27 de novembre 2013

Vuit respostes



Agraeixo a David Navarrete l'interés per l'aposta federal i agraeixo també que expliciti els dubtes. Dubtar és el primer pas per a aprendre i jo, que sóc un cagadubtes existencial no en tinc vuit de preguntes sobre el federalisme: En tinc vuit-centes. També, he de dir, la independència em genera dues tones de dubtes, però m'espero a plantejar-los quan s'editi la versió catalana del Scottish White Book.

Pregunta 1: El català serà idioma oficial a tot el territori del Regne Federal d'Espanya i, per tant automàticament a la Unió Europea?

Jo penso, com en Roger Senserrich, que això dels idiomes oficials és una castanya. La meva proposta seria que no n'hi haguessin d'idiomes oficials i que cada territori tingués la capacitat de decidir la seva política lingüística amb total llibertat. I si en Mohammed Pujol, President de la Generalitat el 2032, decideix que la documentació oficial del país ha d'estar en català, en anglès i en àrab, hauria de tenir la llibertat de fer-ho, que per alguna cosa és el President.

La Unió Europea hauria de tenir tota la documentació en anglès, que es la llengua franca, que haurien de parlar tots els ciutadans de la Unió. I si no en saben, que emprin el Google Translator. Gastem una fortuna en traduir tota la documentació a cinquanta-mil idiomes, i això permet que l'estratègia ambiental d'alta muntanya de la UE estigui traduïda al maltès, on el punt més alt és el Ta'Dmejerk a 253 metres. De fet, el discurs a Catalunya hauria de ser (crec) que o totes les llengües de la Unió Europeas són oficials (i per tant el còrnic, el sòrab, el val·ló, el sard, el frisó...), o ens quedem amb una lingua franca i ens estalviem aquest Babel.

El que em sembla fonamental és que l'estatus federal reconegui la veu pròpia de Catalunya a les institucions europees, que doti de plena autonomia a l'estat federal en la seva estratègia internacional, tant a la Unió Europea com en el conjunt del món. Aquesta sí em sembla una línia vermella.

Pregunta 2: El Regne Federal d'Espanya redefinirà el model de finançament dels estats federats que el composaran?

Naturalment. De fet, la reforma de l'arquitectura financera de l'Estat és irreversible, perquè les comunitats autònomes amb major dèficit (País Valencià, Illes Balears, Madrid) no acceptaran que es perpetuï aquest model. La proposta federal dotaria d'autonomia i responsabilitat als organismes federals, permetria una agència tributària pròpia que recaptés tots els recursos i fixaria un topall a la solidaritat, que podria ser el 66% del pressupost comú (que és el que es destinen a les partides socials).

De tota manera, la tensió és inherent als processos federals. El federalisme no és una escriptura sagrada que garanteix l'absència de conflictes, sinó una cultura política que es basa en els pactes, els acords i la gestió de la tensió. Els països federals conviuen amb la tensió entre les parts. En aquest sentit, recomano la lectura de l'article de Maite Careaga al Economic Growth de Dani Rodrik, en el que avalua la relació entre una estructura descentralitzada i l'eficiència fiscal del país mexicà.

I ja que entrem en aquest tema, reclamo una estructura federal de Catalunya. Necessitem que es despleguin les vegueries i que aquestes tinguin capacitat de maniobra i de decisió. I necessitem un reforçament del poder local, que és el mecanisme més eficient de democràcia directa. Aspiro a una organització similar a la danesa, on el poder local té competències en la política educativa i la gestió de les escoles, per exemple.

Pregunta 3: Si és així, exactament com afectarà el nou model de finançament a l'Estat de Catalunya?

La pregunta no està ben formulada. Els models de finançament afecten de dues maneres. La primera és a partir de les fórmules de recaptació i repartiment dels recursos públics. Però la segona és d'acord amb el comportament de l'economia d'aquest territori. De manera que ens afectarà de manera molt diferent segons quina sigui l'evolució del nostre model econòmic. Cap sistema preveu exactament quins beneficis generarà, perquè no tenim la capacitat predictiva d'Aramís Fuster o Sandro Rey.

La clau és fixar uns mecanismes que permetin a les finances públiques prosperar d'acord amb la prosperitat de Catalunya. Si hem d'entrar en detalls, jo en fixo cinc de línies vermelles: Recaptació de tots els impostos a Catalunya, capacitat normativa plena en el conjunt dels impostos (inclòs l'IVA), criteri de solidaritat amb el 66% de la recaptació pública, inversió en infrastructures equivalent al pes del PIB (computat en períodes de quatre anys amb compensacions econòmiques automàtiques en cas d'incompliment) i participació directa en l'estratègia econòmica de la Unió Europea.

Pregunta 4: La nova Constitució del Regne Federal d'Espanya detallarà exactament quins Estats el composaran?

