03 de febrer 2010

Vegueries = federalisme

Soc federalista. El federalisme ha estat una de les paraules clau de la història política de la Catalunya contemporània. Si féssim un núvol de tags de la tradició política catalana, el terme federal destacaria per sobre de la resta. El principal problema del terme és que els independentistes o els sobiranistes (és a dir, els independentistes light) temen que la seva adscripció al federalisme esdevingui una renúncia a l'Estat català. I, per això, a la darrera dècada s'ha produït una mutació curiosa: els nacionalistes han esdevingut estatalistes. I, per tant, obertament antifederals. Molts independentistes volen reproduir tots els problemes dels estats moderns (i totes les seves contradiccions) a escala catalana. El problema no és l'arquitectura, diran, sinó l'arquitecte.

El principi rector del federalisme és l'organització bottom - up de la presa de decisions. Tot allò que es pugui fer en un nivell inferior de l'administració, que no s'elevi al nivell superior. Per això, l'àtom del federalisme són les localitats (o, en el seu defecte, les agrupacions de les localitats). I no només perquè a l'ADN de la democràcia trobem la polis, la ciutat, sinó perquè l'escala ideal per a connectar administradors i administrats és l'escala local. Envejo el model escandinau en el que les ciutats gestionen els seus models escolars, la política lingüística o les polítiques actives laborals i, per això, destinen, set vegades més recursos per càpita que els nostres municipis.

Per això són tan importants les vegueries. El Govern de la Generalitat gestiona ara la major part de la despesa pública del país. Però els despatxos de Via Laietana o del Passeig de Gràcia es troben situats molt lluny de la plana de l'Urgell, de les zigazagues de la Cerdanya o del curs del riu Ebre. El model escolar del Baix Empordà no pot ser el mateix que el de la Conca de Barberà o el del Vallès Occidental. No es pot fomentar la inversió a l'Àrea Metropolitana de Barcelona de la mateixa manera que al curs alt del Llobregat o la plana de Lleida. El concepte de seguretat a Sabadell no és el mateix que a les urbanitzacions de Calonge o als disseminats de l'Alt Urgell. N'hi ha moltes catalunyes i aquesta pluralitat és una riquesa, un patrimoni, però mereix ésser gestionada de forma plural.

Les vegueries són el govern de la cantonada, la cartografia a 1:50.000, la gestió de la diversitat, el primer pas d'un país veritablement federal. Tant és si la capital se situa a Villaarriba o Villaabajo; tant és si la frontera se situa a una banda o a l'altra del riu Kwai. Perderem dioptries si estem tot el dia llegint la lletra petita. El que realment importa és que s'inicia la Llei de vegueries, una de les lleis que milloraran el país. Un salt necessari cap a una Catalunya federal. Avui, les altres catalunyes ballem per un peu.

16 comentaris:

Narcís Sastre Fulcarà ha dit...

Vegueries sí, però ens deixem coses importants pel camí, com la reforma del mapa municipal i del comarcal. Tampoc queda clar que passarà amb els consells comarcals. Si pots, llegeix les recomanacions fetes des del Col·legi de Geògrafs, que van per aquest camí. M'esperava una llei més valenta i comprensiva: una llei d'organització territorial de veritat. Aquí la meva opinió: http://narcissastre.blogspot.com/2010/02/vegueries-canviar-ho-tot-perque-no.html

Quim Loras ha dit...

Curiosa reflexió si més no, però el que em preocupa és que les vegueries esdevinguin un altre cementiri de polítics en decadència, un cost més afegit que no se si ens podem permetre.
De totes formes jo segueixo apostant per l'estat propi sense complexes amb respecte per tothom i sense exclusions de ningú, i no descarto el federalisme com a pas previ si no hi ha un altre remei, el que està clar és que el model actual és insostenible sobre tot económicament parlant.
Et convido a que facis una ullada als postulats del CCN (Centre Català de Negocis)ja em diràs.

una abraçada.

Quim Loras.

popota ha dit...

Compro federalisme, compro vegueries, compro que alguns nacionalistes volen reproduïr el mateix esquema anti-federalista que mantindrà les penoses diputacions per ordre del "govern amic". Però hi ha de tot. Aquesta AENA en miniatura que han fet els pressumptes federalistes del tripartit n'és un bon exemple.
Salut,

don-aire ha dit...

