21 de desembre 2011

Sis dubtes sobre la taxa turística



TT ja no és Trending Topic, sinó Taxa turística, una de les propostes que ha presentat el Govern de la Generalitat en la proposta de pressupostos 2012. En realitat, es tracta d'un projecte de llei, és a dir, una proposta legislativa que només serà norma si el Parlament l'aprova. És, per tant, un període de reflexió que permet ampliar, modificar, millorar o fins i tot retirar el projecte de llei.

En aquest context de debat obert, em permeto plantejar sis dubtes, no tant en el pols entre sí o no, sinó en el complex terreny del com.

1. Per què el Govern contradiu el programa electoral de CiU?

Prenem el programa de CiU i anem al punt 539, en el capítol de turisme. Cito textual: "539. Reclamarem al Govern espanyol l’aplicació d’un IVA reduït sobre el sector turístic i ens comprometem a no establir noves figures impositives que tinguin com a objecte principal gravar l’activitat turística". El programa de CiU deia explícitament que no aplicaran cap impost o taxa al sector turístic. I, per tant, el Govern està actuant contra el seu propi programa. I això és extremedament greu. Si els programes són paper mullat l'endemà de les eleccions, fem-nos un favor tots plegats: ni promeses, ni programes.

De fet, fa només unes setmanes, el candidat Duran i Lleida es comprometia a "treballar per la rebaixa de l'IVA turístic", d'acord també amb la promesa electoral del PP. Seiem un moment, prenem aire, agafem distància. L'11 de novembre un partit polític defensa rebaixar la pressió impositiva al sector turístic; aquest mateix partit un 20 de desembre (del mateix any) proposa incrementar la pressió impositiva al sector turístic. Què ha passat en 40 dies per a què es faci exactament el contrari del que s'ha promès en campanya?.

2.- Com es recapta?

És cert que l'impost turístic és molt comú en les destinacions turístiques. El que és més infreqüent és que  l'objecte de l'impost sigui l'estada en un establiment d'allotjament. A Jordània, l'objecte són les vendes turístiques, a Kènia el transport, a Argentina, Regne Unit o USA és l'entrada al país, al Nepal, el permís d'accés als espais naturals, a Indònesia el transport aeri...

No és una qüestió menor. A Catalunya, un percentatge molt significatiu de les pernoctacions no es realitzen en hotels, ni en càmpings, sinó en apartaments i oferta parahotelera, que no consten en l'article 83 de la proposta de llei. Els hi ho diré amb altres paraules: Un percentatge immens dels turistes que arriben a Catalunya no pagaran cap impost, que només serà repercutit sobre l'oferta convencional, especialment hotels i càmpings. És impossible garantir la universalitat de l'impost a Catalunya, si l'objecte de l'impost és l'estada en un establiment d'allotjament.

Per això, els números no quadren. A Catalunya hi ha 178 milions de pernoctacions, 145 si no considerem la segona residència (per què no, seria un interessant debat). Si la taxa es mou entre 1 i 3 euros, la recaptació hauria de ser molt superior als 200 milions, mentre que les previsions dels pressupostos són de 100 milions d'euros.

D'altra banda, es grava també qualsevol ús no turístic dels allotjaments. Ja sé que en aquest país tendim a confondre turistes i usuaris d'establiments d'allotjament, però hi ha molts casos en els que els hotels són ocupats per no turistes: El diputat que dorm a Barcelona perquè la sessió parlamentària s'ha allargat massa, el marit que decideix dormir en una pensió després d'una discussió de parella, el viatjant d'una empresa editorial que fa nit a Lleida o el transportista que ocupa un hotel de carretera camí de Polònia és un usuari d'allotjaments i no és un turista. Parlem de taxa turística, quan ni és taxa (és impost) ni és turística.

3.- Per què gravem?

Aquesta és una pregunta clau de qualsevol impost. Jo suggereixo que com a mínim canviïn l'article 80.2 de la Llei, on s'afirma sense cap sentit del ridícul que "aquest impost grava la singular capacitat econòmica de les persones físiques". Vostès entenen alguna cosa?. Senyor, ha de pagar un impost perquè té una capacitat econòmica "singular".

L'ecotaxa balear (que tampoc era ni eco ni taxa) sí explicitava l'objecte de l'impost: Es gravava l'impacte del turista sobre el medi ambient, de manera que l'impost compensava almenys parcialment els efectes negatius. En altres casos, es graven els costos afegits que implica la presència de turistes en un territori, com la gestió del patrimoni, la millora del mobiliari urbà, l'increment de seguretat... Hi ha qui grava la pèrdua d'oportunitat dels espais naturals protegits. La preservació d'un espai natural per al gaudi turístic impedeix l'aprofitament d'aquests recursos i, per tant, alguns països demanen als turistes que contribueixin en el cost de pèrdua d'oportunitat.

