Qui ha votat què a Europa?
Estirant el fil del blog del company José Rodríguez he arribat al magnífic portal VoteWatch.eu. Aquest portal és un antídot contra el desconeixement de la tasca parlamentària europea. Podem saber què voten els eurodiputats i quines aliances es formen per a cada votació. I podem al mateix temps despullar Convergència i Unió. M'acompanyen?
Els aliats del Partit Popular
Potser han llegit les declaracions del dirigent nacionalista Duran i Lleida en la que acusa els socialistes d'anar de la mà dels populars en les votacions del Parlament Europeu. Si em segueixen, podem veure els principals aliats del Partit Popular. Tal i com mostra la taula adjunta, els principals aliats dels populars són l'Europa de les Nacions i el Grup Liberal (amb un 77% de les coincidències), que com saben és el grup on s'inscriu Convergència i Unió.
Liberals econòmics units
Els percentatges són xifres nues. Els temes parlamentaris poden ballar des de la pròpia organització del Parlament a la pesca de la tonyina, el control de les emissions de CO2 o la declaració d'un itinerari cultural europeu. Per això, és interessant constatar les coincidències entre els grups en cadascun dels àmbits. Si, per exemple, estudiem el grau de coincidència amb el Partit Popular Europeu en temes econòmics constatem que el PSE ha coincidit en un 52% de les votacions, mentre que CiU i la seva franquícia europea liberal ha coincidit en un 83%. En temes econòmics, els liberals i els populars demostren les seves afinitats ideològiques i reforcen el tarannà del combat europeu: socialdemòcrates contra liberals, mercats controlats versus mercats lliures.
És encara més il·lustratiu investigar el sentit del vot de cada coalició en temes concrets. Gràcies a la recerca d'en José Rodríguez sabem, per exemple, que els liberals van votar majoritàriament a favor de la jornada laboral de les 65 hores. Jo voldria afegir tres àmbits en els que el grup de CiU votà favorablement: les restriccions del dret d'asil, el control d'emissions de gasos contaminants o la relaxació dels drets laborals d'acord amb el criteri de la flexiseguretat.
Els Estats van per lliure
Una de les principals batalles ideològiques en aquesta campanya per part de CiU és presentar PP i PSOE com aliats d'una mateixa creuada. En Tremosa li diu el drac de dos caps, contra el qui lluita un Sant Jordi convergent. Tornem novament a la contundència de les dades. De les 6.149 votacions que s'han realitzat a la Cambra Europea, només en 180 (un 2,9% dels casos) els europarlamentaris del PP i del PSOE anteposaren el criteri territorial a l'ideològic, mentre que en 97% el principi rector va ser l'adscripció ideològica. Aquests 180, per cert, situen la "coalició espanyola" en el 15è lloc de les 21 coalicions estatals.
Moral. El pols real, el que mou Europa, és el vell pols entre les dretes i les esquerres.
Els aliats del Partit Popular
Potser han llegit les declaracions del dirigent nacionalista Duran i Lleida en la que acusa els socialistes d'anar de la mà dels populars en les votacions del Parlament Europeu. Si em segueixen, podem veure els principals aliats del Partit Popular. Tal i com mostra la taula adjunta, els principals aliats dels populars són l'Europa de les Nacions i el Grup Liberal (amb un 77% de les coincidències), que com saben és el grup on s'inscriu Convergència i Unió.
Liberals econòmics units
Els percentatges són xifres nues. Els temes parlamentaris poden ballar des de la pròpia organització del Parlament a la pesca de la tonyina, el control de les emissions de CO2 o la declaració d'un itinerari cultural europeu. Per això, és interessant constatar les coincidències entre els grups en cadascun dels àmbits. Si, per exemple, estudiem el grau de coincidència amb el Partit Popular Europeu en temes econòmics constatem que el PSE ha coincidit en un 52% de les votacions, mentre que CiU i la seva franquícia europea liberal ha coincidit en un 83%. En temes econòmics, els liberals i els populars demostren les seves afinitats ideològiques i reforcen el tarannà del combat europeu: socialdemòcrates contra liberals, mercats controlats versus mercats lliures.