No entenc els arguments de l'Espadaler.

1. Les vegueries s'han de crear sí o sí, perquè ho diu l'article 90 de l'Estatut de Catalunya. Punt. ¿Com podem reclamar altres administracions un respecte per l'Estatut si nosaltres mateixos no ho fem?.

2. Tot i que vegueries i municipis (i comarques) formen part de l'Informe Roca, no entenc perquè ara s'agafa com un tot. En quin lloc està escrit que si no es reforma el mapa municipal no es poden crear les vegueries?. Per què no?. És més: Quina relació té el mapa de vegueries i el mapa municipal?.

3. Em nego a acceptar l'argument burocràtic. Em nego a acceptar que la raó de pes per la qual no s'han de fer les vegueries és que s'incrementa la despesa pública. Si és així, desmuntem els municipis, els consells comarcals, les comunitats autònomes i fem un organisme únic, més econòmic . No entenc com es pot admetre l'argument econòmic - burocràtic en la gestió pública. Jo em nego a entrar en aquesta discussió.

4. El principi rector és molt simple: la proximitat crea una administració més sensible a la realitat i per tant amb moltes més possibilitats d'invertir els recursos públics en aquelles necessitats pròpies de la geografia del lloc.

Aquests dies he sentit destacats dirigents (ep, de tots els partits, del PSC també) dir el següent: "Enlloc no està escrit que l'administració regional (sic) millori la gestió". Naturalment, res no garanteix un bon govern, perquè depèn entre altres coses dels governants. Però dir que no s'ha escrit res sobre federalisme i eficiència pública demostra una ignorància preocupant.

RESUMEIXO. Si només es poden crear les vegueries després de reformar tot el model territorial català (municipis inclosos), ja ens podem oblidar de les vegueries.

don-aire ha dit...

Quim.

El federalisme no és un pas previ a l'Estat català. El federalisme és una forma diferent de gestionar les nostres competències (ja sigui com a Estat propi o com a comunitat autònoma). Es pot ser federalista independentment de si vols un estat propi o no.

I com li he comentat a en Jaume, estic en desacord d'emprar l'argument econòmic. M'explico. Un dia, uns amics d'Osca em vam venir a veure al Parlament; jo els vaig explicat què feia, què fèiem i com funcionava. Després de dues hores, la seva conclusió va ser: "Tot això està molt bé, però costa molt diners. Massa diners. No seria més econòmic que no hi fos?". Efectivament, ens estalviaríem molts diners si no existís la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Mesurar els organismes a partir dels recursos que costa és, des del meu punt de vista, un error.

Em miro què diu el CCN

don-aire ha dit...

Popota

Si no t'expliques, el teu comentari queda com una rebequeria.

Narcís Sastre Fulcarà ha dit...

Donaire,

no em respons. El que digui l'Espadaler és el de menys. De fet, també li faig una crítica, igual que a tots els partits i polítics locals més preocupats pel nom que per la cosa. La reforma del mapa administratiu de Catalunya ha de partir de la base, però no es fa. Que potser l'Informe Roca era un document inútil? Repeteixo, vegueries sí, però racionalitzem i clarifiquem el mapa i el rol de cadascuna de les administracions. En el cas de l'AMB, la confusió que hi ha entre el paper de la nova administració i els consells comarcals és evident. No podriem dir que la nova AMB és (de fet, com ja s'havia dit amb antiguitat) la "comarca de Barcelona"?

popota ha dit...

Deia que compro federalisme i vegueries -vaja, que compro el post-, i que no compro la simplificació de que els sobiranistes estan en contra del federalisme i els altres no. I hi afegeixo l'exemple del model aeroportuari català, tot citant el Germà Bel:

"El sistema aeroportuari de la Generalitat és similar al d'AENA?
El model que aplica la Generalitat és, en substància, el que ha proposat Blanco per a tot Espanya. Una AENA catalana més políticament correcta.

També és un model criticable?
Tant com ho és AENA. La substància és la mateixa."

Salut,

don-aire ha dit...

