29 de novembre 2011

Però si la consulta ja l'hem feta

Juny de 2006. El referèndum de l'Estatut obté prop d'un 74% dels vots favorables. No és estrany perquè la proposta d'Estatut té el recolzament dels dos principals partits del país, més ICV, amb l'oposició del PPC i d'ERC. Malgrat la duríssima ofensiva del PP i la crítica del cap de l'oposició en aquell moment, Mariano Rajoy, Catalunya digué sí a l'Estatut en una consulta democràtica.


L'Estatut diu moltes coses. Parla de drets, de deures, de competències, d'organització territorial, del poder local... i naturalment, també parla de finançament. En parla en diversos articles, però és el 206 el qui regula el compromís, l'acord, de Catalunya amb Espanya. I encara diria més, l'article 206.3 de l'Estatut defineix clarament la proposta catalana.

El 206.3 diu que el model de finançament, cito textual, "ha de garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat, i altres serveis socials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat". O sigui, nosaltres mateixos hem decidit en un consulta democràtica que el principi "aportació per renda i ingressos per població" és un principi just.

El Govern actual proposa el model de concert per a Catalunya. Com he explicat, el model de concert es basa en el principi "aportació per renda i ingressos per renda"; pretén que Catalunya tingui uns recursos per càpita per educació, sanitat i altres serveis socials superiors als de la resta de l'Estat. I vol fer una consulta no vinculant per avalar una proposta que contradiu l'Estatut de Catalunya, la màxima regla del país. Hem perdut el nord?. 

Jo sóc contrari al concert. N'hi ha qui és favorable, d'acord. Però el mecanisme per activar la proposta és només un: canviar l'Estatut. O bé la independència, és clar. La funció bàsic d'un govern, que vol ser seriós i responsable, és acatar les lleis o bé transformar-les, però no fer veure que no hi són. I l'Estatut no és una llei qualsevol. Si el Govern actual, que ara fa cinc anys defensava públicament el model de finançament de l'Estatut, ha canviat d'opinió, ara ha de canviar la llei.

I abans que ho esmentin, els recordo que la sentència del Tribunal Constitucional no toca ni una coma del model de finançament. El que vam aprovar és el que consta a l'Estatut. Paraula per paraula. President, la consulta ja l'hem feta. 

1 comentari:

marc ha dit...

que les lleis són per complir-les dius? Però serà perquè les complim tots no, perquè aquest estatut que tan defenses és sistemàticament incomplert per part del govern d'Espanya.