17 de desembre 2009

Impostos feliços



Pagar impostos no és l'activitat més festiva del món. Crec que en el rànquing de les activitats socials estaria en els darrers llocs de l'escala, entre una visita al dentista (babejant per la boca mentre sentim el terrorífic frsssssshhh) i que una elefanta et trepitgi el dits del peu. A la cua de l'Agència Tributària, no se senten rialles ni s'expliquen acudits, ja ho sé.

Quan paguem un impost ens sentim una mica idiotes. En Martí Pijoan ha treballat tot el mes en una empresa de taps de suro. Quan arriba el dia 31, una persona probablement vestida de gris marengo li pren el sobre i li manlleva uns quants billets. La Maria Ajats ha venut un abric de vellut a la seva botiga i quan està a punt de posar els billets a la caixa, hi apareix el mateix senyor vestit de gris marengo i s'emporta el 16% dels diners. En Pere Galdós posa benzina el seu 4x4, però quan ja ha acabat d'omplir el dipòsit i ha penjat la mànega, el comptador dels euros continua marcant uns diners que finalment s'endurà el senyor de gris marengo. Qui paga impostos té la sensació que li estan manllevant una part d'allò que es seu, com si un lladre vestit de gris marengo l'assaltés en una cantonada fosca. Per això és tan fàcil proposar la reducció dels impostos. O la seva eliminació.

Els impostos cotitzen a la baixa en la borsa sociològica. Però jo vull avui reivindicar-los: els impostos són una de les grans conquestes de la societat moderna. Els estalvio els tòpics. Necessitem impostos per pagar els serveis públics: el mestre del nen gran, la logopeda de la filla petita, l'operació d'apendicitis de la parella, la carretera que porta al poble dels avis... Amb els impostos paguem uns serveis que rebem, d'acord. Però això és només una versió del model fiscal.

Jo reivindico els impostos perquè actuen com un factor de correcció social. Intenta mitigar allò que s'ha anomenat la injustícia del bressol. Sense justícia social, les societats mantindrien una estructura feudal de castes, on la pobresa dels pobres és un destí irreversible. L'educació universal, la sanitat pública, el sistema de beques, els advocats d'ofici o les biblioteques públiques són instruments que permeten desdibuixar, parcialment, les desigualtats. Es tracta, és cert, d'un principi social generós, perquè els individus de la societat accepten que una part dels seus recursos es destinen no als serveis que reben directament, sinó a compensar els serveis dels qui no poden contribuir a les arques públiques. És aquest compromís col·lectiu el que permet igualar (parcialment) les oportunitats, millorar la cohesió social i construir una societat més justa.

En el debat sobre l'impost de successions, alguns arguments se salten aquest compromís col·lectiu. "Per què he de pagar jo per uns bens que em deixa el meu pare?". Per la mateixa raó que paguem els impostos especials, l'IVA, l'IRPF o l'IBI. Per a compensar la prestació de serveis públics i per a enfortir la justícia social. Entenc la sensació que poden tenir alguns, que li manlleven allò que és seu. Però aquest acord social és la clau de volta que sustenta la societat moderna. Pagar els impostos és, sens dubte, l'acte més patriòtic que pot realitzar un individu. Siguin patriotes. I paguin els impostos. I somriguin a la cua de l'Agència, com faig jo.

12 comentaris:

Manuel Ibarz ha dit...

Crec que la qüestió no és "per què he de pagar jo per uns bens que em deixa el meu pare" sinó, "havent pagat el meu pare els impostos sobre el seus béns fins al moment de la seva mort, jo també els pagaré quan els tingui d'acord am les normes que els gravin, però no abans d'haver-los adquirit o d'haver-ne disposat"

don-aire ha dit...

No entenc aquest argument. Si jo hereto 3 milions d'euros, els "adquireixo" i ja en puc disposar. Signo, pago l'impost corresponent i els ingresso al banc.

popota ha dit...

Molt d'acord, Donaire. El que no entenc és com, defensant això, es pot defensar rebaixar a menys de la meitat els impostos als més rics tal i com s'ha fet avui al Parlament.

Salut,

Josep Mª Rosell Bruna ha dit...

Tens raó en el que dius. L'ús dels impostos que paguem equilibra una societat i la fa més justa per tothom, però alerta! Alguns impostos fan que aquesta societat que intenta ser justa esdevingui terriblement injusta per alguns.

L'impost de successions es paga pel fet de traspassar una propietat d'una persona a un altre. Vindria a ser com la venda d'una casa... qui ven paga, qui compra paga, ja sigui IVA, o impostos del patrimoni, etc etc.

Ara bé, si tu heretes 3 milions d'euros en efectiu, estic molt d'acord, firmes, pagues l'impost i en disposes, cap problema. Però quan aquests tres milions d'euros no són en efectiu sinó que són bens, que passa? La persona que hereta ha de fer front a un impost, en metàl·lic, quan l'únic que ha rebut han estat totxos. Com el paga? En la majoria dels casos ha d'hipotecar, o malvendre aquests bens per fer front a un impost. És això just?

