06 d’octubre 2009

Aclarim-ho


Hi ha almenys dos tipus d'hemicicles. La major part dels hemicicles són tribunes en les els diputats hi són només per escoltar l'orador, amb atenció o indiferència segons el cas. En alguns casos, pocs, l'hemicicle és també un espai de treball, en el que els diputats fan compatible l'atenció de l'orador amb altres activitats (llegir el correu, revisar l'agenda o enviar un twitter).

Jo m'imaginava que el nostre era un hemicicle actiu. Per això des de fa anys els diputats disposem d'un mòbil que ens facilita la gestió de correus. I per això els incomodíssims escons tenen connexió a internet. Des del meu escó puc escriure documents, gestionar el correu, interactuar amb l'exterior (via twitter), ordenar les esmenes de la Llei de pesca o negociar una moció. També puc, és clar, opinar en públic o en privat sobre un comentari, una intervenció o un argument. I sempre he valorat positivament aquesta visió, tan catalana, d'aprofitar el temps i els recursos. Per contra, a l'Assamblea de Madrid es va prohibir l'ús del twitter a una de les diputades, la brillant i hiperactiva Reyes Montiel.

Si l'hemicicle és un espai de treball, s'haurien de respectar unes normes mínimes de privacitat. Si un fotògraf pot espiar el meu portàtil, llegir els missatges del meu mòbil o transcriure les meves notes manuscrites, hauré de retornar al meu despatx. I espero que allà no deixin entrar les càmeres per a fotografiar les meves notes. Per això, manifesto el meu recolzament al diputat Sirera i lamento l'actitud dels periodistes implicats.

Però potser el que més m'ha entristit d'aquesta història són els milions de comentaris que critiquin a més l'ús dels mòbils a l'hemicicle. Avui sentia a la ràdio en Xavier Sala i Martin, que argumentava que els seus estudiants tenen prohibit l'ús dels mòbils a classe, de manera que a l'hemicicle hauríem de fer el mateix. Els diaris que han reproduït les queixes d'en Sirera s'han inundat d'un comentari unànim: "Que no juguin tant i que treballin més". Avui he vist que l'aspiració per una política més participada, més lliure, més oberta i en xarxa és encara una utopia.

18 comentaris:

Ismael Peña-López ha dit...

Totalment d'acord. Sense fissures.

Jo no vull que els diputats "es portin bé" quan tothom els mira, de cara a la galeria, sinó que treballin per obtenir resultats - i si pot ser dialogant amb la ciutadania, millor.

Després ens queixem que no tenim ordinadors a les aules o que alguns càrrecs públics són uns complets incompetents digitals.

Està clar que sobren politòlegs i falta Política, amb majúscules.

ricardespelt ha dit...

Comparteixo totalment la teva visió i el comentari de l'Ismael.
De fet és impensable un retorn endarrere en l'ús de les tecnologies... només faltaria.

L'episodi dels missatges demostra que darrera dels diputats hi ha persones amb una opinió, i no ens hauria d'estranyar gens.

L'episodi de la publicació de sms? lamentable.

Pedro ha dit...

Respcte al comentari de l'Ismael Peña estic totalment en contra d'introduir ordinadors a les aules, si segons l'informe PISA anem endarrere com els crancs el que s'ha de fer és tornar a l'educació d'abans, que treia més bons resultats, no marejar la perdiu. A les escoles d'enginyers el primer que fan els professors és dir als alumnes que treguin llapis i llibreta per apuntar.

Pedro ha dit...

per cert, tenim un parlament de tercera regional on els portaveus han d'aixecar els dits perquè els diputats sàpiguen què han de votar, evidenment després venen els defensors del políticament correcte a dir-nos que les llistes tancades són necessàries i bones, no fos cas que a algun diputat se li acudís pensar per ell mateix com passa a Alemanya o Anglaterra. "Primero la base, y luego a peinarse", que diuen, primer comencem pel principi i ja seguirem amb el 2.0 quan tinguem el 1.0 assumit.

