18 de desembre 2011

#congrespsc

6 comentaris:

Manuel ha dit...

"... és difícil admetre que la renovació no integri persones com Montserrat Tura ..." Amb tot el meu respecte per a la companya: integrar algú que porta com a mínim (no tinc dades anteriors) des del 1994 a l'executiva, és a dir 17 anys, és renovació? Ho sento, no entenc res.

José Antonio Donaire ha dit...

Tura representa una part (i molt àmplia) de socialistes que tenen una sensibilitat "diferent". Les seves idees i el seu tarannà connecta amb una part de la militància (certament no majoritària) i amb una part de la societat (aquí sí molt més àmplia).

Excloure una veu diferent (com també Maragall) és una forma de tancar portes i finestres.

Manuel ha dit...

Totalment d'acord. Però, repeteixo, això implica o representa renovació? Per què no diem les coses pel seu nom?

José Antonio Donaire ha dit...

Doncs representa evidentment renovació. Renovació d'idees, d'actituds, de formes..., una veu obertament dissonant en el discurs oficial dels darrers anys.

Manuel ha dit...

No era part del discurs oficial? I que hi feia, a la Comissió Executiva, que no n'era membre? Què no ha fet set anys de consellera (i per tant ens ha representat davant la ciutadania, contribuint a crear el nostre discurs oficial)? Quines eren les seves propostes diferenciades? (com veus tinc molts dubtes, tampoc no pretenc que me'ls responguis tots aquí ara)

José Antonio Donaire ha dit...

Durant els llargs anys d'un model de gestió tancat des de Nicaragua, hermètic, Tura ha representat la dissidència i la veu

Hi ha molts exemples, com ara aquest, aquesta, aquesta, aquesta...

Durant la meva època de diputat, no vaig sentir més que crítiques a Montserrat Tura perquè es desmarcava constantment de la línia central del partit. Em fa gràcia que ara se la critiqui perquè formava part d'aquella línia central.