11 d’abril 2011

Un estiu excepcional










Aquest any les expectatives del turisme mediterrani són excepcionals. Una combinació de factors s'han sumat fins a crear una alineació perfecta dels astres, que beneficia les possibilitats del turisme a casa nostra.

La "crisi" nord-africana és la xocolata del lloro

Contràriament al que es comenta en tots els mitjans, la situació política del nord d'Àfrica no és un factor clau pel futur del turisme a casa nostra. Veiem-ho amb un exemple. Tunísia rep 7 milions de turistes internacionals, dels quals la meitat venen d'Europa; la resta són fluxos de proximitat que no es veuran alterats per la crisi o, en tot cas, que no optaran per destinacions europees. Amb una hipòtesi d'una caiguda de la meitat de les entrades (que és una hipòtesi pessimista), implica una caiguda d'un milió i mig de visitants. Si Catalunya fos capaç de mantenir la seva quota d'un 8% del mercat mediterrani europeu (que és una hipòtesi molt optimista), implicaria uns 120.000 visitants. Que és menys de l'1% dels 14 milions de turistes internacionals de Catalunya.

El turisme català és prou sòlid, prou fort, com per no dependre dels efectes negatius de les destinacions competidores. Les seves expectatives depenen molt més de les seves pròpies fortaleses.

Els mercats de proximitat, preparats per la invasió

L'economia europea sembla reactivar-se, especialment en el gegant alemany i, en menor mesura, els Països Baixos i el mercat anglès. En aquest cas, s'han unit dues forces motrius molt importants en el turisme. Primer, la contenció de l'activitat turística durant un llarg període de crisi, el que ha acumulat la "necessitat turística". I, en segon lloc, un elevat estalvi domèstic alimentat per les expectatives en temps de crisi. La suma de "varis anys sense poder fer turisme o fent un turisme molt contingut" i "varis anys estalviant diners" proporciona un resultat esperat d'un fort increment de les arribades, però també de les pernoctacions i sobretot de la despesa mitjana.

Els mercats llunyans entren en joc

Segurament ja saben que la segona destinació de Catalunya, després del mercat veí de França és "altres", un epígraf que inclou els mercats no tradicionals. Tots els indicadors apunten a una veritable eclosió del mercat rus, amb una classe mitjana i mitjana - alta consolidada i molt interessada per l'oferta mediterrània. Però les notícies que arriben d'altres llocs d'origen com Israel, Polònia i Sudamèrica (especialment Brasil) són igualment molt positives. Per contra, el codiciat mercat asiàtic només tindrà una incidència puntual a la ciutat de Barcelona; hem de treballar més en la diversificació de les estades dels asiàtics i els increments de les estades mitjanes. Una previsió: El 2011 l'epígraf "Altres" pot esdevenir el principal mercat de Catalunya superant les estades dels francesos, tot i que és més difícil que arribi també a liderar el conjunt de les pernoctacions.

La crisi espanyola beneficia els fluxos de proximitat

Mentrestant l'economia espanyola (i catalana) no acaben de veure la llum al final del túnel i això es tradueix automàticament en una reducció de la distància dels fluxos i en un fort increment dels fluxos de proximitat. Els mercats català i espanyol creixeran també durant el 2011; el primer cap de setmana assolejat ja ha col·lapsat totes les carreteres d'accés, i només som a principis d'abril. És una molt bona oportunitat per intentar consolidar el bon mercat espanyol, que té una capacitat de creixement potencial a casa nostra extraordinària. Una destinació com la Costa Brava no pot tenir només 700.000 turistes espanyols.

Un bon any, un any de millores

La capacitat d'atracció del turisme català no només depèn de les condicions de la demanda, sinó també de la innovació de l'oferta. Destinacions com la Costa Brava, Barcelona, la Catalunya Central o els Pirineus (per citar-ne unes poques) han fet un esforç de renovació molt notable en els darrers anys. Aquest estiu aprendrem, de nou, que l'economia catalana necessita del turisme més que mai. Intentem aprofitar els vents positius per a millorar el sector, corregir els errors i apostar decididament per l'excel·lència i la innovació