David Solsona Font ha dit...

Completament d'acord amb la privacitat, que siguis un personatge públic no vol dir que tot el que fagis sigui public.

El que si trobo bé i que s'hauria de potenciar més és l'ús de les tecnologies per la participació activa, com a representants d'aquells que els voten, perque no els representen online?
Per altre banda, com és que quan presenten números o projectes no utilitzen ni un trist 'PowerPoint' per dir algo? Quan fan una exposició abans l'haurien de publicar.

I és clar que posaria ordinadors a les aules, seria la forma de anar un pas endevant, per innovar primer tenim que tenir totalment assumit la tecnologia actual i a partir d'aquí el que es pugui. Si comencem pel llapís, per la gent innovar significa utilitzar la calculadora.

En fi, que si sortís un partit amb política 2.0 real, al menys tindrien un vot.

Albert Medrán ha dit...

Completament d'acord, a mi també m'ha entristit molt la visió que esmentes i sobretot el gremialisme de la premsa. Cal acceptar que s'ha traspassat una barrera. On està la privacitat de les comunicacions?

Ara bé, no estic d'acord amb que no es dugui el tema als tribunals. Crec que és una violació de drets en tota regla.

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

Dir que el teu partit és una merda o que un discurs és un tostón no és treballar, sinó que equival a jaure al sofà despotricant sobre la TV. Així que si en comptes de treballar hom es dedica a fer tertúlia de bar, és no només lícit sinó una obligació publicar-ho, especialment quan hom diu deu minuts després el contrari del que pensa.
Jo encara no he vist res públicat que afecti a res relacionat amb la feina dels diputats, pel senzill motiu de que quan fan feina la cosa és notícia -és a dir, hem vist fotos de la Chacón clapant al seu escó, però no hem vist fotos d'ella contestant correus-. Ara bé, si algú vol anar al parlament a desbarrar, a cantar cançons de Fangoria o a fer espectacles de mims, l'aconsellable és que ho faci al despatx, de la mateixa manera que quan jo explico un secret procuro baixar el to de veu.

Salut,

don-aire ha dit...

Ismael

No sé si sobren politòlegs, però és cert que falta Política. I hem de començar a dir que una part dels problemes de la política estan originats des de la societat civil; l'altra és imputable als polítics. Però el nostre model fa fallida perquè les dues parts (polítics i ciutadans) estem perdent el nord.

Ricard Espelt

I hem de ser conscients que les crítiques, els comentaris o les opinions són la matèria primera de la política. Intercanviar opinions sobre l'activitat parlamentària o sobre el teu partit forma part de l'essència de la política.

don-aire ha dit...

Pedro

He de reconèixer que m'ha estranyat molt el teu comentari. Fa uns tres anys vaig fer un assaig d'assignatura 2.0 i estic absolutament satisfet del resultat.

Quin sentit té, amb les possibilitats actuals, limitar el procés formatiu a un senyor/a que exposa unes idees i uns estudiants es limiten a copiar-les en unes llibretes, amb uns apunts que normalment són incorrectes, i després els fem un examen per a veure què han estudiat d'aquests apunts.

Ho hem de canviar tot. Els estudiants han d'aprendre a seleccionar la informació i a tenir una actitud crítica davant dels mitjans. Això vol dir que han de saber emprar les eines de què disposen de forma activa. Els nous formats permeten explicar el que abans es feia de forma purament oratòria amb nous recursos. Facilita que estudiants diferents puguin aprendre a ritmes diferents...

