10 d’octubre 2010

Dos apunts sobre immigració



El xup-xup xenòfob es cuina a foc lent, però quan s'apropen les campanyes els fogons cremen de valent. I em temo que això és només l'inici d'una cursa entre partits polítics, que com els detergents competiran a veure qui renta més blanc. Mentre els polítics es diverteixen imaginant un país de pell blanca blanquíssima, he anotat en la meva Moleskhine un parell de detalls que voldria compartir amb tots vostès.

Comencen les classes. S'acumulen les il·lusions, els projectes i els nervis dels primers dies. Repasso la llista dels gairebé 140 estudiants que tinc assignats. Hi ha àrabs, xinesos, romanesos, sud-americans i altres nacionalitats que no he pogut desxifrar. Aquesta és la notícia: Els immigrants ja han arribat a la Universitat i en pocs anys ocuparan les places de neuròlegs, de gestors urbanístics, de biolègs en una planta de compost o de creatius d'una agència de publicitat. Hi ha immigrants més enllà dels barris d'immigrants. I tenen estudis.

Les previsions demogràfiques apunten que el 2020 a Catalunya hi haurà més emigrants que immigrants. I només cal revisar les previsions de creixement econòmic del sud-est asiàtic, de Brasil o Argentina, de l'Índia o de l'Àsia Central per sospitar que en el futur els catalans (i els andalusos, toscans, bretons i tirolesos) iniciaran un èxode professional pel Planeta. A Mikimoto i el seu "Afers exteriors" se li gira feina. Els discursos xenòfobs (de fet, tots els discursos) són com un boomerang i demà tractaran els catalans nouvinguts (que seran molts) com els tractem avui a ells. I, particularment, no descarto instal·lar-me a l'illa de Borneo en el futur.