És encara més il·lustratiu investigar el sentit del vot de cada coalició en temes concrets. Gràcies a la recerca d'en José Rodríguez sabem, per exemple, que els liberals van votar majoritàriament a favor de la jornada laboral de les 65 hores. Jo voldria afegir tres àmbits en els que el grup de CiU votà favorablement: les restriccions del dret d'asil, el control d'emissions de gasos contaminants o la relaxació dels drets laborals d'acord amb el criteri de la flexiseguretat.
Els Estats van per lliure
Una de les principals batalles ideològiques en aquesta campanya per part de CiU és presentar PP i PSOE com aliats d'una mateixa creuada. En Tremosa li diu el drac de dos caps, contra el qui lluita un Sant Jordi convergent. Tornem novament a la contundència de les dades. De les 6.149 votacions que s'han realitzat a la Cambra Europea, només en 180 (un 2,9% dels casos) els europarlamentaris del PP i del PSOE anteposaren el criteri territorial a l'ideològic, mentre que en 97% el principi rector va ser l'adscripció ideològica. Aquests 180, per cert, situen la "coalició espanyola" en el 15è lloc de les 21 coalicions estatals.
Moral. El pols real, el que mou Europa, és el vell pols entre les dretes i les esquerres.
Comentaris
Aquesta entrada és el que jo entenc per fer campanya política.
El cartell amb la URL cap a l'entrada de l'Aleix Vidal Quadras a la wikipèdia, simplement no.
Poc a poc :)
A poc a poc, sí.
Ni política 1.0 ni política 2.0
Podríem dir
política de Pitàgores (1.414)
política àuria (1.618)
o política de Theodorus (1.732)
Jo no critico els pactes. Si et mires la lletra petita, i estudies les resolucions, és lògic que en algunes circumstàncies dos o més coalicions votin de forma conjunta.
És CiU qui ha iniciat l'absurda campanya de les aliances, intentant fer veure que el PSC i el PP van agafats de la mà i que votem conjuntament a Europa. Les dades demostren de forma abrumadora que els liberals són una versió beta dels populars. No ho critico. Però és grotesc que en Duran Lleida vulgui fer creure que hi ha una cohabitació entre populars i socialistes, quan tots sabem que si en l'improbable cas que hi hagués un eurodiputat democratacristià, aquest s'adscriuria al grup popular europeu.
És d'un cinisme lamentable.
El que és d'un cinisme lamentable és que facis veure que només CiU ha entrat en aquest joc quan és tota la societat catalana la que ha vist que aneu agafat de la mà un cop heu pactat un full de ruta per Euskadi.
Jo estic totalment d'acord amb Raul Romeva i Ramon Tremosa, ja sé que a Romeva no el pots criticar perquè potser cauria el tripartit però a mi Romeva m'agrada(espero que algun dia lideri ICV), i Tremosa també.
1. És CiU qui ha iniciat la campanya de "Els socialistes pacten amb els populars perquè han coincidit en un 67% de les votacions". Ho diu en Duran i Lleida que demana l'adscripció al grup popular de l'eurodiputat d'Unió. Ho diu CiU que va agafat del bracet del Grup Popular Europeu.
2. Per cert, entre les votacions en què el Grup Liberal ha fet costat al Grup Popular hi ha una limitació del català al Parlament Europeu.
3. Efectivament, el President del Govern espanyol s'ha reunit amb el President del Govern italià. Només faltaria. És el cap de govern. I un perfecte cretí.
4. Jo lamento el pacte amb el PP a Euskadi, però és una cosa del PSE i del País Basc. A Catalunya, on vivim tu i jo, qui ha pactat amb el PP ha estat CiU en els famosos pactes del Majestic. Entre els efectes secundaris d'aquell gran pacte hi ha el Plan Hidrológico Nacional i el compromís de no tocar l'Estatut.
5. En aquesta legislatura, CiU i PP han coincidit en prop del 94% de les votacions. La seva afinitat ideològica és tan clara que sovint s'intercanvien els discursos. Et recomano que et pasis un dia pel Parlament per a què constatis in situ les relacions del PPC amb el PSC i amb CiU.