A les meves classes, els estudiants sí tenien portàtils. La sessió que jo explicava ja estava al portàtil, de manera que no calia prendre apunts. Ara podien dedicar la sessió a tenir una actitud activa: obrir un web que jo els suggeria, consultar en el glossari una paraula o un concepte que no entenien, opinar sobre la sessió en un twitter obert (que jo podia llegir mentre explicava), respondre un test on line en acabar la sessió o ampliar la informació amb el material complementari que els proporcionava. I un darrer detall. Com que algunes eines eren obertes (els estudiants disposaven d'un fòrum, d'un twitter o d'un blog), el "món exterior" podia interactuar amb nosaltres (podia "entrar a les nostres classes") i es podia aprofitar de la nostra tasca i/o ajudar-nos en alguna qüestió.

Si en general accedim a la informació des d'un ordinador, per què l'educació s'ha de fer de forma analògica?.

Sobre l'informe PISA, un dia ens hauríem de plantejar seriosament les seves limitacions. Com a tota eina d'anàlisi, només serveix per a reflectir allò que volem veure, però no el que realment fem. Però això és una altra història.

don-aire ha dit...

Pedro

"Tenim un parlament de tercera regional". Això com ho saps?. Ens coneixes a tots?. Has fet un estudi estadístic?. Et bases en algun estudi?. De res no serviria, ho sé, que et digués que amb tota probabilitat tenim el Parlament més preparat, més ben format, de la història del Parlament català, sense desmerèixer ningú. Mira un per un la formació dels diputats, la seva trajectòria política i, de pas, mira't les seves agendes, la seva tasca, les seves intervencions a la Cambra i l'activitat del Parlament un dia de Ple.

Si el teu indici d'un parlament de tercera regional és que s'aixeca el dit, lamento informar-te que en tots els parlaments del món els portaveus expliciten el seu vot. Això no vol dir que després els diputats hi facin cas o no. En una sessió, normalment, es fan vàries desenes de votacions. Tots els diputats sabem abans de començar quins temes es toquen, quins problemes hi ha en cada tema i quin és el sentit del vot de cada votació. A banda de què de vegades hi ha canvis de darrera hora, els diputats emprem el dia de sessió TAMBÉ per a rebre visites, per a fer consultes, per a negociar lleis o per a fer petites reunions de treball. Quan criden a votació, no veig cap problema en què el portaveu recordi el sentit del vot. Si a tu això et sembla un parlament de tercera regional, si et bases en això, em sembla un argument molt pobre.

L'alternativa seria un parlament de maniquís en el que 135 persones es pasen dos dies (més els dies de comissions, que en el meu cas vol dir dos dies més) com un estaquirot enganxat a l'escó, sense tocar ni el mòbil ni el portàtil. Quin sentit té això?.

Mira les imatges del Parlament dels 80. I compta quants diputats estaven llegint el diari.

La teva concepció de la política 2.0 és incomprensible per a mi. "Primero la base, luego a peinarse"??. Què vols dir?. No entenc res d'aquesta part.

Per cert, soc un ferm partidari de les llistes obertes, ho he dit en tots els fòrums del món. Ara bé, soc molt conscient de les seves limitacions. M'agradaria que fessis un cop d'ull a les votacions al Parlament europeu, on els eurodiputats tenen un marge de maniobra molt més alt que els diputats dels parlaments normals. Per què no mires el % de discrepància que tenen els eurodiputats?. Per exemple, en Tremosa forma part del Grup Liberal, però ha estat votat com a representat d'una coalició amb CiU i PNB. Quantes vegades ha votat en Tremosa contra el Grup LIberal?. Cap.

don-aire ha dit...

David Solsona

Només diria "amen" a tots els teus comentaris. Ara, però, estem a anys llum del que planteges. S'està consolidant l'argument anti-tecnològic que defensa que la política freda de les màquines s'ha de substituïr per la política calenta de les persones. La política 2.0 no està de moda. Haurem d'esperar una generació.

Albert Medran

Ningú no vol enfrontar-se als mitjans de comunicació. Sabem des de Ciutadà Kane que és un poder molt fort i que actua de forma corporativa davant de qualsevol "agressió externa". En Sirera guanyaria segur, però em sembla que no farà res.

don-aire ha dit...

