Gigapropaganda

A poc a poc, que és el contrari de #tenimpressa, el país es prepara per a un procés de debat entre dos grans models: un nou país o una vella relació. N'hi ha una tercera opció aparcada en la via del mig, que és una nova relació. Necessitem un debat, una lluita de paraules entre el sí i el no. El debat és inevitable, perquè tard o d'hora els catalans votarem i, per fi, sentirem els arguments del no.

Mentrestant, el #sísí va guanyant cada plaça, cada taula de restaurant, cada calçotada, cada timba de botifarra. El sí guanya per incomparença del rival. I és tan gran el silenci del no, que podem caure en l'error de perdre el nord. De pensar que no hi ha cap raó, per minúscula que sigui, contra el sí. Que no hi ha espai per al dubte. Un #noupaís vol dir també admetre la fragilitat, la incertesa, la por, les escletxes. Vol dir mirar-te al mirall i reconèixer una per una totes les teves arrugues. Vol dir saber-te imperfecte i, fins i tot, un punt temerari. 

La #gigaenquesta és un violent exercici de propaganda, que anticipa el país de les meravelles quan en aquest país Alícia és Sánchez - Camacho. I no m'agrada. És més. Em violenta. Em preocupa. I m'avergonyeix. D'entrada, deixem d'anar a les cases de la gent. El porta a porta és spam a escala 1:1. És una migdiada interruptus, unes croquetes a mig fer. Els debats públics, als espais públics. 

La #gigaenquesta diu: "Ara és l'hora d'escoltar tothom". I no se m'acut un principi més noble: Escoltar. Sentir les raons dels altres. Normament, quan el que vols és escoltar et planteges alguna mena d'enquesta qualitativa, o crees un focus grup, o dissenyes una enquesta pilot a partir de grups que apuntin les necessitats bàsiques. Les enquestes més complicades de fer (ho dic per experiència) són les que volen recollir la veu de la gent, per definició diversa i complexa. La gigaenquesta diu també que està recollint les principals propostes de la gent per a construir un nou país. Democràcia deliberativa, en diríem. 

La #gigaenquesta són sis preguntes. Sis preguntes tancades. Si d'això en diem escoltar la gent, necessitem un sonotone. I em perdonareu la broma però amb sis preguntes n'hauríem de dir microenquesta. O nanoenquesta. Anem a veure-les una per una. Som-hi?


El document del Consell Per la Transició Nacional xifra el "guany" de la independència en uns 5.000 milions, que està clarament fora de l'intèrval 8.000 - 16.000. I aquest document és una anàlisi "ceteris paribus", és a dir, partint de la idea que amb la independència no s'altera (ni positivament ni negativa) l'economia catalana. En realitat, és impossible saber quan "guanyarà" o perderà Catalunya amb la independència, perquè depèn de tants factors que l'equació no es pot resoldre. 

Passem ara a les respostes. La gigaenquesta ja dóna per fet que serem molt rics i ens proposa tres escenaris: Millor infrastructures, millor serveis o menys impostos. No sabem si podem escollir-ne dues. O si podem ampliar amb altres opcions. Jo, si tinguessim més diners, voldria més inversió en transport públic, una aposta per energies renovables, el desplegament d'una llei de la dependència i un model impositiu molt més progressiu. Les tres opcions que em plantegen em semblen no simplistes, sinó infantils.


Si fem un país nou, estarem en una economia món i, potser, en un marc europeu que delimita el marge de maniobra dels estats. Hem de saber explicar que la independència no vol dir la capacitat de fer-ho tot, perquè en una economia global (i en una zona euro) hi ha un munt de decisions que depenen de nivells legislatius superiors o de sistemes econòmics transnacionals. No és ser independent i fer el que vols, sinó ser independent i administrar el teu marge de maniobra.

Sobre les respostes, ho reitero. No queda clar si és una resposta simple o multiresposta, tot i que en aquest cas parla de servei prioritari i s'entèn que és un. Lògicament, jo sóc especialment sensible al tema del sistema universitari. Ara bé, abans de posar la creueta a la (b) m'agradaria molt saber què s'entèn per millorar el sistema universitari: eliminarem els funcionaris?, crearem un sistema de competència meritocràtic?, mantindrem la barrera d'entrada dels estudiants a màsters caríssims?, especialitzarem les universitats?...


