09 de juliol 2010

El meu lema

Federalistes mosquejats, independentistes antiestatut, autonomistes amb crisi de fe, magrebins integrats, apòstols de la lletra petita, portaveus del desencís, gallegs a la recerca d'un altra Espanya, turistes que passaven per allà, populars indignats, ecologistes, filòlegs, taxidermistes, professors de dança africana, dissenyadors de webs... La meitat del país més u seran a Barcelona el 10 de juliol per a fer públic el seu enuig. Cada mosqueig és personal i intransferible. Cada raó és una raó més. Benvinguda sigui.

En una societat 2.0, el més rellevant no és qui encapçala la manifestació sinó qui s'hi adhereix. El més rellevant no és l'eslogan comú, sinó la suma dels lemes individuals. El que farà de la manifestació un espai d'acollida i una expressió de les veus del carrer és el Flickr de l'endemà amb les banderes republicanes, les estelades, les senyeres, les proclames individuals, els eslògans de rebuig, les pancartes escrites a mà, les cares pintades i la sensació que, per un dia, el país és la saludable suma dels individus diversos.

Estic ja preparant la pancarta. El meu lema és:

LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D'AUTONOMIA

Quin és el seu lema?. Més a #elmeulema

6 comentaris:

Manuel ha dit...

Llàstima que hi hagi tants als que aquesta diversitat no els agrada gens ni mica, i volen imposar el seu pensament únic.

àngels ha dit...

El meu lema: Catalunya Dempeus!

popota ha dit...

Molt d'acord en què cadascú hi vagi pel seu motiu -no tant pel fet que el President Montilla hagi imposat la capçalera, quelcom que no passava a Catalunya des que Aznar ho va manar l'11-M, i Piqué i Rato van acabar la manifestació sortint per potes-. Jo, personalment, estic molt agraït al TC, i em manifestaré amb l'únic objectiu de pressionar els nostres diputats perquè deixin de fer pallassades al carrer i actuin on ho han de fer, això és, a les institucions en què els hem posat.
Pel que fa a la consigna, la meva seria: "¡Al loro! ¡Hay algunos que dicen ser federalistas y no lo son! ¡Que no les embauquen!"
Perquè n'aprenguin, uns fragments del recurs de l'abogado del Estado a les ordres del Govern amic dels compañeros federalistes, que recull la sentència:
"Así, la creación, posición, función y régimen de los Estatutos de Autonomía en el ordenamiento constitucional español no se acerca a la propia de las Constituciones de los Gliedstaaten en las uniones federales clásicas, aunque cabe que se dé a un Estatuto —dentro de ciertos límites constitucionales— una apariencia que recuerde la de las Constituciones de los miembros de una federación. (…)
Por otro lado, a diferencia de los Estados federales clásicos, las Comunidades Autónomas nacen a partir del reconocimiento del derecho a la autonomía por parte de un constituyente unitario (arts. 2 y 143.1 CE), y el mismo carácter unitario sigue ostentando el titular del poder de reforma (arts. 167 y 168 CE), dado que las Comunidades Autónomas sólo tienen reconocida una facultad de iniciativa (art. 166 CE, en relación con el art. 87.2 CE). De otro lado, mientras existe una relación de primacía entre la Constitución Federal y las de los miembros federados, sin que esto signifique subordinación jerárquica de las segundas, en nuestro Derecho el Estatuto de Autonomía ha de conceptuarse como norma infraconstitucional jerárquicamente subordinada a la única Constitución española, con arreglo a la interpretación que ésta haya recibido del Tribunal Constitucional.(…)
Los evidentes corolarios de la inferioridad jerárquica del Estatuto respecto a la Constitución son, por una parte, que el contenido y la existencia misma del Estatuto quedan disponibles para el poder constituyente constituido o poder de reforma constitucional…"
Salut,

popota ha dit...

Hola,
Molt d'acord amb la pluralitat de la manifestació, per bé que em sembla impresentable la imposició de la capçalera per part del President Montilla -que només té precedents a catalunya amb el que va fer Aznar l'11-M, havent de sortir Rato i Piqué per potes com, zas, sengles ninjes-.
Jo estic agraït al TC, i em manifestaré amb l'únic objectiu de pressionar els meus diputats perquè no facin el pallasso al carrer i es dediquin a fer la feina on toca, çò és, a les institucions on els hem posat.
El meu lema seria: "¡Al loro! ¡Hay algunos que dicen ser federalistas y no lo son! ¡Que no les embauquen!"
Perquè n'aprenguin, uns fragments del recurs de l'abogado del Estado a les ordres del Govern amic dels compañeros federalistes, que recull la sentència:
"Así, la creación, posición, función y régimen de los Estatutos de Autonomía en el ordenamiento constitucional español no se acerca a la propia de las Constituciones de los Gliedstaaten en las uniones federales clásicas, aunque cabe que se dé a un Estatuto —dentro de ciertos límites constitucionales— una apariencia que recuerde la de las Constituciones de los miembros de una federación. (…)
Por otro lado, a diferencia de los Estados federales clásicos, las Comunidades Autónomas nacen a partir del reconocimiento del derecho a la autonomía por parte de un constituyente unitario (arts. 2 y 143.1 CE), y el mismo carácter unitario sigue ostentando el titular del poder de reforma (arts. 167 y 168 CE), dado que las Comunidades Autónomas sólo tienen reconocida una facultad de iniciativa (art. 166 CE, en relación con el art. 87.2 CE). De otro lado, mientras existe una relación de primacía entre la Constitución Federal y las de los miembros federados, sin que esto signifique subordinación jerárquica de las segundas, en nuestro Derecho el Estatuto de Autonomía ha de conceptuarse como norma infraconstitucional jerárquicamente subordinada a la única Constitución española, con arreglo a la interpretación que ésta haya recibido del Tribunal Constitucional.(…)
Los evidentes corolarios de la inferioridad jerárquica del Estatuto respecto a la Constitución son, por una parte, que el contenido y la existencia misma del Estatuto quedan disponibles para el poder constituyente constituido o poder de reforma constitucional…"

Anònim ha dit...

56000

Anònim ha dit...

Ejpaña confon unitat amb uniformitat. Quan la unitat prové de l´esclat de les potencialitats de la seva diversitat. Algú els hi ha explicat en aquests 300 anys?