Popota

Criticar el teu partit o valorar una intervenció és una de les moltes tasques polítiques. I tant. Intentar millorar el teu partit o comentar que la intervenció que estàs sentit no t'agrada és una de les coses que hem de fer els polítics. També fer lleis, escriure articles, visitar empreses, parlar amb els ciutadans, negociar esmenes o assistir a una comissió. I tant que hem de valorar el que veiem o el que fem.

Fas una trampa argumental quan introdueixes en el mateix sac un comentari sobre Fangoria o una valoració de la intervenció. Comentar que Fangoria t'avorreix o que REC2 és tan bona com REC no forma part de la tasca parlamentària.

Dius que no es publica la tasca que fan els diputats. Efectivament. I tu dius "si no surt publicat, llavors és que no es fa res". També podria ser que els nostres mitjans no consideren que una llei que canvia el model de pesca del país no mereix ni una miserable nota a peu de pàgina, tot i que un grup de diputats ens estem deixant les celles des de fa varis mesos.

Hi ha un tema que als diputats ens treu de polleguera. En un Ple del Parlament el menys rellevant és la sessió de control. En Sirera dirà que el Govern és un desastre, en Mas dirà que no està d'acord amb el Govern i el President dirà que no tenen raó. Cada Ple. Són paraules repetides que no canviaran res i que no impliquen res. Però de 16 a 16,30 durant aquesta sessió de control, la tribuna de la premsa està plena de gom a gom. No hi quep ni un cigronet. Acabat el circ de declaracions, els diputats reprenem la feina, fem lleis, i els periodistes se'n van de la tribuna que queda literalment buida. L'endemà els mitjans diran que en Sirera portava una llàntia a la camisa o que el President va picar l'ullet. No trabaràs ni una menció a allò que realment ha fet el Parlament: Lleis. La política real, la que fa coses, és invisible en els mitjans però això no vol dir que no es faci res.

Et convido formalment a què vinguis un dia al Parlament. M'agradaria. Queda't un parell d'horetes i pren el pols de l'activitat que fem. Després tornem a parlar.

Anònim ha dit...

Mira, Donaire, cada vegada m'avorreixes més amb les teves llargues i pesades disculpes per justificar el teu partit i tot el xiringuito que teniu muntat. Baixa del núvol i mira't al mirall. Menys excuses i més solucions.

Pedro ha dit...

Donaire, estem en total desacord respecte al què s'ha de fer amb l'educació. La diferència és que les idees que tu defenses són les que han guanyat, les que s'estan aplicant i les que ens han situat a la cua d'Europa. Pel que fa als ordinadors a la universitat el seu ús és discutible(puc entendre que els fessis servir en aquesta assignatura 2.0), a primària i secundària NO s'han de fer ordinadors si no saben llegir i escriure, cosa que no passa ara.

Efectivament no em sembla bé que el principal mèrit dels diputats sigui ser amic del líder, pots marejar la perdiu tan com vulguis i dir-me no sé què del Tremosa que no he entès, però ningú sap qui són els diputats del parlament i aquests no tenen cap incentiu a fer-se conèixer.
Parles molt de política 2.0 però els diputats no tenen assumida la política 1.0. Això és el que vol dir lo de la base i a peinarse, crec que no és molt difícil de comprendre.
El Parlament de Catalunya està integrat en un 65-70% per funcionaris. A favor de qui creus que ha de legislar una Cambra així? És clar, el corporativisme funcionarial és el que governa actualment el nostre país. Qui pot imaginar-se un Parlament on el 65-70% dels seus membres fossin o metges, o advocats, o manobres? És com tornar a les Corts de l’Edat Mitjana on hi eren representats només unes classes socials determinades: l’aristocràcia, el clergat o l’estament militar. Aquesta és doncs la Catalunya del s.XXI. Una nació que es mou amb els avenços tecnològics o científics del s.XXI però amb una estructura parlamentària del s.XIII.

