21 de gener 2010

Enraonant sobre la immigració



Avui he sentit una vegada més la història dels cupons. - M'han assegurat que una veïna d'una amiga d'una cunyada ha vist amb els seus ulls un àrab que ha entrat al Mercadona (potser era el Caprabo) i ha carregat dos carros. Fins amunt, nen, peix fresc, vedella, fruita, verdura, pernils... - Pernils?, un àrab?... -Sí, sí, pernils, igual són per a vendre'ls, vi... - Vi?. Sí, sí m'ho ha dit la meva cunyada, sis o set ampolles de vi, i a l'hora de pagar, han ensenyat un tíquet de l'Ajuntament, que et donen si ets immigrant i se n'ha anat sense pagar.

I ja ens podem preparar, perquè s'apropen eleccions i s'esmolen les armes. El PP, PxC i CiU lluitaran frec a frec per a obtenir l'atenció de l'arrel racista del país, que té les dimensions del Pi de les Tres Branques. Tornaran, ja ho veuran, els videos electorals en els que es compara un àrab amb un delinqüent (recorden en Duran?), es demanaran l'acreditació de "normalitat" als estrangers i potser l'abdicació de la seva fe (recorden en Mas?) i en definitiva s'empraran eslògans que deixaran estorats els historiadors l'any 2110 (com ara, "No hi cabem tots"). Amb el llibre d'en Lakoff a la mà, la dreta catalana es prepara per atiar les meves baixes passions, on ja no calen raons.

Si m'ho permeten, però, els hi voldria aportar deu dades sobre la immigració a Catalunya, per a intentar retornar (ni que sigui per un instant) al camp de joc de les raons. Enraonem sobre la immigració?

1. Durant els deu darrers anys, Catalunya ha acollit més immigració que en qualsevol altre moment de la seva història. És cert. Però d'ençà 1900 Catalunya sempre ha tingut un saldo migratori positiu (amb només dos petites excepcions, 1935 i 1980). A l'ADN de la Catalunya moderna hi ha el cromosoma de l'acollida. Convé recordar que Catalunya també genera emigrants, com ens il·lustra en Miquel Calzada: uns 80.000 el 2008, repartits per tot el món.

2. Els dos darrers anys, el volum de la immigració ha decrescut de forma exponencial. La migració és un fenomen econòmic, que creix en èpoques de bonança i decau en èpoques de crisi. De fet, la immigració ha estat un element essencial en el decenni daurat de l'economia catalana. El conegut estudi de Caixa de Catalunya considera que sense la immigració, Espanya hauria passat d'una taxa de creixement del PIB del 2,5% entre 1995 - 2005 (el tercer més alt de la UE) a un creixement negatiu.

3. El percentatge de població estrangera a Catalunya (dades de 2008) se situa entorn el 15%. És immigrant un de cada set catalans. Aquest percentatge està per sota de la major part dels països del nostre entorn. En el món, hi ha més de 50 països que tenen un percentatge de població immigrant per sobre del 15%.

4. La immigració es distribueix per tot el territori català. La regió amb major percentatge de població immigrada és Girona (20%), seguit de les Terres de l'Ebre (19%). Amb molta diferència, l'àrea amb menys immigració és la Catalunya Central (11%).

5. Atenció al rànquing de municipis amb major població immigrant. En primer lloc... Castelló d'Empúries (on gairebé hi ha més estrangers que locals), després Guissona, Salou, Lloret de Mar, Ullà, Salt, Sant Pere Pescador, Pau, Roses... Amb l'excepció de Salt, es tracta de municipis amb rendes molt elevades. He calculat la correlació entre immigració i PIB i amb una r feble (però significativa), la correlació és positiva: hi ha més estrangers en els municipis més rics.

6. Un 30% dels immigrants estrangers són europeus (un 5%, italians) i un 35% són americans. Només un 25% dels immigrants són africans. Si no consideréssim la immigració de la Unió Europea (perquè estem en un territori Schengen), el percentatge de població estrangera baixaria al 9%.

7. La majoria de la població estrangera se situa entre els 15 i els 44 anys, amb una piràmide d'edats característica de piques. Si afegim el fet que el 80% de la població estrangera és població ocupada, arribem a la conclusió que la població estrangera contribueix a l'estabilitat del sistema social. Poca població en edat escolar i poca població envellida.

8. Els estudis estadístics demostren que no hi ha relació entre immigració i delinqüència. L'anàlisi de Miret i Rodríguez demostra que la taxa de criminalitat entre els nouvinguts és equiparable a la taxa de criminalitat dels residents. I tots els estudis avalen que la percepció d'inseguretat es manté estable, malgrat l'increment de la immigració.

9. Gairebé un de cada quatre matrimonis a Catalunya està integrat per almenys un cònyuge estranger. Els matrimonis mixtos tripliquen els matrimonis en els que tots dos són estrangers. Un clàssic a Catalunya: els catalans es casen amb els no catalans.

10. Un de cada quatre nens que neixen a Catalunya (catalans, oi?) té almenys un dels dos pares estrangers. La fecunditat entre les dones estrangeres és molt més alta que entre les dones no estrangeres.

Quadern de ruta. Tres propostes

1. La Catalunya contemporània és ja un mosaic d'orígens. Com Amsterdam, com Londres, com els Estats Units, com Vancouver. Ho és i ho serà en el futur. Els immigrants han vingut i es quedaran: viuen, procreen, estudien, aprenen i es relacionen. En un futur molt proper, la conductora de l'autobús serà d'origen xilè, el professor de música, de pares turcs, la guia del museu d'art, nascuda a Tànger, i la xicota del meu fill, de mare pakistaní. Tots ells seran i se sentiran catalans.

