13 de juliol 2009

Consultori sobre finançament (II)

Entenc que la gent es perdi pel camí. Si ja ens costa saber quants són 30.000 euros (que aixequi el dit qui no faci el càlcul de dividir-ho per sis per fer-se una idea), tots ens maregem quan es parla de 3.000 milions d'euros. També són molt complicats els criteris del model. Per això, un lector habitual del blog que no amaga la seva filiació política (sociata) ens formula aquesta qüestió:

Què vol dir això de què el principi d'ordinalitat és interpretable?. A mi em sembla molt clar. El pots explicar?

L'ordinalitat

La taula adjunta és el resultat d'un estudi realitzat per Alcaide l'any 2002. La primera columna representa el PIB per habitant. Es presenta prenent la mitjana de l'Estat com a índex 100. Catalunya té un PIB per càpita de 122 punts. La segona columna mostra la Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) per comunitats, també prenent la mitjana estatal com a índex 100. En aquest cas, podem veure un efecte positiu dels fluxos fiscals: les comunitats amb més capacitat de renda perden capacitat per càpita en benefici de les comunitats que en tenen menys. Fins aquí, res a dir.



Hi ha però, un segon efecte que mereix ser estudiat. Fixem-nos que algunes comunitats pugen en el rànquing i (òbviament) altres baixen. Concretament, Catalunya passa del quart lloc al sisè: altres comunitats com La Rioja i Aragó, que tenen un PIB per càpita inferior acaben amb una renda bruta familiar superior. En altres paraules. No es produeix un efecte d'anivellament, és a dir, cedir una part dels teus recursos per a millorar la situació d'altres àrees més desafavorides, sinó que es crea una situació estranya: aquestes comunitats "escalen" llocs en el rànquing. Imaginem-nos que visc en una comunitat de cinc individus i jo guanyo 100 i la resta d'individus guanyen 80. És lògic que jo pagui més impostos per seguir el principi de solidaritat. El que seria estrany és que jo cedís 20, de manera que els altres quatre membres tinguessin 85 i jo em quedés amb 80.

La correcció de l'ordinalitat

Efectivament, un dels objectius del model de finançament que es va dibuixar a l'Estatut era fixar el criteri d'ordinalitat. Aquest és l'article 206.5:

L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació dels rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament.

Però anem ara a la pregunta que ens plantejava sociata. És interpretable aquest article?. La resposta és sí. El primer redactat de l'Estatut parlava de recursos per càpita, és a dir els diners públics dels que disposa l'administració per a portar a terme les seves polítiques. El redactat final modificà recursos per rendes, que són el conjunt de diners (públics i privats) d'un territori. No és el mateix fixar l'ordinalitat en els recursos públics per càpita que en les rendes per càpita.

10 comentaris:

Ismael Peña-López ha dit...

"El que seria estrany és que jo cedís 20, de manera que els altres quatre membres tinguessin 85 i jo em quedés amb 80."

Depèn.

Imaginem que tu ja tens un formació i un treball de qualitat, mentre que els teus veïns tenen fills sense gairebé estudis.

Tindria la seva lògica que durant un temps (p.ex. mentre fan la carrera) tu et quedessis amb 80 mentre ells es queden amb 85, perquè així fan unes "inversions" que a tu "no et calen".

Ara bé, també tindria la seva lògica que, passat un temps (e.g. quan acabin la carrera els fills) les coses tornessin a l'ordre inicial.

I també seria lògic que si no es gasten els diners en p.ex. la carrera dels fills sinó en drogues i farres, tu agafis la solidaritat i te la passis per l'arc de triomf.

El principi d'ordinalitat té una part bona i una de dolenta.

La bona és que no quedes pitjor que aquell a qui ajudes.

La dolenta és que l'ajuda pot arribar a ser insuficient (no pots pagar la universitat dels fills dels veïns) o excessiva (l'ajuda va tota a drogues i farres) per cenyir-se a un criteri que no té en compte què es fa amb ella.

jmones ha dit...

Donaire,

T'agraeixo que et dediquis a explicar algunes qüestions del finançament. Per ser honest amb tu et dic que sóc una persona molt desenganyada de tots els partits i que en l'eix nacional em situo cap al nacionalisme.

Des de la ignorància de temes econòmics deixa'm fer algun comentari:

* Quan parles que es pot interpretar com a rendes (públiques i privades) seria com sumar la (renda - IRPF + els recursos públics) no?