Don, qui

don-aire ha dit...

Pedro

Bufff.

1. Que l'educació actual està basada en criteris 2.0 i en ús massiu dels ordinadors a l'aula???. Per favor. Però que m'estàs dient???. Som la cua d'Europa en educació amb suport digital, amb poques excepcions. Aquests països que segons l'informe PISA (per cert, un dia en parlem amb calma) van tant i tant, tenen molt tradició de formats pedagògics digitals i nosaltres, res de res. Zero coma zero, amb l'excepció de la UOC i dos experiments docents a Aragó.

Com pots dir que les idees que jo defenso sobre educació són les que s'estan aplicant i ens situen a la cua d'Europa?. Per favor.

2. Si no entens què he dit del Tremosa, t'ho repeteixo. En Tremosa (que és votat com a CiU i per tant té les mans lliures), ha votat el 100% del vot "recomanat" pel grup al qual s'ha adscrit. Ell forma part del Grup Liberal, però pot votar el que vulgui, seria el més semblant a un diputat que no es amic de cap líder. Però no, vota exactament el que li diuen que voti el portaveu del Grup Liberal.

Fixa't en les llistes del Senat. Són llistes obertes. Pots votar un d'un partit i un d'un altre. I mira el resutat. Més del 95% voten els tres del partit i punt.

Et vull dir que el nostre model no se soluciona amb les llistes obertes. A mi m'agraden, però és fals que el dia que hi hagi llistes obertes, tot funcionarà. Què va. El problema no és aquest.

3. El problema és que la política que es fa és 1.0. T'equivoques si penses que la política 2.0 és la que es fa amb ordinadors. No has entès res si et creus això. La política 2.0 és aquella en la que els continguts, les discussions, les deliberacions i les ideologies es creen de forma col·laborativa en entorns oberts. Els pressupostos participatius de Santa Cristina d'Aro es fan sense facebook, ni twitter, ni portàtils, i són política 2.0. Això és el que hem de fer: Recuperar la veu col·lectiva de la política i permetre que els temes es debatin aprofitant les possibilitat de la inteligència col·lectiva.

4. Un dia vens al Parlament i agafes apunts, i després si vols en parlem. Perquè tocar d'oides només ho poden fer els qui són uns virtuosos. Primer, és radicalment fals que el 65% dels diputats són funcionaris. Però és igual. Jo ho soc. Soc professor titular d'Universitat, funcionari. Ho sento. Demano disculpes. També he estat Director de l'Escola Oficial de Turisme, cambrer a l'estiu, comptable, repartidor i he fet els meus intents empresarials. En tot cas, a mi ningú no em va dir que jo era el representant dels professors universitaris. Ets tu qui manté aquesta absurda teoria de les Corts Gremials. Jo no represento els de la meva professió. Vaja, mai he pres una decisió pensant que jo era professor universitari.

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

Gràcies per la resposta. Com és habitual no m'he expressat bé, i en cap moment volia dir que sigui usual que els diputats estiguin fent el manta o que els mitjans es neguin a informar sobre les coses noticiables.

El que volia dir és que el que apareix als mitjans és Chacón clapant o el diputat de torn fent comentaris de barra de bar -"kin tostón", "a por ellos, oé" o "quina merda" no són valoracions polítiques, són exabruptes per fer quan has acabat de sopar i vas pel segon orujo-, és a dir, no afecta la necessària privacitat de la feina que sí es fa al parlament durant les intervencions. És a dir: no es viola cap intimitat al mostrar Chacón clapant, com no es violaria la intimitat si Oriol Pujol s'enfilés a la tarima i, amb els pantalons i els calçotets avall, fes un molinet amb la tita i això sortís als mitjans. Així, el que seria censurable és que es publiquessin coses que sí afecten a la feina que feu; no pas que es faci públic que alguns van al parlament a jugar al tetris.

