04 de febrer 2016

Turistes a BCN. Nous debats (II)



Ja sabem que un turista és alguna cosa més que una persona que visita la Sagrada Família. De fet una part molt important dels turistes no saben que ho són i no es definirien a sí mateixos com a turistes. Són turistes, malgré lui. És un dels efectes indirectes de la nova mobilitat contemporània. Però deixeu-me que avui presenti un segon efecte: l'esclat dels excursionistes. Mentre que un turista és un visitant que pernocta (que passa almenys una nit a la destinació), l'excursionista és el visitant que no pernocta. Quins efectes tenen aquests personatges sobre la trama urbana de la ciutat?. 

Excursionistes

Hi ha tres tipus d'excursionistes: els excursionistes turistes (ET), els falsos excursionistes (FT) i els excursionistes reals (EX). Els ET són turistes allotjats en una marca de Catalunya (Costa Daurada, Pirineus, Costa Brava...), que fan un desplaçament d'un dia a la ciutat de Barcelona i tornen a la destinació. A escala catalana, són turistes però des de la perspectiva de la ciutat els hem de considerar excursionistes. Quants són?. No ho sabem. Barcelona representa aproximadament la meitat dels turistes que arriben a Catalunya, de manera que potencialment la ciutat pot duplicar el número de visitants. La proporció efectiva es mou entre el 10% i el 20%, és a dir, Barcelona rep cada any entre 1 i 2 milions de turistes més, que estan allotjats en altres punts del país. 

Una segona categoria són els FT, turistes que viatgen a Barcelona però no estan allotjats en el municipi, sinó en l'Àrea Metropolitana. Molts d'aquests turistes estan convençuts que s'han hostatjat a la ciutat de Barcelona. D'altres poden conèixer la localització municipal del seu hotel, però la vida turística es desenvolupa en la seva pràctica totalitat a la capital catalana. Són molts?. Moltíssims. Fixeu-vos en aquesta dada. L'Hospitalet de Llobregat és la setena ciutat catalana en la recaptació de l'impost d'estades turístiques, molt per sobre de municipis amb una reputació turística indiscutible com Calella, Sitges, Tossa de Mar o Roses. Recapta més impostos El Prat de Llobregat que Calonge o Montroig del Camp. Aquest procés de metropolinització de l'activitat turística serà creixent i és una molt bona notícia en el context de congestió de la ciutat. Però ens obliga a canviar d'escala en la presa de decisions: Una prohibició sobre l'increment de places hoteleres a Barcelona pot simplement incrementar l'oferta de la primera i la segona corona, sense que es modifiquin la resta d'impactes sobre la ciutat.

Els excursionistes reals

El gruix dels excursionistes a Barcelona són uns altres. En sentit estricte, un excursionista és una persona que viu a Girona, a València o a Madrid, que es desplaça a Barcelona per una activitat no remunerada i que torna a la ciutat d'origen durant el mateix dia. Un excursionista seria un turista que no pernocta. De fet, és un visitant que no pernocta però no ens perdem en debats nominals. L'única diferència entre els uns i els altres és que els excursionistes no hi dormen, però la resta d'efectes (positius i negatius) sobre la ciutat són pràcticament idèntics. Curiosament, no en parlem mai d'ells. Els excursionistes són els agents invisibles del debat sobre el turisme a la ciutat. I ha arribat el moment de parlar-ne.

Quants són?. Hi ha una primera aproximació, que estima que hi ha un excursionista per cada turista.  En el seu moment, es van escollir una sèrie de punts emblemàtics de la ciutat i es van entrevistar les persones que visitaven els monuments i el resultat aproximat fou aquest: Si excloem els residents, la meitat són turistes i la meitat són excursionistes. Això voldria dir que els no turistes són aproximadament la meitat dels problemes turístics de la ciutat, i que n'hauríem de dedicar la meitat del temps a parlar d'ells. Però i si aquesta estimació fos en realitat massa petita?.

Si hem dit que un turista no té només una motivació d'oci, el mateix esdevé amb els excursionistes. Qualsevol desplaçament que no s'expliqui per una activitat remunerada en destinació crea un visitant, amb el matís que explicaré després. Tots els gironins que anem a Barcelona al teatre som lògicament excursionistes, perquè ens desplacem per motiu d'oci i no generem pernoctacions. Però també som excursionistes quan ens hi desplacem per una activitat de negoci, per visitar un amic, per fer-nos una vasectomia o per anar a un curs de dansa del ventre. L'única cosa que ens diferencia d'un turista és que no hi pernoctem. 

Tornem a les xifres. En un dia qualsevol a Barcelona tenen lloc més de 6,5 milions de desplaçaments. Lògicament, la major part són moviments dels propis residents, però convé tenir present que a Barcelona diàriament es generen 1,8 milions de desplaçaments per persones que no són residents a la ciutat. Dos terços d'aquests desplaçaments tenen una motivació laboral i un terç una motivació no laboral. És a dir, 600.000 desplaçaments diaris s'expliquen per motivacions com visitar familiars i coneguts, motius educatius, sanitaris, recreatius, i entrarien en la consideració d'excursionistes. Això vol dir unes 250.000 persones diàries. Per a què interpretem aquesta dada, Barcelona acull cada dia uns 80.000 turistes. 

Em deixo un matís capital. Un visitant és una persona que es desplaça 'fora del seu entorn habitual'. I portem 50 anys discutim els límits d'aquest entorn habitual. Per exemple, si considerem que l'entorn habitual es l'AMB, baixaríem a uns 600.000 desplaçaments diaris, si bé el percentatge de motivacions no professionals s'incrementaria molt. En tot cas, la major part d'impactes (positius i negatius) que generen els desplaçaments no professionals es produeixen independentment del llindar de l'entorn habitual. Si el que ens interessa és l'ús social de l'espai, el consum de la ciutat per part dels no residents, anualment la ciutat rep tres vegades més excursionistes que turistes, sense considerar els excursionistes turistes i els falsos excursionistes.

I això ens porta a una consideració final, en la línia del post anterior. Les ciutats no són turístiques o no turístiques; són atractives o no atractives. I si ho ets, es genera inevitablement una densitat d'ocupació elevada. Aquests processos es multiplicaran en el context d'una nova societat mòbil, en un paradigma de ciutadans nòmades, en el que el debat sobre el turisme és només una derivada de mecanismes globals d'atracció i repulsió. I això fa variar no només el diagnòstic, sinó també les possibles mesures. 

El proper dia, vull canviar d'escala i parlar de processos urbans i els factors d'atracció intraurbans. Mentrestant, espero els seus comentaris.