14 de juliol 2010

14 de juillet

Le jour du Quatorze Juillet, je reste dans mon lit douillet
La musique qui marche au pas, cela ne me regarde pas.
Je ne fais pourtant de tort à personne en écoutant pas le clairon qui sonne
Mais les braves gens n’aiment pas que l’on suive une autre route qu’eux…
Non les braves gens n’aiment pas que l’on suive une autre route qu’eux…
Tout le monde me montre du doigt, sauf les manchots, ça va de soi.

Traducció més que lliure

Quan arriba el dia de la nació em quedo en el llit tal que un nadò
Els himnes i les marxes militars jo me'ls passo pel Camp de Mars
Jo a ningú no vull pas molestar si amb la desfilada canvio de canal
Però els prohoms de la nació només toleren les adhesions
Però als prohoms de la nació no els hi agraden les desercions
M'escridassen "Ets un botifler", excepte els muts, deixem-los fer

2 comentaris:

alexandra ha dit...

Gran Brassens!! Hi ha una versiò traduïda al castellà per Pierre Pascal genial, sovint cantada per Paco Ibañez tot i que l'han arribat a cantar molts artistes diferents...
La teva està molt bé també, el què em pregunto és, el perquè l'has posada? per les lletres? perquè era 14 de juliol i t'ha vingut al cap? en crítica a la pèrdua de cultures regionals (nacionals) degut a la França unitaria??
Jo la canto perquè al ser Andorrana i no poder triar co-príncep en veig en un problema!

alexandra ha dit...

*em (veig en un problema), perdò!