Si el teu fill juga a futbol...


No hi ha transferències, ni pancartes que demanen samarretes. No hi ha cues a l'entrada, ni fotògrafs amb objectius immensos. No hi ha salaris, ni declaracions, ni rodes de premsa, ni onades a les grades. Però diria que el futbol de base recull millor l'essència d'aquest esport que la coreografia d'egos repentinats del futbol professional.

Si el teu fill (o la teva filla) juga a futbol, potser et reconeixeràs en alguna d'aquestes situacions.

  1. Després d'una setmana particularment dura, sempre tocarà jugar en un poble que està a la quinta forca, en dissabte i a primera hora.
  2. Per contra, si aquell dissabte és un d'aquells escassos dissabtes de l'any en els que decideixes sortir per la nit, el partit serà el diumenge i, naturalment, a primera hora.
  3. Coneixes molts pobles i ciutats del país. Saps on són Vilamaluc de les Tres Torres o Sant Pancraci de Dalt i pots situar en el mapa el seu camp de futbol. Això sí, no tens ni idea de com és l'església o la Plaça Gran. 
  4. En totes les ocasions, la bossa d'esports del teu fill tindrà una peça (digues-li mitjó, digues-li samarreta) d'un altre company. Amb una sola excepció: Quan hi manca una peça, que és la bossa d'un altre company. De vegades, les peces s'han intercanviat de tal manera que el repartiment precisa d'un complex algoritme.
  5. En les poques ocasions en què vas a un camp de futbol d'un equip gran, et sents una mica Paco Martínez Soria a la capital. "Heu vist quines graderies?". "La banqueta té seients folrats!". "Quins lavabos".
  6. La bossa després del partit fa la mateixa olor que el cadàver d'una família de mofetes. Si retornes a casa amb tres nens més, la pudor s'impregnarà en el teu cotxe com si fos un tattoo. 
  7. Constates que l'era del disseny encara no ha arribat a una part del país, quan veus els logos i tipografies de les empreses de les samarretes o les valles publicitàries: Lampisteria Manolo, Grues Pèlach, Cistelleria Puig Domènech...
  8. Un altre tema que precisa d'una reflexió serena és el dels himnes. Si els himnes són les clavagueres de la música, els himnes dels equips de futbol base són com una sessió de karaoke d'un comiat de solters gal·lesos vestits de Bugs Bunny. 
  9. Entre els pares i mares hi ha molta diversitat, però sempre trobem un personatge mític. És un pare, normalment ex jugador, que corre a buscar les pilotes que surten per banda i intenta recordar els seus vells temps amb un xut potent, que normalment acaba a l'altra part del camp. 
  10. Si et un pare novell i vols que no se't noti, només cal que cridis en intèrvals regulars "De cares" o bé "de cares a les pilota". És com una mena de codi intern entre pares, una contrasenya iniciàtica. 
Partits sota la pluja, derrotes de dos dígits, entrenaments tres cops per setmana, Micolor familiar, cerveses en got de plàstic, boletes de goma per tota la casa,... Però per sobre de tot el futbol base és aquell orgull primari quan el teu fill marca un gol fantàstic o fa aquella aturada impossible. 



Comentaris

Iñaki Murua ha dit…
En más de una, desde luego :-)

Eso sí, si tu hijo es defensa o pivote defensivo, será un despeje bien hecho, un corte o cruce a tiempo... ;-)

Ya, ni te cuento si es árbitro de fútbol base, donde no hay pinganillos, ni árbitros auxiliares, ni cuartos árbitros...

Els meus disculpes per no escriure en català

Entrades populars