No hi veig cap avantatge ni necessitat. La Constitució ha de fixar l'arquitectura econòmica i jurídica del país. Si Navarra decideix afegir-se al País Basc o Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears volen organitzar-se de forma col·laborativa i crear macroestats, que no ho impedeixi un text normatiu. Tot i que la tendència és sempre escriure el màxim possible de consignes a les constitucions, em permeto suggerir una constitució lleugera, que fixi unes regles del joc i doti als territoris d'autonomia per a prendre decisions, sense que el TC de torn es dediqui a posar el dit a l'ull.

Pregunta 5: Si és així, quan està previst que es reformi la Constitució del Regne d'Espanya per a transformar-lo en el Regne Federal d'Espanya?

No hi ha cap data. Ni hi ha una agenda, ni un quadern de ruta. Un dels grans partits del país, s'hi ha compromès, però la reforma constitucional precisa de dos terços del Congrés i això implica la participació del PP.

L'estratègia és la següent. Si Catalunya decideix en referèndum que aposta per la via federal, l'Estat haurà de fer front a una demanda democràtica, especialment perquè sap que és la darrera oportunitat per tal d'evitar la secessió. En segon lloc, la pressió internacional serà absoluta. I, en tercer lloc, les comunitats que més guanyarien amb una reforma constitucional estan governades pel PP (Madrid, Illes Balears i País Valencià) i aquest meló s'ha d'obrir tard o d'hora.

Pregunta 6: Com a súbdits, la nova Constitució del Regne Federal d'Espanya inclourà un mecanisme clar i senzill que ens permeti decidir periòdicament sobre si volem que l'Estat esdevingui una República Federal?

No ho crec. Uns pocs països del món reconeixen a la seva constitució el dret d'autetderminació dels territoris que la integren. Estic segur que si mai redactem una constitució catalana no incorporarem aquest principi a la carta magna. És lògic: Els estats nació es basen en el principi decimonònic de la unitat cívica de tota la societat ("Nosaltres els ciutadans") i cap estat pot gestionar l'espassa de Dàmocles d'un referèndum. I si la decisió ha de ser periòdica, la capacitat de pressió de les parts farà inviable el projecte col·lectiu.

Hem de ser seriosos. O apostem per un model federal o marxem. I si és el primer, assumim un compromís de gestió de la complexitat, sense l'amenaça diària del cop de porta. I si alguna cosa hem après d'això que anomenem "el procés" és que les voluntats col·lectives pesen més que les normes i que no necessitem que un article ens reconegui el dret a decidir.

Pregunta 7: La Constitució del Regne Federal d'Espanya derogarà la preeminença dels mercats per damunt dels nostres drets socials com a súbdits?

És una bona pregunta. No dic que la resta no ho siguin, però aquesta és especialment rellevant. La primera resposta és que no em puc plantejar un canvi constitucional sense una reflexió profunda sobre què volem ser, com volem ser i com refem el model econòmic, social i territorial d'això que anomenem estat. La segona resposta és que no esperaria que les constitucions ens solucionin els problemes. Qui ha de fer front als reptes són els governs i aquests han de tenir autonomia per a prendre decisions, sense haver d'estar rellegint a cada minut la constitució. I la tercera és que qualsevol projecte econòmic s'ha de fer a escala europea. Aquesta va ser una de les moltes visions lúcides del President Maragall: La necessitat de construir un projecte polític d'esquerres en el conjunt de la UE.

Pregunta 8: El Regne Federal d'Espanya demanarà perdó pels crims del Franquisme i derogarà, entre d'altres, el "judici" al President Companys?

Crec que no ho ha de fer. Un sistema democràtic no ha de disculpar-se per les barbaritats executades per un govern militar colpista. Jo demanaria explicacions als règims democràtics europeus (aquests sí, democràtics), que van perpetuar el dictador a canvi de bases militars, el control del comunisme i el profit econòmic d'una vulgar plutocràcia. 

2 comentaris:

José Antonio Donaire ha dit...

Veig que m'he equivocat amb la pregunta sisena.
Jo apostaria directament per una república federal. Crec que es donen les condicions objectives per a abandonar la monarquia.
Si no és possible, perquè ja tenim prou fronts oberts, no crec que es pugui fer una monarquia que s'hagi de replantejar cada deu anys. Les monarquies només es poden canviar amb un canvi de règim i això implica un canvi de constitució, com a mínim,

José Antonio Donaire ha dit...

Veig que m'he equivocat amb la pregunta sisena.
Jo apostaria directament per una república federal. Crec que es donen les condicions objectives per a abandonar la monarquia.
Si no és possible, perquè ja tenim prou fronts oberts, no crec que es pugui fer una monarquia que s'hagi de replantejar cada deu anys. Les monarquies només es poden canviar amb un canvi de règim i això implica un canvi de constitució, com a mínim,