Cap país parteix de zero, perquè els països són construccions històriques, i per tant el #noupaís neixeria amb uns antecedents que són els que són. L'endemà, els partits i els polítiques actuals no tancaran la barraca i buscarem un Adolfo Suárez que comenci de zero. I tampoc crec que es pugui donar per fet que segur que renovarem la democràcia. Un dels principis bàsics d'una enquesta és que mai l'enunciat pot predisposar en sentit positiu o negatiu la resposta. Potser en el procés constituent s'aconsegueix renovar el model democràtic o potser no. 

I renovar la democràcia és un procés complex i extremadament fràgil. Podem apostar per un mecanisme bottom - up, pel model danès de governança local, per una democràcia deliberativa, per la tradició refrendària suïssa... Anem a veure les possibilitats d'aquest marc tan estimulant. Primer, regular els sous dels polítics, evitar la corrupció i més transparència. Bufa. Aquest és el gran exercici de renovació democràtica que plantegem?. Si aquestes tres opcions porten anys debatent-se en el Parlament i creant mecanismes amb més o menys encert.


Què puc dir?. La pregunta no només dóna per fet que entrarem a la Unió Europea, sinó que entrarem si volem. No és la UE qui ha de decidir-ho (perquè sembla ser que no hi ha cap mena de dubte), sinó que Europa ens ha de convèncer d'entrar-hi amb arguments sòlids. I ja veurem si entrem o no. 


"Alguns partits" només aparaeix en aquesta pregunta. La resta de temes no són opinions ni manifestacions dels partits, mentre que això del castellà ho han plantejat "alguns" partits. Excusatio non petita... D'entrada he de dir que l'opció (c) és tan evident que si només hem deixen triar una escolliré aquesta. I no conec cap persona a Catalunya que no pensi que és millor parlar moltes llengües que només una. De la (b) em preocupa que pensi que algú pot ser discriminat per motius lingüístics. Si en el #vellpaís no ha passat mai, com és que en un #noupaís podria passar?. I si em demanen l'opinió, falta una opció que és que el #noupaís no tingui llengua oficial. Als Estats Units no n'hi ha de llengua oficial i no els hi va gens malament. Ah, però no es tractava de demanar l'opinió?...


Aquesta és la metàfora de tota la gigaenquesta. Es dóna per fet que el dia 9 de novembre hi haurà eleccions. No hi ha cap espai (per petit que sigui) de dubte o de vacilació. No hi ha un profilàctic "aniria" o un preventiu "en el cas que". Votarem segur. Tindrem molts diners segur. Renovarem la democràcia segur. Els serveis públics milloraran segur. Trobo a faltar una setena pregunta en la que es garanteixi que amb la independència segur que perdrem pes i desapareixeran els michelins.

Acabo. El debat de les idees és un debat que només es pot regir pel principi de l'honestedat. La #gigaenquesta és un error catastròfic, en la forma i en el fons. És una taca de lleixiu en el tapís de la complexitat. És la restauració de l'Ecce Homo de Borja que va fer la Cecilia Giménez. És la porta petita de l'Imaginarium a l'entrada del Parlament de Catalunya. És un mix entre Avon i túppersex, amb preguntes de galetes de la sort. Són els testimonis de Jehovà vestits de groc, amb una bíblia d'un full i mig. 

Comentaris

Anònim ha dit…
Respecto a la entrada de Cataluña en la UE, y que el documento dice que pertenecemos a ella desde 1986, se puede afirmar que la manipulación es de libro. Quien firmó los acuerdos de adhesión a las Comunidades Europeas allá en los años 80... fue España, y no Cataluña. En el caso de que Cataluña se independizara de España, ésta no dejará de existir, no habrá principio de sucesión de Estado, puesto que de las 4 características que tiene un Estado moderno (territorio, población, gobierno y soberanía), solamente éstas se verían alteradas. Más allá del Derecho no existe nada, al menos, desde el punto de vista de Occidente, tal y como nos hemos dotado a nosotros mismos en esta parte de la tierra. Me gustaría que no se jugara tanto con las medias tintas, puesto que hace un flaco favor a la honestidad de los movimientos sociales.
ClàVdia #sisi ha dit…
M'agrada el valor que demostres dient el que penses, tant si molesta a uns com els altres. M'agrada saber que el escrius és el que realment penses i que no et fa por les crítiques. Estic d'acord amb tu en que necessitem més autocrítica i que serem un país millor si comencem a fer les coses bé des del principi. Votarem i guanyarem
Anònim ha dit…
D'acord, pot ser sí. No deixa de ser una iniciativa popular que és lliure d'expressar la seva opinió. Ja m'agradaria veure totes aquestes bromes i mala llet en les declaracions que fan els governants espanyols. Sempre som més papistes que el papa amb lo nostre, quan l'enemic és a fora. Tenen tot un aparell d'estat per a xafar-ho tot, unim-nos i deixem-nos de discussions per una coma, cullons.
Unknown ha dit…
Un crítica argumentada, però...
de la teva frase "La #gigaenquesta és un violent exercici de propaganda" entenc que exposes arguments per defensar que és propaganda però no he vist cap cap argument pel "violent".
O era el tema de les croquetes i les migdiades?
Donaire ha dit…
Anònim