N'hi ha qui s'esgarrifa i qui se n'alegra. Tant se val. No es pot evitar. Vivim en un país dins un estat dins una Unió Europea, amb unes fronteres que ja no controlem. Els nous catalans, els nous europeus, són una realitat irreversible. Si un municipi creu que pot lliurar una batalla local contra aquest fenomen, més val que abandoni aquesta actitud de Quixot.

2. A un immigrant se l'ha de tractar com a un no immigrant. Té els mateixos deures que els locals. Ni un de menys. Quins?. Els deures que fixa l'Estatut i la Constitució. També té els mateixos drets que un local. Ni un de menys. Els drets i deures col·lectius són innegociables. M'és igual si la seva cultura no permeti que les nenes vagin a escola: l'escolaritza i punt.

Més enllà d'aquestes regles del joc, que cada individu exerceixi la seva llibertat individual com vulgui. Que mengi allò que vulgui menjar; que es vesteixi com es vulgui vestir; que pregui al Déu en el que vulgui creure. La nostra societat es fonamenta en la llibertat dels individus i només els estats totalitaris prohibeixen creences, vestits o festivitats. Si demà el meu veí vol fer-se budista, celebrar una festa d'ufòlegs, fer-se vegetarià o omplir la seva casa de reproduccions a escala 1:1 de Peps Guardiola, que tiri milles.

3. És cert que els immigrants amb menys recursos es poden concentrar en determinats barris i en determinats centres educatius. El meu fill va a una escola pública en la que meitat dels estudiants són nouvinguts. És cert que si no es recolzen els municipis i els centres escolars, es poden (es poden, no es donaran) tensions. Per això, la millor política d'immigració és la recepta clàssica que proposà el President Maragall: treballar a les escoles i a les escales.

Els eslògans ("no hi cabem tots") o les declaracions de cara a la galeria no tindran cap efecte sobre els barris i les escoles amb major tensió potencial. La inversió en els barris (la Llei de Barris) i en el sistema educatiu és l'única recepta viable. I si a més d'incloure aquests dos punts en els programes electorals, els partits decidissin que de la immigració no se'n fa ús electoral, farien més servei al país que tres-cents cinquanta alcaldes de Vic junts.

4 comentaris:

manuelc61 ha dit...

Gran lliçó per a tots els que volen fer de la immigració un arma electoral.

Com molt bé dius al final, només la millora de les polítiques socials por ajudar a solucionar els conflictes que es puguin produir, i que tampoc no hem de negar.

Ferdy ha dit...

Me ha gustado todo, ....tema calentito verdad ? Ya era hora que a muchos se les viese el plumero......Bien.....mientras tanto el mundo sigue rodando!!!!!!

Anònim ha dit...

Gent com tu que creu tenir la veritat absoluta a partir d'unes estadístiques falses empobreix el nostre país, Catalunya. Deus ser dels que creu que tots els immigrants venen nedant i surten a la tele... Venen per l'aeroport del Prat, no t'enganyis...
Visc en un projecte d'estat que em discrimina per ser CATALÀ, en un estat racista, on s'ajuda als que són d'una raça diferent a la meva. Els seus delictes són tolerats i els meus perseguits i la seva aportació és nul.la, se'ls permet estar tot el dia fent el gos intentant robar als nostres fills, violar a les nostres filles... i nosaltres els hi posem traductors a les farmàcies perquè els poguem entendre quan venen a buscar els seus medicaments, evidentment gratuïts, traductors als jutjats, i tutors a les aules... som un pais d'idiotes, començant per els que escriuen articles com el teu. Aquesta es la opinió que tenen de nosaltres, quan envien una foto al seu país on ensenyen el Mercedes de cinquena mà que s'han pogut comprar gràcies a la coca que venen als parcs on juguen els nostres fills, i el cotxet nou de trinca que paguem entre tots on passejar els seus bebés. Segui seguiu així... perquè no t'en emportes dos o tres a casa a veure què ens escrius d'aquí 3 mesos?

José Antonio Donaire ha dit...

No vull ser educat, anònim. No em ve de gust.

Volia dir-te que si les estadístiques són falses, ho demostris. I sí, que callis. Et volia dir que només un ignorant pot creure's les estúpides llegendes urbanes sobre el tracte de favor als immigrants. Volia dir que t'equivoques i volia utilitzar arguments, però no em ve de gust.

Només aprofito per dir-te que és un ésser despreciable i abjecte. Que em fas fàstic. Que la gent com tu treu el pitjor de mi. Que ets un imbècil i un ignorant. Que el racisme és probable la més despreciable de les baixes passions de les persones. Que només desitjo que t'hagis de veure forçat a emigrar i que et rebi un imbécil tan imbécil com tu.

Criticar les persones només pel seu color de la pell, no donar la més mínima oportunitat a una persona, perquè el seu color de la pell és per tu la prova suficient de que és no mereix res, pensar-se que som una terra de blancs perfectes contaminada pel ferum dels de fora, és un discurs nazi que només mereix que tinguis una vida desgraciada.

Has embrutit aquest blog amb la pudor del teu discurs racista. Jo no vull jugar al joc d'hutus contra tutsis, ni a la creuades, ni a les guerres santes, ni al comerç d'esclaus.

Tinc molts defectes, però no jutjo a ningú pel seu cogonom, el seu origen o la seva llengua. Per exemple, no sé quin és el color de la teva pell (amagada en la covardia d'un anònim, és clar, perquè els racistes sou això, uns covards), no sé si ets blanc, negre o mulat i, en canvi, sé que ets un perfecte imbècil.