* Quan parles de rendes haurien de ser corregides en funció dels preus o això també és subjecte a interpretació?


Si fem aquestes interpretacions això de la ordinalitat és quasi com posar a l'estatut "Catalunya no podrà rebre 0 euros". No té cap sentit. La "solidaritat" hauria de ser tant descomunal per canviar el rànquing que seria un expoli.

Si aquesta interpretació és possible l'estatut és un bon nyap i des de catalunya no es pot justificar de cap manera.

Com quedarien els rànquings amb diferents interpretacions?

Anònim ha dit...

Hola Jose,

He mirat l'article del estatut del parlament i diu el mateix!!!!!!!

http://www.iceta.org/estatu29.pdf

d) L’aplicació dels mecanismes d’anivellament en cap
cas no pot alterar la posició de Catalunya en l’ordenació
de rendes per càpita entre les comunitats autònomes
abans de l’anivellament.


Vas dient que va cambiar pero no sembla pas cert!

don-aire ha dit...

És cert. En aquest punt, estava equivocat. Gràcies per l'apunt.

jmones ha dit...

Es faria o no el canvi, però està clar que si ho dius és que hi va haver la intenció de fer-lo.

Aquesta mena de canvis que tornen un article en inaplicable o inútil però que fan que "sembli" que digui una cosa que no diu no és una trampeta tècnica intel·ligent sinó que són un
engany a la ciutadania (que té sentit comú i és intel·ligent però no és experta en dret).

don-aire ha dit...

Ismael

Em convenç la teva aportació.

don-aire ha dit...

Jmones

És correcte: Les rendes privades més els recursos públics són les rendes del país.

Un estudi d'Alcaide demostra que TAMBÉ es perd ordinalitat amb aquesta interpretació de rendes. L'acord evita aquest "expoli".

Anònim ha dit...

Com és possible que en Castells no veiés l'absurditat del redactat d'aquest article?

1) Ho sabia però no va dir res perque sabia que seria massa difícil complir-lo.

2) És un inútil o irresponsable.

Crec que en Castells és el cas 1) i els economistes dels altres partits el cas 2).

Per cert Donaire, no pots corregir el post?(borrant un parell de frases) Ningú mirara els comentaris per saber que has escrit coses incorrectes...

En fi, estic molt desenganyat de tots vosaltres. Si els enginyers fóssim tan desastres petaria tot.

don-aire ha dit...

1. No esborro mai cap post, perquè és un principi deontològic de la blogosfera. Si anem reformant els missatges, malament anirem.

2. Qualsevol article del Parlament passa per mil ulls. Tothom sap perfectament el que redacta, el que vota i perquè ho fa. Et recordo que aquest article va ser votat al Ple del Parlament.

3. El principi d'ordinalitat per rendes sí té sentit. Estic cansat d'explicar-ho. No es va escriure un article inútil. L'ordinalitat per recursos generaria un model que des del meu punt de vist és injust.

4. He errat en el moment en què es va fer la modificació de l'article, però no en el sentit de la resta del post, que és perfectament vàlid.

5. Si tens grans idees polítiques, només cal que ho demostris: Et presentes, guanyes i ens il·lustres. Mira. Començo a estar fins fart de persones que es miren la política des del graderia, amb les crispetes i la coca-cola i diuen: Jo ho faria molt més bé. T'esperem. La política catalana necessita un enginyer eficient i trempat com tu.

6. I, per cert, també començo a estar fins el monyo dels anònims. Els comentaris sense identitat perden valor.

jmones ha dit...

Donaire,

Potser no ho entenc però a mi em sembla que ni abans ni ara està garantida l'ordinalitat. De tota manera el que jo entenc és que això només és una cosa que ara s'ha deixat oberta i es sabrà quan s'apliqui el finançament. Llavors totes les forces polítiques haureu de vetllar pel compliment d'aquest punt.

Imagino que deu frustrar que tothom opini dient que ho faria millor que els polítics. Però aquests som els que "no passem de la política". Si tothom que té interès en la política es fa polític llavors no tenim ciutadans interessats en la política. No perdis la paciència, la teva actitud és molt lloable i, encara que no estigui d'acord amb tu en coses, t'ho agraeixo profundament.

De tota manera, per si de cas algú en dubta, i encara que sóc enginyer, l'anònim no sóc jo. A mi em posa molt nerviós també la gent que tira la pedra i amaga la mà. ;P

Ah! I sí! He escrit malament espoli, hehe

Una abraçada

Josep