El que només generarà problemes és establir un impost que grava la "singular capacitat econòmica". Si no expliquem els turistes perquè els gravem, és fàcil que se sentin molestos. I fins i tot poden arribar a pensar (i això és el que suggereix l'article) que els gravem perquè demostren que tenen diners i nosaltres necessitem diners. Els impostos sempre han de deixar clar quin és l'objecte de l'impost, quina és la raó per la qual acordem demanar-li un esforç tributari.

4.- En què ens gastem els recursos?

Aquesta és una pregunta essencial. Al projecte de llei, com a totes les lleis d'aquest país, es desplaça la discussió al reglament, seguint la màxima de Romanones "Faci vostè la llei, que jo faré el reglament". Però sí hi ha algunes normes que queden fixades per llei i que permeten detectar els dos grans errors d'aquest capítol.

La llei preveu la creació d'un Fons per al foment del turisme, que recollirà els recursos recaptats. El problema és que la gestió d'aquests recursos serà competència exclusiva de la Generalitat: "Els departaments competents en matèria d’economia i turisme són els encarregats de gestionar aquest Fons, en els termes i condicions que s’estableixin reglamentàriament". I això és un error capital. No es pot exigir al sector que actuï de recaptador (i en la pràctica de principal contribuent) i negar-li alhora la possibilitat de gestionar els recursos.

La llei és ambigua en el destinatari del fons, que pot anar destinat a fulletons, a una fira de turisme, a un programa d'ambientalització turística, a la restauració d'una capella o a la creació d'un producte de wellness. Té més sentit, com deia en el punt tercer, que la llei concreti quin és el sentit de l'impost, per tal de justificar després la seva despesa. Si es pot dedicar a promoció, sostenibilitat, nous productes, qualitat, infrastructures... acabarà essent un calaix de sastre diluït, sense cap efecte sobre el model turístic del país.

5.- Per què no s'han de destinar els recursos a promoció?

Entre les funcions de l'impost, el primer que apareix a la llei és la promoció. I no, no té cap sentit que un impost turístic es destini a la promoció de la destinació, com a mínim per tres motius.

Imagini's que en el moment en què compra una Coca-Cola, nota que li cobren un extra per la política de màrqueting de la Coca-Cola. I quan anem a queixar-nos ens expliquen que l'empresa ha hagut d'invertir molts diners en seduir-nos, i que ara els hi hem de tornar una part d'aquests recursos. ¿Quin argument donem a un turista per cobrar-li els anuncis que hem pagat per a què vingui?. Jo no em veig amb cor d'explicar-ho.

El segon problema és que en aquests moment està vigent la llei de l'Agència Catalunya Turisme, que estableix (per llei) l'aportació directa del sector privat en la promoció turística del país. I no he vist cap dispossició transitòria que anul·li l'Agència. De manera, que ara li diem al sector turístic que col·labori en la promoció turística del país i alhora que faci de recaptador d'un impost als turistes per a millorar la promoció del país.

I el tecer problema és que els països més avançats en turisme han creat models de gestió dels òrgans de promoció molt més moderns. Tant A tout France (l'antic Maison de la France) com London & Partners (l'antic London Tourism Board) donen serveis a les empreses, i amb aquests recursos poden fer front a un increment de la despesa en promoció turística. Aquesta és la via de futur per la sostenibilitat de la promoció turística.

6.- Per què és un error la distribució local de l'impost?

El desgavell legislatiu s'apropa a l'absurd quan incorpora els ens locals entre els beneficiaris del fons. D'entrada, és una bona notícia que una part de l'impost es destini a les administracions locals, però no així. L'article 96.2. diu "el 25% de la recaptació del Fons ha d’ésser destinat a les administracions locals, en funció de la recaptació corresponent per establiments" i el 96.3. "El percentatge del fons gestionat per les administracions locals haurà d’ésser destinat al finançament d’actuacions concretes en l’àmbit de la promoció turística".

El sistema turístic català es basa en l'extrema mobilitat dels visitants, excepte en el cas de Barcelona. Un turista a Palamós visita Girona, Besalú, Empúries o Barcelona. De fet, la segona i tercera corona del litoral rep visitants, rep per tant els impactes, i només obté uns ingressos puntuals: El gruix de la despesa es queda a les poblacions hoteleres. Assignar els fons a partir de la despesa en allotjament és ignorar que els turistes es mouen en un sistema territorial complex. Té molt més sentit que la gestió del fons recaigui sobre les marques i no sobre les localitats.

