19 d’abril 2010

Política sense èpica


Els combats necessiten èpica. Abans que els soldats juguin amb la mort a les trinxeres, el faulista ja haurà escrit les raons de la guerra. I no esperin matisos en els relats èpics: els bons són molt bons i els dolents mengen nadons per sopar. Els herois no tenen problema de conciència ni han de visitar el psicòleg de guàrdia perquè la Línia Maginot entre el bé i el mal és tan nítida com la frontera entre el bon gust i Sálvame Deluxe. Els combats polítics també precisen de l'èpica. Els qui voten volen ser els protagonistes de Il Quarto Stato de Pelliza da Volpedo, els guerrers que usen el vot com si fos un cop de falç. I per això els discursos polítics es basen en faules entre el bé i el mal, entre el Cel i l'Apocalipsi, entre Jacob i l'Home de Negre.

Por fortuna, les regles del joc comencen a canviar i els faulistes han anunciat un armistici: No més narracions infantils, no més pols entre el jin i el jan, ni DVD ni tarantinos. En Jaume Collboni serà (és) un excepcional cap de campanya. No esperin una conversió sobtada i siguin indulgents amb la síndrome d'abstinència dels eslògans fàcils. Però forcem, entre tots, un canvi d'estil. S'imaginen un discurs polític sense caputxetes ni llops, sense hansels ni gretels, sense Perry l'ortinorrinc ni el doctor Heinz Doofenshmirtz?.

D'entrada, obviem el discurs infantil del Piove, porco governo. És absurd intentar amagar els encerts del Govern actual. Hi ha una evidència empírica de l'obra de govern tan contundent, que no es pot amagar sota la catifa. Despres, podem admetre que un nou govern no seria cap daltabaix i que el país funcionaria també amb un altre President i amb un altre Govern. Fins i tot, hauríem admetre els mèrits dels uns i els altres, hauríem de recuperar el valor del matís, els tons del gris, el sentit comú de l'aiguabarreig. És aquesta la mort de la política, l'inici del tan-s'hi-valisme?. Al contrari. Si despullem la política de la seva disfressa infantil, podem retornar al debat de les idees, dels projectes, dels models, d'allò que afortunadament ens fa diferents. Contra el foc a discreció dels eslògans i els somriures profident, discussió sobre punts calents. S'imaginen una campanya amb MATs, nuclears, transvassaments, escoles públiques, laïcitat, impostos, velocitats variables, contaminacions, vegueries, paisatges, reformes laborals, presons, barris o parcs naturals?.

Mentre els estrategues polítics signen la Pau de Westfalia, em temo que la política 2.0 encara manté la flota a Jutlàndia. Si la política 2.0 havia de ser el preludi d'una política alternativa, s'està convertint en una àncora de l'èpica política. Una curiosa paradoxa: Les noves formes de política poden ser els franctiradors de la vella política, on no hi ha cap espai per al combat de les idees. A un costat del ring, els qui consideren que el Govern actual és l'equivalent a les set plagues bíbliques: On ha trepitjat el cavall del tripartit mai més no creixerà el verd. A l'altre costat, els qui consideren que un govern conservador tancaria les escoles, els hospitals, les llars d'avis i les penyes blanquiblaves.

Em temo que, si no posem remei, els piuladors seran els faulistes del futur. Els mateixos llops, les mateixes caputxetes, però amb només 140 caràcters i un hashtag convencional.

11 comentaris:

Xavier Barrachina ha dit...

Les eines 2.0 són això, eines. Si no hi ha una estratègia prèvia d'utilització d'aquestes eines amb objetius "lloables", no farem res. Estic d'acord en què les 2.0 hauran de tenir una funció prioritària en el debat polític els pròxims anys, però abans hem de canviar la manera de comunicar (de relacionar-nos, de fet) entre polítics i ciutadania.

Carles Garcia ha dit...

Potser el problema és precisament el que apuntes al final del post... es pot fer un combat d'idees a base de missatges de 140 caràcters?
A més a més, cal sumar-hi el fet que a la xarxa costa molt poc entrar-hi quan m'agrada i sortir-hi quan no m'agrada... en aquestes condicions, realment es pot tenir un debat deliberatiu?

ricardespelt ha dit...

Estic d'acord Don. De fet, fa dies que pensava en publicar un post amb aquesta idea. D'alguna manera , ja ha començat la campanya i els mitjans tradicionals ja juguen al combat de ring:
no hagués pogut fer unes entrevistes més avançada conceptualment la Terribas a TV3, per exemple?

http://www.theplateishot.com/lang/ca/algunes-de-les-preguntes-que-hagues-fet-assegut-a-la-cadira-de-monica-terribas/

D'altra banda, el ring s'amplifica a la xarxa...els llops ja estan a punt, per saltar i desrosen la presa sense cap mena de racionalitat. Com si d'una lluita fonamentada en la genètica del contrincant.

Jo pensava, i penso, que això de la política 2.0 era una altra cosa, perquè aquest joc no hi jugo.

popota ha dit...

Signar la pau amb l'altre està bé. Tanmateix, el problema que esmentes no millorarà res de res fins que sigui una postura comuna no només no callar sinó denunciar els companys de trinxera que fan política-escombreria. Poder, es pot, les altres coses són brindis al sol.

Anònim ha dit...

Tens tota la raó. M'havia apropat encuriosit al twitter perquè tothom deia que aquesta era l'escenari de la política participativa i m'he trobat més del mateix o pitjor.