De veritat, Pedro. No cola. CiU juga a Europa en l'equip dels liberals i dels conservadors. Per mi, perfecte. Són les regles del joc democràtic.
No sé què diu Duran i Lleida tan em fa, el que sí que sé és que PP i PSOE no són el mateix però tenen la mateixa visió d'Espanya. Tremosa i Romeva coincideixen en això, sí no pots criticar ICV perquè la consigna és carregar contra CIU em sembla molt bé però vull deixar clar que un membre del tripartit ha criticar la vostra política europea igual que CiU. Dius que PP i PSC no pacten mai, és clar que no, sou una minoria, els catalans que us voten són molts però són una minoria que no pot governar encara el país i això fa impossible que practiqueu un pacte com el que heu fet a Euskadi o a Espanya. Malgrat això la sentència del TC posarà en evidència que esteu d'acord en la visió de Catalunya també i no teniu problemes en organitzar reunions amb Sánchez Camacho a la Generalitat per pactar coses secundàries.
Mira pots parlar tan com vulguis del català a Europa, segur que CiU són molts dolents i ho han fet molt malament, però és el teu partit el que talla el micro als diputats europeus i espanyols que parlen català, fets no paraules.
Sembla mentida que amb la de desastre diplomàtics que ha causat Zapatero cap a altres governs la relació sigui tan cordial amb Berlusconi, hi ha una explicació, els dos són uns farsants, almenys que se sàpiga Zapatero però no pacta amb la màfia.
El pacte del Majestic també va tenir coses bones encara que les vulguis amagar, com tot.
L'altre dia vaig veure David Pérez fent un gintònic amb Salvador Sostres. Això vol dir que hi haurà Socio-vergència?
De debò Donaire, no te n'amaguis, et sentiràs més tranquil, jo cada dia llegeixo el pais i el mundo i veig com Patxi López i el seu govern nacionalista espanyol és la nova esperança de l'espanyolismedel segle XXI, a mi m'agraden les coses clares.
Crec que estem cansant al personal. Em quedo amb una sentència teva: "El Pacte del Majestic va tenir coses bones". Sense comentaris.
Pedro. Dintre de 10 anys direm amb perspectiva que aquestes eleccions foren les més importants dels darrers 25 anys.
I veurem que està en joc, per primera vegada, la possibilitat que el Partit Popular Europeu perdi la majoria i es puqui desbloquejar la nau europea. Anirà d'un pel que el GSE o GPE puguin guanyar.
Ja pots anar pintant el teu discurs dels colors que vulguis: En el moment en què s'ha de reformar el model social i econòmic del planeta, o Europa aposta pel model social o aposta pel model liberal, o Europa ratifica el Tractat de Lisboa o continuem amb el bloqueig europeu que fa el PPE.
Ara hem de decidir si volem Bush o Obama. La clau són els socis. Els meus són els socialistes europeus, que són, de llarg, els més ferms defensors d'Europa, els radicals promotors de més Europa i d'una Europa social. Els altres (liberals i populars) proposen més mercat i una Unió Europea afeblida.
Pinta'l de verd, de groc o de vermell. Hi ha 750 eurodiputats. Aquí la pregunta que val és "Quins seran els teus socis?". I només hi ha dos escenaris possibles. O socialdemocràcia o lliuremercat. Totes dues opcions són legítimes, només faltaria. Però no cal que t'avergonyessis de l'adscripció del teu vot. És el que és.
No t'avergonyeixis de votar Maleni, el teu vot anirà directe a Maleni Álvarez que és la número 3 del teu partit, encara que et sàpiga greu aquesta informació no es pot amagar als ciutadans, és lleig fer-ho. El meu vot serà contrari a Maleni Álvarez i a tu, tinc una visió diferent de les coses de la que teniu tu i Maleni.
Votaràs per un partit de dretes. Jo no. Bona sort, tot i que crec que per primera vegada Europa serà socialista.
En això estem d'acord no? O tampoc?
Repeteixo, Romeva, Junqueras i Tremosa ems emblen bé. La prioritat en aquestes eleccions és no votar Maleni, com bé ha dit Romeva l'Europa de Berlusconi i la de Zapatero no és diferent.