Tampoc entenc per què les activitats de l'impost són tan obertes en el cas de la Generalitat i es limiten a la promoció en les localitats, precisament la despesa més inadequada de totes les despeses possibles. Per què s'obliga als municipis a gastar aquests recursos en promoció?.

Un mal projecte, que ha de ser revisat

El Govern ha fet un projecte de llei sense consens, sense diàleg, en desacord amb el seu propi programa, en contradicció amb les promeses realitzades fa només un mes, una llei injusta (no és universal), indefinida (no marca l'objecte de la llei), desorientada (no concreta la despesa) i tancada (no integra el sector en la presa de decisions). És un bon moment per repensar el projecte, consultar les empreses, madurar les decisions i esmenar els errors.

5 comentaris:

Hotel Hostal del Sol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Emili Albó ha dit...

Dues cosetes:

- El primer punt pot fer que no et prenguin seriosament. És molt trist, sí. Un govern, sigui del color que sigui, contradiu el seu programa electoral tant sols uns mesos després de les eleccions.
I aquí no només no ha passat res, sinó que criticar-ho és, fins i tot, un punt feble?
Sí, és així. La gent ja en té la pell morta de les promeses electorals incomplertes. I el fet que fòssis diputat socialista, començant amb aquest argument, és l'excusa perfecta per a desacreditar tot el que hi ha a darrera del punt primer. I la veritat és que el punt primer és gros, però tot el que hi ha als altres punts no s'ha de menystenir.

Jo me l'hagués estalviat. Tú ets molt valent.

- De petit, ingenu de mi, quan pensava que La Caixa era només la oficina de sota ca teva, havia pensat que a Catalunya l'AP7 era més cara que les altres autopistes de la resta de l'Estat ja que molts turistes entraven per aquí. Era la meva particular TT.
Potser per això, no em desagrada la idea. I no em desagrada encara que sigui jo qui l'hagi de recaptar. I no em desagrada encara que podria ser més justa.
Potser, ja que de jove havia pensat que s'invertia en territori, en turisme, etc. gràcies a les clatellades dels peatges de la Jonquera en avall, ara no em pot semblar malament la idea. Ja la tinc molt interioritzada. El que em preocupa més és:

a) Qui gestionarà els recursos recaptats? Una part la Generalitat, una part els ajuntaments... Anem malament. Acabarem reclamant
a la Generalitat la "Disposició Addicional Tercera" de torn per justificar que la Costa Dorada no té un Stand a Fitur?

b) Aquests recursos eclipsaran els que ja tenim destinats? Si no podem fer front a "les factures" de Ryanair serà perquè els del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava no han sabut invertir la part que els toca?

Les meves respostes? Cada territori ha de poder gestionar la major part dels recursos recaptats al seu territori. I com li convingui.
Potser a Barcelona li interessarà fer fulletons i a Montserrat posar un autobús llançadora.

I aquí és on més m'agraden les teves reflexions sobre Perquè gravem? i en què ens gastem els recursos?. Cal que l'esforç
del turista esdevingui una millora cap aquest. I per això aquest impost no ha de ser ambigu. Però encara menys ha de ser
el que més sembla: La gran solució contra la crisi? Que la pagui el guiri! Si recaptem més, no haurem de retallar tant.
I millor si els hi cobrem als turistes que no als avis amb la "mesura dissuasoria" d'un Euro per recepta. Venut així, no és d'estranyar que el 91% dels oients de "El món a Rac1" (Grup Godó) hi estiguin a favor. I si és per això, segurament, com més ambigua millor!

Ridaura ha dit...

Qui guanya diners amb el turisme a Catalunya? La immensa majoria s’allotja en apartaments que a més no estan legalitzats com a turístics. Només amb un cop d’ull a les taules d’Inputs i Outputs del negoci turístic veuríem que potser seria més correcte aplicar taxes turístiques al Mercadona, a Repsol o Endesa. I que les gestioni el propi sector, és clar!

Ridaura ha dit...

Molt bé la foto! No m'havia quedat amb el detall!

Un que pasa i s'ho mira ha dit...

Dona l'impressió que algú de la generalitat, posiblement en mas colell, s'ha posat tossut amb aquesta taxa. I ara que li plouen les crítiques no vol baixar del burro, per orgull. Aixó es força corrent amb els polítics (i també amb els altres ;-)
No entenc sino com, donant tots aquests arguments, encara continuarien defensant aixó. Ha de ser per tossudesa/orgull en acceptar que has fet un error.