Jo crec que sí que et contesto.
A mi m'agrada molt l'Informe Roca. El compro al 90%. I no és un document inútil.
El meu argument és un altre. ¿Per què NOMÉS es poden crear les vegueries SI (I NOMÉS SI) s'ha ordenat el mapa municipal?. Si el que vols dir és que seria desitjable, jo hi estic d'acord. Però si el que vols dir és que només amb un mapa municipal net es poden crear les vegueries, doncs no hi estic d'acord.
Si el que m'estàs dient és que el problema són les comarques, la meva resposta és: "I tant". Però per desgràcia el segon document de l'Estatut va atorgar un estatus a les comarques que no tenia el primer redactat. Dos partits polítics van tenir por d'obrir el meló comarcal. I ara l'Estatut aprovat, vigent, i per tant indiscutible, diu explícitament quines competències tenen les comarques.

Si les vegueries estan bé, si Catalunya necessita un model descentralitzat, si la gestió millora amb la proximitat, hauríem de celebrar (em sembla) la creació d'aquest ens. Millor les vegueries que les no vegueries.

don-aire ha dit...

Popota

És que barrejar AENA amb federalisme és pervertir el concepte de federalisme. Jo he dit en altres ocasions: jo vull un sistema aeroportuari amb majoria empresarial i minoria no qualificada de les administracions local, catalana i estatal. Però la discussió sobre el model aeroportuari no necessita dels clàssics del federalisme.

Si el que em vols dir és que entre els polítics d'ERC, d'ICV o del PSC n'hi ha uns quants que no es creuen el federalisme, jo etc dic que tens tota la raó.

Anònim ha dit...

La Catalunya federal, José Antonio? Llegeixo amb perplexitat aquest concepte i no sé si és una broma o una tesi. Pensava que l'únic federalitzable era Espanya i que aquesta era la causa dels socialistes catalans. Heu tirat la tovallolla? Suposo que la definició de federals a Espanya es algú que espera un tren en un desert on ningú ha posat vies. Per tant, abandonada per fi l'estació fantasma, potser comenceu a buscar noves icàries. La Catalunya Federal? Sona bé. Però abans de convertir-nos en federals hem deixar de ser espanyols. Més que res perquè no podran haver-hi vegueries sense deixar anar el llast de les províncies. Ànims, esteu en el bon camí. Tants anys a l'estació sense vies us podien haver glaçat l'ànima. Cordials salutacions d'un independentista sobiranament convençut.

don-aire ha dit...

M'agradaria que m'expliquessis (a veure si ho puc entendre) per què la Catalunya federal exclou l'Espanya federal. Us esteu fent un embolic.

El federalisme implica TOTES les administracions. El federalisme implica:

1. Uns ajuntaments molt més forts
2. Les vegueries que descentralitzin la GdCat
3. Un Govern català descentralitzat
4. Una Espanya federal
5. Una Europa dels pobles
6. Un món plural

El problema és que alguns reclamen l'Espanya plural, però travesses l'Ebre i es tornen centralistes.

Jo vull una relació federal amb Espanya. Tu no. Em sembla bé. Però la proposta d'una Catalunya federal no té perquè aplaçar-se a la Catalunya independent. Ja podem començar ara.

popota ha dit...

I parlant del Rei de Roma, el Gobierno amigo i els companys federalistes ajudant, as usual:

El vicepresident primer i ministre de Cooperació Territorial espanyol, Manuel Chaves, ha recordat que només l'Estat pot canviar els límits de les províncies catalanes, referint-se a la llei de vegueries aprovada dimarts. No s'ha volgut pronunciar sobre si el govern espanyol està disposat a canviar dues lleis que s'haurien de modificar per poder crear les set vegueries i s'ha limitat a dir que està esperant rebre la llei per estudiar-la. Ha recordat que 'hi ha lleis orgàniques i una Constitució' on consta que 'no es poden modificar les províncies amb una llei d'una comunitat autònoma ni tampoc es pot alterar el caràcter de circumscripció electoral ni els límits provincials'.
Ha explicat que 'esperarem a veure què diu la llei, però el que diu la Constitució és que, si bé la Generalitat té competències per 'organitzar' la divisió territorial , 'alterar' els límits provincials és competència de l'Estat'. Ha fet aquestes declaracions responent a preguntes dels periodistes, al final d'una roda de premsa sobre el Pla E a la localitat de Mejorada del Campo, situada a Madrid.

La Generalitat té ben clar que, 'd’acord amb l’Estatut, els consells de vegueries substituiran les actuals diputacions provincials', segons la nota de premsa difosa dimarts. Les vegueries tindran una doble condició: 'el Govern de la Generalitat s’organitzarà territorialment en demarcacions veguerials, i la cooperació local s’organitzarà en consells de vegueries.'

don-aire ha dit...