En general, el més prudent en aquest procés és marcar els límits i també les possibilitats i acabar dient que hi ha un marge d'error. Moure'ns en el terreny de la incertesa.

Clàudia

Ho intento.

Anònim

Em preocupa aquest principi maquiavèlic, en el que tant és el que fem si la fita és bona. Quan més ens equivoquem, més ens afeblirem.

Santi

Violent com és una tempesta o un cop de porta, l'accepció segona de violent al DIEC que diu
2 adj. [LC] Intens, extrem.
No és un exercici violent perquè genera violència. sinó violent perquè és intens.
Unknown ha dit…
Puta! (segona accepció al DIEC)
Georgina Linares ha dit…
A veure si puc fer alguns comentaris al respecte... Ho intentaré.

Em sap greu que et violenti i t'avergonyeixi una mera enquesta porta a porta. Jo no ho veig com un 1:1 spam, sinó un tu:tu simple d'"Hola, bon dia..." i m'ha fet mal llegir el teu comentari, crec que fora de to, de "Són els testimonis de Jehovà vestits de groc, amb una bíblia d'un full i mig". Perquè primerament respecto als testimonis de Jehovà i en segon lloc, respecto a tots i cadascun dels voluntaris que s'han apuntat per participar a la Gigaenquesta.

No anem a fer debat, anem a buscar opinions i a escoltar a la gent que segurament mai ha estat escoltada.

Aquesta campanya l'elabora una empresa amb reputació i pel que em consta, exitosa, per tant, em mereixen tota la confiança. Si creuen que ha arribat l'hora d'anar a trucar timbres i que voluntaris de tot el país es passegin durant un matí per la ciutat preguntant als veïns, no hi veig la "violència", ni l'error en el fons ni en la forma.

Quan et mofes del nom "Giga", fent referència a que són 6 preguntes tancades, saps perfectament que el "Giga" no és pel nombre de preguntes, sinó pel nombre de cases a les quals es pretèn arribar, que és de 3 milions. I l'enquesta, sigui giga, nano o micro, ha estat pensada i repensada moltes vegades per arribar a l'objectiu marcat. Per tant, són les 6 preguntes adequades.

Referent a la pregunta 1, el Llibre Blanc especifica en el punt 2.1.1 de viabilitat fiscal i financera, que el "guany fiscal" que cada any tindríem a Catalunya en el cas de ser independents, seria el 6% del PIB català (i xifra ara el dèficit fiscal en el 8%, que són uns 16.000 milions d'euros).
Segueix indicant que en termes econòmics, un augment del consum, de la inversió o de la despesa pública, es considera que incrementaria el PIB i tindria un efecte multiplicador, per tant, els recursos del guany, es podrien dedicar a incrementar la despesa pública i/o rebaixar impostos.
Quin mal hi ha en consultar porta a porta, a la gent, "Com pensa que s'haurien de gastar?"

L'enquesta no és multiresposta, només es pot marcar una resposta de les que s'indiquen o no marcar-ne cap si no es vol. És lògic, que les respostes no poden (ni han de ser tant específiques) fins el nivell que tu exigeixes.

El tema democràcia i renovació, com sabem, els temps estan canviant, i el sistema de partits també, posant-hi ganes, il·lusió i dedicació, les coses poden canviar, poc a poc, però poden millorar. Tu ho saps millor que ningú que amb ganes i dedicació es poden crear projectes engrescadors a tots nivells. Per tant, esperança i paciència.

I bé, espero que de ben "segur" votem el 9N, ja que si els que fem la campanya "Ara és l'hora" no n'estem "segurs", ja quasi que podem plegar, no creus?

No m'agradaria que pensis que rebato la teva opinió, simplement, com s'indica aquí, és el meu modest comentari.

