18 d’octubre 2012

Una altra costa és possible


Al #teet02 hem obert un debat intens. Partim d'una constatació: Les destinacions clàssiques han arribat a una situació d'estancament. No vol dir que es prevegi una caiguda lliure, però sembla evident que si no s'actua, el futur d'aquestes destinacions clàssiques serà molt negre. Per tant, hem de trobar el clic que ajudi a les velles costes a recuperar la capacitat d'atracció.

La segona constatació és que no partim de zero. Com demostra en Salvador Calabuig a la seva tesi doctoral, el litoral porta molts anys assajant noves formes de turisme, que no neguen el model precedent, però que intenten reformular-lo. Hem inventariat cinc estratègies:

  • L'aposta per la qualitat, que segueix el camí de les Q de qualitat i els plans d'excel·lència. Recordeu el Futures?.
  • La sostenibilitat en destinacions que semblen insostenibles. Podem integrar el patrimoni en l'oferta de recursos?. Podem reduir l'impacte ambiental del turisme?. Té raó l'Iribas quan diu que el model més sostenible és el de Benidorm?.
  • El residencialisme o l'aposta pel no turisme. Aquesta és l'estratègia més curiosa: Aprofitar-se la imatge de marca turística per a crear nous elements no turístics, de residents a activitats productives.
  • La hiperrealitat que proposa Umberto Eco, ja sigui amb un gran parc temàtic (Barcelona World) o amb estratègies més modestes, i potser més realistes.
  • El turisme efímer, que se centra en esdeveniments tancats en el temps i l'espai i, a més, renovables.
Aquesta presentació explicita els trets principals de les cinc estratègies però, com sempre, el més rellevant és el que estem discutint al twitter. Podeu seguir al hashtag #teet02 les aportacions dels estudiants, dels assessors i dels qui volen dir la seva. Ens agradaria saber la vostra opinió.