Ramon P. ha dit...

És un bon moment per rescatar tots els comentaris crítics de l'oposició en els darrers dies del pujolisme. La gestió d'en Pujol havia estat més que correcta i l'oposició va crear el missatge antigovern que ara li està esclatant a les mans.

pedro ha dit...

aquí l'únic govern conservador és el teu Donaire.

don-aire ha dit...

Pedro

Quan dius "teu", què vols dir exactament?. Vols dir el nostre Govern de la Generalitat (el teu, el meu i del veí)?. O vols dir el govern de José A. Donaire si governés en José A. Donaire?.

don-aire ha dit...

Xavier

La situació és encara pitjor. El 2.0 pot acabar essent l'espai de resistència de la mala política.

Carles García

De moltes formes. Amb conversa, amb enllaços, amb dades... Recordo un debat en twitter sobre l'impost de successions que va tenir un nivell de profunditat molt elevat.

I el món no s'acaba a twitter. En el meu cas, molt sovint empro el blog com una teràpia d'ampliació argumental i d'intercanvi lent d'idees.

Ricard

Una altra política 2.0 és possible

Popota

Potser més que criticar els companys del partit, és més efectiu que les crítiques siguin generalitzades. Si l'audiència calla, malament.

Anònim

La pregunta bàsica és "Com ho podem fer millor?"

Ramon

Crec que tens raó en aquest punt

sociata ha dit...

AQuest Pedro, cada dia és més burro. Tu critiques que la gent utilitzi la idea de govern conservador i en Pedro en comptes de llegir la crítica se sent aludit, ell sabrà perqué. Jo sí que vull dir que un govern de CiU seria conservador:

- Es carregaria l'impost de sucessions que ara només grava els molt rics
- Derogeria la llei del cinema, per protegir els interessos corporatius de les majors (la majoria amb capital de la burgesia catalana)
- Defensaria a capa i espasa l'educació privada i concertada
- Lliuraria el sistema aeoroportuari català a les empreses privades, en connivència amb el PP, que defensa el mateix
- Es carregaria la prohibició de la publicitat estàtica en carretera, com va intentar en la llei, defensant els interessos del lobby comercial per sobre del valor del paisatge
- Engegaria la màquina del trasvassament del Roina
- Es carregaria el projecte d'unió dels tramvies de BCN i reduiria l'amplicació del metro, més cotxes, menys transport públic
- Modificaria el Pla d'infrastuctures i recolzaria més autopistes en comptes de més trens
- Es carregaria la velocitat variable, perquè no creu en el canvi climàtic (Teixidor dixit)
- Deregoria les cartes del paisatge
- Modificaria els traçats i limitacions dels parcs naturals en projecte
- Impulsaria una modificació del mercat laboral que permetés acomiadar amb un bonus del McDonald's
- Faria una llei antimesquites
- Es carregaria les vegueries
- COngelaria les PIRMI, com ja va fer en el seu moment
- Tornaríem al model assistencial dels serveis socials, que tan bé va executar el Clerias
- Tornaríem a un model de PUOSC que recompensi els municipis taronges i castigui els municipis "desafectes"
- Modificarien el pla de democratització cultural, com ara el Pla de biblioteques, per la linia de la cultura elitista del Govern Pujol
- Retrocés en el Codi Civil, seguint les directrius derechonas d'Unió

CiU representa la burgesia paràsita que viu de rendes. Per mi el millor exemple és la defensa brutal que va fer dels interessos d'unes poques empreses vinculades a CiU que monopolitzen els anuncis en carretera i que van intentar per tots els mitjans carregar-se en la trmitació de la llei. Hi ha alguna cosa més paràsita que gunayar diners a base de posar tanques i cobrar-les a preu d'or, traficant amb alcaldes, concessions que van en contra del paisatge de tots?. Què aporta al país aquesta riquesa de viure de rendes?

CiU també representa la supressió de l'impost als molts rics (faltaria més), ara que la modificació de l'ISD exclou fins i tot les fortunes mitjanes. CiU fa de defensor dels interessos del lobby que està sufragant la seva campanya. Tu treus l'impost i jo et pago el DVD.

CiU representa el model Aznar Quien le ha dicho a usted que yo quiero que conduzacn por mi. Res de limitacions ni de controls. Campi qui pugui a veure qui té els airbags més grssos.

CiU representa els beats que consideren que un homosexual és una perversió, que de família només pot haver una, que les dones haurien de preocuparse més dels nens, que més misses i menys moros, que el nudisme és ua provocació i que el divorci atenta contra la llei de Déu.

No se si són conservadors. Li diem de dretes a seques i així ens entenem tots.

popota ha dit...

Veiem-ho am un exemple, benvolgut Donaire:

Fa una estoneta, un socialista ha twittejat el seguent citant a més una font especialitzada en la política de femer:
"Pensa presentar-se ara amb Anglada? "Ramon Tremosa: membre al FB de 'Stop immigració sense control'""

Al blog de Miquel Iceta llegeixo el seguent compromís electoral del president Montilla:
"Una immigració sense control és inviable. I no la permetrem."

Em sembla obvi que aquests actes de hooliganisme no es controlaran pas fent apelacions genèriques, sinó amb un pas endavant dels que teniu prestigi i trajectòria suficient com per fer reflexionar els eixelebrats de la vostra trinxera. I el mateix val per als altres, evidentment.

Salut,