Per últim, et voldria convidar a fer la Gigaenquesta a la teva ciutat, ja saps que sempre hi seràs benvingut :)

Georgina
Donaire ha dit…
Santi, era vero. Utilitzo molt l'adjectiu violent com a sinònim de fort, poderós,... Si et fixes, no té sentit que un exercici de propaganda sgui violent, en l'accepció que comença a donar cops de puny a tort i dret. Jo, l'única forma d'interpretar "violent exercici de propaganda" és amb la segona accepció del diec.
Donaire ha dit…
Georgina

1. Un dels episodis més lamentables de la meva antiga vida política són els porta a porta. Són molestos, invasius i maleducats. També trucar per telèfon a les 21 hores per colocar-te una assegurança és una forma de molestar. Treballo moltes hores i per mi les poques hores que sóc a casa són molt importants i no em sembla bé que em viguin a veure si jo no ho he autoritzat abans. I diria que és sensació bastant universal.

2. Empro un llenguatge amb figures retòriques per evitar ser massa fred. És clar que la giga és giga per l'extensió, ja ho sé. I les metàfores són això, metàfores. Jo no ho agafaria al peu de la lletra.

3. Entenc que et molesti el post. A tu i a molts amics. Ho entenc perfectament. Però intento dir el que penso, perquè crec que sóc més útil criticant si veig una cosa criticable que callant. No és anar contra ningú, sinó tot el contrari: Demanar que fem les coses ben fetes. Lògicament, puc no tenir raó i es pot ignorar tot el post des de la primera lletra fins la darrera. Però crec que si anem callant, ens farem mal.

4. Sobre l'enquesta ho reitero: No recull l'opinió de la gent, no és coherent, són respostes molt nivell 1, estan manipulades, donen per fet coses que no sabem i destil·la aquest to "independència = paradís" que no és cert ni tan sols convenient. Jo demano (si és que tinc dret a demanar) una enquesta sincera, que digui que les coses seran incertes i difícils, però que ho intentarem. Sense enganys ni trucs de màgia. Amb la veritat per davant.

5. Sobre el Llibre Blanc, t'equivoques. El mateix llibre blanc diu una cosa que jo he escrit vàries vegades i hi vaig dedicar un post sencer (per cert, rebent tota mena de crítiques): El dèficit NO ÉS el que guanya Catalunya amb la independència. No ho diguem més perquè és fals, és empíricament fals.

Com diu el Llibre blanc, al dèficit fiscal hem de restar les despeses de ser un estat i, a més, afegiri-hi la compensació de la UE. 4000 M el 2011 (el darrer any de dades). Ara probablement seria bastant menys. I tot això, sempre i quam l'economia catalana es quedés com ara. Pot passar que ens vagi molt bé i pot passar que els mercats no confiïn en nosaltres o que el mercat espanyol s'enfonsi. Ves a saber. Diguem-ho així: El futur és incert i ens la juguem. Però val la pena.

Aprofito per dir que el mateix Llibre blanc (per cert, bastant discutible en alguns punts) diu que la situació de tresoreria inicial pot ser (diu pot ser) dramàtica i podem tenir problemes els primers anys. Problemes molt serioros.
Anònim ha dit…
Em sobte si més no que digui que la campanya del no encara no ha començat... o viu molt aillat o es que no ha encés la tele... La campanya del No fa temps que està i és la principal a tots els mitjans de comunicació espanyols, i consisteix en la campanya de la por i l intent de desprestigiar i deslegitimar al president Mas, als partits catalans i al moviment independentista, per altre banda la campanya del si té molt menys propaganda (evidenment no tenim tants mitjans de comunicació ni un estat darrera amb tanta gent...) es basa sobretot en la campanya de la il.lusió de construir un pais nou.