PRÈVIA

Jo no crec en amistats polítiques.
Em sembla raonable que dos governs socialistes defensin interessos diferents, tant com entenc que l'alcalde d'Ascó no estigui d'acord amb en Mas.
És lògic (jo diria, que molt sa) que els diversos nivells de l'administració topin, discrepin i defensin els seus interessos.

SOBRE EL TEMA

En Chaves té raó i no la té.
Catalunya, Estatut en mà, pot trossejar les províncies i crear la Catalunya Central, les Terres de l'Ebre o la Vall d'Aran. Cap problema pel que a les diputacions - vegueries. El problema s'origina amb la vegueria del PIrineu, que "trenca" tres províncies i això ha de passar per Madrid. Lògicament.
Hi passarà, s'aprovarà i a una altra cosa, papellona

Els companys federals són els que van votar l'Estatut.

popota ha dit...

No sé si s'aprovarà o no. A hores d'ara, la única cosa que se sap és que no se sap res, ja que els que ho han de fer -Chaves- no diuen ni que sí ni que no.

D'altra banda, aprofito per compartir un article escrit per un dels companys federalistes que van votar l'Estatut al Congreso del Reino -això sí, després de treure del preàmbul la paraula federal i deixar-hi els drets històrics, en coherència amb la manera com van tombar la pretensió maragalliana de que aparegués la paraula a la Declaración de Santillana-, en que s'oposa explícitament el federalisme. És molt entenedor en quant a la confusió que tenen alguns federalistes catalans que no distingeixen entre federalisme i el que apareix als textos legals aquí, que s'anomena autonomisme. El títol és "Estado de las autonomías versus Estado federal", no cal dir que molt encertat:

http://www.josemariabenegas.es/pdf_artyensayos/estado_del_las_autonomias_versus.pdf

És allò de que amb segons quin tipus de companys, o compañeros, no calen enemics, ji.

Salut,

Signat: Popota, a Proud Friend of Pi i Margall.

Imma ha dit...

Perdoneu però no en se tant com vosaltres, per tant mireu el meu text com el que pensa la el català de peu
Si que hi ha el perill de burocratitzar més Catalunya amb les vagueries però per culpa de pertànyer a Espanya, m’explico ( i hi estic a favor... sóc neta d’un impulsar de les vagueries... no vull dir noms doncs n’hi varis ) :
Entenem que amb una federació, tindríem un govern Central com tots els països , fins i tot els federals. Llavors tindríem les províncies que entenc serien eliminades.
Llavors tindríem per tant les Vegueries conservant les comarques I finalment els Ajuntaments.
Que passa ¿ doncs perquè necessitem les Diputacions? Clar, depenen d’Espanya.
Com deixarien de tenir-les? Quan siguem independents doncs mentre estem a expenses dels que ens deix o no deix Espanya imaginem que aconseguíssim la possibilitat real en quant a la partició territorial i divisió jurídica ( siguem fastigosament realistes , l’estatut serà retallat per desgracia i fàstic ... ves a saber que ens quedarà ), com que una diners vindran del govern central català que alhora depèn del govern espanyol i alhora si seguim essent espanyols el que no faran es no tenir-hi representació ( doncs no voldran ) i tindrem les Diputacions, seguirem tenint un embolic econòmic que molts se n’aprofitaran com venen fent tots a la mínima que veuen la possibilitat de no fer res cobrant.
Aquí es quan s’embolica.
Si fóssim independents ja seria qüestió nostra de organitzar el federalisme en forma de vagueries només dependria de nosaltres, dels catalans, eliminant burocratitzacions i creant competències i formes no vistes fins ara. Mentre estiguem a Espanya..... estem amb les mans lligades.
Crec que SI podem tenir vagueries mentre estem encara amb Espanya però no tindrem la seva importància , pes i utilitat fins que siguem lliures en quan a distribuir les seves competències directament amb la Generalitat.
Es com ara ho veig..... evidentment cal informar molt més al català del que passa i de que és tot això per tal d’aprendre en que ens equivoquem en les nostres opinions i sobretot per lluitar. No podem lluitar per una causa que no coneixem o no coneix tot català.
Salutacions a tots.