"I tu dius "si no surt publicat, llavors és que no es fa res". "
Així, jo no dic pas això. Crec que es fa molta feina, per bé que amb uns estandards de qualitat més aviat baixos. Però la meva tesi és la contrària: si no es publica, es que es fa feina. Ningú publicarà que estàs treballant sobre la llei de pesca o un mail de l'associació de pescadors de palafrugell, ja que això sí suposaria violar la privacitat de la vostra feina. Ara bé, si et poses Fangoria a tot drap o fas comentaris de tertulià de mala mort és lícit i aconsellable que tals usos i costums arribin al coneixement dels que paguem l'invent.

D'altra banda, gràcies per la invitació. Ja he estat al Parlament , i quan hi vaig ho faig amb camisa i corbata ja que és un lloc que respecto molt. És precisament per això que no estic d'acord amb que s'usi no pas per millorar partits o valorar intervencions, sinó per fer el colló, com és el cas dels missatges que s'han filtrat.

Salut,

Pedro ha dit...

1-Jo no he dit en cap moment que es facin servir ordinadors massivament a l'aula, no sé d'on ho has tret perquè he rellegit les meves paraules i no ho he vist enlloc. des de fa anys es fan classes d'informàtica a ESO i primària que no serveixen de res i en matemàtiques i idiomes mentrestant anem enrere. I sí, a les escoles d'enginyers es fa servir tan paper i llapis com a les altres, no serveix de res fer servir un ordinador si no saps què estàs fent amb ell.
2-Quan hi hagi llistes obertes no tot funcionarà, altra vegada t'inventes coses, jo no he dit "tot funcionarà", he dit que tot anirà millor. No és el mateix. Ah, i el Tremosa és molt dolent, però molt eh, molt. Dolent dolent, dolent de debò.
3-No sé què dir sobre el punt 3, em sembla molt bé.
4-D'on treus que mai he vingut al parlament? Hi he vingut, i vàries vegades. Altra vegada t'inventes coses que no saps. On he dit que hagis de demanar perdó per ser funcionari? On he dit que ser funcionari sigui "dolent". He dit que hi ha "massa" funcionaris, igual que si el 65% dels diputats fossin carnicers també em semblaria malament. No sé quina mena d'horticàries et generen les meves intervencions però les llegeixes esbiaixadament. I això del 65% de funcionaris són dades del Xavier Roig, una font solvent, ja que sempre que parla en públic surt el David Pérez de torn a desmentir-lo, i en aquest cas ningú l'ha contradit.

Eduard ha dit...

Donc José, jo no hi estic d'acord amb aquesta reflexió.

Aquí no s'està discutint la utilitat de les xarxes socials o les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen per a obrir i fer més participativa la política si no l'ús incorrecte que se'n fa i més concretament dels dos parlamentaris esmentats.

Jo entenc com no podria ser de cap més manera si no no seria blocaire, que aquestes noves formes d'expressió obliguen els nostres representants a estar més atents al que la gent, els que us votem, volen.

Si hi ha hagut el merder que hi ha hagut no és perquè us connecteu al twitter explicant el que està passant al parlament o difongueu a través del Facebook qualsevol proposta que d'altra manera no arribaria mai a la gent, si no que les eines que teniu al vostre abast per a ser més eficients es malgastin fent comentaris pocasoltes com aquests. Potser així alguns diputats que no ho creuen convenient ara estaran més al tanto del que s'explica en la tribuna i no possan a baixar d'un burro el partit pel que estan cobrant un bon pico.

La paraula clau es respecte, de la premsa cap els diputats i d'aquests també cap a la gent que els vota, actituts com les destapades per l'avui son reprobables del tot i el corporativisme del que a vegades es fa gala en segons quins col·lectius, també. L'Amenaça José no està en la gent de la premsa si no amb els que no entenen que estan exercint una tasca molt més important que la imatge que us fan transmetre, al que feu la feina be i als que no la fan.

Salut i €