Per altre banda el porta a porta no és una intimidació a casa, tu decideixes si vols o no escoltar a gent que et ve a fer una enquesta, suposo que l' articulista poc s' ha mogut en altres democràcies molt consolidades per que el porta a porta és una campanya molt utilitzada en paisos occidentals, entre d' altres utilitzades també durant la campanya d independencia a Escocia (també es fan durant les campanyes electorals dels partits etc). A Suissa també és molt comú el porta a porta durant eleccions o referendums, ells estàn molt acostumats, una democràcia ben consolidada.
Si Espanya té un concepta de la democràcia prou nul, on els unics que han de fer campanya son els tertulians televisius molt sovint comprats per les ideologies de les cadenes, i poc participativa a nivell ciutadà no és culpa d aquesta campanya, convido a l' articulista a ser critic, em sembla bé, però a ser critic amb una visió ampla del món, no sota la cultura espanyola local que molt participativa i democràtica no ho és...
Zitron ha dit…
Me identifico completamente con la crítica de la forma y el fondo de esta campaña. De la forma porque es un tanto invasiva y además uno puede sospechar si no se querrá hacer un registro de adhesiones, lo cual es mucho más grave. Del fondo porque es una serie de eslógans para vender un producto, la independencia como paraíso terrenal, que no hace justicia a la seriedad e importancia de la posible independencia y sus efectos en la estructura institucional de España y Europa. ¿Qué mecanismo haría posible crear un país nuevo sin que se cometieran los errores cometidos desde la restauración de la Generalitat? Porque entiendo que se desprecien las provincias (yo mismo no veo su utilidad), pero no comprendo cómo la solución es crear veguerías y comarcas. No parece sino un ejercicio de clientelismo. Y así, una larga serie. Otro ejemplo, criticar la existencia de un Tribunal Constitucional partidista y crearse un Consell de Garanties Estatutaries partidista y clientelar. O los sueldos de todos los amigos del procés, incluyendo lo que creo recordar eran varias decenas de millones para la consulta. ¿A quién van a parar? Si al final va a ser un buen negocio para unos cuantos.

Imagino que la parte en que diferimos es que, personalmente, haría la misma crítica sobre la forma y el fondo a todo el "procés". Leyendo el Llibre Blanc, uno no puede sino tener la sensación de que ha sido escrito para vender un producto, utilizando las locuciones que consideran más exitosas, sin particular rigor intelectual. Seriamente, dudo que en cualquier clase de Educación para la Ciudadanía medio seria lo aceptaran como posible estrategia para una reforma constitucional. Para empezar, carece de autocrítica, a no ser que contemos haber sido demasiado pacientes. Carece de referencias mundiales sobre qué significa el déficit fiscal; de hecho, confunde Cataluña con el gobierno de la Generalitat, pues no habla de superávit por cuenta corriente que compensa al fiscal. Más general, no es serio disfrazar un referéndum alegal sobre la independencia de una región como consulta (o consulta no referendaria) para decidir el futuro político. ¡Si ya tenemos elecciones autonómicas y generales para decidirlo! Hay que atreverse a llamar a las cosas por su nombre, sin subterfugios, sobre todo si uno quiere comenzar un país nuevo con buen pie, diría yo.

Y ejemplos de forma desesperante, no hay más que ver el partidismo de TV3, con sus tertulianos pagados por la ideología de la cadena (¡además pública!), la campaña partidista de propaganda de la Generalitat en torno a la "consulta" o los gritos de Visca Catalunya Lliure! de los alcaldes la semana pasada en su reunión con Mas. Si hubiera ocurrido en el resto de España, con justicia lo habríamos tildado de facha. Pero como es aquí, es la expresión de una voluntad democrática. Realmente no lo entiendo.

Mi opinión sigue siendo que debería ser posible discutir seriamente sobre la independencia de una parte del país. Yo creo sería un viaje costoso y duro para llegar al mismo sitio que además solo se podría hacer en condiciones con la complicidad del resto de España. Pero desde luego ahora mismo no se dan las condiciones para discutir. Y no se dan por la actuación del poder público en Cataluña y por el silencio aquiescente de una parte de la población, que siente que tiene que contribuir con su granito de arena a conseguir un sueño de muchos años. De aquí a 5 o 10 años, cuando las heridas hayan cicatrizado, me apuntaré con gusto a la discusión. Ahora mismo, solo puedo estar enfrente de los que animan este procés.
Rafel ha dit…
Lo de l'enquesta i tot el procés, amb els fills d'en Pujol per entremig... es penós.

Es un exemple del absurd de la vida de molta gent. O cerveses o tele o ... i tenir fills per fer algo i ocupar el temps.

Es busca una forma d'ilusionar... com organitzar unes olimpiades o ...
Però en aquest cas es fer volar truites, es improbable, i lo que quedarà serà una gran decepció: els supers i bars vendran mes cerveses.
Anònim ha dit…
Totalment d'acord amb el sentit de l'article; a mí també m'avergonyeix. Tant el fons com la forma diuen molt -i dolent- dels responsables. A més, tècnicament es barroera, una enquesta sempre té que oferir respostes mútuament excloents i contemplar totes les possibles respostes, així com no contestar o no saber (ns/nc). Recolzo el procés independentista, però en política -com deia aquell- es pot fer de tot menys el ridícul. No a les botifarrades!

Entrades populars