Consultori sobre finançament (III)

Abans d'explicar un nou model, convé que reflexionem sobre el model antic. Ha arribat el moment de fer balanç del recorregut del finançament actual i guanyar en perspectiva; si mirem la seqüència, com en un praxinoscopi, podem saber valorar millor els guanys i les pèrdues. Per això, agraeixo la pregunta que ha formulat un altre habitual d'aquest blog, que tampoc amaga la seva filiació política, xarxaconvergent. La pregunta està formulada en aquests termes:

Fins a quin punt l'anterior model de finançament és tan dolent com dieu?. Per què les finances públiques de la Generalitat s'han més que duplicat?. Tant costa reconèixer els encerts dels governs anteriors?

El model 2001

Situem-nos. El 2000 el PP ha guanyat per majoria absoluta i a Catalunya el Govern de CiU depèn dels vots favorables del PP. No és el millor escenari per iniciar un procés de negociació pel nou finançament. Poden seguir a l'hemeroteca de La Vanguardia les semblances i les diferències entre el procés de negociació liderat per l'Artur Mas i el procés liderat per José Montilla.

Si volen una descripció detallada de les febleses i de les aportacions del model de finançament pactat entre Mas i Aznar, els recomano el detallat estudi de l'Esther Martínez o aquest bon article del Notes d'economia.

Sense entrar en detalls, el model va aportar un major percentatge en la cistella dels tributs propis, va permetre integrar la sanitat en el model i especialment va obrir la porta a la participació de la Generalitat en el disseny tributari general. Entre els aspectes més negatius, destaca l'ambigüitat dels criteris en l'assignació dels recursos (que genera una evident discrecionalitat), la manca de previsió del creixement de la població i l'absència de mecanismes de revisió.

El resultat

Com poder saber si un model és bo?. El primer pas podria ser calcular la diferència entre els recursos obtinguts el 2001 i els recursos de 2002, 2003 o 2004. Aquest document del Departament d'Economia permet saber l'evolució dels recursos de la Generalitat al llarg d'aquest període. Efectivament, hi ha un increment molt sensible dels ingressos de la Generalitat al llarg d'aquesta dècada.

Naturalment, aquesta avaluació és un error. L'única forma de mesurar l'impacte real d'un determinat model és comparar el resultat del model amb el resultat que s'hauria obtingut si no s'hagués canviat el model. Els recursos podem créixer per un increment de l'activitat econòmica, per un increment de la població o per un major consum de productes, de manera que per avaluar un model només el podem comparar amb el resultat obtingut pel model precedent. Si apliquem aquesta metodologia, el model pactat per Artur Mas assolí 251 milions el 2002, 289 el 2003, 326 el 2004, 526 el 2005 i 313 el 2006.

És un error evident imputar l'increment de recursos entre un any i un altre al canvi de model. Un error en el que per cert ha caigut CiU en la seva presentació contra el nou model i en la pàgina de CiU sobre el finançament.

Comentaris

Entrades populars