I amb la reforma potser s'ha mitigat l'impacte d'aquest impost, però hem de tenir en compte que la total aplicació no serà efectiva fins el 2011. A més, tot i que soluciona algunes de les injustícies encara ha deixat a l'abisme a molta gent, principalment de l'anomenada classe mitja, perquè no em d'oblidar que les grans fortunes ja fa molts anys que eviten aquest impost.

don-aire ha dit...

Popota

La reforma eximeix les rendes mitjanes i les mitjanes - altes. Jo no l'hauria fet així, però almenys s'ha mantigut l'impost.

Anònim ha dit...

Don, no dejes el Parlamento, hombre de Dios. Para lo que te queda en el convento, cágate dentro

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

Segons els números que vas donar en aquest mateix blog, es recaptaven uns 850 milions -cito de memòria-, un 85% dels quals els pagaven el 10% més ric. Avui s'ha deixat la recaptació en manys de la meitat -400, segons el diputat socialista que ha parlat al Parlament-. Això vol dir -i em poso en l'escenari més "optimista" pels que creiem en la redistribució via impostos- que després d'aquesta reforma, el 90% dels pagadors de l'impost deixen de pagar 127 milions i el 10% més ric deixa de pagar 323 milions. Aquí està molt ben explicat.

don-aire ha dit...

Josep Ma.

D'entrada, estem parlant d'un patrimoni rellevant. Vol dir, per exemple, que l'habitatge supera el valor dels 500.000 euros o que els bens mobles superen els 300.000 euros.

Imaginem que és així. Com saps, el valor nominal de l'edifici és sensiblement inferior al valor de mercat, fins i tot amb els criteris de correcció que aplica el Departament. Si jo hereto un edifici molt car, i vull quedar-me'l, d'entrada tindré dos habitatges: el que disposava fins abans de l'herència i aquest altre.

Jo veig molt lògic que algú tributi per aquest privilegi. Té moltes opcions. La primera és vendre's el seu habitatge habitual, pagar l'impost i anar-se a viure al palauet del pare. La segona és vendre's el palauet, pagar l'impost i gastar-se els diners en unes quantes voltes al món. Tercer, anar a un banc i demanar un crèdit avalat pel Palau que acaba d'heretar del papa.

Comptablement, si jo tinc un habitatge valorat en 1,5 milions d'euros i demano un crèdit de (m'ho invento) 30.000 euros per pagar-lo, no només no estic endeutat, sinó que tinc els comptes més sanejats que en Millet abans de.

don-aire ha dit...

Popota

Parles de memòria, sí. En realitat, la recaptació s'apropa als 1.000 milions. No es canvien els tipus, sinó que s'amplien els trams exempts. No s'han canviat els tipus d'interès que pagaran "els molts rics", sinó que s'ha canviat el topall.

Anònim ha dit...

Ets un masclista. La nena, al logopeda i el nen, en canvi amb el mestre. A qui operen d'apendicitis no és a tu, sinó a la teva parella.

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

Tens raó. En concret deies: "Mil milions d'euros són 250 escoles, 650 escoles bressol o 350 centres d'assistència primària.". La rebaixa aprovada, que deixa la recaptació en 400 milions, suposa 150 escoles menys, 390 escoles bressol menys o 210 CAPs menys.

Deies també: "El 85% de la recaptació total de l'impost de successions el va pagar un 15% dels contribuents."

És a dir, sense entrar en el tema dels tipus, en el que tens molta raó, el 85% dels declarants més pobres deixen de pagar els 150 milions que pagaven, i el 15% -a mí em sona que comín va dir el 10%, però la meva memòria és la que és- dels declarants més rics deixen de pagar 450 dels 850 milions que pagaven.

Em sembla al·lucinant.

Salut, i gràcies per la resposta.

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Pregunta, si el meu pare em deixa 1.000 €, per dir una xifra que pugui tenir sota el matalàs, no pagaré impostos i ningú veurà això com un acte de deslleialtat perquè aquesta transacció no es vegi gravada. I deixem clar que els diners són nets, no en negre. En canvi, si jo hereto 1 milió €, per què hauria de pagar l'impost? El principi seria el mateix l'únic que canvia és que com és una xifra molt més elevada, s'acostuma a tenir més en un banc que no pas a casa. I aleshores, com la transacció queda "registrada", ve Hisenda després i clatellada!

Solució: tenir comptes compartits (condició: estar-hi tots a bones) i quan vegis que s'acosta el fatídic moment, anar al banc i retirar els diners. Total, si tinc firma al compte ningú m'ha de dir res. I després que vingui Hisenda i li diré que jo i me'l pare ens els vam gastar al Bingo.

M'equivoco? De béns materials (habitatge) ja no em fico.

Salutacions