?
- sector estratègic: en un món globalitzat, amb armes (de destrucció massiva) que no coneixen fronteres, segueix essent l'alimentació un sector (militarment) estratègic a mantenir a tota costa? a l'hora de mantenir el territori (equilibri mediambiental), no hi ha altres opcions més eficients que la subvenció de conreus deficitaris de forma forçada?
Doncs això.
Són els dos problemes al mateix temps, distribució i oferta. Jo no soc malthusià, en absolut, però si projectem els estàndards de consum alimentari europeu i els apliquem a l´escala mundial, és evident que no arribem. En un context de reanimació del continent asiàtic (Xina i Índia) i brasileny, el tema de la quantitat comença a ser un tema de debat.
Sobre la PAC, coincideixo totalment amb els teus plantejaments, excepte en el principi d´abastiment. Jo crec que la política agrària europea no pot ignorar el principi estratègic però també ètic d´un cert grau d´autoabastiment.
Medran
És curiós la indiferència que genera en un país tan proeuropeista com el nostre.
Enrique V
És molt complicat
Pedro
Tens tota la raó. Catalunya s´ha de dedicar als problemes domèstics i deixar-se d´Europa, de política agrària, de relacions internacionals, d´energia, de xarxes, de comunicació o de model social. Tens raó. Deixem Europa per als europeus.
xarxa convergent
Si m´ho permets hi dedicaré un post.